Hem observat en els capítols anteriors que els desenvolupadors a vegades obtenen una llicència dual per als seus projectes a causa de la incompatibilitat de llicències. En aquesta secció, analitzem com la llicència dual es pot utilitzar com a model comercial. L'evolució i funcionalitat del model de llicència dual s'explica a través de tres casos pràctics: Sleepycat Software Inc, TrollTech AS, i MySQL AB. Cadascuna d'aquestes empreses és una nova empresa de codi obert que ha estat capaç de construir una gestió profitosa basada en el model de llicències. Al final de la secció es parla dels requeriments legals, les implicacions econòmiques i les limitacions pràctiques de la llicència dual.

[1]

La llicència dual barreja els models de codi obert i d'empresa privativa. La dualitat significa que el model combina el mecanisme de distribució de programari lliure amb el sistema comercial tradicional de productes de programari. Tècnicament tan sols hi ha un producte genèric, però amb dues llicències: Una per a la distribució lliure i ús lliure, i l'altra per a altres usos (privatius).

El model de llicència dual difereix del model de programari lliure pur de diverses maneres. En primer lloc, la comunitat de desenvolupament no té el poder de desenvolupament per iniciar productes competidors (ramificacions). El copyright i el control del desenvolupament del producte principal queden en mans d'un agent únic: el desenvolupador original. Per tal de poder obtenir llicència del producte amb uns termes diferents dels de codi obert es requereix tenir la propietat completa de tots els drets del producte.

En segon lloc, els usuaris de la llicència lliure tenen l'opció d'obtenir una llicència privativa. Si un producte de programari amb obligació de reciprocitat - com per exemple, el terme 2b) del GNU GPL - s'incrusta dins d'un altre producte, llavors el producte combinat hauria de ser distribuït també gratuïtament. Una llicència privativa pot alliberar l'usuari d'aquesta restricció. D'aquesta manera, les empreses de productes de tercers també esdevenen possibles. Des de la perspectiva de l'usuari, la llicència dual es pot descriure com indiscriminant.

La figura 20 descriu el model de llicència dual amb més detall.

Figura 20. Corrents de llicència d'un producte genèric en un model de llicència dual simplificat.

Anem a mirar la figura 1 de baix a dalt. A la part baixa hi ha usuaris de programari dividits en dos segments. El programari amb llicència dual (producte genèric) és llicenciat amb obligació de reciprocitat al primer segment d'usuaris anomenat "usuaris de codi obert", i amb llicència comercial al segment dels altres usuaris anomenat "clients". La fletxa que va dels usuaris de codi obert als clients, indica que quan els usuaris de codi obert difonen l'ús del programari, tendeixen a arribar als límits de l'ús gratuït. Per exemple, els problemes de reciprocitat, suport comercial, requeriments de garantia o raons similars poden convèncer-los de comprar una llicència comercial (privativa).

Sobre producte genèric hi ha dos segments de desenvolupadors. A l'esquerra es troba la comunitat de desenvolupadors de codi obert, que pot oferir solucions a errors i contribucions al codi, amb els drets de copyright en poder dels desenvolupadors del producte principal. A la dreta hi apareixen els socis de desenvolupament comercial, que desenvolupen els components essencials del producte genèric; aquests poden transferir el copyright del component o donar llicència (potser l'opció més corrent) als desenvolupadors principals.

Tres empreses de codi obert que utilitzen el model de llicència dual van ser seleccionades per una anàlisi més detallada: Sleepycat Software Inc, TrollTech AS, i MySQL AB. Aquestes empreses van ser seleccionades principalment perquè són les primeres usuàries duradores, conegudes i reeixides, del model de llicència dual. [2] L'estudi es va realitzar recollint informació de les pàgines web de les empreses, amb referències a entrevistes amb executius disponibles a Internet i fent les preguntes complementàries directament als executius de les empreses. La presentació de cada empresa es divideix en tres parts: Antecedents històrics, model de llicència i eficiència del model.

