[1]

L'any 1976, quan encara s'havien de formar els mercats de programari massius, el fundador de Microsoft, Bill Gates, va enviar la seva carta, ara famosa, als aficionats: "An Open Letter to Hobbyists". En aquesta carta, Gates advertia als primers hackers ("aficionats") que no podien distribuir-se lliurement programari comercial entre ells. Gates no creia que els hackers tinguessin mai la motivació d'escriure programari que pogués competir amb els productes de les empreses de programari:

"Qui es pot permetre realitzar una feina professional a canvi de res? Quin aficionat pot dedicar tres anys de la seva vida a programar, trobar tots els errors, documentar el producte i distribuir-los de manera gratuïta? La realitat és que ningú llevat de nosaltres ha invertit una gran quantitat de diners en programari d'aficionats". [2]

La carta anava dirigida als membres del Homebrew Computing Club, una reunió informal d'alguns dels primers hackers de Silicon Valley a meitat de la dècada de 1970. [3] El primer producte de Microsoft, ALTAIR Basic, es va distribuir dins del Club sense l'autorització de Microsoft. [4]

En certa manera, el món de Gates ha quedat completament capgirat comparat amb trenta anys enrere. Les eines i metodologies de desenvolupament de programari han arribat a un grau d'estandardització que finalment han permès que el desenvolupament distribuït i organitzat lliurement sigui eficient. Els informàtics aficionats s'han organitzat a Internet i han establert els fonaments d'un codi ètic competent. [5] Avui es pot parlar d'una comunitat de codi obert i programari lliure establerta en garatges i soterranis tots junts. Les grans empreses, amb l'excepció remarcable de Microsoft, recolzen la feina de la comunitat i n'adopten els fruits per als models empresarials principals.

Què ha passat mentrestant? Es pot analitzar des del punt de vista de la ciència. Sempre hi ha hagut universitats en les quals ha dominat la cultura de la llibertat per compartir i el desenvolupament obert. Richard Stallman va anunciar el projecte de GNU al MIT l'any 1983 i els sistemes UNIX acadèmics oberts van venir dels hackers de la UC Berkeley. A més, Linus Torvalds va començar Linux mentre estudiava informàtica a la Universitat d"Hèlsinki:

"Llavors, l'any 91 o 90, la majoria de gent d'Internet estava a les universitats, el que volia dir que tota la filosofia d'Internet estava plantejada des del punt de vista universitari. La millor raó per fer que Linux estigués disponible en aquell moment va ser probablement perquè encaixava amb la cultura". [6]

És a dir, el programari lliure no està connectat de manera formal o accidental a la ciència, sinó que en forma part. [7] Les universitats eren el lloc natural on podien alimentar-se els mètodes del codi obert. D'alguna manera, l'estructura del desenvolupament del codi obert uneix la lògica del descobriment científic amb suposicions i refutacions constants. Encara més, inclou elements de disciplines d'humanitats i de càlcul. Aquest element humà, o artístic, destaca el paper del coneixement, compromís i passió personals de cada participant individual.

Per tant, la caracterització del desenvolupament del programari lliure com a procés idealment obert, col·laboratiu i acumulatiu encarat cap a la superioritat tècnica és clarament insuficient. Els individus no compten. Això ho sap tothom, tant en cercles acadèmics com empresarials. El desenvolupament del programari amb prou feines s'organitza com un procés democràtic entre iguals, ja que cada individu té unes capacitats completament diferents per desenvolupar programari. [8] L'únic que han fet Internet i el codi obert ha estat fer que aquests pocs individus encara siguin més forts i visibles que mai.

Si creiem en el poder de les persones instruïdes, arribarem a la conclusió que els pensadors radicals d'avui estableixen els ideals pràctics quotidians del demà. Individus des de Richard M. Stallman a Eric S. Raymond i Linus Torvalds han tingut un paper crucial en el llançament del canvi institucional que finalment ha deixat de dependre d'individus particulars. Possiblement el punt crucial va ser quan els individus clau de les comunitats del codi obert i programari lliure van entendre el context social i cultural més ampli que estaven canviant. Amb arguments econòmics o tècnics d'experts, mai no haurien canviat els codis ètics acceptats i altres pilars socials fonamentals de la societat de la informació.

