L'expansió de les llicències de codi obert Mikko Välimäki Publicat per Turre Publishing, una secció de Turre Legal Ltd. Aleksanterinkatu 17, 6th floor, Helsinki, FI-00100, Finlàndia, http://pub.turre.com/ Copyright (c) 2005 Mikko Välimäki Primera edició Alguns drets reservats. Aquest llibre està sota les condicions de la llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.0 de Creative Commons, disponible a http://www.creativecommons.org/. D'acord amb això, es permet la còpia, distribució, exposició i interpretació de l'obra sota les condicions següents: (1) cal donar crèdit a l'autor original, (2) no es permet l'ús de l'obra amb fins comercials, i (3) no es pot alterar, transformar, ni ampliar aquesta obra. ISBN: 952-91-8769-6 (printed) 952-91-8779-3 (PDF) Imprès a Helsinki University Printing House. Mikko Välimäki Taula de continguts Prefaci 8 Abreviatures 11 1 Introducció 13 1.1 Problema 13 1.2 Terminologia, perspectiva i limitacions 15 1.3 Mètode 17 1.3.1 Raó fonamental per als diferents mètodes utilitzats 17 1.3.2 Continuació de models en la història empresarial 18 1.3.3 Una perspectiva econòmica 19 1.3.4 Dret comparatiu i normes socials 20 1.4 Context i fonts acadèmiques 22 1.5 Visió global de l'estudi 24 2 De privatiu a obert: Evolució dels models de llicència en la indústria del programari 26 2.1 Indústria del programari 26 2.1.1 Breu repàs històric 26 2.1.2 Dimensions i regions del mercat 28 2.1.3 Emergència de codi obert 30 2.1.4 Models comercials de programari i codi obert 33 2.2 Llicències privatives 36 2.2.1 La decisió de separació d'IBM i les llicències empresarials 36 2.2.2 Llicència de mercats massius i programari de prova 39 2.2.3 Llicències privatives avui 42 2.3 Programari lliure i llicències de codi obert 46 2.3.1 Llicència de la BSD i copyrights d'Unix 46 2.3.2 Llicència pública general de GNU, Linux i SCO 49 2.3.3 El codi obert entra al vocabulari 53 2.4 Dimensions socials i polítiques del codi obert 57 2.4.1 El codi obert i l’apoderament individual 57 2.4.2 La Comunitat i els seus fronts 60 2.4.3 Objectius ètics o tècnics? 61 2.4.4 Influència en les institucions polítiques 63 2.4.5 Iniciatives pràctiques de polítiques públiques 64 2.5 Conclusió: Explicació del paper cada cop més important del codi obert 65 3 Principis econòmics dels productes informàtics 67 3.1 Caracterització econòmica dels productes informàtics 67 3.1.1 Perspectiva de l'economia de xarxa 67 3.1.2 Programari com un bé econòmic 68 3.1.3 Components i sistemes 71 3.1.4 Trajectòria de la dependència, immobilització i efectes de xarxa 73 3.2 Economia del copyright informàtic 75 3.2.1 Motivació dels desenvolupadors 76 3.2.2 Inversors i incentius 77 3.2.3 El cost de copiar 79 3.2.4 Límits òptims del copyright 80 3.2.5 Mecanismes de compensació 83 3.2.6 És ineficaç el copyright informàtic? 86 3.3 Economia de la innovació informàtica i les patents 87 3.1.1 Innovació a la indústria del programari 88 3.3.2 Relació difícil entre la innovació i les patents 90 3.3.3 Les patents com a actius estratègics 91 3.3.4 Diferents mitjans per apropiar-se la innovació 93 3.3.5 Un model d'innovació obert 94 3.4 Normativa de competència i els límits dels drets d'exclusivitat 97 3.5 Resum: Justificació econòmica de les llicències obertes 99 4 La propietat intel·lectual i els seus malcontentaments 101 4.1 Repte de la protecció del programari 101 4.1.1 Inicis de la discussió i pràctica 101 4.1.2 Proposta de l'OMPI 104 4.2 El copyright i els seus límits 105 4.2.1 El programari entra a la llei del copyright 106 4.2.2 El debat de la interoperabilitat 107 4.2.3 Abast actual del copyright informàtic 111 4.3 El retorn de les patents 113 4.3.1 L'exemple dels EUA 114 4.3.2 Europa segueix 115 4.3.3 Normativa internacional 119 4.3.4 Abast actual de les patents de programari 120 4.4 Protecció tècnica 121 4.4.1 Primers sistemes de protecció de còpia 122 4.4.2 Legislació antipirateria 123 4.4.3 És efectiva la protecció tècnica? 125 4.4.4 La promesa dels sistemes de confiança 126 4.5 Estan desequilibrades les lleis de propietat intel·lectual? 126 4.5.1 Principi d'equilibri 127 4.5.2 Tendència d'expansió 127 4.5.3 El codi obert com a força d'equilibri? 130 4.6 Reflexions finals: Perspectiva oberta sobre la propietat intel·lectual 132 5 Les llicències de codi obert com a mecanismes alternatius de governança 134 5.1 La negociació a l'ombra de la llei de propietat intel·lectual 134 5.1.1 Què fa que una llicència sigui de codi obert? 134 5.1.2 Què és el que no es requereix? 135 5.1.3 Compliment d'un pacte de codi obert 137 5.1.4 Categories de llicències 138 5.1.5 Popularitat de les llicències de codi obert 143 5.1.6 Marc per a l'anàlisi de les llicències 145 5.2 GNU GPL i reciprocitat forta 146 5.2.1 Obres derivades en la llei de copyright 146 5.2.2 Obres derivades i la GPL 153 5.2.3 Les patents i la GPL 162 5.2.4 GPL i compatibilitat de llicència 163 5.2.5 Altres Llicències amb Reciprocitat Forta 165 5.3 GNU LGPL i reciprocitat estàndard 170 5.3.1 Funcionalitat LGPL 170 5.3.2 Altres llicències amb reciprocitat estàndard 172 5.4. BSD i les llicències permissives 175 5.4.1. La funcionalitat de BSD 175 5.4.2 Altres llicències permissives 176 5.5 Excursió: Llicències de continguts oberts de Creative Commons 178 5.5.1 Antecedents 178 5.5.2 La funcionalitat de Creative Commons 180 5.5.3 Assignació de riscos i garanties 182 5.5.4 Internacionalització i formalitats 184 5.5.5 Reflexions finals 186 5.6 Resum Competència entre les normes de concessió de llicències en evolució 186 6 Defensa amb codi obert Gestió del risc d'usurpació i patents 189 6.1 Com fer front al risc d'usurpació dels DPI? 189 6.1.1 Antecedents 189 6.1.2 Natura de les usurpacions dels DPI per tercers 191 6.1.3 Alternatives per afrontar els riscs 194 6.1.4 Pràctiques reals de gestió 200 6.1.5 Reflexions finals 205 6.2 Els problemes de les patents i les possibles polítiques per resoldre-ho 206 6.2.1 Antecedents 206 6.2.2 Llicències de codi obert i risc de violació de patents 207 6.2.3 Procés de desenvolupament des de la perspectiva de les patents 208 6.2.4 Debat sobre polítiques de codi obert i patents 210 6.2.5 Exempció de responsabilitat en el cas del codi obert? 212 6.3 Conclusió: Les lleis sobre drets de propietat intel·lectual són millorables 213 7 Us ofensiu del codi obert: Alguns casos pràctics sobre llicències 215 7.1 Llicències de codi obert per obtenir guanys 215 7.1.1 Possibilitats d'establir preus per als productes 215 7.1.2 Com controlar el desenvolupament? 216 7.2 Estudi de cas 1: Les llicències lliures i el programari dels sistemes operatius 219 7.2.1 Introducció 220 7.2.2 Perspectiva general del mercat 222 7.2.3 Marc d'estudi 223 7.2.4 Microsoft Windows 224 7.2.5 Apple OS X 228 7.2.6 Distribucions GNU/Linux 230 7.2.7 Reflexions finals 232 7.3 Estudi de cas 2: Llicència dual i programari incrustat 234 7.3.1 Com funciona la llicència dual? 234 7.3.2 Marc d'estudi 236 7.3.3 Sleepycat Software Inc. 237 7.3.4 MySQL AB 240 7.3.5 TrollTech AS 241 7.3.6 Quan té sentit la llicència dual? 243 7.4 Reflexions finals 245 8 Conclusions 247 8.1 L’expansió del codi obert 247 8.2 Impacte sobre les pràctiques llicenciadores 248 8.3 Impacte en la gestió de la propietat intel·lectual 250 8.4 Impacte en la regulació comercial i estudi legal 251 Figures i Taules 254 Referències 256 Articles, llibres i informes 256 Notícies, entrevistes i recursos en línia 268 Jurisprudència, documents oficials i llicències 278 Índex analític 282 Repte a l'ús de la propietat intellectual en la indústria del programari Prefaci Aquest llibre és el resultat del meu doctorat a la Universitat de Tecnologia d'Hèlsinki. Vaig començar a treballar en el meu doctorat just després de llicenciar-me a la Universitat d'Hèlsinki el 1999. Havia d'escriure una tesi en dret. Ara m'he d'excusar davant dels meus directors de tesi d'aleshores, el professor Niklas Bruun i el docent Pekka Timonen per no haver completat la tesis a la facultat de Dret en quatre anys, tal com s'havia planificat. El que va passar és que vaig conèixer el meu futur mentor acadèmic, el professor Jukka Kemppinen, que tot just començava aleshores el seu mandat a la Universitat de Tecnologia d'Hèlsinki. A finals de 1999, em va convèncer de canviar de plans i d'universitat. El veritable tema d'aquesta tesi es va començar a perfilar durant el meu any a la UC Berkeley del 2000 al 2001. En aquell moment treballava amb Olli Pitkänen i havíem d'estudiar la gestió de drets digitals. Però vaig seguir endavant i em vaig trobar amb el codi obert. Vaig tenir la sort de participar en algunes de les primeres conferències de comerç i tecnologia de la història organitzades sobre aquest tema a Califòrnia. Vaig concloure que aquesta és l'àrea de la que n'entenc més i, cal dir que no sembla que sigui una moda que hagi de desaparèixer en els pròxims dos anys. Per tant, per què no escriure sobre aquesta qüestió? Els períodes més importants per a la redacció d'aquest llibre van ser a l'octubre del 2003 a biblioteques i cafès de Berkeley, i a l'agost del 2004 als Starbucks de Santiago de Xile. A més, hi va haver també aquelles nits numerables en què enllestia articles independents, que formen subparts importants d'aquesta tesi. Vaig acabar l'obra completant totes les parts que faltaven o quedaven per lligar sota la supervisió del professor Juha Laine. Els examinadors de tesi, el professor Jukka Heikkilä i el doctor Ikka Rahnasto van fer molts comentaris substancials a una versió primerenca d'aquest llibre. La majoria, els he tingut en compte. El professor Thomas Riis de l'Escola Empresarial de Copenhague va acceptar amablement la invitació a ser l'oponent acadèmic. La meva comprensió del codi obert s'ha beneficiat en gran mesura de les discussions amb aquells que treballen en la indústria del programari. A mesura que l'interès públic en el codi obert ha augmentat, m'he trobat donant conferències i assessorant sobre llicències de codi obert a diverses organitzacions, des d'empreses finlandeses de programari a l'Inter-American Development Bank. Vull fer menció especial d'Antti Halonen que em va introduir al MySQL abans que existís una empresa per aquest projecte en particular. Mårten Mickos, director executiu de MySQL des del 2001, també ha ajudat amb comentaris constructius i compartint amablement les seves connexions. Un gran agraïment també per als meus col·legues d'investigació Ville Oksanen i Herkko Hietanen. A més de diversos articles escrits en col·laboració, la fundació d'Electronic Frontier Finland el 2001 m'ha perfeccionat la meva destresa en l'argumentació i l'escriptura en general. Mitjançant aquesta associació, he tingut l'oportunitat de participar en la discussió, des de dins, sobre la regulació pública de copyright i patents. També vull donar les gràcies a Olga ja Kaarle Oskari Laitisen Säätiö, la Fundació Jenny i Antti Wihuri, Helsingin Sanomain 100-vuotissäätiö, Soneran tutkimussäätiö, la Fundació Ella i Georg Ehrnrooth, i la Fundació de Recerca de la Universitat de Tecnologia d’Hèlsinki per les seves subvencions per a la meva investigació en el moment que més necessitava aquest suport. Finalment, gràcies a la meva família, amics i col·legues que no han estat esmentats especialment. És molta la gent que he conegut a les universitats, conferències, reunions de negocis i bars arreu del món que han donat el seu suport i contribució d'una manera o una altra a aquest projecte. No em sembla bona idea posar-vos tots a la llista. "Meet the new boss - same as the old boss."* Lauttasaari, Hèlsinki, 30 de març de 2005 Mikko Välimäki Abreviatures BSA Business Software Alliance BSD Berkeley Software Distribution CC Creative Commons CPL Common Public License (Llicència Pública Comuna) CP/M Control Program for Microcomputers EPO European Patent Office (Oficina Europea de Patents) UE Unió Europea FLOSS Free/Libre and Open Source Software FSF Free Software Foundation GNU GNU que no són Unix* GPL GNU General Public License (Llicència Pública General de GNU) PI Propietat Intel·lectual DPI Drets de Propietat Intel·lectual TI Tecnologia de la Informació LGPL GNU Lesser General Public License (Llicència Pública General Menor de GNU) MIT Massachusetts Institute of Technology MPL Mozilla Public License (Llicència Pública de Mozilla) MS-DOS Microsoft Disk Operating System OSD Open Source Definition OSI Open Source Initiative OSL Open Software License OSS Open Source Software PC Personal Computer TC Trusted Computing EUA Estats Units USPTO United States Patents and Trademark Office (Oficina de Patents i Marques dels EUA) W3C World Wide Web Consortium WIPO - OMPI World Intellectual Property Organisation - Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual WTO - OMC World Trade Organisation - Organització Mundial del Comerç 1 Introducció 1.1 Problema MOUNTAIN VIEW, Califòrnia (23 de febrer del 1998) - Netscape Communications Corporation (NASDAQ:NSCP) ha anunciat avui la creació de mozilla.org, un equip especialitzat dins de Netscape amb un lloc web associat que promourà, fomentarà i guiarà un diàleg obert i desenvolupament de codi del client de Netscape. "Netscape és la primera gran empresa en explotar el poder de l'estratègia del codi obert, " ha dit Eric S. Raymond, defensor i desenvolupador de codi obert. "Fer que la font del programari del seu client sigui de codi obert per als desenvolupadors és un pas decidit que representarà grans millores per als seus productes."1 Craig Mundie, Microsoft CTO, 16 de maig del 2001: "Quan es compara el model de programari comercial amb el model de programari de codi obert, cal mirar amb atenció el model comercial i les estructures de llicència que formen els seus fonaments. Aquesta comparació porta a la conclusió que només el model de programari comercial té la capacitat de mantenir un veritable creixement econòmic. El capital intel·lectual sempre ha estat, i serà, l'actiu principal de la indústria del programari, i gairebé totes les altres indústries. Si es conserva aquest capital, i s'inverteix en la seva renovació constant, tothom se'n beneficia."2 Aquest llibre és un estudi sobre la manera com el codi obert ha desafiat el pensament i ús real de la propietat intel·lectual en la indústria del programari. L'emergència del programari de codi obert i la ràpida expansió de la Internet han introduït noves pràctiques de llicència de programari al mercat massiu. Per poc temps, com a mínim, nous candidats han desafiat els titulars en els mercats en expansió de programari amb l'ajuda d'estratègies innovadores de llicència de copyright i una atrevida normativa antipatent. El sistema operatiu de GNU/Linux, el servidor de web Apache i la base de dades MySQL són potser els exemples més coneguts de programari de codi obert. Per la seva banda, les empreses més grans de la indústria des d'IBM a Apple s'han adaptat als canvis del medi amb diverses estratègies d'operació i de llicència de codi obert. Però no tothom hi surt guanyant; Netscape ha perdut el seu mercat malgrat el seu "pas decidit" cap a un estratègia de codi obert el 1998. Altres iniciatives tampoc no ho han tingut fàcil per convèncer que passar-se al codi obert pot ser realment una decisió comercial viable. Això ens condueix a les preguntes principals d'aquest estudi: El codi obert ha canviat les pràctiques de llicència en la indústria del programari des d'una perspectiva històrica? (capítol 2) Funcionen les teories econòmiques sobre programari, copyright, i innovació amb els principis de codi obert? (capítol 3) Desafia el codi obert el desenvolupament de copyright de programari, patents i altres lleis de propietat intel·lectual? (capítol 4) Quines són les llicències de codi obert més rellevants i com s'han bastit pel que fa a la llei de la propietat intel·lectual i la teoria econòmica? (capítol 5) Com són de reals els riscs d'infracció de patent o altra propietat intel·lectual en l'ús del codi obert i com els riscs potencials es poden gestionar defensivament a nivell