La primera qüestió és com les empreses han arribat al model de llicència dual. Resulta que cap de les empreses va començar amb un model de llicència dual. El concepte ha evolucionat amb el temps, i tant Internet com els mercats de codi obert (especialment aquells basats en Linux) han madurat. La segona qüestió és com funciona el model de llicència dual en cada cas. Quines llicències utilitzen les empreses i per quines raons? Aquí observem que, mentre les empreses potser utilitzen diferents llicències de programari lliure, totes elles tenen en comú una estricta obligació de reciprocitat. Finalment, considerem l'eficàcia del model de llicència dual en cada cas. Com es beneficien les empreses de l'ús lliure del seu programari, en comparació al model de publicació tradicional del programari? Han detectat les empreses cap problema de pirateria? Com gestionen els drets legals dels productes que tenen?

Taula 14. Alguns atributs dels productes de codi obert estudiats.

Antecedents. Sleepycat Software Inc. desenvolupa i comercialitza BerkeleyDB (BDB). El producte és un sistema de base de dades incrustat que s'executa en diverses plataformes La primera versió de la BDB va ser escrita per Keith Bostic i Margo Seltzer el 1991. Va ser llançada sota llicència de BSD formant part de la distribució de BSD Unix, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. BDB va ser distribuïda lliurement a través d'Internet, i en poc temps molts projectes, tant privatius com de codi obert, van començar a utilitzar el producte. Els termes de llicència de la BSD permetien àmplies possibilitats d'adopció del producte, fins i tot en projectes comercials, sense haver de pagar uns cànons als propietaris del copyright.

A mesura que el producte va anar assolint més interès comercial, els programadors van decidir establir l'empresa Sleepycat Software Inc. com a propietària del copyright i desenvolupar més el producte. La següent versió va afegir funcionalitat tècnica i va ser encara més valuosa comercialment. La llicència Sleepycat es va atorgar el 1997. Des d'aleshores, BDB ha estat llicenciada sota dos models diferents. [3]

Model de llicència. El lloc web de Sleepycat declara respecte la seva política de llicència: [4]

"La llicència de codi obert de Sleepycat permet utilitzar Berkeley DB gratuïtament, amb l'única condició que si s'utilitza aquest programa en una aplicació que es vol redistribuir, el codi complet d'aquesta aplicació ha d'estar disponible i ser redistribuïble sota unes condicions raonables. Si no es vol donar a conèixer el codi font de l'aplicació, s'ha de comprar la llicència de Sleepycat Software."

El director executiu de Sleepycat, Michael Olsen, ha descrit la utilització de la llicència privativa durant una entrevista: [5]

"Si una empresa vol redistribuir Berkeley DB com una part d'un producte privatiu, haurà de venir a Sleepycat i pagar-nos uns honoraris a canvi d'uns termes de llicència diferents. En tal cas, signarem un acord de llicència bastant convencional, autoritzant l'ús i la redistribució en codi binari, sense obligar-los a publicar la font."

Efectivitat del model. El desenvolupament de BDB és dirigit des de dins de l'empresa. Totes les contribucions externes són afegides al producte genèric per desenvolupadors de l'empresa. Òbviament, el desenvolupament d'un motor de base de dades complex requereix entendre el funcionament en la seva totalitat. El desenvolupament de característiques afegides és difícil. Per això, l'opinió dels usuaris és útil sobretot a l'hora d'identificar problemes i proposar noves característiques. És possible canviar d'una llicència Sleepycat a una GNU GPL, però de moment sembla que no hi ha cap motiu immediat per fer-ho, ja que la llicència Sleepycat ha estat àmpliament acceptada per la comunitat partidària del programari lliure.

La majoria dels ingressos de Sleepycat (al voltant del 75 %) provenen de la venda de llicències, i la resta són pels serveis. El lloc web de Sleepycat només promou la venda de llicències, cosa que és el seu canal principal de màrqueting directe. No es fa un seguiment de l'ús sota llicència gratuïta. Si es detecta un incompliment de la llicència, l'usuari haurà d'adquirir una llicència privativa o bé deixar d'utilitzar el producte. [6]

Antecedents. El producte de MySQL AB és un sistema de gestió d'una base de dades relacional. En un principi estava pensat com a servidor web, però ara s'ofereix també com a sistema de gestió de base de dades, i concretament per a usuaris de bases de dades incrustades. El desenvolupament va ser iniciat el 1996 per Michael Wide-nius i David Axmark, i el primer llançament important a Internet va ser el 1996.