Douglass C. North afirma que apareixeran noves organitzacions institucionals quan calgui un canvi institucional. [9] Creiem que són arguments vàlids que els codis legals i ètics internacionals sobre propietat de l'economia del coneixement hagin arribat fins aquest punt. Hi havia la necessitat social d'un canvi institucional que ara estan aconseguint les llicències de codi obert i la ideologia del programari lliure. [10]

Els conceptes de codi obert i llibertat són ambivalents i on es defineixen millor és en el discurs. [11] Per tant, cal que comencem identificant els principals actors, o líders d'opinió, del debat.

En el món del codi obert no hi ha diferències fonamentals entre les institucions (com ara empreses i estats) i els individus. En principi, tothom pot participar en un projecte de codi obert, fins i tot de manera anònima. Per això no és sorprenent que el nombre i diversitat de participants als debats sigui enorme. Segons Fink, "hi ha massa empreses, massa grups i massa individus perquè [el codi obert] desaparegui d'aquí poc temps". [12] Malgrat tot, enmig del soroll, hi ha algunes veus que parlen molt més alt que les altres.

Eric S. Raymond pot considerar-se una mena d'antropòleg de la comunitat del codi obert. Abans de redactar "The Cathedral and the Bazaar" i començar a recomanar el terme codi obert, Raymond ja era conegut a la comunitat hacker pel manteniment del "Jargon File", un diccionari de l'argot dels hackers. Des que va cofundar l'Open Source Initiative l'any 1998, Raymond ha estat un comentarista i defensor actiu de la imatge més propera a l'empresa del moviment del codi obert.

Al cor de la comunitat continua havent-hi la figura de Richard M. Stallman. De tots els individus de la comunitat, potser és qui actualment està més a prop d'una institució. El poder també significa lluita. Un observador que comenci a llegir els escrits i els comentaris de Stallman a Internet aviat veurà que la comunitat és més aviat un sistema social heterogeni. Hi ha la típica competència pel liderat, la barreja d'opinions, aliances, etcètera. Però gairebé l'origen de tot el que és visible pot atribuir-se a Stallman: Linux, les llicències de GNU i el concepte de programari lliure.

Durant els últims anys, Stallman ha ampliat el concepte de programari lliure fins a societat lliure. [13] Això s'ha fet principalment a través de la Free Software Foundation. En els problemes de la política pública, també hi ha uns altres actors importants amb deute i vincles ideològics amb el programari lliure i el codi obert. Entre aquests s'hi inclouen diversos moviments populars i grups d'interès, amb l'Electronic Frontier Foundation al capdavant. [14]

De fet, es pot dir que els impactes culturals i polítics més importants derivats de les comunitats de codi obert i programari lliure no tenen res a veure amb el moviment oficial del codi obert. L'Open Source Initiative no és políticament activa, sinó un grup informal d'interès amb objectius pràctics i limitats. Malgrat això, tot i que s'ha utilitzat i desenvolupat programari lliure durant anys, l"OSI va ser l'esforç vital que va accelerar-ne l'entrada a la societat en general. Sense l'OSI, és probable que les implicacions polítiques i culturals encara s'haguessin endarrerit més.

"No recomano el codi obert" (Richard Stallman)

Passem al debat real i comparem els dos camps ideològics (les comunitats de programari lliure i codi obert) entre elles. Què intenten dir-nos?

Stallman està interessat en el programari i els problemes tècnics i, a més, en política, cultura i ètica. De fet, sembla que per a ell compten més els aspectes culturals i polítics del programari lliure. En general, Stallman destaca les llicències de programari de GNU i el seu concepte de llibertat per davant de qualsevol qüestió tècnica. A priori, subratlla clarament la norma ètica per sobre qualsevol qüestió tècnica:

"Hi ha programari lliure desenvolupat de manera col·laborativa i n'hi ha que no, però això és secundari... [El codi obert] anima a les persones a pensar en termes pràctics, i no activa la part del cervell on es pensa en la llibertat i el bé i el mal i el tractar bé o malament la gent... Dirigeixen la lluita cap allà on creuen que poden guanyar pel que fa a qui proporcionarà el millor programari i suport durant els següents anys...". [15]

És probable que el camp del codi obert no respongui. Linus Torvalds ofereix una resposta curta:

"Per mi, no és una religió. Crec que segurament el codi obert és gairebé la millor manera d'obtenir la millor tecnologia". [16]