de política social i empresa individual? (capítol 6) Hi ha casos interessants en la indústria on els models de llicència de codi obert s'han utilitzat com a eines competitives? (capítol 7) L'argument general del llibre és que la llicència de codi obert ha canviat realment la manera de pensar de la indústria del programari i d'utilitzar la propietat intel·lectual . Gairebé totes les principals empreses de programari del món han començat a adoptar, des del 1998, models de llicència de codi obert com a part del seu negoci. Models de codi obert i còpia i distribució lliure han fet camí en la pràctica de llicències de propietat intel·lectual de les empreses de pes de la indústria. Pot molt ben ser que en algunes àrees d'aplicació -com el programari bàsic d'infraestructura d'Internet- no hi hagi en el futur mercats massius de llarga durada per a productes de programari de codi tancat amb condicions de llicència restrictives. Tot i amb això, es fa difícil valorar si el canvi ha estat realment fonamental i profund. En molts sectors de la indústria del programari -tal com el desenvolupament de programari personalitzat i les aplicacions específiques de la indústria- el codi obert encara no es considera una possibilitat. Aquest llibre també defensa que les implicacions del codi obert per a la gestió de la propietat intel·lectual tenen dues vessants. Primer, els riscs d'infracció de la propietat intel·lectual s'han de prendre més seriosament quan es fa servir el programari de codi obert. I això és perquè el codi obert augmenta els efectes negatius de l'expansió continua dels drets de propietat intel·lectual . En segon lloc, "les empreses d'Internet" estan arribant finalment als mercats de programari. Això vol dir que el valor de la propietat intel·lectual augmenta en compartir-lo però també resulta més complex apropiar-lo. Finalment, aquest llibre demostra que el codi obert pot tenir implicacions rellevants en la normativa dels drets de propietat intel·lectual. En primer lloc, l'obertura equilibra la normativa comercial. Els sistemes de llicència oberta han demostrat que els possibles inconvenients de la sobreregulació es poden superar sense intervenció de l'Estat. D'aquesta manera, el codi obert també posa de relleu un estudi més material dels drets de propietat intel·lectual. Quan un nombre considerable de titulars de drets en una indústria determinada decideixen no fer valer els seus drets bàsics de propietat intel·lectual -basant-se en arguments econòmics i racionals- les premisses de la discussió sobre la normativa es veuen d'un altre color. Per què i com ho fan les empreses? Què significa això per al sistema de la propietat intel·lectual en conjunt? El fet que s'hagin de fer valer totalment davant del govern els drets de propietat intel·lectual és novament una qüestió rellevant tant per a un desenvolupador de programari com per a un legislador. 1.2 Terminologia, perspectiva i limitacions L'objectiu principal d'aquest llibre és el dret de la propietat intel·lectual (DPI) Es pot definir com un monopoli (o privilegi) limitat -tant pel que fa a termini i abast- acordat pel govern per regular certs usos de programari. Aquesta definició de monopoli assumeix implícitament que els drets no poden ser omnipotents sinó que s'han d'equilibrar. Per questions pràctiques, la discussió es limita al copyright (referent a "obres") i patents (referent a "innovacions"). En documents legals més formals, les expressions "la protecció de copyright de programes informàtics" i "innovacions implementades amb ordinador" són d'ús corrent. Aquest llibre fa servir, tanmateix, termes més generals com ara copyright de programari i patents de programari quan es parla de copyright i patents en referència a programes informàtics. Aquesta terminologia és també més corrent en documents econòmics i d'altres ciències socials. Les llicències de programari són documents contractuals, que defineixen com s'han de fer servir el drets de patent i el copyright. Unllicenciador acostuma a ser un desenvolupador de programari que dóna llicència per més o menys d'aquests drets a llicenciats. Un llicenciat tant pot ser un altre desenvolupador com un usuari final. El terme codi obert es defineix com un seguit de llicències de programari, que segueixen certs criteris definits en l’Open Source Definition. Així, aquest llibre estudia com les empreses de programari apliquen les lleis de propietat intel·lectual amb llicències de codi obert. - Amb programari privatiu i llicències, aquest llibre es refereix en general a tot menys al codi obert. Tot i amb això, no es tracta d'una categorització clara i neta. Hi ha moltes llicències privatives que compleixen alguns dels criteris de codi obert, (és a dir, codi font compartit, sense copyright ni drets de patents), però no tots. Per indústria de programari en aquest llibre ens referim a empreses que ofereixen productes comercials de programari per a servidor i ordinadors de taula. Específicament, es refereix a aquelles parts de la indústria on les llicències de codi obert es fan servir de forma considerable. Evidentment no és possible valorar les pràctiques i implicacions de llicències a la indústria en general. Així, per exemple, qüestions específiques amb jocs d'ordinador i sistemes incrustats en general s'han omès. En aquest llibre hi ha dues perspectives principals: En primer lloc, la d'un desenvolupador de programari - que acostuma a ser una empresa de programari. Com que la llicència és essencialment una de les funcions operatives de qualsevol empresa de programari, és natural que es discuteixi l'impacte del codi obert en les pràctiques de llicència. A més, la perspectiva del desenvolupador sovint encaixa amb l'opinió d'empreses petites o mitjanes, o altres empreses independents, tot el negoci de les quals depèn de les decisions sobre les llicències. En segon lloc, la d'un legislador. Les implicacions generals de canviar pràctiques de llicències tenen a veure amb la normativa. Aquest estudi identifica implicacions en la regulació de copyright i patents com també en la gestió de la propietat intel·lectual dins de les empreses de programari. En resum, aquest llibre veu els drets de propietat intel·lectual "en acció". Les perspectives seleccionades limiten necessàriament i fins a cert punt el plantejament. Per exemple, les discussions descriptives sobre l'evolució històrica i els conceptes legals (estàtics) de copyright de programari finalment només recolzen les tesis principals del llibre. 1.3 Mètode 1.3.1 Raó fonamental per als diferents mètodes utilitzats Capítols 2-4 construeixen una teoria de llicència de programari des de les perspectives històrica, econòmica i legal. En el segon capítol, la discussió parteix de la història empresarial que explica el paper de les llicències de programari lliure en la indústria del programari. En el tercer capítol, es descriuen les teories econòmiques de xarxes, copyright, patents i innovació i es debat el paper dels models de llicències de codi obert dins de la teoria. En el quart capítol, el mètode és bàsicament la descripció mitjançant la història legal de la protecció legal del programari desenvolupada i interpretada fins al moment actual. El raonament per aquest plantejament en tres parts (història, economia i llei) és pressuposar que per entendre completament les llicències de codi obert cal ser conscient d'una sèrie de factors que els desenvolupadors de programari consideren abans de decidir res sobre llicències. A més dels raonaments purament econòmics, hi ha importants ramificacions legals que determinen les opcions de llicència disponibles. I per sobre de tot això, hi ha fets ideològics, filosòfics, tècnics i socials que poden ser decisius en alguns contextos. És a dir que una visió superficial del fenòmen de les llicències de programari de codi obert estaria plena de mitges veritats i errors. Tot i amb això, cal preguntar-se: per què parlem de diferents plantejaments en un estudi? Per què no delineem simplement el problema a estudiar de manera que per exemple només s'estudiés el caràcter legal i l'analítica legal de les llicències? De nou, aquí es pressuposa que aquest estudi per separat tindria menys importància pràctica i històrica que la que barreja el coneixement dels diferents camps d'estudi. 1.3.2 Continuació de models en la història empresarial Uns quants aclariments sobre el mètode d'anàlisi històrica utilitzada en aquest llibre. En la recerca històrica, aquest llibre posa èmfasi en el paper de models i processos socials continuats per sobre d'esdeveniments únics. Per exemple, l'arrel de l'assoliment del codi obert a finals dels anys 90 la trobem en les comunitats dels primers aficionats informàtics dels anys 60. Amb els canvis necessaris en l'entorn, tal com el creixement d'Internet com a plataforma de comunicació i el desplaçament en la informàtica empresarial d'ordinadors centrals a microordinadors barats, el codi obert i les idees de compartir i de comunitat van tornar i van prendre el relleu. Hi ha semblances substancials entre la nostra anàlisi del triomf del codi obert i el plantejament de Chandler de la història empresarial de l'electrònica i les indústries informàtiques del segle XX com també el plantejament de Christensen dels models d'innovació tecnològica.3 Les innovacions han pogut guanyar repetidament mercat (provisional) en la indústria del programari fins que els proponents de noves fites i idees tecnològiques han pres control. En aquest sentit, el codi obert es pot veure com una nova manera revolucionària de fer i distribuir programari en el nou entorn. Tot i amb això, el codi obert no és un paradigma tecnològic. Es tracta encara més de quines maneres fonamentals se està desenvolupant socialment el programari i se li atorguen llicències legalment. En aquests sentits, el canvi que el codi obert ha portat a la indústria del programari sembla, si més no per ara, més fonamental. La tecnologia canvia, es podria dir, més ràpidament que les normes legals i socials. Per tant, es posa més èmfasi en les dimensions social i normativa que en els estudis més tradicionals de la història de la indústria.4 Per exemple, qüestions com l'emergència de normes comunitàries de desenvolupament i la formació d'una normativa legal envers interfuncionabilitat i patents de programari es tracten en aquest llibre amb més detall. Finalment, a l'hora de descriure models històrics cal ser selectiu. Òbviament no és possible detallar a la perfecció tots els esdeveniments, la combinació dels quals va portar a resultats particulars. Hi ha moltes maneres alternatives i convincents d'explicar la història del codi obert en el context de la indústria del programari. L'autor ha fet servir un plantejament de baix a dalt: per exemple la història de les llicències del programari es veu des de la perspectiva de desenvolupadors individuals i autors de llicències. Al capdavall, les llicències de codi obert es poden relacionnar amb les idees de programadors individuals i les seves pràctiques de llicències anteriors. Així, la història, per exemple, les llicències de programari de prova dels anys 80 s'han d'explicar més que les pràctiques de llicències del programari empresarial d'aquella època. 1.3.3 Una perspectiva econòmica L'anàlisi econòmica en aquest llibre es pot descriure millor dient que segueix el plantejament anomenat de fàbrica d'agulles. En resum, l'objectiu és entendre com el negoci i l'economia de les llicències de codi obert funcionen a la pràctica mitjançant entrevistes i observacions pràctiques tant en temps real com en els arxius de discussions a Internet. Per tant, el resultat s'explica en termes d'economia.5 Els conceptes econòmics emprats en la discussió acadèmica sobre xarxes, copyright, patents i innovacions s'introdueixen i es discuteix la seva aplicabilitat en el desenvolupament del codi obert. Un repte evident en aquesta mena de plantejament descriptiu és que molts d'aquests conceptes s'utilitzen en la discussió de regulació normativa com la regulació de patents de programari. El fet és que molts acadèmics poden tenir molts objectius normatius amagats en els seus arguments. Aquesta és la raó principal per la qual la discussió sobre conceptes econòmics es manté més aviat abstracta. Tot i que aquest llibre discuteix els aspectes econòmics del copyright i les patents entre altres, cal aclarir que l'objectiu no és seguir un plantejament legal i econòmic tradicional. Acceptem que les lleis són sempre més o menys ineficients. A més, és útil tendir cap a més eficiència social mitjançant desenvolupament legal només quan la llei es troba seriosament desequilibrada i quan es pot aplicar amb un cost relativament moderat. En molts casos hi ha mecanismes alternatius de governança per complementar el desenvolupament d'institucions legals formals.6 Així, la idea principal d'aquest llibre és estudiar com les llicències privades de codi obert equilibren les ineficiències "normals" en la regulació de propietat intel·lectual i com els arranjaments de llicències han causat potser diferents menes d'ineficiències en els mercats de programari.7 També, ens interessen les possibilitats estratègiques i pràctiques que tenen els desenvolupapadors de programari per reaccionar a les implicacions econòmiques de les lleis existents. En aquesta anàlisi, el joc que els models teòrics van crear en la documentació econòmica de l'estratègia empresarial -incloent els aspectes econòmics de les xarxes i la innovació- en general van ajudar a posar de relleu els trets de l'entorn més importants que afecten la presa de decisió individual.8 1.3.4 Dret comparatiu i normes socials Tot i que la majoria de llicències de codi obert s'han redactat segons les lleis dels Estats Units, cada una s'hauria d'interpretar legalment en la jurisdicció on la llicència realment s'usa. Tanmateix, cal destacar que l'ús real de les llicències és flexible i extraterritorial -independentment d'interpretacions legals nacionals possiblement diferents. Desenvolupament distribuït i redistribució gratuïta a Internet no s'aturen a les fronteres ni davant de lleis nacionals. Per tant, aquest llibre té un plantejament internacional i comparatiu de l'anàlisi legal.9 Seguint Mattei, veiem les fonts legals en un marc competitiu.10 No hi ha cap llei específica sobre els drets en programari i els litigis en qüestions de llicències de codi obert han estat ben pocs. Així doncs, la interpretació de les llicències hauria de començar pels principis de copyright i altres lleis de propietat intel·lectual i per una jurisprudència ja desenvolupada en llicències de programari. A més, també s'han de tenir en compte les anomenades normes de comunitat com a font normativa competitiva. Es manifesten, per exemple, en les pautes ètiques de la comunitat de desenvoolupament i les llistes de preguntes més freqüents fetes pels autors de llicències i portaveus de la comunitat.11 Des d'una perspectiva legal restringida, les normes de la comunitat es poden veure com normes secundàries que reflecteixen els objectius de les llicències. A la pràctica, les normes concretes de la comunitat poden afectar encara més el comportament dels desenvolupadors de programari i els usuaris que les lleis i contractes formals. Els motius potencials són que les regles legals aplicables sobre els drets i llicències de propietat intel·lectual són poc clares, les comunitats de desenvolupadors formen unes xarxes socials força unides que voluntàriament eviten disputes legals, i que els costos de l'aplicació de la llei a Internet són alts.12 Linus Torvalds ha dit respecte al risc que la GNU General Public License (GPL) de Linux no es respectés: "Les meves pors s'han mitigat amb la realitat. Algú ho farà un temps, però es la gent que realment respecta el copyright, la que aporta els canvis al nucli i el milloren... En canvi, la gent que no respecta la GPL no podrà beneficiar-se de les actualitzacions, i els seus clients els deixaran. Això espero."13 