L'Unix sempre ha estat present, provocadorament, en el teló de fons darrere les guerres entre sistemes operatius, igual que l'exèrcit rus. La majoria de la gent només el coneix per la seva reputació, la qual, tal com suggereix el còmic del Dilbert, és confusa. Però tothom sembla estar d'acord que si se sabés organitzar i deixés de lliurar grans extensions de fèrtils terres agrícoles i centenars de milers de presoners de guerra als atacants invasors, els podria fer miques (a ells i a qualsevol opositor).

Costa d'explicar com l'Unix s'ha guanyat aquest respecte sense que hagi calgut entrar en aclaparadors detalls tècnics. Potser el quid de la qüestió es pot explicar amb una història sobre les màquines de foradar.

La Hole Hawg és una màquina de foradar que fabrica la Milwaukee Tool Company. A les ferreteries normals es troben màquines de foradar de la casa Milwaukee més petites, però no la Hole Hawg, que resulta massa potent i cara per a ús domèstic. La Hole Hawg no té la forma de pistola de les màquines de foradar domèstiques i barates. Està formada per un cub metàl·lic compacte amb un mànec que surt per una cara i un portabroques collat a una altra. El cub conté un motor elèctric increïblement potent. Es pot subjectar el mànec i accionar el disparador amb el dit índex, però llevat que hom sigui excepcionalment fort no es pot controlar el pes de la Hole Hawg amb una sola mà: sempre calen les dues. Per tal de contrarestar la força giratòria de la Hole Hawg, la màquina inclou un segon mànec que s'enrosca a una banda o l'altra del cub de ferro, depenent de si es fa servir la mà dreta o l'esquerra per accionar el disparador. Aquest mànec no és un estri vistós i ergonòmicament dissenyat com ho serien els de les màquines de foradar domèstiques. Només és un tros de 30 cm de tub galvanitzat normal, amb rosca a un extrem i un mànec de goma negra a l'altre. Si es perd, només cal anar a la ferreteria de la cantonada i comprar un altre tros de tub.

A la dècada dels vuitanta vaig fer algunes feines de construcció. Un dia, un altre treballador va recolzar una escala a la part exterior de l'edifici que estàvem pujant, es va enfilar fins a nivell del segon pis i va utilitzar la Hole Hawg per a fer un forat a la paret exterior. En un moment donat, la broca es va quedar encallada a la paret. La Hole Hawg, seguint la seva única i imperativa funció, va continuar funcionant. La màquina va fer girar el cos del manobre com una nina de drap, de manera que ell mateix va fer caure d'un cop l'escala a terra. Per sort l'operari es va aferrar a la Hole Hawg, que continuava encastada a la paret, i va demanar ajuda penjat de la màquina fins que algú va tornar a col·locar l'escala.

Jo mateix vaig utilitzar una Hole Hawg per fer molts forats a una estructura de fusta, i era tan senzill com fer anar una trituradora de verdures. També la vaig fer servir per obrir uns quants forats de 15 cm de diàmetre en un cel ras vell. Hi vaig collar una serra circular nova, vaig pujar al segon pis, em vaig ajupir entre les bigues de terra acabades de col·locar i em vaig posar a foradar el sostre del primer pis. Allà on la meva màquina de foradar domèstica havia patit i grinyolat per fer girar l'enorme eina de tall i s'havia aturat a la mínima obstrucció, la Hole Hawg girava amb l'estúpida constància d'un planeta en òrbita. Quan la serra circular es va encallar, la Hole Hawg ens va fer girar a mi i a ella mateixa, em va estampar la mà entre el mànec del tub d'acer i una biga, i em va produir algunes ferides envoltades d'un profund hematoma anular. També va doblegar la pròpia serra, però no fins al punt de quedar inutilitzada. Després d'unes quantes enganxades com aquesta, quan em disposava a agafar la Hole Hawg el cor se'm posava a bategar amb terror atàvic.

Però mai no vaig donar les culpes a la Hole Hawg, sinó a mi mateix. La Hole Hawg és perillosa perquè fa exactament el que li dius. No està subjecte a les limitacions físiques inherents a les màquines de foradar barates ni limitada pels mecanismes de seguretat que poden portar els productes domèstics de fabricants conscients de llurs responsabilitats legals. El perill no està en la pròpia màquina sinó en la manca de previsió per part de l'usuari sobre les conseqüències de les instruccions que dóna a l'aparell.

Les eines petites també són perilloses, però per motius totalment diferents: procuren fer allò que els dius, però fallen d'una manera imprevisible i gairebé sempre indesitjable. En canvi, la Hole Hawg és com el geni dels vells contes de fades que segueixen les instruccions de l'amo al peu de la lletra, amb precisió i amb poders il·limitats, sovint amb conseqüències desastroses i inesperades.

En l'etapa prèvia a la Hole Hawg, acostumava a examinar la secció de màquines de foradar de les ferreteries amb el que creia que era ull crític, menyspreant els petits models de gama baixa i sospesant els grossos i cars amb admiració, pensant que tant de bo tingués els calers per poder permetre'm la criatura. Ara me'ls miro tots amb tal menyspreu que ni els considero autèntiques màquines de foradar, sinó simples joguines disfressades per aprofitar-se de les falses il·lusions de caps de família de pell fina que volen creure que han comprat una eina de debò. Els embolcalls de plàstic, curosament dissenyats i provats en estudis de mercat per donar la sensació de solidesa i potència, em semblen horrorosament fràgils i barats, i m'avergonyeixo d'haver-me deixat entabanar per comprar quincalla de tan baixa categoria.

No costa gaire imaginar-se què li semblaria el món a algú criat per constractistes d'obra que mai no hagués fet servir una màquina de foradar que no fos la Hole Hawg. Aquesta persona, davant de la màquina de foradar millor i més cara d'una ferreteria, ni tan sols la reconeixeria com a tal. És possible que la identifiqués com a joguina o com a una mena de tornavís motoritzat. Si un venedor o algun manetes casolà ensarronat l'anomenés màquina de foradar, ell es posaria a riure i li diria que s'equivocaven, que feien servir un terme incorrecte. L'interlocutor se n'aniria empipat i probablement es posaria força a la defensiva en relació al seu soterrani ple d'eines barates, perilloses, llampants i acolorides.

L'Unix és la Hole Hawg dels sistemes operatius, i els hackers de l'Unix com Doug Barnes, el tipus de la tira còmica del Dilbert i molta de la gent que pobla Silicon Valley són com fills de contractistes que van créixer utilitzant només la Hole Hawg. És possible que facin servir sistemes operatius d'Apple/Microsoft per escriure cartes, entretenir-se amb videojocs o portar els comptes de la casa, però en realitat mai no aconseguiran arribar a prendre's seriosament aquests sistemes operatius.