Capítols 2-4 construeixen una teoria de llicència de programari des de les perspectives històrica, econòmica i legal. En el segon capítol, la discussió parteix de la història empresarial que explica el paper de les llicències de programari lliure en la indústria del programari. En el tercer capítol, es descriuen les teories econòmiques de xarxes, copyright, patents i innovació i es debat el paper dels models de llicències de codi obert dins de la teoria. En el quart capítol, el mètode és bàsicament la descripció mitjançant la història legal de la protecció legal del programari desenvolupada i interpretada fins al moment actual.

El raonament per aquest plantejament en tres parts (història, economia i llei) és pressuposar que per entendre completament les llicències de codi obert cal ser conscient d'una sèrie de factors que els desenvolupadors de programari consideren abans de decidir res sobre llicències. A més dels raonaments purament econòmics, hi ha importants ramificacions legals que determinen les opcions de llicència disponibles. I per sobre de tot això, hi ha fets ideològics, filosòfics, tècnics i socials que poden ser decisius en alguns contextos. És a dir que una visió superficial del fenòmen de les llicències de programari de codi obert estaria plena de mitges veritats i errors.

Tot i amb això, cal preguntar-se: per què parlem de diferents plantejaments en un estudi? Per què no delineem simplement el problema a estudiar de manera que per exemple només s'estudiés el caràcter legal i l'analítica legal de les llicències? De nou, aquí es pressuposa que aquest estudi per separat tindria menys importància pràctica i històrica que la que barreja el coneixement dels diferents camps d'estudi.

Uns quants aclariments sobre el mètode d'anàlisi històrica utilitzada en aquest llibre. En la recerca històrica, aquest llibre posa èmfasi en el paper de models i processos socials continuats per sobre d'esdeveniments únics. Per exemple, l'arrel de l'assoliment del codi obert a finals dels anys 90 la trobem en les comunitats dels primers aficionats informàtics dels anys 60. Amb els canvis necessaris en l'entorn, tal com el creixement d'Internet com a plataforma de comunicació i el desplaçament en la informàtica empresarial d'ordinadors centrals a microordinadors barats, el codi obert i les idees de compartir i de comunitat van tornar i van prendre el relleu.

Hi ha semblances substancials entre la nostra anàlisi del triomf del codi obert i el plantejament de Chandler de la història empresarial de l'electrònica i les indústries informàtiques del segle XX com també el plantejament de Christensen dels models d'innovació tecnològica. [1] Les innovacions han pogut guanyar repetidament mercat (provisional) en la indústria del programari fins que els proponents de noves fites i idees tecnològiques han pres control. En aquest sentit, el codi obert es pot veure com una nova manera revolucionària de fer i distribuir programari en el nou entorn.

Tot i amb això, el codi obert no és un paradigma tecnològic. Es tracta encara més de quines maneres fonamentals se està desenvolupant socialment el programari i se li atorguen llicències legalment. En aquests sentits, el canvi que el codi obert ha portat a la indústria del programari sembla, si més no per ara, més fonamental. La tecnologia canvia, es podria dir, més ràpidament que les normes legals i socials. Per tant, es posa més èmfasi en les dimensions social i normativa que en els estudis més tradicionals de la història de la indústria. [2] Per exemple, qüestions com l'emergència de normes comunitàries de desenvolupament i la formació d'una normativa legal envers interfuncionabilitat i patents de programari es tracten en aquest llibre amb més detall.

Finalment, a l'hora de descriure models històrics cal ser selectiu. Òbviament no és possible detallar a la perfecció tots els esdeveniments, la combinació dels quals va portar a resultats particulars. Hi ha moltes maneres alternatives i convincents d'explicar la història del codi obert en el context de la indústria del programari. L'autor ha fet servir un plantejament de baix a dalt: per exemple la història de les llicències del programari es veu des de la perspectiva de desenvolupadors individuals i autors de llicències. Al capdavall, les llicències de codi obert es poden relacionnar amb les idees de programadors individuals i les seves pràctiques de llicències anteriors. Així, la història, per exemple, les llicències de programari de prova dels anys 80 s'han d'explicar més que les pràctiques de llicències del programari empresarial d'aquella època.

L'anàlisi econòmica en aquest llibre es pot descriure millor dient que segueix el plantejament anomenat de fàbrica d'agulles. En resum, l'objectiu és entendre com el negoci i l'economia de les llicències de codi obert funcionen a la pràctica mitjançant entrevistes i observacions pràctiques tant en temps real com en els arxius de discussions a Internet. Per tant, el resultat s'explica en termes d'economia. [3]

Els conceptes econòmics emprats en la discussió acadèmica sobre xarxes, copyright, patents i innovacions s'introdueixen i es discuteix la seva aplicabilitat en el desenvolupament del codi obert. Un repte evident en aquesta mena de plantejament descriptiu és que molts d'aquests conceptes s'utilitzen en la discussió de regulació normativa com la regulació de patents de programari. El fet és que molts acadèmics poden tenir molts objectius normatius amagats en els seus arguments. Aquesta és la raó principal per la qual la discussió sobre conceptes econòmics es manté més aviat abstracta.