Tal com s'ha indicat, els conflictes legals i violacions de llicències actuals han estat notablement pocs tenint en compte la popularitat del codi obert. Això s'ha d'atribuir sobretot a l'autocontrol proactiu de la comunitat i l'efectiva resolució mútua de conflictes, per exemple aturant la distribució de codi obert que no respecta la llei, reescrivint les parts que no la respecten o comprant una llicència privativa.14 Amb aquesta base, la recerca legal en aquest llibre no s'atura en l'anàlisi conservadora de riscos del capítol sis sinó que continua investigant les possibilitats i efectes empresarials de les noves i innovadores tècniques de llicències del capítol set. 1.4 Context i fonts acadèmiques Ja s'han publicat molts llibres sobre codi obert des de perspectives tècniques, empresarials i socials.15 Fàcilment es poden trobar centenars d'articles acadèmics des d'angles diferents.16 També hi ha com a mínim tres llibres que tracten específicament de les llicències de codi obert.17 Tanmateix, la majoria de material publicat en forma de llibre és fins ara més aviat pràctic i limitat estrictament a l'anàlisi legal. En contrast, l'objectiu d'aquest estudi és oferir una visió integral i acadèmica, però alhora històricament equilibrada i pràcticament útil, de tot el ventall de fenòmens de llicències de codi obert. Tot i que es pugui criticar aquest objectiu per ser massa ampli, el llibre sí que té un plantejament clar. La tradició acadèmica principal a la que es pot connectar aquest llibre és a la dels aspectes econòmics i legals dels drets de propietat intel·lectual. Les anàlisis històriques i legals recolzen al capdavall la feina d'explicar com la popularitat creixent de les llicències de codi obert afecta (i ho fa) les pràctiques de la indústria de la gestió de drets de propietat intel·lectual. De manera específica, aquest llibre vol contribuir a: Una perspectiva històrica empresarial sobre l'emergència de llicències de codi obert com a model combinant llicències anteriors de programari i pràctiques de desenvolupament. Anàlisi més profunda de les qüestions claus de la propietat intel·lectual en llicències de codi obert i el seu impacte en les empreses de programari. Nous estudis de casos reals en el món de gestió de riscos en propietat intel·lectual i pràctiques de llicències en desenvolupament de codi obert. Les fonts principals d'estudi són la documentació acadèmica sobre la història de la indústria del programari, aspectes econòmics del programari i dret de propietat intel·lectual en programari. A més, s'han fet servir revistes importants de l'ofici i fonts en línia per proporcionar detalls sobre les pràctiques reals de la indústria i comentaris sobre esdeveniments històrics. A les parts empíriques dels capítols sis i set, les dades s'han obtingut en entrevistes, qüestionaris i dades comercials i estadístiques disponibles. Molts estudis sobre la indústria del programari comencen declarant que no hi ha massa investigació prèvia donat que la indústria és encara relativament jove.18 Tot i que aquesta afirmació és força certa, també menysvalora la quantitat de recerca feta. Avui no és gaire difícil trobar recerca recent sobre la indústria del programari començant per la història de la indústria. El mateix es pot dir sobre els aspectes econòmics; els conceptes centrals utilitzats en aquest estudi tal com l'economia de les xarxes, copyright, patents i innovació tecnològica s'han estat estudiant de manera important des dels anys 60. Les qüestions legals referents a la protecció de programari tampoc són noves; les arrels de la discussió sobre copyright i patents de programari modern també vénen dels anys 60. Tal com s'ha indicat, al llarg dels últims anys, la documentació acadèmica sobre codi obert ha pres volada. 1.5 Visió global de l'estudi El segon capítol del llibre descriu el creixement, la dimensió i la segmentació de la indústria internacional de programari. Estem especialment interessats en la manera com s'ha venut el programari i com les llicències de programari lliure i de codi obert han emergit per desafiar les pràctiques establertes de la indústria. També parlem de les qüestions de llicències en el desevolupament de normativa de la indústria. El tercer capítol analitza les teories econòmiques de xarxes, copyright, patents i innovació en el contex dels productes de programari. Totes les teories caracteritzen diferents aspectes dels productes de programari amb algunes diferències però també alguns similituds. L'objectiu d'aquest capítol és construir una teoria coherent on els models de llicències de programari de codi obert es puguin analitzar dins un context econòmic més ampli. El quart capítol discuteix l'evolució de la protecció legal i tècnica del programari. Alguns comentaristes han criticat que l'expansió continuada de diferents lleis de propietat intel·lectual de programari que se solapen ha implicat que la llei ara estigui considerablement desequilibrada. Acabem el capítol repassant les proves i discutint les possibilitats d'equilibri particular de les lleis de propietat intel·lectual mitjançant el codi obert. El cinquè capítol explica com han evolucionat en la pràctica diferents llicències de codi obert. S'han categoritzat les llicències i se n'ha analitzat més la funcionalitat. S'han identificat qüestions d'interpretació oberta de la indústria del programari. Finalment, el capítol acaba amb una discussió de contingut obert sobre la manera com les tècniques de llicències de codi obert s'han adoptat per ús en altres obres d'art fora del programari informàtic. Tot ús de codi obert en un entorn empresarial inclou riscos legals. En aquest capítol expliquem com els riscos d'infracció de les patents de programari i de la propietat intel·lectual es poden gestionar a nivell d'empresa individual i de regulació social. Comencem per les alternatives més generals de la gestió de riscos d'infracció de drets de propietat intel·lectual en el desenvolupament del codi obert. A partir d'aquí, la discussió s'extén fins al problema social de les patents de programari especialment en el context de la normativa europea. Finalment, el capítol set estudia com les llicències de codi obert s'han fet servir de manera ofensiva com part d'una estratègia empresarial de canvi de mercat. El primer cas tracta els mercats de programari de sistema operatiu i com les alternatives de codi obert han canviat l'estructura del mercat existent durant els últims anys. El segon descriu un model específic de llicències de codi obert anomenat llicència dual i explica com diverses empreses noves s'han beneficiat fent-lo servir. 2 De privatiu a obert: Evolució dels models de llicència en la indústria del programari Aquest capítol descriu el creixement, la mida i la segmentació de la indústria internacional de programari. Estem especialment interessats en la manera com s'ha venut el programari i com les llicències de programari lliure i de codi obert han emergit per desafiar les pràctiques establertes de la indústria. També parlem de les qüestions de llicències en el desevolupament de normativa de la indústria. 2.1 Indústria del programari 2.1.1 Breu repàs històric La indústria del programari és un concepte ambigu. És una indústria jove i a la vegada es caracteritza per un desenvolupament tecnològic ràpid. La indústria s'ha format mitjançant nombrosos temps d'expansió i canvis de paradigma tecnològic durant els menys de cinquanta anys d'història. Milers d'empreses han crescut i desaparegut. Avui, només unes quantes empreses de les que funcionaven en els anys 50 i 60 han sobreviscut i la majoria dels líders industrials contemporanis van ser fundats fa menys de trenta anys. Campbell-Kelly ofereix una taxonomia útil de la indústria del programari des d'una perspectiva històrica. Identifica tres categories principals d'empreses de programari basades en el seu model de funcionament: contractistes de programari, productors programari empresarial i productors de programari massiu. Taula 1 Una taxonomia històrica de la indústria del programari19 Amb la primera onada van venir els contractistes de programari. Van establir la indústria del programari als anys 50 venent projectes de programari a gran escala al govern dels Estats Units i a les empreses més grans. Als anys 60, la indústria es va decantar lentament cap a productes de programari i es va extendre a Europa i altres continents. Després que IBM, el monopoli "natural" de la indústria, separés el programari del maquinari el 1969, els mercats de productes de programari es van disparar. Es van fundar moltes empreses de productes de programari i la indústria es va expandir per servir un ventall més ampli d'usuaris. Els serveis de programari, formació i suport eren fonts d'ingressos importants per als productors de programari de l'època. El que els contractistes i les empreses de productes tenien en comú era que tots servien sobretot el mercat corporatiu, basat en maquinari d'ordinador central.20 La revolució de l'ordinador personal va ser el següent punt de canvi en la indústria. Una nova forma d'empresa de programari era el programari massiu basat des de l'inici en vendes de llicències de copyright i serveis mínims postvenda. Aquesta nova part de la indústria estava en certa manera desconnectada dels mercats de programari empresarial. Els mercats massius de programari es van expandir ràpidament en la "febre de l'or" de finals dels anys 70 i començaments del 80.21 El 1981, IBM va introduir el seu PC, basat en arquitectura oberta de manera que altres fabricants poguessin produir tant el programari com el maquinari.22 El PC aviat es va convertir en la tecnologia dominant i va ajudar els nouvinguts de més èxit a créixer a les alçades de les empreses de programari corporatiu. Aquest estudi se centra en els productors de programari. Des de finals dels anys 90, els límits entre els productors corporatius i massius de programari, fins a cert punt s'han començat a esborrar. Tant el creixement d'Internet com l'emergència de productes de codi obert han catalitzat un procés de construcció de pont entre els mercats corporatius i els d'usuaris finals. Per exemple, Microsoft, típic exemple d'empresa de productes de programari per al mercat massiu, i Oracle, un arquetipus d'empresa de programari corporatiu, competeixen avui amb bases de dates corporatives i aplicacions d'ordinador personal.23 2.1.2 Dimensions i regions del mercat Actualment, és difícil avaluar les dimensions i la importància dels mercats de productes de programari. En certa manera, el programari s'ha tornat invisible. El programari es troba en tota mena de productes des de cotxes a raquetes de tennis.24 La xifra de sota mostra com han crescut els mercats de programari als Estats Units -excepte per una caiguda històrica al 2002- i ara es valora en més de 300 bilions de dòlars. Figura 1. Ingressos totals de les 500 empreses de programari més importants dels EUA.25 Les valoracions més fiables, com el European Information Technology Observatory, dirigeixen al voltant del 30 % dels mercats als Estats Units i més o menys el mateix a l'Europa occidental, amb la gran majoria d'empreses de programari situades als EUA.26 Hi ha moltes raons per al domini dels Estats Units en el mercat mundial de programari. Naturalment, els Estats Units té el mercat domèstic més gran mentre, per exemple, a Europa les llengües locals i altres diferències estructurals han fet que el progrés sigui més lent. El desenvolupament de programari també està estretament lligat al maquinari i els majors fabricants de maquinari han estat empreses dels EUA. La decisió de separació d'IBM que va obrir mercats de programari el 1969 va afectar primer els mercats dels EUA i com a nació, va donar-li l'avantatge d'innovador. Les situacions crítiques de la indústria, com Silicon Valley, van sorgir de la unió d'empresaris, la recerca universitària, els mercats de capital i altres serveis de suport.27 La indústria del programari als Estats Units també ha gaudit d'un gran suport públic des dels anys 50 mentre a Europa l'interès dels líders nacionals s'especialitzava en el maquinari i l'electrònica. Cal dir també que el desenvolupament legal a Europa ha seguit el dels Estats Units tant pel que fa a la propietat intel·lectual com a la competència. Finalment, segons l'estudi de Torrisi, les empreses dels EUA s'han centrat més en el producte i la R&D que els seus homòlegs europeus.28 Aquest estudi també reflecteix el domini històric dels EUA en la indústria del programari. El fet és que les empreses més grans de programari són als Estats Units i les pràctiques de llicències s'han desenvolupat en gran part segons les tradicions empresarials i legals dels EUA. Així, si els models empresarials i de llicències de codi obert són un repte per a la indústria del programari, els efectes haurien de ser clarament visibles en els mercats dels Estats Units. 2.1.3 Emergència de codi obert És fins i tot més difícil valorar la dimensió de la "indústria de programari de codi obert". Les empreses de codi obert pur són molt petites i moltes estan en mans de particulars. Tot i amb això, la popularitat del codi obert és significativa i pràcticament totes les grans empreses d'IT disposen de serveis i productes de codi obert. El mercat del codi obert ha crescut amb l'expansió d'Internet ja que són els productes de codi obert els que pràcticament la fan funcionar. El programari de codi obert ha donat forma potser a la majoria de mercats de programari de servidor de web, cosa que s'ha convertit en un mercat nou per a productes de programari entre els ordinadors personals i els ordinadors centrals corporatius. Una combinació de programari coneguda amb l'acrònim LAMP (Linux, Apache, MySQL and PHP/Perl) ha estat la tria preferida per a molts integradors de sistema durant els últims anys. IBM i Oracle, per exemple, venen solucions de servidor basades en Linux i Apache; és clar que Oracle farà funcionar la seva pròpia base de dades al damunt i també IBM té els seus propis productes de base de dades. La figura 3 il·lustra la popularitat del servidor web Apache, cosa que també indica la popularitat del programari de codi obert en els mercats de servidors de web: Figura 2. Participació en el mercat de servidors de web.29 La gràfica de la figura 4 descriu els diferents segments del mercat de servidors de web a començament dels anys 2000. És possible construir un servidor fiable de web fent servir només components de codi obert. Figura 3. Principals components de programari per a servidors de web a començaments dels anys 2000.30 La popularitat del codi obert il·lustra com la normalització i la generalització tant en el maquinari com en components de programari han generat una activitat innovativa disruptiva. Grans passos en la innovació de maquinari han repercutit també en la innovació del programari. 