Des del principi, MySQL va ser comercialitzat sota els seus propis termes de llicència. (MySQL 1995) Aquesta permetia la distribució lliure i limitada i l'ús del producte amb una obligació de reciprocitat forta amb sistemes basats en Unix, Linux inclòs. Amb Windows, el model de llicència era de programari de prova, limitant la distribució i l'ús gratuït del producte. El seu model de negoci era essencialment de llicència dual en sistemes operatius basats en Unix i privativa en Windows.

Com que la versió basada en Linux va esdevenir molt popular a Internet, la llicència gratuïta va ser canviada a GNU GPL per a totes les plataformes l'any 2000. Després d'això, el model de llicència ha estat només dual. El canvi de llicència va limitar l'àmbit de venda de llicències privatives, però també va fer que encara més usuaris s'interessessin pel producte. Finalment, el 2001 es va fundar la societat MySQL AB per tal de tenir la titularitat del copyright del programari de la base de dades amb els seus socis. [7]

Model de llicència. El copyright del producte es ven tant sota llicència GNU GPL com privativa. Els productes que inclouen la versió GPL s'han d'aquirir amb llicència GPL. La web de MySQL explica així la seva política de llicències: [8]

"Tant si el vostre programari s'ha adquirit sota Free Software License compatible amb GPL d'acord amb la definició de la Free Software Foundation, com si ho és sota l'aprovada per l'OSI, aleshores utilitzeu la nostra versió amb llicència GPL. Si d'alguna manera distribuïu una aplicació privativa i no esteu donant llicències i distribuint el vostre codi font sota GPL, heu d'adquirir una llicència comercial de MySQL. Si no n'esteu segurs, us recomanem que compreu les nostres llicències comercials de preus més econòmics.

Efectivitat del model. El desenvolupament és dirigit per l'empresa. Com en el cas de Sleepycat, el producte és molt complex, i difícilment pot ser desenvolupat per tercers. L'any 2001, una altre empresa va intentar una ramificació, però va fracassar per no ser capaç de controlar el desenvolupament de programari. [9] Els desenvolupadors de l'empresa comproven i reescriuen totes les contribucions per tal de no diluir la propietat del copyright del producte. Actualment, MySQL inclou un component principal desenvolupat per un tercer. [10] L'empresa calcula que tenen menys problemes amb usuaris autònoms que amb empreses de programari privatiu; l'únic cas que ha acabat als tribunals ha estat amb la ramificació.

Avui dia, MySQL AB obté més ingressos per vendes de llicències privatives que per altres conceptes, com marques i serveis. Els ingressos principals semblen provenir d'usuaris comercials incrustats. [11] Per tal de comparar, l'ús als lloc web, mercat al qual anava dirigit inicialment el producte, sembla que funciona després del canvi de sistema de llicència com a eina de màrqueting per a l'ús en productes incrustats.

Antecedents. El producte principal de TrollTech AS es diu Qt, i consisteix bàsicament en biblioteques de programació d'interfícies d'usuaris gràfiques. Qt pot ser utilitzat per a desenvolupar aplicacions gràfiques multiplataforma. Com a resultat d'això, els productes desenvolupats van afegir la funcionalitat de les biblioteques Qt.

El desenvolupament de Qt va començar el 1992, i l'empresa va ser fundada el 1994 per Haavard Nord i Eirik Eng. El 1996, es va llançar Qt amb una llicència de codi obert bastant restringida, que no permetia la lliure distribució de modificacions i, per tant, conservava el control total de Troll Tech sobre el desenvolupament. En qualsevol cas, a causa de la disponibilitat del codi font, es va seleccionar Qt per utilitzar-lo en KDE, el qual va convertir-se ràpidament en un entorn d'escriptori lliure molt popular per als sistemes Unix i Linux.

Mentre la seva popularitat I importància creixien amb KDE, la pressió de la comunitat del programari lliure per què permetessin la redistribució de les modificacions augmentava. El 1998, es va canviar la llicència a QPL, llicència recíproca pròpia de Troll Tech. QPL permet la distribució de modificacions com a pedaços independents. L'any 2000, Qt va ser finalment llançat també sota GNU GPL, permetent la distribució gratuïta de les modificacions del programari sencer. El llançament del GPL va ser també aplaçat per l'escepticisme dels fundadors envers el codi obert. [12]

Model de llicència. El model de llicència de Qt és en essència el mateix que en el cas dels dos productes descrits anteriorment. Qt és venut sota llicències GPL, QPL i llicència privativa. Els productes fets amb les versions GPL o QPL han d'utilitzar la mateixa llicència gratuïta. El lloc web de Troll Tech afirma: [13]

"Segons el principi del "Quid Pro Quo", si preteneu obtenir un avantatge comercial amb la no distribució de la vostra aplicació sota llicència de codi obert, heu d'adquirir un nombre apropiat de llicències comercials de TrollTech. Si compreu llicències comercials, no teniu l'obligació de publicar el vostre codi font.