Stallman no en fa cas. En els seus discursos, Stallman és com si escrivís a una comunitat de votants que només poden triar la seva ideologia o la de la competència (el codi obert). Stallman compara les opcions per al seu públic:

"Comparem les dues filosofies. El codi obert dóna prioritat als desigs del desenvolupador; nosaltres donem prioritat a allò que fa possible una comunitat de persones lliures. El moviment del codi obert considera el programari no lliure una solució poc òptima; en el moviment del programari lliure, el programari no lliure és un problema, un problema social, la solució del qual és substituir-lo amb programari lliure. Per això les empreses s'estimen més "codi obert": perquè no els provoca problemes que no volen". [17]

Stallman indica clarament que el programari privatiu provoca un "problema social" i que la comunitat del programari lliure té la missió de solucionar-lo. En aquest sentit, la comunitat de codi obert té un plantejament més flexible. Intentant no polaritzar massa l'assumpte, Eric Raymond s'oposa clarament a Stallman amb la següent afirmació:

"Considero que intentar convèncer explícitament amb tanta paraula sobre aquests temes sol ser contraproduent. Jo m'estimo més enfocar-ho amb més tranquil·litat: a vegades té sentit econòmic abandonar el control de la propietat i deixar totes les discussions i deixar que cadascú arribi a la seva pròpia conclusió." [18]

"El problema solia ser senzillament la falta de programari lliure, així que vam escriure programari lliure. Però ara ens trobem amb intents d'aprovar lleis que prohibeixin la nostra feina". (Richard Stallman)

S'ha realitzat el pas dels matisos tècnics cap al discurs polític complet. El codi obert cada cop està més polititzat, en gran mesura gràcies a l'aliança dels grups d'activistes per als ciberdrets amb els acadèmics i l'expansió de la ideologia de Richard M. Stallman a través del programari amb llicència de GNU. No és difícil trobar una organització sense ànim de lucre, polític o periodista conegut que doni suport a uns drets justos en la informació.

Si s'accepta la caracterització de Peter Drucker de les organitzacions sense ànim de lucre com a "agents de canvi humà" que configuren una comunitat i defineixen un objectiu comú, Stallman i la seva Free Software Foundation estan guanyant terreny clarament. [19] La pregunta ara és fins on poden arribar. Al final, Stallman creu que el programari lliure pot ajudar a resoldre problemes socials fonamentals:

"El programari lliure també pot ajudar a solucionar altres problemes socials. Un d'aquests problemes és la divisió digital, el fet que una gran part de la humanitat no es pot permetre l'accés a la tecnologia informàtica". [20]

També és interessant destacar que Eric S. Raymond al capdavant del moviment del codi font obert pot ser descrit com una mena de fonamentalista polític. Un tractament pràctic sense compromisos dels problemes inherentment polítics porta al que alguns denominen fonamentalisme del mercat lliure i d'altres llibertarisme. [21] Per tant, no es poden establir les arrels de les opinions polítiques al discurs dels líders d'opinió de la comunitat a dins d'un partit polític o creença en particular. Hi ha elements llibertaris de protecció de la llibertat individual mentre simultàniament es pot trobar oposició envers el capitalisme corporatiu global al costat dels moviments socialista i verd.

L'impacte polític del codi obert assoleix la màxima visibilitat en diverses iniciatives públiques. Durant els últims anys, s'ha publicat una sèrie d'informes que van des de política de desenvolupament del codi obert a política governamental del codi obert. [22] Alguns esperaven que el codi obert reduís les diferències tecnològiques entre les parts riques i pobres del món. Altres s'han esforçat perquè el codi obert fos l'opció preferida de les polítiques de subministrament de programari governamental. A més, hi ha gent que afirma que els militars haurien de triar codi obert per aconseguir la independència dels venedors. Arreu del món ja s'han proposat i acceptat centenars de normatives públiques i lleis relacionades amb el codi obert. [23]