31 El creixement ràpid d'equipament de xarxa ha significat una demanda creixent de programari amb plataforma segura, de fiar i barata allà on la plataforma dominant de Windows PC no ha estat adequada. Microsoft han desenvolupat ràpidament la seva tecnologia NT Windows en aquest mercat. Per altra banda, ordinadors centrals corporatius i cars amb plataformes Unix privatives no han estat dirigides al mercat de baix cost on s'ha esdevingut l'expansió més ràpida d'Internet. Tanmateix, la popularitat no implica directament participació en els ingressos. El codi obert té típicament un preu significativament més baix que els productes privatius. Segons un IDV, la participació de Microsoft en tots els enviaments de servidor que generen ingressos el 2002 va ser de 55 % mentre Linux tenia només el 23 %.32 Aquests dos eren els únics sistemes de funcionament de servidors amb una participació creixent en el mercat. IDC també va valorar que els ingressos comercials totals eren al voltant dels 18,6 bilions de dòlars.33 A més, el codi obert no ha tingut encara gaire èxit en el programari d'ordinador personal. La participació en el mercat no ha canviat gaire. Si es fan servir cerques fetes amb Google com a indicador, durant el mes de juny del 2001 i juny del 2004, un 1 % constant de totes les cerques venien d'ordinadors amb el sistema operatiu Linux. La participació en el mercat de Mac OS ha estat al voltant del 3-4 % mentre altres sistemes operatius que no siguin Windows han guanyat un altre 4 %. La resta de cerques de Google, és a dir més d'un 90 %, eren fetes des d'ordinadors amb Windows de Microsoft.34 També hi ha programari fiable de codi obert disponible en les categories més importants de programari d'aplicacions, amb inclusió del programari d'oficina (processador de text, full de càlcul, i presentació), navegador de web i correu electrònic però ha resultat difícil trobar cap participació de mercat rellevant dels productes dominants de Microsoft.35 2.1.4 Models comercials de programari i codi obert Els models comercials de programari actuals es poden distingir des de diferents perspectives. Per exemple, segons si el programari es ven com a producte o com a servei, l'estructura del canal de vendes, i les fonts d'ingressos.36 Taula 2 identifica una possible classificació utilitzada en la documentació basada en quatre models més aviat genèrics: Taula 2. Models comercials genèrics de programari.37 Potser la manera més corrent de comercialitzar que tenen les empreses de programari és venent projectes de programari. En aquest model, una empresa ven la seva feina de programació com un servei, més que com un programari. El negoci de projectes no es diferencia gaire d'un servei de taxi en el fet que com més cotxes hi hagi (programadors) més diners es poden recaptar. Per exemple, grans empreses d'IT com IBM segueixen el model comercial del projecte quan venen serveis "d'integració de sistema".38 A continuació, el model tradicional per al comerç de productes de programari es podria descriure com publicació de programari. En aquest model, el programari es llicencia com si es vengués com un producte físic. La publicació de programari funciona de manera força similar a la publicació impresa, en la qual es venen llibres fets a partir de manuscrits. Microsoft n'és un clàssic exemple venent el sistema operatiu Windows i les aplicacions Office. La Internet com a canal de distribució i entorn d'ús ha permès diverses maneres de comercialitzar el programari. La subscripció de programari es pot considerar una combinació dels dos models tradicionals. Anomenada de vegades aplicació que proporciona servei, la subscripció és una manera més interactiva de vendre programari com a producte en línia amb serveis afegits de manera personalitzada. Gairebé totes les empreses de programari que venen serveis relacionats amb el programari a Internet com els mercats en línia es poden classificar sota el model de subscripció. Finalment, han aparegut diferents models de negoci basat en programari comercial. Aquí, es disposa d'un producte bàsic o un component estandaritzat gratuït o per un preu simbòlic. La majoria de productes de programari de codi obert, com Linux i Apache es poden situar en aquesta categoria. Per definició, totes les vendes en el model comercial es basen en mitjans indirectes que produeixen un efecte multiplicador en la base d'usuaris potencialment gran i dinàmica. Per exemple, serveis afegits, productes combinats i marca són fonts d'ingressos indirectes essencials. Evidentment, es pot criticar qualsevol classificació de models empresarials de programari. Es pot dir per exemple i amb raó que només hi ha models de negoci basats en producte (amb llicència) i models de negoci basats en servei.39 Per exemple, publicacions i subscripció es poden caracteritzar com a models diferents de llicències dins de la categoria general d'empreses de productes de programari. La taula 2 es basava en aquesta simple categorització. On se situa el codi obert dins d'aquest marc? Clarament, el codi obert no s'acaba en el model empresarial de programari comercial tal com es descriu en la bibliografia inicial. 40 Tal com veurem, moltes grans empreses d'IT com IBM, HP i Novell que venen projectes (serveis) de programari fan servir de forma considerable components de programari de codi obert. El codi obert també permet en gran manera la subscripció de programari. Els llocs web més populars, siguin comercials o no, funcionen bàsicament amb codi obert. Finalment, podem distingir empreses de codi obert que venen llicències tradicionals a més de la gratuïta i per tant fan servir el model de publicació. Empreses noves com MySQL, TrollTech i Sleepycat Software han estat capdavanteres en aquest plantejament.41 El resultat és que el programari de codi obert es pot combinar amb qualsevol model empresarial de programari popular. No té sentit parlar d'empreses de programari de codi obert com si això fes referència a un model empresarial específic de programari. 2.2 Llicències privatives 2.2.1 La decisió de separació d'IBM i les llicències empresarials Abans que existissin mercats separats de programari, el maquinari i el programari es venia junt. Pugh troba l'inici d'aquesta pràctica de combinació en Herman Hollerith que va obtenir el contracte de tabular el cens dels EUA el 1890. Com que els seus primers clients no sabien com funcionaven els sistemes o no en volien la responsabilitat, era ben normal llogar l'equip i vendre els serveis addicionals L'empresa de Hollerith es va convertir més tard en IBM i la pràctica de combinació va continuar en les èpoques de Thomas J. Watson Sr. and Jr.42 Essencialment, IBM combinava programari amb maquinari i serveis. Llogaven la combinació de programari i maquinari i venien suport addicional i manteniment. En certa manera, el programari era gratuït i no hi havia un cost addicional per obtenir programari d'IBM. D'altra banda, no hi havia cap mercat per al programari ni cap altra plataforma a més d'IBM. Durant la primera part del segle, IBM tenia un monopoli natural en la indústria de la informàtica. IBM va anunciar la separació del seu programari del maquinari el 1969 després d'una sèrie d'estudis interns. Aquesta separació es basava tant en els factors competitius com en les pors antimonopolis.43 S'afirmava que IBM feia servir la seva posició de monopoli contra pràctiques comercials justes. Oferia programari gratuït i serveis segons les necessitats del client i per tant tenia avantatge per guanyar nous clients. També s'afirmava que IBM dificultava el desenvolupament de sistemes interfuncionals i rebaixava preus per evitar competència.44 Cal destacar que després de la decisió de separació els preus van baixar un simbòlic 3 %, mentre que molts clients esperaven fins un 25 % de reducció en els preus del maquinari.45 Just després de la decisió de separació, IBM va seguir diversos models de llicència per a la venda de programari. Oferien quotes d'un sol pagament i llicències de lloc. Watts S. Humphrey, en aquell moment treballador d'IBM implicat en moltes de les decisions de la separació, va explicar més endavant com van confiar en un model de llicències de compliment legal en lloc d'un de compliment tècnic (proteccions contra còpia, etc.): "Encara que creiem que la criptografia seria possible tècnicament, especialment amb l'ajut d'un maquinari especial, totes les solucions que pensàvem haurien fet molt difícil que els clients de confiança utilitzessin els nostres programes. Les grans empreses sovint necessitaven còpies de seguretat, els programes es passaven constantment de màquina a màquina i IBM animava a ampliar a sistemes més grans. Amb la criptografia, totes aquestes activitats necessitarien el permís d'IBM. Vam considerar que això no seria gens pràctic ni còmode per als usuaris, i car per a IBM. També vam arribar a la conclusió que qualsevol bloqueig i claus per a un sol equip, o bé els programes amb una durada determinada especial i autodestrucció, serien feixucs per als nostres millors clients, apart de no tenir cap eficàcia contra qualsevol lladre llest. Com que no vam poder idear cap mesura física de seguretat pràctica, vam haver de confiar en la honestedat inherent dels nostres clients. Esperàvem que la protecció legal i els processos criminals limitessin el problema de la pirateria".46 Tot i que sens dubte és un fet important, no cal destacar de manera exagerada la decisió de la separació d'IBM. La majoria dels professionals del sector estan d'acord que era un pas necessari de cara al naixement del sector dels productes de programari als anys 70.47 Tot i així, només és una part de la història. Segons Campbell-Kelly, els factors principals que van portar a l'aparició del sector dels productes de programari a finals dels anys 60 van ser la proliferació en augment de les aplicacions de la informàtica, un augment de les despeses de desenvolupament del programari, la manca de programadors i l'aparició de la plataforma estàndard d'IBM.48 Davant d'aquests fets, la separació del programari es pot considerar una decisió racional de l'empresa davant l'evolució evident cap als mercats de programari. Després del canvi de política d'IBM, el programari es va vendre com a producte amb llicència a partir de finals dels anys 60. Els primers acords de llicència ja regulaven detalladament l'ús del programari.49 La base legal de les llicències era essencialment secret comercial i llei contractual, tot i que també s'hi mencionaven drets de propietat intel·lectual (però sobre els quals no se'n reclamava necessàriament la propietat). Per exemple, les primeres llicències d'Unix de principis dels anys 70 esmentaven drets de reproducció, secrets comercials i patents. Les llicències es basaven en la suposició que Unix i el codi font d'Unix estaven sota secret comercial i es llicenciaven sota confidencialitat. A més, les condicions en restringien les còpies com qualsevol llicència de copyright (això sí, sense esmentar explícitament que el programari podia estar protegit per drets de copyright). Les condicions també declaraven que no existeixen explícitament llicències de patents o marques comercials que protegeixin el programari i que no existeix cap mena de garantia davant de copyright o patents de tercers, o violació del secret comercial.50 2.2.2 Llicència de mercats massius i programari de prova Els mercats massius d'ordinadors personals van aplicar el model comercial de publicació del sector discogràfic. Es venien paquets de programari en forma de còpies del programa original. Els llibres populars destinats als desenvolupadors de programari explicaven que els drets de reproducció eren la principal eina legal per protegir el programari dels efectes negatius produïts per les còpies no desitjades. De fet, la protecció de la propietat intel·lectual va anar cobrant importància i els models de llicències cada cop van ser més restrictius, prohibint per exemple les còpies de seguretat i l'enginyeria inversa. Però això tampoc era tot. Els mercats massius també van veure el creixement del model de llicència de programari de prova o bé el model de "prova'l abans de pagar-lo" a principis dels anys 80. El primer programari de prova amb èxit van ser aplicacions de PC, però més endavant també es van distribuir amb èxit eines de sistema i jocs en forma de programari de prova.51 A principis dels anys 80, era ben possible que qualsevol persona competent desenvolupés programes simples i competitius que realitzessin tasques bàsiques, com per exemple, el processament de textos. L'únic problema era que els mercats de publicació de programari encara s'estaven formant i que els editors es quedaven una part dels ingressos. El programari de prova va ser probablement el primer model de llicències on els usuaris finals distribuïen el programari. Essencialment, el programari tenia copyright, però se'n permetia la còpia i distribució. Això no obstant, per utilitzar el programari durant més d'un període determinat de temps o per aconseguir característiques addicionals, normalment l'autor feia pagar als usuaris una quota de llicència per a una versió registrada o amb totes les característiques. A més, no es facilitava el codi font del programa i no se'n permetien les modificacions. El programari de prova es distribuïa primer a través de BBS i la còpia directa entre usuaris. Més endavant van aparèixer venedors per correu postal que publicaven llistes de programari de prova disponible i que cobraven petites quantitats per la producció de discos. Aquest extrem final dels mercats sencers de programaris presentava molta activitat. Nelson Ford, el fundador de la Public Software Library (PsL), un dels primers distribuïdors de programari de prova, va explicar: "Mentre PsL i els distribuïdors de gran volum dominaven el mercat de distribució del programari de prova, a finals de la dècada dels 80 van aparèixer centenars (o potser milers) de petits venedors de programari de prova. Sense que es necessitessin coneixements informàtics ni qualsevol altre coneixement, qualsevol que tingués un grapat de dòlars podia comprar discos de programari de prova d'un altre venedor, imprimir un "catàleg" i vendre còpies d'aquests discos a altres persones. Gran part d'aquests "venedors de programari de prova" venien a fires d'informàtica i als encants".52 La popularitat del programari de prova es va anar esfumant lentament dels mercats de PC a principis dels 90. Només algunes empreses van obtenir beneficis importants abans que es comercialitzessin gairebé tots els seus productes de programari.53 Quan per exemple Microsoft comprava o desenvolupava alguna eina essencial del programari de prova a dins del seu sistema operatiu, el mercat d'aquell programari de prova acabava extingint-se. Tot i que constantment s'anava introduint programari de prova nou, l'èxit d'aquests era molt limitat.54 2.2.3 Llicències privatives avui Restriccions i preus de llicències. Tradicionalment, les empreses de programari privatiu han desenvolupat programari intern i han utilitzat diferents tipus d'acords de llicència d'usuari final que atorguen als concessionaris drets limitats per utilitzar el programari amb uns objectius específics. La idea bàsica és ajustar el preu de la llicència amb les restriccions d'ús. La taula 3 enumera les restriccions que s'utilitzen sovint, i que poden basar-se, per exemple, en el programari, l'entorn de maquinari, els usuaris del programari o les característiques d'ús: Taula 3. Restriccions típiques de llicències privatives. Figura 4. Il·lustració dels models de llicència des de la perspectiva de la generació d'ingressos al llarg del temps.55 En la documentació econòmica, s'han debatut els models de llicències de programari sota temes com la discriminació de preus i les versions. Els productes poden diferenciar-se i valorar-se, per exemple, mitjançant retards en l'aparició de versions, discriminació de qualitat, ampliacions, lloguer i la creació de paquets.56 En teoria, la discriminació de preus maximitza el valor de l'ús del programari ja que cada usuari paga segons la valoració individual. Els drets de propietat intel·lectual (que atorguen als productors de programari els drets exclusius de còpia, distribució i modificació) proporcionen el recolzament legal d'aquests models de llicència. Llicències contra serveis. Les tarifes de llicència cànons) només són una part dels ingressos totals de les empreses de programari. Normalment, fins i tot les empreses amb productes amb llicència i instal·lables per part del client disposen de servei postvenda i manteniment. Per tant, val la pena destacar que encara que s'han multiplicat diferents models de llicència, els preus mitjans de les llicències, a la llarga, han anat baixant.57 Simultàniament, els ingressos totals de les empreses de programari han augmentat per la llicència de productes i altres fonts. Per tant, l'ús global de programari ha d'haver crescut a gran velocitat. La taula següent il·lustra més detalladament com les empreses de programari més importants del món comparteixen els ingressos entre