Efectivitat del model. El desenvolupament es coordina a l'empresa. Abans de la introducció del QPL, els termes de llicència de Troll Tech garantien el control total de l'empresa sobre el desenvolupament. En qualsevol cas, actualment Qt conté alguns codis que no són propietat de Troll Tech AS, sinó que es distribueix sota una llicència molt permissiva per part de tercers. [14] Des de la perspectiva de les llicències, la introducció de GPL inclou la possibilitat de ramificacions, però a la pràctica sembla que ha estat una excel·lent acció de màrqueting. [15]

Els ingressos de Troll Tech provenen de llicències privatives. Qt es comercialitza mitjançant una combinació de vendes directes, distribuïdors i socis estratègics. El paper de la versió gratuïta és fonamentalment el de fer créixer la base d'usuaris i comercialitzar el producte en l'entorn KDE. [16]

Llicències i temes de propietat intel·lectual. En qualsevol exemple de llicència dual, la llicència de codi obert inclou una obligació de reciprocitat forta. Com ja hem apuntat, la forta reciprocitat (també anomenada copyleft) vol dir que fins i tot les adaptacions i derivacions han de mantenir intactes els termes de la llicència. En altres paraules, si el codi font és inicialment distribuït gratuïtament, ningú no pot cobrar pel codi font en cap adaptació posterior. Les llicències de GNU GPL i Sleepycat són ambdues acceptades com a forma de copyleft per la Free Software Foundation. [17] Encara que QPL no compleix la definició estricta que fa del copyleft la comunitat, de fet actua de la mateixa manera.

Lerner i Tirole han argumentat que els productes de codi obert dirigits als desenvolupadors tendeixen a tenir llicències permissives. [18] El model presentat en aquest cas pràctic contradiu la seva afirmació: En un model de llicència dual, l'empresa de programari utilitza una llicència recíproca altament restrictiva en un producte pensat específicament per ser utilitzat per desenvolupadors per a ús incrustat. Una possible explicació per aquesta contradicció és que el conjunt de dades estudiat per Lerner i Tirole consistia principalment en projectes no comercials a Sourceforge.

Un altre requisit legal fonamental pel model de llicència dual és que l'empresa de programari tingui drets irrefutables sobre el producte de programari pel qual vol llicència dual. La propietat dels drets és bàsica perquè permet a l'empresa posar preu al seu programari, canviar la seva política de llicència i distribuir el programari sota diferents llicències. Un dels principals riscos d'utilitzar llicències de codi obert radica en el fet que la llicència pot diluir la propietat i fins i tot eliminar la possibilitat de llicència dual. Per això, la propietat dels drets s'ha de gestionar amb molt de compte. A qui ha escrit un nou programa o n'ha reescrit un de vell se li atorga el copyright de l'obra en exclusiva. De totes maneres, quan hi ha múltiples autors, la propietat del copyright també s'ha de repartir. Sota una obligació de reciprocitat forta, un procés de desenvolupament totalment obert i repartit sense una suficient definició dels drets no és apte per a cap empresa que pretengui fer vendes de llicència directa amb llicència dual. No ha d'existir cap obligació oculta en les contribucions al codi per part de tercers.