L'objectiu d'aquest llibre no es estudiar les polítiques públiques sobre el codi obert. Això no obstant, val la pena destacar que històricament el govern ha tingut un paper decisiu en el naixement i creixement del sector del programari en molts països. Els governs continuen sent grans compradors de programari i, per tant, el recolzament públic del codi obert podria suposar un gran impacte en el sector del programari. No sorprèn doncs, que les empreses que tenen més a perdre si el codi obert guanya popularitat hagin començat una campanya explícitament contra la normativa del codi obert. Especialment Microsoft, que va llançar l'any 2002 la Iniciativa per a l'Elecció de Programari, que afirma, entre d'altres coses, el següent: [24]

"Les lleis de "preferència" perjudiquen la indústria de les tecnologies de la informació basada sobretot en el programari privatiu perquè els administradors del govern tenen ordres de comprar automàticament o preferir programari de codi obert i desestimar les ofertes de programari privatiu. De manera més radical, les propostes "preferents" representen una agressió fonamental al sistema d'incentius que permet que floreixi la indústria IT i beneficiï els consumidors. No només bloquegen la competència en els mercats governamentals, sinó que també indiquen al sector les nocions bàsiques del lliure mercat, de les proteccions de la propietat intel·lectual, i l'empemta innovadora ja no afecta els seus productes i serveis.

Els defensors del codi obert han reaccionat durament davant d'aquests arguments. [25] A més, la declaració de dalt fa que un es pregunti si el codi obert treballa realment contra el "sistema d'incentius", la "competència", l'"empresa del mercat lliure", la "propietat intel·lectual" i la innovació en la indústria del programari. El capítol següent tractarà amb més detall les qüestions econòmiques que hi ha darrere de la feble argumentació de les polítiques públiques.

.^1. Aquesta part es va publicar per primer cop a Välimäki (2003b).

.^2. Gates (1976)

.^3. Vegeu Levy (1984), capítol 10, per conèixer la història del Homebrew Computing Club.

.^4. Cal no confondre les paraules hacker i cracker. En aquest estudi, quan parlem de hackers ens referim als "apassionats de la informàtica". La paraula cracker es reserva per denominar hackers "il·legals", l'objectiu dels quals és saltar-se mesures de seguretat o de protecció contra còpia mitjançant trucs i argúcies informàtiques.

.^5. Levy (1984) ja va formular l'ètica en el seu llibre seminal sobre hackers. Els postulats declaren que, per exemple, "tota la informació hauria de ser lliure" i "desconfiar de l'autoritat - promoure la descentralització". Himanen (2001) debat el rerefons filosòfic i ètic d'aquest codi moral.

.^6. Citat a Asami (2001)

.^7. Vegeu també Kelty (2001).

.^8. Brooks (1975) ho va il·lustrar, d'una manera molt famosa, en el seu llibre seminal sobre lliçons de gestió de projectes del System/360 d'IBM.

.^9. North (1982).

.^10. Per exemple Weber (2004), p. 179, afirma que les llicències de codi obert són documents legals i a més declaracions constitucionals de determinades estructures socials.

.^11. Vegeu Berry (2004) per saber com es pot aplicar l'anàlisi del discurs al debat entre codi obert i lliure.

.^12. Fink (2001).

.^13. Stallman (2002).

.^14. Per obtenir més informació sobre els participants en el debat de la normativa, vegeu Braithwaite i Drahos (2002) i Oksanen i Välimäki (2002).

.^15. Citat a Bowman (2002).

.^16. Citat a Asami (2001). En canvi, fa poc que Torvalds ha expressat motius polítics enviant cartes obertes a SCO debatent els drets de reproducció de Linux i una altra al Parlament Europeu oposant-se a les patents de programari.

.^17. Citat a Bowman (2002).

.^18. Citat a Broesma (2002).

.^19. Vegeu Drucker (1990), p. xiv.

.^20. Citat a Bowman (2002).

.^21. Com a exemple extrem, Raymond promou una iniciativa denominada "guns for geeks" (pistoles pels friquis), que afirma que la gent hauria de tenir la llibertat de posseir codi font i també de posseir pistoles: "Els friquis i les pistoles formen una unió natural. El programari de codi obert serveix per obtenir llibertat; les armes de foc personals, per conservar-la". Vegeu Raymond (2002).

.^22. Vegeu p.e. Hahn (2002) i Drahos (2003).

.^23. Vegeu Keiber (2004) per a un resum. Aquestes normatives, la majoria, recolzen el codi obert.

.^24. Iniciativa per a l'Elecció de Programari (2004).

.^25. Vegeu e.g. Perens (2002).