llicències / productes i serveis / manteniment. Taula 4. Llicències de programari i ingressos per serveis d'algunes de les empreses de productes de programari més importants del món.58 Cal tenir en compte que aquest tipus de càlculs entre les quotes d'ingressos per llicències i serveis només són indicatius, ja que els mètodes de comptabilitat no són totalment equiparables. Tot i això, les xifres demostren clarament que algunes empreses de programari depenen completament de les vendes de llicències i que moltes empreses obtenen una part substancial dels seus ingressos a través de quotes de llicència i cànons. Com demostrarem més endavant, la popularitat en augment del codi obert perjudica potencialment els models d'empresa basats en quotes de llicència i cànons. Malgrat tot, les llicències tenen altres funcions apart de generar ingressos. Especialment en les llicències de codi obert, la funció de la llicència no és generar cànons directes, sinó afegir altres restriccions amb l'objectiu, per exemple, de la cooperació en el desenvolupament, atribució de l'autoria o fins i tot alguna forma d'ideologia. Per tant, les llicències de programari es poden percebre, en un context més ampli, com una part de la funcionalitat del programari i no només com el preu.59 Codi font. Normalment, el codi font no es comparteix en les llicències privatives i el producte informàtic només es distribueix en codi objecte (o codi objecte intermedi, com en Java) amb restriccions addicionals sobre enginyeria inversa. Se suposa que el codi font conté informació valuosa amb secrets comercials, que cal protegir de la vista de la competència. Els drets de reproducció i les patents no garanteixen cap protecció per exemple per les estructures, idees i lògica descrites en el codi font. Malgrat tot, a vegades és necessari el codi font, especialment si el producte de programari es una eina de desenvolupament o un component que cal integrar amb altres components (programari incrustat). Els titulars de llicències esperen més capacitat d'adaptació i, per tant, cal facilitar el codi font o, com a mínim, descripcions detallades de la interfície.60 La figura 5, a continuació, explica les opcions de distribució del programari des del punt de vista del codi font. Figura 5. Tres vies principals per distribuir productes de programari des del punt de vista del codi font.61 Per acabar, cal destacar que a vegades es ven el programari privatiu amb el seu codi font. Això no obstant, la inclusió del codi font del programari privatiu per a l'usuari sovint suposa unes despeses superiors de compliment de la llicència; amb el codi font a les seves mans, l'usuari té moltes més probabilitats d'utilitzar el programari de maneres no autoritzades pel que concedeix la llicència. 2.3 Programari lliure i llicències de codi obert A continuació repassarem breument la història del programari lliure i les llicències de codi obert. Van codificar-se les idees dels termes de distribució lliure amb codi font disponible i a continuació van guanyar popularitat amb dos projectes de sistemes operatius principals: BSD i GNU/Linux a partir de la dècada de 1980.62 Més endavant, l'Open Source Initiative va encunyar el terme general "codi obert" per descriure diferents tipus de llicències lliures a finals de la dècada de 1990. 2.3.1 Llicència de la BSD i copyrights d'Unix Rerefons universitari. En els cercles acadèmics, el programari s'ha desenvolupat durant molt temps seguint els principis del codi obert i la distribució lliure. Diverses universitats van triar l'ús del sistema operatiu Unix d'AT&T. Des d'un bon principi va tenir llicenciar per a institucions educatives amb tot el codi font sota un acord de secret comercial.63 A continuació s'animava als usuaris a desenvolupar encara més el sistema (de fet, això es va convertir en una necessitat pràctica, ja que realment AT&T no oferia el suport del sistema). Una implicació evident de la política d'AT&T va ser que Unix es va convertir en la base de la primera xarxa de desenvolupament col·laboratiu obert a gran escala.64 Una variant principal d'Unix d'AT&T va sorgir de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Bill Joy, el hacker més destacat de Berkeley, que llavors era un estudiant d'informàtica, va començar a treballar en el que finalment es va convertir en la Berkeley Software Distribution (BSD) el 1975. En poc temps, la BSD es va convertir en la plataforma acadèmica de desenvolupament d'Unix. Els usuaris enviaven els trucs, pedaços i correccions a Berkeley i si aquests s'acceptaven, el codi facilitat s'afegia al codi base de la BSD.65 Gran part del desenvolupament d'Unix es va produir a la BSD, la qual rebia generosos ajuts de la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) dels Estats Units.66 Bob Fabry, cap del grup d'investigació informàtica de Berkeley fins al 1983, va descriure la seva motivació en una entrevista:67 "Crec que l'esperit en què col·laboràvem s'assemblava bastant al que van agafar més endavant la Free Software Foundation i tota la gent que intentava desenvolupar programari per a tothom... La idea és que la duplicació de programari no costa res, així que bàsicament hauria de ser gratuïta, i treballàvem tots junts per intentar assolir aquest sistema ideal que ens agradaria a tots tenir i que ens agradaria que tots poguéssim utilitzar ". Per evitar problemes per possibles violacions dels drets de reproducció, es van pagar quotes de llicència a AT&T per a qualsevol distribució de variants d'Unix. Per exemple, totes les distribucions de la BSD incloïen des de principis dels anys 80 una referència a la llicència d'AT&T. Això no obstant, els pagaments de llicències, cada cop més cars, es van convertir ràpidament en una càrrega per a molts.68 A més, les empreses que només utilitzaven parts del codi i dissenyaven productes autònoms per a la gestió de xarxes per als mercats en expansió dels ordinadors personals van demanar una versió diferent que respongués a les seves necessitats. Al final, una creació independent de Berkeley anomenada Networking Release 1 va sortir a la llum el juny de 1989. Es va distribuir sota la primera llicència moderna de la BSD. Més endavant, l'informàtic de Berkeley Marshall Kirk McKusick va explicar:69 "La BSD va originar codi de gestió de xarxes i el juny de 1989 es van llançar utilitats de suport amb el nom de Networking Release 1, el primer codi de redistribució lliure de Berkeley. Els termes de la llicència eren generosos. Un titular de llicència podia publicar el codi modificat o no modificat en forma de font o binària sense haver de respondre o pagar cap cànon a Berkeley. Els únics requisits eren que calia deixar intactes els avisos sobre drets de reproducció de l'arxiu font i que els productes que incorporaven el codi havien d'indicar a la documentació que el producte contenia codi de la Universitat de Califòrnia i els seus col·laboradors. Encara que Berkeley cobrava una quota de 1.000 dòlars per obtenir-ne una cinta, qualsevol podia fer-ne una còpia de qualsevol que ja la tingués". Cas judicial d'AT&T. L'èxit de la Networking Release 1 va fer plantejar la possibilitat de poder publicar de la mateixa manera tot el sistema operatiu. Un altre informàtic de Berkeley, Keith Bostic, va iniciar el projecte. Va poder atreure voluntaris perquè l'ajudessin a rescriure els centenars d'arxius amb drets de reproducció d'AT&T. Els programadors de diversos països van recrear els arxius necessaris utilitzant les especificacions disponibles públicament.70 Després de treballar més amb el nucli, es va publicar una versió gairebé completa de BSD amb el nom de "Network release 2", creient que no contenia res del codi d'AT&T, i sota llicència de BSD. Això calia demostrar-ho als mercats. Berkeley Software Design Inc. (BSDI) va publicar aquest codi com a producte comercial denominat BSD/386 adaptat per a l'arquitectura del processador Intel 386, cada cop més popular, de principis de 1992. No va passar gaire temps fins que Unix System Laboratories (USL), una filial sota control d'AT&T, va denunciar-los per violació de copyright i secret comercial. Més endavant, USL va afegir la Universitat de Califòrnia al plet com a demandat. La Universitat de Califòrnia es va afanyar a interposar una demanda contra USL perquè AT&T també havia utilitzat el codi de Berkeley en la seva distribució d'Unix i les parts van començar una batalla legal.71 De seguida va quedar clar que les dues parts havien comès errors: AT&T havia distribuït arxius de la BSD sense els avisos de copyright adequats i la BSD encara tenia alguns arxius amb fragments de codi font d'AT&T. La disputa de BSD va acabar quan Novell va comprar USL el 1993. El gener de 1994, es va finalitzar l'arranjament. El resultat va ser l'eliminació de tres arxius de la BSD i el reconeixement que 70 més pertanyien a USL. Poc després de l'arranjament del cas, va dividir-se el desenvolupament de la BSD en diferents branques: FreeBSD, NetBSD i OpenBSD. Totes es podien executar amb l'arquitectura barata dels PC. Ara era possible desenvolupar lliurement i redistribuir les branques d'Unix de la BSD sota la llicència de BSD. Tot i això, ja s'havia perdut el concurs de popularitat del sistema operatiu preferit dels servidors d'Internet. L'afer legal, un model de desenvolupament obert però d'estreta coordinació, i ara la divisió en diferents vies de desenvolupament van garantir a Linux una sortida potent com a nou i preferit sistema operatiu basat en Unix per als servidors d'Internet. 2.3.2 Llicència pública general de GNU, Linux i SCO Stallman inventa la GPL. Richard Stallman, un antic treballador del laboratori d'intel·ligència artificial del MIT, va iniciar el seu projecte de GNU publicant el manifest de GNU el 1983 i fundant a continuació la Free Software Foundation. Encara que el manifest de GNU tenia un to polític i ideològic, en principi el projecte se centrava en la tecnologia. L'objectiu era escriure un sistema operatiu complet i compatible amb Unix. Malgrat tot, no va passar gaire temps fins a l'aparició de les llicències. Quan Stallman va iniciar el projecte de GNU, treballava sobre l'editor de textos Emacs. Stallman havia escrit el primer Emacs durant la dècada del 1970, però com que ho escrivia en un altre llenguatge de programació, el codi font no era útil. Més endavant, James Goslig havia escrit una versió d'Emacs per a Unix l'any 1982 i la va distribuir com a codi font. Stallman va agafar el codi font de Gosling i va començar a modificar-lo fins a convertir-se en GNU Emacs. Mentrestant, Goslig va vendre Emacs a una empresa, que va dir que Stallman no podia distribuir GNU Emacs perquè no disposava de l'autorització del nou propietari del copyright. De fet, Stallman es va veure obligat a rescriure tot el codi escrit per Gosling.72 Stallman va recordar els fets en una conferència l'any 1986: 73 "És ben estrany, van canviar d'opinió i no van voler signar l'acord i van posar un missatge a la xarxa que deia que jo no podia distribuir el programa. Realment no van dir que farien res, només van dir que no tenien clar si algun dia farien alguna cosa. Amb això n'hi va haver prou per espantar a la gent, així que ningú va tornar a utilitzar-lo, quin fet més trist...". Aquesta va ser una de les moltes vegades en què es va excloure Stallman del desenvolupament d'un projecte interessant.74 Per acabar amb tots aquests "fets tristos", Stallman va escriure la llicència pública general d'Emacs l'any 1988. El text de la llicència dels drets de reproducció contenia per primer cop la idea del copyleft, on declarava que GNU Emacs no era de domini públic, sinó que tenia copyright.75 Es podia copiar i distribuir, però no es permetia canviar els termes de la llicència en cap obra derivada. Val la pena destacar que abans d'Emacs GPL, Free Software Foundation no utilitzava cap llicència per al programari i Stallman semblava oposar-se a protegir el programari amb copyright.76 Amb una llicència innovadora, Stallman va poder enfrontar-se als efectes exclusius dels drets de reproducció amb l'ajuda d'aquests mateixos drets de reproducció. L'any 1989 es va tornar a redactar parcialment el text de la llicència d'Emacs GPL per aclarir-lo; a més, va rebre el nom de Llicència Pública General de GNU. Es va convertir en la llicència predeterminada de tots els programes GNU. L'any 1991 es va publicar la segona versió de la GPL GNU; actualment se'n prepara la tercera versió. Cas judicial de Linux i SCO. L'èxit de la GPL no va ser el programari GNU de Stallman. Aquest va ser el nou nucli del sistema operatiu compatible amb Unix de Linus Torvalds, que va començar a desenvolupar l'any 1991. El gener de 1992, Torvalds va decidir atorgar la llicència GPL a Linux.77 L'èxit posterior de Linux acompanyat per GNU i més programari lliure va significar que la llicència de GPL cada cop fos més coneguda i popular també fora dels cercles de hackers. Igual que la BSD, Linux també s'ha hagut d'enfrontar a pugnes legals pels seus orígens amb grans venedors d'Unix. La següent demanda va venir de SCO, que va comprar la part d'Unix a Novell l'any 1995. Més endavant, Caldera va comprar SCO; Caldera va tornar al nom de SCO l'any 2002. SCO / Caldera es va concentrar, durant uns anys, en el codi obert, ja que tenien una distribució pròpia de Linux; això no obstant, mai no van aconseguir treure'n un rendiment continuat. L'any 2002 l'empresa va semblar que decidia fer el que comercialment era més sensat: utilitzar els drets sobre l'Unix original d'AT&T per emprendre accions legals. SCO va començar a emetre comunicats sobre possibles accions judicials contra qui donés suport a Linux i finalment va demandar IBM el març de 2003 per mil milions de dòlars; més endavant, la demanda va pujar fins a tres mil milions. SCO primer va declarar que era la propietària dels drets de totes les característiques afegides a qualsevol sistema, com per exemple Linux, relacionat amb l'Unix System V d'AT&T. Van declarar que IBM, amb l'accés al codi font d'SCO, havia facilitat aquestes característiques a Linux.78 Finalment va quedar clar que les demandes d'SCO no tenien cap base fonamentada. No es va aconseguir trobar codi font de Linux copiat d'Unix System V. Novell va disputar la claredat de la propietat d'SCO sobre els drets de reproducció i les patents d'Unix. A més, SCO, com a Caldera, havia distribuït les primeres fonts d'Unix l'any 2002 sota llicència de GPL sense restringir el desenvolupament d'obres derivades en cap sentit. Per tant, SCO va haver de fer-se enrere de les demandes de la propietat intel·lectual i concentrar-se en possibles violacions del contracte. A finals del 2004, el cas continua obert. 