Qüestions econòmiques. La llicència dual depèn també de diverses implicacions econòmiques a tenir en compte. En primer lloc, ha d'haver-hi una base de clients suficientment gran per al producte. Aquí, la llicència recíproca permet efectes de xarxa típics dels productes d'informació: el valor del producte per a l'usuari individual depèn del nombre d'usuaris que té. Amb la disponibilitat gratuïta i la distribució eficaç del producte a través d'Internet, no hi ha gaire limitacions al creixement exponencial de la base d'usuaris. En particular, el programari que depèn de components distribuïts per separat i que interactuen directament té un efecte de xarxa molt fort. Shy i Thisse han demostrat que quan els efectes de xarxa són forts, la còpia i distribució il·limitada del producte de programari porta a un equilibri en un paràmetre simplificat entre els competidors que no cooperen. [19]

En segon lloc, l'efectivitat de la llicència dual depèn de la discriminació de preus. Una empresa de programari que gestioni tots els drets sobre el producte pot concedir llicències segons la demanda del mercat. [20] Per exemple, el nostre cas pràctic demostra que si hi ha una demanda pels productes tant individuals com incrustats, aleshores la llicència dual pot ser un model econòmicament viable. També cal dir que, en el cas del llicència dual, les polítiques de llicència (no les característiques del producte) són fetes a mida. Només aquells usuaris que s'aprofitin directament de l'ús del programari han de pagar per la llicència, i per als altres usuaris el pagament és més o menys opcional.

En tercer lloc, sembla que no hi han requisits importants per a la protecció del copyright.Les poques dades que tenim ens indiquen que els usuaris corporatius a qui es demana que comprin una llicència privativa ho fan. També l'evidència empírica mostra que les còpies il·legals de programari, en general, han disminuït durant el període 1995-2000, pel que fa al mercat de programari. [21] L'opció de llicència de codi obert pot enfortir aquesta tendència. Mentre el model tradicional de llicència de copyright es veu encara afectat per un gran nombre d'usuaris no autoritzats, la concessió gratuïta de llicències promou per contra l'ús lliure del programari per part de la majoria d'usuaris que igualment no pagarien res per la llicència. Cal esmentar que per a algú que incrusta un producte gratuït en un de comercial, la compra d'una llicència no li durà a plantejar les qüestions ètiques i filosòfiques que sí es plantejaria amb la protecció del programari tradicional i la tolerància zero. En comptes d'això, la llicència dual és una resposta a la qüestió econòmica de com ha de protegir la seva obra el propietari del copyright.

Finalment, els casos pràctics han demostrat que la companyia, com a organització, ha de creure en el model de llicència recíproca. Al principi pot semblar poc intuïtiu, però si el producte té, per exemple, tant usuaris individuals com incrustats, aleshores la forta reciprocitat pot funcionar. A més, la llicència GNU GPL sembla ser una eina de màrqueting viable per a la llicència dual. TrollTech no estava convençuda que la llicència GNU GPL li permetés continuar les vendes de les llicències privatives fins que no ho va provar. Apart d'això, van rebre cada vegada més atenció mediàtica i acceptació política. MySQL va tenir una experiència gairebé similar.

.^1. Una versió anterior d'aquest estudi es va publicar a Välimäki (2003b) L'autor desitja donar les gràcies a Michael Olsen, d'Sleepycat Software Inc. Tonje Sund, de TrollTech AS i Mårten Mickos, de MySQL AB, per la seva amabilitat en proporcionar informació sobre les seves empreses, i els participants de la llista de correu de Free Software Business fsb@crynwr.com per un intercanvi de correus electrònics molt profitós, parlant d'una versió anterior d'aquest estudi.

.^2. Hi ha moltes més empreses creades recentment, que volen beneficiar-se del model. Al mateix temps, algunes grans empreses estan experimentant amb el model: p.e. Sun Microsystems utilitza la llicència dual quan ven Star Office - una versió privativa de l'Open Office.

.^3. Zimran (2001)

.^4. Sleepycat (2004).

.^5. Publicat a Zimran (2001)

.^6. Zimran (2001)

.^7. Greant (2002).

.^8. MySQL (2004a).

.^9. Progress Software Corp. v. MySQL AB (2002). Per a més informació sobre la disputa des de la perspectiva de MySQL AB, vegeu MySQL (2001).

.^10. Per a més detalls, vegeu InnoDB (2004).

.^11. Codewalkers (2002).

.^12. Fremy (2001)

.^13. TrollTech (2004).

.^14. TrollTech (2003).

.^15. Fremy (2001)

.^16. Ibid.

.^17. Free Software Foundation (2004b)

.^18. Lerner i Tirole (2005)

.^19. Shy i Thisse (1999)

.^20. Shapiro i Varian (1999)

.^21. Osario (2002)