Tot i que aquest llibre discuteix els aspectes econòmics del copyright i les patents entre altres, cal aclarir que l'objectiu no és seguir un plantejament legal i econòmic tradicional. Acceptem que les lleis són sempre més o menys ineficients. A més, és útil tendir cap a més eficiència social mitjançant desenvolupament legal només quan la llei es troba seriosament desequilibrada i quan es pot aplicar amb un cost relativament moderat. En molts casos hi ha mecanismes alternatius de governança per complementar el desenvolupament d'institucions legals formals. [4]

Així, la idea principal d'aquest llibre és estudiar com les llicències privades de codi obert equilibren les ineficiències "normals" en la regulació de propietat intel·lectual i com els arranjaments de llicències han causat potser diferents menes d'ineficiències en els mercats de programari. [5] També, ens interessen les possibilitats estratègiques i pràctiques que tenen els desenvolupapadors de programari per reaccionar a les implicacions econòmiques de les lleis existents. En aquesta anàlisi, el joc que els models teòrics van crear en la documentació econòmica de l'estratègia empresarial -incloent els aspectes econòmics de les xarxes i la innovació- en general van ajudar a posar de relleu els trets de l'entorn més importants que afecten la presa de decisió individual. [6]

Tot i que la majoria de llicències de codi obert s'han redactat segons les lleis dels Estats Units, cada una s'hauria d'interpretar legalment en la jurisdicció on la llicència realment s'usa. Tanmateix, cal destacar que l'ús real de les llicències és flexible i extraterritorial -independentment d'interpretacions legals nacionals possiblement diferents. Desenvolupament distribuït i redistribució gratuïta a Internet no s'aturen a les fronteres ni davant de lleis nacionals. Per tant, aquest llibre té un plantejament internacional i comparatiu de l'anàlisi legal. [7]

Seguint Mattei, veiem les fonts legals en un marc competitiu. [8] No hi ha cap llei específica sobre els drets en programari i els litigis en qüestions de llicències de codi obert han estat ben pocs. Així doncs, la interpretació de les llicències hauria de començar pels principis de copyright i altres lleis de propietat intel·lectual i per una jurisprudència ja desenvolupada en llicències de programari.

A més, també s'han de tenir en compte les anomenades normes de comunitat com a font normativa competitiva. Es manifesten, per exemple, en les pautes ètiques de la comunitat de desenvoolupament i les llistes de preguntes més freqüents fetes pels autors de llicències i portaveus de la comunitat. [9] Des d'una perspectiva legal restringida, les normes de la comunitat es poden veure com normes secundàries que reflecteixen els objectius de les llicències. A la pràctica, les normes concretes de la comunitat poden afectar encara més el comportament dels desenvolupadors de programari i els usuaris que les lleis i contractes formals. Els motius potencials són que les regles legals aplicables sobre els drets i llicències de propietat intel·lectual són poc clares, les comunitats de desenvolupadors formen unes xarxes socials força unides que voluntàriament eviten disputes legals, i que els costos de l'aplicació de la llei a Internet són alts. [10]

Linus Torvalds ha dit respecte al risc que la GNU General Public License (GPL) de Linux no es respectés: "Les meves pors s'han mitigat amb la realitat. Algú ho farà un temps, però es la gent que realment respecta el copyright, la que aporta els canvis al nucli i el milloren... En canvi, la gent que no respecta la GPL no podrà beneficiar-se de les actualitzacions, i els seus clients els deixaran. Això espero." [11]

Tal com s'ha indicat, els conflictes legals i violacions de llicències actuals han estat notablement pocs tenint en compte la popularitat del codi obert. Això s'ha d'atribuir sobretot a l'autocontrol proactiu de la comunitat i l'efectiva resolució mútua de conflictes, per exemple aturant la distribució de codi obert que no respecta la llei, reescrivint les parts que no la respecten o comprant una llicència privativa. [12] Amb aquesta base, la recerca legal en aquest llibre no s'atura en l'anàlisi conservadora de riscos del capítol sis sinó que continua investigant les possibilitats i efectes empresarials de les noves i innovadores tècniques de llicències del capítol set.

.^1. Vegeu Chandler (2001) i Christensen (1997).

.^2. Lazonick (2003) destaca la necessitat d'estudiar com els factors socials i institucionals inicien la transformació econòmica en una indústria determinada. La seva teoria es basa de forma general en la teoria una mica més abstracta de North (1981) sobre canvi institucional i el seu efecte en la innovació i l'empresariat.

.^3. Vegeu Borenstein et al (1998)

.^4. Vegeu e.g. Dixit (2004), pàg. 1-14, on dóna una visió global del plantejament que anomena "sense llei i aspectes econòmics" o "aspectes econòmics a l'ombra de la llei".

.^5. Vegeu també Epstein (1997), pàg.1173-1174, que amb pessimisme destaca que l'anàlisi econòmica de doctrines legals ha estat tan completa que es corre un risc considerable de repetir el que ja se sap. I també en fer avançar la recerca amb una anàlisi econòmica més rigorosa ha implicat que els resultats són més difícils d'entendre i per tant menys útils. És interessant que Epstein, a més, dóna a entendre que els estudis econòmics de dret se centren en l'evolució d'institucions en particular i arranjaments socials "com l'evolució de les telecomunicacions, serveis públics... i organitzacions sense fi de lucre".

.^6. Shapiro (1989).

.^7. Per raons pràctiques, limitarem l'estudi a les lleis dels EUA i de la UE.

.^8. Mattei (1997), pàg. 104-105, fa una clara diferència entre legislació i regles legals. Sosté que les regles legals es componen de qualsevol "proposició legal que afecti la solució d'un problema legal" independentment del seu origen. Els intents de classificar estrictament i de limitar les fonts legals poden conduir a una visió poc realista de la normativa legal.

.^9. Vegeu e.g. Pauta de programari lliure Debian i Himanen (2001).

.^10. Vegeu Ellickson (1991), pàg. 282-283. Cal tenir en compte que Ellickson va estudiar les normes socials d'una comunitat de ramaders o sigui que els seus resultats només es poden utilitzar de forma analògica.

.^11. Torvalds i Diamond (2001), pàg. 96-97.

.^12. Vegeu e.g. Shmitz i Castiaux (2000), pàg. 33-34 i Moglen (2001b).