2.3.3 El codi obert entra al vocabulari Open Source Initiative. Després d'arranjar el cas BSD i la popularitat de Linux, semblava que el codi obert havia passat les proves de foc necessàries per tenir credibilitat en el sector. L'interès de les empreses en el programari de codi obert creixia ràpid i paral·lel a l'expansió d'Internet. Malgrat tot, els gerents i gairebé tot el personal tècnic del sector del programari desconeixien els models de llicència de la BSD i de la GPL. Les empreses també tenien problemes per entendre la ideologia del programari lliure de Stallman. Eric S. Raymond va ser l'individu clau que va donar l'embranzida final al que més endavant es va denominar el moviment del codi obert. El seu influent article "The Cathedral and the Bazaar" (La catedral i el basar), publicat per primera vegada el 1997 i les xerrades posteriors van cridar l'atenció de Netscape.79 En aquell moment, l'empresa del navegador de web estava perdent quota de mercat respecte Microsoft i estava disposada a experimentar amb alternatives radicals. Amb una separació clara dels ideals de Stallman, Raymond va aconseguir convèncer Netscape perquè adoptés una estratègia de codi obert; l'empresa va ser la primera empresa de programari coneguda en fer-ho el gener de 1998. Just després que Netscape anunciés el canvi cap al codi obert, l'editor de llibres d'informàtica Tim O'Reilly va organitzar una reunió amb els desenvolupadors de codi obert més coneguts per debatre una estratègia pública compartida.80 Així es va fundar Open Source Intiative (OSI) el febrer de 1998 per tractar l'interès cada cop més gran en Linux i la resta de programari desenvolupat sota els principis unificadors del codi obert. Va començar a certificar aquelles llicències que complien els termes generals de l'Open Source Definition segons l'esborrany de Bruce Perens.81 El sector del programari va anar incorporant gradualment el codi obert al gran mercat. El juny de 1998 IBM va anunciar que donaria suport a Apache i el juliol Oracle va anunciar que passaria la seva base de dades principal a Linux. L'agost del mateix any, Microsoft va declarar oficialment que els preocupava Linux i Apache especialment. La premsa comercial i les revistes famoses van començar a incloure històries sobre l'èxit del codi obert.82 Reacció del sector. Avui en dia, després de més de sis anys, podem dir que el codi obert ha esdevingut una pràctica acceptada generalment per desenvolupar i distribuir gairebé qualsevol tipus de programari que sigui comercialment viable. Els següents extractes de diferents llocs web d'empreses reflecteixen el nivell d'entusiasme de 2004: IBM: "Linux és perfecte per als que vigilen el pressupost i necessiten un sistema operatiu fiable i escalable". (ibm.com/linux) Oracle: "Amb les col·laboracions tècniques per millorar Linux, amb suport des del codi dels sistemes operatius clau Linux i amb associacions estratègiques, Oracle ofereix una plataforma Linux sense fissures on els clients poden confiar en la seguretat de Linux en un entorn crucial de missions". (otn.oracle.com/tech/linux) HP: "HP participa en una sèrie de projectes de programari de codi obert per executar en diversos sistemes HP". (opensource.hp.com) Apple: "Els projectes de codi obert d'Apple permeten als desenvolupadors adaptar i millorar el programari clau d'Apple. A través del model de codi obert, els enginyers d'Apple i la comunitat del codi obert col·laboren per crear productes millors, més ràpids i més fiables per als nostres usuaris". (developer.apple.com/darwin) Microsoft: "Sovint, el sector del programari es divideix... en faccions rivals entre proveïdors comercials i de codi obert. Els moviments del mercat, però, demostren que aquesta visió ha quedat obsoleta. Ambdós models han demostrat ser beneficiosos per al mercat del programari".83 Molts estudis del sector han explorat els possibles beneficis i riscos pràctics de la migració de les empreses cap als productes de codi obert. Per exemple, Forrester Research va entrevistar l'any 2004 els gerents de tecnologies de la informació de cinquanta empreses nord-americanes amb valor superiors a mil milions de dòlars perquè els esmentessin beneficis i reptes del programari de codi obert: Figura 6. Els beneficis del codi obert segons les entrevistes a gerents de tecnologies de la informació l'any 2004 Figura 7. Els reptes del codi obert segons les entrevistes a gerents de tecnologies de la informació l'any 200484 És clar que el baix preu de les llicències i no quedar lligat a un únic proveïdor són factors claus a favor del codi obert. També cal destacar que sovint es menciona la qualitat dels programes; tot i que és probable que la qualitat mitja de qualsevol programa de codi obert publicat no sigui molt elevada, hi ha alguns exemples estrella que garanteixen una bona imatge pública al codi obert. El codi obert es coneix més i més ja que actualment la majoria d'estudiants d'informàtica i enginyeria ho estudien tot en codi obert. També val la pena destacar que la possibilitat pràctica de modificar el codi font no es troba entre els principals criteris d'ús del codi obert. Malgrat tot, encara queden molts reptes per resoldre. El mencionat amb més freqüència és la falta de suport comercial. Mentre que les empreses de les tecnologies de la informació comercialitzen el codi obert com una part de la seva solució de maquinari (com IBM, HP o Apple), o com a plataforma per al seu programari privatiu (com Oracle i IBM), és probable que no sempre ofereixin suport directe de determinats productes de codi obert. Les llicències passen al segon pla. Les llicències poden ser clarament problemàtiques, especialment per qui desenvolupa o comercialitza un programari propi basat en codi font obert. També hi ha diversos reptes generals que, suposadament, estan relacionats amb el fet que els productes de codi obert encara són una cosa massa recent per a moltes empreses. Aquests reptes inclouen dubtes de seguretat, la viabilitat i credibilitat global dels productes de codi obert i la falta de formació empresarial. 2.4 Dimensions socials i polítiques del codi obert85 Abans d'avançar la teoria, fem un petit viatge per les comunitats de desenvolupadors i el debat sobre les polítiques públiques. Intentarem traçar-ne els valors ètics, que són la base de les normes comunitàries i queden reflectides a les llicències. 2.4.1 El codi obert i l’apoderament individual L'any 1976, quan encara s'havien de formar els mercats de programari massius, el fundador de Microsoft, Bill Gates, va enviar la seva carta, ara famosa, als aficionats: "An Open Letter to Hobbyists". En aquesta carta, Gates advertia als primers hackers ("aficionats") que no podien distribuir-se lliurement programari comercial entre ells. Gates no creia que els hackers tinguessin mai la motivació d'escriure programari que pogués competir amb els productes de les empreses de programari: "Qui es pot permetre realitzar una feina professional a canvi de res? Quin aficionat pot dedicar tres anys de la seva vida a programar, trobar tots els errors, documentar el producte i distribuir-los de manera gratuïta? La realitat és que ningú llevat de nosaltres ha invertit una gran quantitat de diners en programari d'aficionats".86 La carta anava dirigida als membres del Homebrew Computing Club, una reunió informal d'alguns dels primers hackers de Silicon Valley a meitat de la dècada de 1970.87 El primer producte de Microsoft, ALTAIR Basic, es va distribuir dins del Club sense l'autorització de Microsoft.88 En certa manera, el món de Gates ha quedat completament capgirat comparat amb trenta anys enrere. Les eines i metodologies de desenvolupament de programari han arribat a un grau d'estandardització que finalment han permès que el desenvolupament distribuït i organitzat lliurement sigui eficient. Els informàtics aficionats s'han organitzat a Internet i han establert els fonaments d'un codi ètic competent.89 Avui es pot parlar d'una comunitat de codi obert i programari lliure establerta en garatges i soterranis tots junts. Les grans empreses, amb l'excepció remarcable de Microsoft, recolzen la feina de la comunitat i n'adopten els fruits per als models empresarials principals. Què ha passat mentrestant? Es pot analitzar des del punt de vista de la ciència. Sempre hi ha hagut universitats en les quals ha dominat la cultura de la llibertat per compartir i el desenvolupament obert. Richard Stallman va anunciar el projecte de GNU al MIT l'any 1983 i els sistemes UNIX acadèmics oberts van venir dels hackers de la UC Berkeley. A més, Linus Torvalds va començar Linux mentre estudiava informàtica a la Universitat d’Hèlsinki: "Llavors, l'any 91 o 90, la majoria de gent d'Internet estava a les universitats, el que volia dir que tota la filosofia d'Internet estava plantejada des del punt de vista universitari. La millor raó per fer que Linux estigués disponible en aquell moment va ser probablement perquè encaixava amb la cultura".90 És a dir, el programari lliure no està connectat de manera formal o accidental a la ciència, sinó que en forma part.91 Les universitats eren el lloc natural on podien alimentar-se els mètodes del codi obert. D'alguna manera, l'estructura del desenvolupament del codi obert uneix la lògica del descobriment científic amb suposicions i refutacions constants. Encara més, inclou elements de disciplines d'humanitats i de càlcul. Aquest element humà, o artístic, destaca el paper del coneixement, compromís i passió personals de cada participant individual. Per tant, la caracterització del desenvolupament del programari lliure com a procés idealment obert, col·laboratiu i acumulatiu encarat cap a la superioritat tècnica és clarament insuficient. Els individus no compten. Això ho sap tothom, tant en cercles acadèmics com empresarials. El desenvolupament del programari amb prou feines s'organitza com un procés democràtic entre iguals, ja que cada individu té unes capacitats completament diferents per desenvolupar programari.92 L'únic que han fet Internet i el codi obert ha estat fer que aquests pocs individus encara siguin més forts i visibles que mai. Si creiem en el poder de les persones instruïdes, arribarem a la conclusió que els pensadors radicals d'avui estableixen els ideals pràctics quotidians del demà. Individus des de Richard M. Stallman a Eric S. Raymond i Linus Torvalds han tingut un paper crucial en el llançament del canvi institucional que finalment ha deixat de dependre d'individus particulars. Possiblement el punt crucial va ser quan els individus clau de les comunitats del codi obert i programari lliure van entendre el context social i cultural més ampli que estaven canviant. Amb arguments econòmics o tècnics d'experts, mai no haurien canviat els codis ètics acceptats i altres pilars socials fonamentals de la societat de la informació. Douglass C. North afirma que apareixeran noves organitzacions institucionals quan calgui un canvi institucional.93 Creiem que són arguments vàlids que els codis legals i ètics internacionals sobre propietat de l'economia del coneixement hagin arribat fins aquest punt. Hi havia la necessitat social d'un canvi institucional que ara estan aconseguint les llicències de codi obert i la ideologia del programari lliure.94 2.4.2 La Comunitat i els seus fronts Els conceptes de codi obert i llibertat són ambivalents i on es defineixen millor és en el discurs.95 Per tant, cal que comencem identificant els principals actors, o líders d'opinió, del debat. En el món del codi obert no hi ha diferències fonamentals entre les institucions (com ara empreses i estats) i els individus. En principi, tothom pot participar en un projecte de codi obert, fins i tot de manera anònima. Per això no és sorprenent que el nombre i diversitat de participants als debats sigui enorme. Segons Fink, "hi ha massa empreses, massa grups i massa individus perquè [el codi obert] desaparegui d'aquí poc temps".96 Malgrat tot, enmig del soroll, hi ha algunes veus que parlen molt més alt que les altres. Eric S. Raymond pot considerar-se una mena d'antropòleg de la comunitat del codi obert. Abans de redactar "The Cathedral and the Bazaar" i començar a recomanar el terme codi obert, Raymond ja era conegut a la comunitat hacker pel manteniment del "Jargon File", un diccionari de l'argot dels hackers. Des que va cofundar l'Open Source Initiative l'any 1998, Raymond ha estat un comentarista i defensor actiu de la imatge més propera a l'empresa del moviment del codi obert. Al cor de la comunitat continua havent-hi la figura de Richard M. Stallman. De tots els individus de la comunitat, potser és qui actualment està més a prop d'una institució. El poder també significa lluita. Un observador que comenci a llegir els escrits i els comentaris de Stallman a Internet aviat veurà que la comunitat és més aviat un sistema social heterogeni. Hi ha la típica competència pel liderat, la barreja d'opinions, aliances, etcètera. Però gairebé l'origen de tot el que és visible pot atribuir-se a Stallman: Linux, les llicències de GNU i el concepte de programari lliure. Durant els últims anys, Stallman ha ampliat el concepte de programari lliure fins a societat lliure.97 Això s'ha fet principalment a través de la Free Software Foundation. En els problemes de la política pública, també hi ha uns altres actors importants amb deute i vincles ideològics amb el programari lliure i el codi obert. Entre aquests s'hi inclouen diversos moviments populars i grups d'interès, amb l'Electronic Frontier Foundation al capdavant.98 De fet, es pot dir que els impactes culturals i polítics més importants derivats de les comunitats de codi obert i programari lliure no tenen res a veure amb el moviment oficial del codi obert. L'Open Source Initiative no és políticament activa, sinó un grup informal d'interès amb objectius pràctics i limitats. Malgrat això, tot i que s'ha utilitzat i desenvolupat programari lliure durant anys, l’OSI va ser l'esforç vital que va accelerar-ne l'entrada a la societat en general. Sense l'OSI, és probable que les implicacions polítiques i culturals encara s'haguessin endarrerit més. 2.4.3 Objectius ètics o tècnics? "No recomano el codi obert" (Richard Stallman) Passem al debat real i comparem els dos camps ideològics (les comunitats de programari lliure i codi obert) entre elles. Què intenten dir-nos? Stallman està interessat en el programari i els problemes tècnics i, a més, en política, cultura i ètica. De fet, sembla que per a ell compten més els aspectes culturals i polítics del programari lliure. En general, Stallman destaca les llicències de programari de GNU i el seu concepte de llibertat per davant de qualsevol qüestió tècnica. A priori, subratlla clarament la norma ètica per sobre qualsevol qüestió tècnica: "Hi ha programari lliure desenvolupat de manera col·laborativa i n'hi ha que no, però això és secundari... [El codi obert] anima a les persones a pensar en termes pràctics, i no activa la part del cervell on es pensa en la llibertat i el bé i el mal i el tractar bé o malament la gent... Dirigeixen la lluita cap allà on creuen que poden guanyar pel que fa a qui proporcionarà el millor programari i suport durant els següents anys...".99 És probable que el camp del codi obert no respongui. Linus Torvalds ofereix una resposta curta: "Per mi, no és una religió. Crec que segurament el codi obert és gairebé la millor manera d'obtenir la millor tecnologia".100 Stallman no en fa cas. En els seus discursos, Stallman és com si escrivís a una comunitat de votants que només poden triar la seva ideologia o la de la competència (el codi obert). Stallman compara les opcions per al seu públic: "Comparem les dues filosofies. El codi obert dóna prioritat als desigs del desenvolupador; nosaltres donem prioritat a allò que fa possible una comunitat de persones lliures. El moviment del codi obert considera el programari no lliure una solució poc òptima; en el moviment del programari lliure, el programari no lliure és un problema, un problema social, la solució del qual és substituir-lo amb programari lliure. Per això les empreses s'estimen més "codi obert": perquè no els provoca problemes que no volen".101 Stallman indica clarament que el programari privatiu provoca un "problema social" i que la comunitat del programari lliure té la missió de solucionar-lo. En aquest sentit, la comunitat de codi obert té un plantejament més flexible. Intentant no polaritzar massa l'assumpte, Eric Raymond s'oposa clarament a Stallman amb la següent afirmació: "Considero que intentar convèncer explícitament amb tanta paraula sobre aquests temes sol ser contraproduent. Jo m'estimo més enfocar-ho amb més tranquil·litat: a vegades té sentit econòmic abandonar el control de la propietat i deixar totes les discussions i deixar que cadascú arribi a la seva pròpia conclusió."102 2.4.4 Influència en les institucions polítiques "El problema solia ser senzillament la falta de programari lliure, així que vam escriure programari lliure. Però ara ens trobem amb intents d'aprovar lleis que prohibeixin la nostra feina". (Richard Stallman) S'ha realitzat el pas dels matisos tècnics cap al discurs polític complet. El codi obert cada cop està més polititzat, en gran mesura gràcies a l'aliança dels grups d'activistes per als ciberdrets amb els acadèmics i l'expansió de la ideologia de Richard M. Stallman a través del programari amb llicència de GNU. No és difícil trobar una organització sense ànim de lucre, polític o periodista conegut que doni suport a uns drets justos en la informació. Si s'accepta la caracterització de Peter Drucker de les organitzacions sense ànim de lucre com a "agents de canvi humà" que configuren una comunitat i defineixen un objectiu comú, Stallman i la seva Free Software Foundation estan guanyant terreny clarament.103 La pregunta ara és fins on poden arribar. Al final, Stallman creu que el programari lliure pot ajudar a resoldre problemes socials fonamentals: "El programari lliure també pot ajudar a solucionar altres problemes socials. Un d'aquests problemes és la divisió digital, el fet que una gran part de la humanitat no es pot permetre l'accés a la tecnologia informàtica".104 També és interessant destacar que Eric S. Raymond al capdavant del moviment del codi font obert pot ser descrit com una mena de fonamentalista polític. Un tractament pràctic sense compromisos dels problemes inherentment polítics porta al que alguns denominen fonamentalisme del mercat lliure i d'altres llibertarisme.105 Per tant, no es poden establir les arrels de les opinions polítiques al discurs dels líders d'opinió de la comunitat a dins d'un partit polític o creença en particular. Hi ha elements llibertaris de protecció de la llibertat individual mentre simultàniament es pot trobar oposició envers el capitalisme corporatiu global al costat dels moviments socialista i verd. 2.4.5 Iniciatives pràctiques de polítiques públiques L'impacte polític del codi obert assoleix la màxima visibilitat en diverses iniciatives públiques. Durant els últims anys, s'ha publicat una sèrie d'informes que van des de política de desenvolupament del codi obert a política governamental del codi obert.106 Alguns esperaven que el codi obert reduís les diferències tecnològiques entre les parts riques i pobres del món. Altres s'han esforçat perquè el codi obert fos l'opció preferida de les polítiques de subministrament de programari governamental. A més, hi ha gent que afirma que els militars haurien de triar codi obert per aconseguir la independència dels venedors. Arreu del món ja s'han proposat i acceptat centenars de normatives públiques i lleis relacionades amb el codi obert.107 L'objectiu d'aquest llibre no es estudiar les polítiques públiques sobre el codi obert. Això no obstant, val la pena destacar que històricament el govern ha tingut un paper decisiu en el naixement i creixement del sector del programari en molts països. Els governs continuen sent grans compradors de programari i, per tant, el recolzament públic del codi obert podria suposar un gran impacte en el sector del programari. No sorprèn doncs, que les empreses que tenen més a perdre si el codi obert guanya popularitat hagin començat una campanya explícitament contra la normativa del codi obert. Especialment Microsoft, que va llançar l'any 2002 la Iniciativa per a l'Elecció de Programari, que afirma, entre d'altres coses, el següent:108 "Les lleis de "preferència" perjudiquen la indústria de les tecnologies de la informació basada sobretot en el programari privatiu perquè els administradors del govern tenen ordres de comprar automàticament o preferir programari de codi obert i desestimar les ofertes de programari privatiu. De manera més radical, les propostes "preferents" representen una agressió fonamental al sistema d'incentius que permet que floreixi la indústria IT i beneficiï els consumidors. No només bloquegen la competència en els mercats governamentals, sinó que també indiquen al sector les nocions bàsiques del lliure mercat, de les proteccions de la propietat intel·lectual, i l'empemta innovadora ja no afecta els seus productes i serveis. Els defensors del codi obert han reaccionat durament davant d'aquests arguments.109 A més, la declaració de dalt fa que un es pregunti si el codi obert treballa realment contra el "sistema d'incentius", la "competència", l'"empresa del mercat lliure", la "propietat intel·lectual" i la innovació en la indústria del programari. El capítol següent tractarà amb més detall les qüestions econòmiques que hi ha darrere de la feble argumentació de les polítiques públiques. 2.5 Conclusió: Explicació del paper cada cop més important del codi obert El codi obert ha format part de la indústria del programari des dels seus inicis. La idea de codi obert es va amagar durant els vuitanta i principis dels noranta quan el desenvolupament i les condicions de mercat afavorien el desenvolupament centralitzat i tancat i l'acord de llicència privativa. Tot i així, el model de distribució de programari de prova als mercats massius i el desenvolupament continu del codi obert a les universitats va demostrar que seria beneficiós en alguns aspectes distribuir programari lliurement i utilitzar un mètode de desenvolupament obert. Als noranta, l'entorn finalment va canviar . Ara podem oferir moltes explicacions sobre el sorgiment del codi obert en el corrent principal del sector del programari. Inclouen: Des d'una perspectiva tècnica, el ràpid creixement d'Internet, la tendència cap a ordinadors personals barats i la necessitat de mètodes de desenvolupament més flexibles han afavorit el codi obert. Des d'una perspectiva empresarial, el codi obert ha fet possible que empreses noves canviessin l'estructura de mercat existent i les regles del joc. El codi obert també ha alterat les estratègies de mercat dels implicats. Des de la perspectiva de la política social, s'ha reclamat que el codi obert sigui una eina per obtenir més democràcia, per accedir a la informació i la igualtat social a mesura que la funció del programari a la societat continuï augmentant. Els efectes socials i culturals del codi obert són cabdals. És crucial que les empreses entenguin les dimensions socials i ètiques si realment es desitja participar i influir sobre el desenvolupament del codi obert. Introduir el codi obert pot requerir també una reconsideració fonamental de l'estratègia dels drets de la propietat intel·lectual de les empreses. També hem vist que el codi obert és un concepte força ambigu. No hi ha cap comunitat de codi obert única sinó múltiples veus individuals que provenen de la cultura dels hackers. Les idees més d'esquerres i liberals tenen el seu origen en els anys setanta. No obstant, la indústria del programari va adoptar el terme codi obert un cop va ser introduït i institucionalitzat a finals dels noranta. En aquest llibre utilitzem codi obert tal i com el contempla la indústria del programari, com una referència a diverses empreses de programari de codi obert. 3 Principis econòmics dels productes informàtics Aquest capítol tracta les teories econòmiques de les xarxes, el copyright i les patents en el context dels productes de programari. Totes les teories caracteritzen diferents aspectes dels productes de programari amb algunes diferències però també alguns similituds. L'objectiu d'aquest capítol és construir una teoria coherent on els models de llicències de programari de codi obert es puguin analitzar dins un context econòmic més ampli. 3.1 Caracterització econòmica dels productes informàtics 3.1.1 Perspectiva de l'economia de xarxa En aquest estudi seguim el plantejament dels economistes i analitzem el programari en el context de les indústries de la xarxa.110 El punt de vista que s'ha pres és el d'una empresa fabricant de productes de programari per als mercats competitius. Estem interessats principalment en el programari com un producte econòmic del sector del programari. A continuació, expliquem com els conceptes desenvolupats en la documentació de l'economia de la xarxa s'apliquen als mercats de productes de programari. Per desgràcia, això no és tan senzill com sona, ja que és difícil jutjar quins conceptes econòmics son els més rellevants. El fet és que actualment hi ha una oferta excessiva de caracteritzacions econòmiques i classificacions dels mercats del programari que a més són molt exhaustives.111 Per exemple, el llibre de text de Shy identifica quatre atributs principals com compatibilitat i estàndards; externalitats de la xarxa; costos d'immobilització i de substitució; i economies d'escala.112 Gottinger fa un llistat amb setze "característiques estratègiques".113 A més, hi ha arguments sensats i amb base empírica de, per exemple, Liebowitz i Margolis suggerint la funció general i el poder d'explicació del plantejament econòmic de la xarxa limitat al context del mercats del programari 114Mentre ells reconeixen la rellevància de la teoria, les implicacions i la utilitat dels resultats no són sempre vàlids en totes les situacions de mercat. Tenint en compte aquests defectes, avancem amb la teoria. 3.1.2 Programari com un bé econòmic Programari com un bé informatiu. El punt inicial per a l'anàlisi és la teoria econòmica de la informació. El supòsit és que el programari es pot descriure com un bé que inicialment és costós de produir, però que després és barat de reproduir. Això significa que la producció de programari implica el que els economistes anomenen l'economia d'escala. Podem il·lustrar els costos de producció i reproducció dels productes de programari amb la següent xifra: Figura 8. Funcions de cost diferents en la producció de béns d'informació.115 La xifra pO indica els costos de producció inicials i els pm costos de reproducció de cada còpia addicional. La funció de costos total és un conjunt de les altres dues i la mitjana dels costos és igual als costos totals dividits entre el número de còpies. La xifra ajuda a explicar que per a cada preu indicat a dalt pm hi ha un cert nivell de vendes (q) després del qual cada còpia reproduïda implica un benefici. Ja que el preu del producte no depèn de pO, podem apuntar que els costos de desenvolupament no són una bona base per a la cotització del producte de programari. Encara que el model sigui simple i s'expliqui en molts llibres de text econòmics, té severes limitacions d'aplicabilitat en la indústria dels productes de programari. El model no té en compte els costos de venda i manteniment del producte, com per exemple, els costos de màrqueting, manteniment i millora no estan inclosos en els "costos marginals", que se suposen que són constants i mínims en comparació amb els costos de producció. El model de programari com un bé d'informació es pot aplicar, per exemple, al programari d'entreteniment i a altres aplicacions de l'usuari final amb un esforç mínim de vendes i suport per part del productor. Programari com un bé capital. Els béns capitals són costosos de produir i el distribuïdor del producte treu un benefici de la instal·lació, manteniment i suport. La teoria del bé capital s'ha aplicat, per exemple, a projectes de construcció. Però els productes de programari més grans també es poden comparar, en molts aspectes, amb els béns capitals. Especialment els primers productes de programari eren molt costosos de produir, i un cop el sistema estava en alça s'esperava que anés adquirint experiència al llarg dels anys venidors. Per exemple, avui en dia el programari de la gestió global de l'empresa (ERP) es pot descriure millor com un bé capital. Es podria pensar que els efectes econòmics de fer còpies depenen de si l'obra s'hauria de contemplar com un producte de consum o un producte capital. És freqüent reivindicar, per exemple, que els costos socials de copiar béns de consum són menys perjudicials ja que la societat consisteix majoritàriament de consumidors individuals. També és costós controlar el comportament del consumidor. A més,es pot defensar que, en els béns capitals, la difusió de tecnologia augmenta la innovació i també el benestar social. Especialment quan els productes de programari s'utilitzin com a mitjans de producció, haurien de tenir probablement uns drets d'ús més flexibles que els adoptats en la llei del copyright. Per altra banda, sempre és possible reconvenir que copiar disminueix la creació d'obres noves sempre i quan siguin consumidors de béns capitals.116 El programari com un bé públic. Independentment de la teoria de la informació i dels béns capitals, el programari com un producte també pot ser contemplat com un bé públic. Per establir una distinció entre bé públic i bé privat hi ha dos subconceptes que requereixen ser definits: No excloïble. Pot haver-hi un número il·limitat d'usuaris simultanis d'un bé. L'un no pot restringir als altres l'ús del bé. La quantitat del bé no pot ser controlada, és igual per a tothom. Exemples de béns no excloïbles són els espais públics i el programari de codi obert.117 No rivals Els béns no consumeixen. L'ús d'un bé per part d'una persona no disminueix la seva capacitat d'ús pels altres. No es pot controlar la qualitat del bé. És igual per a tothom. Els exemples típics de béns no rivals són l'aire i el programari privatiu. Els béns públics són tant no rivals com no excloïbles. Així, el seu valor no disminueix sinó que augmenta amb l'ús.118 Els béns privats, en comparació, són tant rivals com excloïbles. Això potser pot il·lustrar-se millor a la taula següent: Taula 5. Els béns públics, com el programari lliure, són tant no excloïbles com no rivals. La teoria dels bens públics sembla atractiva en el context del programari de codi obert. Els drets de la propietat intel·lectual, per la seva part, privatitzen la naturalesa del bé públic del programari en oferir capacitat d'exclusió. A més, el programari privatiu és no rival: copiar programari en contra dels seus termes de llicència (pirateria) no disminueix el seu valor per als usuaris (però alguns productes o serveis complementaris com la garantia i el suport poden no estar disponibles). 3.1.3 Components i sistemes Finalment, el programari pot caracteritzar-se com un producte del sistema. Sabem que el programari s'utilitza en els sistemes informàtics que consten de diferents components de maquinari i programari. El programari mai no s'utilitza aïlladament, sinó com una part del sistema. El sistema pot constar de components separats de maquinari i de programari i perquè el sistema funcioni, els components han de treballar, d'alguna manera, conjuntament. És a dir, han de ser compatibles els uns amb els altres. En aquest estudi, definim els termes compatibilitat, interoperabilitat i estàndard de la següent manera: Un component és compatible amb un altre si poden intercomunicar-se sense que es modifiquin. A més, la compatibilitat pot ser en un o en dos sentits. Si els dos components poden comunicar-se l'un amb l'altre (compatibilitat en dos sentits), es diu que són interoperables. Per exemple, el programari nou pot ser compatible amb el programari antic (compatible "cap enrere") però no viceversa. En aquest cas, el programari nou i el programari antic no són interoperables. Un estàndard és un conjunt de regles ex ante dirigit a la compatibilitat entre components. Els components interoperables segueixen el mateix estàndard. A més, els estàndards poden ser oberts o tancats. En principi, qualsevol persona és lliure d'escriure una implementació pròpia per a un estàndard obert.119 Òbviament, la documentació d'un estàndard obert ha de ser oberta i les successions de proves han d'estar disponibles obertament. Per exemple, molts llenguatges de programació i de formatació són clars exemples d'estàndards oberts. L'estàndard tancat és el complement d'un estàndard obert. Més avall hi ha una il·lustració del plantejament de components al programari: Figura 9. Plantejament de components als productes de programari. Els dos fabricants A i B produeixen dos components, aquí anomenats 1 i 2. Si només són possibles les combinacions A1A2 i B1B2 , llavors els components són incompatibles. I si A1B2 o B1A2 és possible, llavors són compatibles en un sentit (o, per exemple, cap enrere). Si totes les combinacions són possibles, els components són compatibles en dos sentits i perfectament interoperables. La compatibilitat pot ser gradual. Una compatibilitat perfecta significaria que no hi ha cap cost ni reducció del rendiment entre les comunicacions entre dos components. A la pràctica, per exemple, els sistemes operatius Unix són més o menys compatibles els uns amb els altres. Mentre el nucli del sistema Unix està estandarditzat (estàndard POSIX obert), cada implementació segueix l'estàndard només parcialment o afegeix característiques pròpies incompatibles. Si els components pertanyen a diferents empreses, pot produir-se una fragmentació. Si hi ha massa propietaris amb drets exclusius per a diferents components del sistema, pot produir-se una subutilització perquè els costos per negociar els drets necessaris per a la totalitat del sistema poden ser massa elevats.120 Tot sovint es pensa que el programari de codi obert ha de ser compatible per la seva pròpia naturalesa (codi font disponible i modificable) i ha de seguir els estàndards oberts. No obstant, aquest no és sempre el cas. És possible, tal i com s'explicarà posteriorment, que el codi obert segueixi un estàndard tancat.121 A més, algunes llicències de fonts obertes poden ser incompatibles les unes amb les altres i fins i tot poden sorgir problemes de fragmentació com amb qualsevol component privatiu.122 3.1.4 Trajectòria de la dependència, immobilització i efectes de xarxa L'enfocament del producte de sistema es pot utilitzar per explicar perquè és típic en la indústria del programari que només uns quants productes dominin el mercat en un moment determinat. En resum, potser no té gaire sentit per als usuaris canviar d'una trajectòria de producte a un altra perquè es podria perdre la compatibilitat del sistema o els beneficis del la xarxa existent de l'usuari. Això porta a definir els costos de substitució i els costos d'immobilització. Els costos de substitució són els costos de la migració entre components incompatibles. A més, podem identificar costos d'imputació en un o en dos sentits. Per exemple, si es necessita aprendre com funciona un component abans d'utilitzar-lo, no hi haurà costos de substitució per retornar al component antic (un de ja conegut). En canvi, qualsevol cost a la transacció actual de substitució significa que també hi haurà costos a la substitució de retrocés.123 Recentment, els costos de substitució s'han analitzat com una eina per crear situacions d'immobilització. Si els costos de substitució són suficientment elevats com per afectar l'opció de compra de l'usuari a favor del producte que utilitza actualment, llavors diem que existeix una situació d'immobilització.124 La immobilització pot ser, per exemple, contractual, referent a una adquisició duradora o basat en programes de lleialtat.125 Tant la immobilització del maquinari com del programari han estat comuns. En principi, els efectes de la immobilització del maquinari poden ser pal·liats amb l'arquitectura oberta dels sistemes i la immobilització del programari amb el programari de codi obert. Un argument comú per a les migracions de codi obert és que no implica immobilització per als desenvolupadors particulars. En teoria, és ben possible canviar de desenvolupadors si el codi font està disponible i es pot modificar lliurement. No obstant, el desenvolupament d'un codi font particular pot requerir normalment el coneixement tàcit dels desenvolupadors originals, cosa que pot ser molt costosa d'adquirir, especialment si el producte és molt complex. 126A més, tal i com s'indicarà més endavant, els termes de llicència poden incloure encara certes limitacions, que posteriorment tenen com a resultat una situació d' immobilització de facto. Finalment, els efectes positius de la xarxa també caracteritzen els mercats del programari: 127 Si el valor del bé per a l'usuari depèn del número dels altres usuaris, es diu que el bé té efectes de xarxa.128 En els mercats del programari, els efectes de xarxa normalment són positius: una gran base d'usuaris augmenta el valor del producte per a un individu. Els efectes de xarxa poden ser tant directes com indirectes. Els propis efectes del producte es diuen que són directes i els efectes a altres productes mitjançant la compatibilitat o no compatibilitat es diuen que són indirectes.129 Els efectes de xarxa no estan restringits a béns materials. S'ha sostingut que, per exemple, no només es comparteix el programari sinó també la capacitat dels desenvolupadors i es gaudeix dels beneficis de la xarxa en expansió.130 A la pràctica, potser no sempre és apropiat parlar d'externalitats de la xarxa, ja que els productors de programari prefereixen interioritzar el resultat dels efectes de xarxa mitjançant, per exemple, copyright privatiu o la llicència de patents. No obstant, en el cas del codi obert, els desenvolupadors de programari en molts casos no tenen poder per internalitzar els efectes amb aquests mitjans directes. Així, es pot argumentar que, per exemple, la còpia i ús del nucli del sistema operatiu GNU/Linux - el copyright del qual està permanentment sota una llicència de codi obert - causa externalitats de la xarxa a les companyies que competeixen en els mercats del programari de sistemes operatius.131 3.2 Economia del copyright informàtic Per començar, la societat necessita realment una llei de copyright? Aquesta qüestió tan antiga segueix sent tan rellevant avui en dia com ho era quan la premsa escrita era una tecnologia nova i els primers privilegis eren garantits a les ciutats-estats medievals d'Europa. El creixement desenfrenat de la còpia de música i pel·lícules d'Internet ha provocat que la indústria de l'entreteniment apliqués estrictament els drets d'autoria mentre que els crítics mantenen que el copyright s'hauria de reformar per a les obres digitals. En mig d'aquest debat, no obstant, sembla ser que el copyright del programari funciona sorprenentment bé. 3.2.1 Motivació dels desenvolupadors Mentre que la llei tracta el copyright com una forma de creació artística, els economistes solen parlar d'innovació. I la innovació no creativa sempre impactarà a la societat humana a menys que les empreses i els comerciants comencin a distribuir-ho a la societat. No obstant, la qüestió bàsica de per què existeix la creativitat encara no té resposta. Per exemple, se'n donen les raons següents:132 Recompensa monetària i altres recompenses materials Diversió i "per satisfer la curiositat"133 Fama i mèrit Servei a la societat o a la humanitat134 Instint d'habilitat en el treball Un dels tòpics més discutits sobre el codi obert ha estat la motivació dels desenvolupadors. Per què alguns desenvolupadors dediquen el seu temps lliure a projectes comunitaris com el Linux o Apache? S'ofereixen respostes que van des de l'economia de la senyalització als objectius ètics.135 Pels propòsits d'aquest llibre és suficient indicar que la indústria del programari dóna ferm suport al codi obert. Els projectes comercials de codi obert i altres interessos corporatius en el desenvolupament del codi obert mostren que també hi ha clars motius de benefici industrial a més dels possibles motius altruistes dels individus. 3.2.2 Inversors i incentius No hi ha respostes definitives pel que fa a l'augment de les activitats innovadores i creatives en la societat. Per exemple, Machlup ha indicat que l'augment en la compensació dels inventors, el número d'inventors o el número d'invencions no es correspon directament amb el número de noves invencions i innovacions efectives.136 Sobretot no està gens clar com la creativitat està relacionada amb la propietat i la propietat intel·lectual. La història del copyright mostra dos motius darrere d'una institució per a propietat limitada d'obres creatives. Fins als temps moderns, un objectiu important del copyright era donar als propietaris de la premsa escrita i a l'Estat cert control sobre què es publicava i s'imprimia. Però, en comptes de crear incentius per als autors nous o innovadors, els primers privilegis anteriors a les lleis modernes del copyright van sorgir de la idea que en primer lloc s'haurien de protegir els que han invertit en les màquines de copiar i les estructures institucionals de suport. El paper de l'autor no va començar a tenir importància fins uns quants segles més tard. Normalment es fa referència a John Locke com el primer filòsof que va explicar l’existència dual tant de la propietat intel·lectual comuna com de la individual.137 La idea era que cada membre individual de la comunitat social havia de tenir el dret a la seva pròpia persona. A més, tota obra i els seus resultats poden indicar-ne l'origen. Inicialment, tota la propietat pertany als comuns, però quan un individu mescla la seva obra amb els comuns, això es converteix en la seva propietat personal. Les teories dels drets de propietat estan vinculades al bagatge cultural. Per exemple, en moltes cultures asiàtiques s'ha acceptat la còpia de creacions intel·lectuals des de fa molt de temps. A la Xina, el valor d'un artista pot dependre directament del volum de còpies i imitacions dels seus treballs.138 Al segle XVIII les lleis del copyright van reconèixer posteriorment els interessos dels autors individuals i la institució es va justificar com un incentiu pels autors per crear més obres noves.139 No obstant això, el copyright també es va seguir desenvolupant paral·lelament al desenvolupament tecnològic i als interessos dels inversors. Al llarg del segle XX, el copyright va començar a incloure mapes, dibuixos tècnics, programes informàtics, i més recentment també mecanismes tècnics de protecció (tots els productes de les empreses industrials en comptes dels autors individuals). Expressat de forma barroera, el copyright va seguir un canvi tecnològic i en algun moment determinat, la distinció precoç entre autors i inversors es va difuminar. En efecte, es pot argumentar que el copyright avui en dia es justifica tant com un incentiu pels autors individuals com un mitjà institucional per protegir les inversions creatives. Una raó òbvia de la relativa solidesa de la justificació de les inversions és la consolidació de l'analogia de la propietat. Actualment, el copyright i la gestió de la propietat intel·lectual es contempla com una part rellevant de l'estratègia de qualsevol empresa de tecnologia i de mitjans de comunicació.140 3.2.3 El cost de copiar Però quant els costa realment, als autors, inversors i a la societat en general , les còpies? Potser la resposta és: no gaire. Ja és ben conegut l'argument de Plant que la llei del copyright no és la millor manera de regular la còpia de llibres.141 En canvi, ell va intentar demostrar que fins i tot sense el copyright se seguirien creant llibres nous, que la indústria del llibre continuaria existint i que la societat en general estaria molt millor. Però no va tenir en compte la pèrdua de benestar dels autors individuals i dels editors. El terme "pirateria" s'ha utilitzat durant segles per caracteritzar la còpia il·legal.142 Un estudi recent d'IDC comissionat per la Business Software Alliance (BSA) va calcular que, el 2003, un 36 % del programari utilitzat arreu del món eren còpies pirates. En els mercats principals, aquest índex de pirateria ha anat disminuint lentament: Als EUA la quota era d'un 22 % i a Europa occidental d'un 26 %. A partir d'aquestes dades, l'estudi també calcula les "pèrdues" dels venedors de programari suposant que cada còpia il·legal s'hagués venut legalment a preu de mercat.143 Molts economistes han mostrat el seu desacord amb aquest càlcul de pèrdues des que es publiquen aquests estudis sobre la pirateria.144 El problema econòmic de concebre que la còpia és categòricament perjudicial és a grans trets el següent: el qui copia no pren res exclusiu del titular del copyright sinó que simplement imita i reprodueix. L'obra abstracta com un objecte intel·lectual no canvia de mans, només se'n multipliquen les representacions en el món real. Ara bé, si aquesta multiplicació augmenta o disminueix el benestar dels autors, usuaris i del conjunt de la societat és un assumpte completament independent. Però no es pot demostrar de cap de les maneres si la còpia il·legal té els costos que normalment organitzacions com la BSA reclamen.145 En canvi, els economistes s'han concentrat en construir models per estimar l'índex òptim de còpia (il·legal) des de la perspectiva dels autors. Se suposa que cap dels dos extrems (0 o 100 % de la quota de pirateig) és beneficiosa per als autors. Permetre la còpia fins a cert punt crea la base comercial per a l'obra juntament amb l'augment del benestar de la societat en conjunt.146 En un mercat altament competitiu, establir nous participants toleraria òbviament més pirateria mentre que els titulars haurien de lluitar contra ella.147 3.2.4 Límits òptims del copyright Sembla ser clar que el copyright no és un dret típic de la propietat. A més, per protegir els interessos de l'autor i de l'inversor, el copyright també hauria de permetre als usuaris accedir i modificar les obres d'una manera raonablement liberal. Es diu que no es crea cap obra nova sense haver-ne après de les altres. En resum, el copyright hauria de compensar els beneficis de la creació d'obres noves amb els costos de limitar l'ús lliure d'aquestes obres.148 Riis separa tres components dels drets d'autor que bàsicament determinen el seu abast: drets coberts, l'abast d'aquests drets i el terme de copyright.149 Anem a debatre'ls per torns partint de la qüestió de si és beneficiós o no per a l'autor permetre la còpia indirecta. Còpia indirecta. Els economistes han establert diferències entre la còpia directa i indirecta (imitació). Quan es modifica una obra o es barreja amb una altra és difícil esbrinar quin és l'impacte econòmic d'aquesta obra nova per al titular del copyright de l'original.150 Potser la còpia indirecta s'hauria de regular de manera més flexible tenint en compte els efectes econòmics cas per cas sobre el titular del copyright de l'obra original. El valor de la còpia indirecta és naturalment diferent per a l'usuari o per a l'autor original. Per exemple, Besen i Rasking argumenten que l'autor original hauria de tenir uns drets molt limitats per influir sobre les modificacions o les obres derivades. Donar als imitadors possibilitats de crear obres noves basades en obres existents, dóna suport a l'empresariat i evita els costos de la reinvenció.151 Landes i Posner també indiquen que quan es creen obres noves, normalment s'utilitzen de base les antigues, explícita i implícitament, en afegir una contribució nova o de forma literal. Òbviament, un copyright més ampli augmena els costos de creació d'obres noves si es confereix als autors existents el poder de controlar la creació de les còpies indirectes o de les obres modificades.152 Aquí també podem assenyalar la idea de Liebowitz d'aplicar el concepte de la discriminació de preu al copyright. En resum, el titular del copyright pot autoritzar l'obra amb un preu i uns drets adaptats als grups per usos diferents segons la seva necessitat, per exemple, de fer còpies directes o indirectes. Part dels usuaris estarien disposats a pagar més per la possibilitat de copiar o modificar l'obra mentre que no seria raonable fer pagar res a la majoria, a no ser que fos només un preu simbòlic. 153Especialment en el cas que el mercat impliqui efectes de xarxa , el titular del copyright hauria de considerar en primer lloc expandir la base del mercat permetent la còpia i després el preu posterior hauria de discriminar aquells usuaris que estarien més disposats a acceptar la comissió del copyright i pagar la quota de la llicència per alguns tipus d'ús.154 Excepcions del copyright. Des de la perspectiva econòmica, qualsevol exempció a l'abast d'un dret està justificat si els costos d'imposar el dret superen el possible benefici. Per exemple, l'ús privat d'una obra normalment està permès com una exempció especial. L'ús privat d'una obra seria molt costós d'imposar, i per altra banda, l'ús privat podria afecta