MOUNTAIN VIEW, Califòrnia (23 de febrer del 1998) - Netscape Communications Corporation (NASDAQ:NSCP) ha anunciat avui la creació de mozilla.org, un equip especialitzat dins de Netscape amb un lloc web associat que promourà, fomentarà i guiarà un diàleg obert i desenvolupament de codi del client de Netscape. "Netscape és la primera gran empresa en explotar el poder de l'estratègia del codi obert, " ha dit Eric S. Raymond, defensor i desenvolupador de codi obert. "Fer que la font del programari del seu client sigui de codi obert per als desenvolupadors és un pas decidit que representarà grans millores per als seus productes." [1]

Craig Mundie, Microsoft CTO, 16 de maig del 2001: "Quan es compara el model de programari comercial amb el model de programari de codi obert, cal mirar amb atenció el model comercial i les estructures de llicència que formen els seus fonaments. Aquesta comparació porta a la conclusió que només el model de programari comercial té la capacitat de mantenir un veritable creixement econòmic. El capital intel·lectual sempre ha estat, i serà, l'actiu principal de la indústria del programari, i gairebé totes les altres indústries. Si es conserva aquest capital, i s'inverteix en la seva renovació constant, tothom se'n beneficia." [2]

Aquest llibre és un estudi sobre la manera com el codi obert ha desafiat el pensament i ús real de la propietat intel·lectual en la indústria del programari. L'emergència del programari de codi obert i la ràpida expansió de la Internet han introduït noves pràctiques de llicència de programari al mercat massiu. Per poc temps, com a mínim, nous candidats han desafiat els titulars en els mercats en expansió de programari amb l'ajuda d'estratègies innovadores de llicència de copyright i una atrevida normativa antipatent.

El sistema operatiu de GNU/Linux, el servidor de web Apache i la base de dades MySQL són potser els exemples més coneguts de programari de codi obert. Per la seva banda, les empreses més grans de la indústria des d'IBM a Apple s'han adaptat als canvis del medi amb diverses estratègies d'operació i de llicència de codi obert. Però no tothom hi surt guanyant; Netscape ha perdut el seu mercat malgrat el seu "pas decidit" cap a un estratègia de codi obert el 1998. Altres iniciatives tampoc no ho han tingut fàcil per convèncer que passar-se al codi obert pot ser realment una decisió comercial viable.

Això ens condueix a les preguntes principals d'aquest estudi:

• El codi obert ha canviat les pràctiques de llicència en la indústria del programari des d'una perspectiva històrica? (capítol 2)

• Funcionen les teories econòmiques sobre programari, copyright, i innovació amb els principis de codi obert? (capítol 3)

• Desafia el codi obert el desenvolupament de copyright de programari, patents i altres lleis de propietat intel·lectual? (capítol 4)

• Quines són les llicències de codi obert més rellevants i com s'han bastit pel que fa a la llei de la propietat intel·lectual i la teoria econòmica? (capítol 5)

• Com són de reals els riscs d'infracció de patent o altra propietat intel·lectual en l'ús del codi obert i com els riscs potencials es poden gestionar defensivament a nivell de política social i empresa individual? (capítol 6)

• Hi ha casos interessants en la indústria on els models de llicència de codi obert s'han utilitzat com a eines competitives? (capítol 7)

L'argument general del llibre és que la llicència de codi obert ha canviat realment la manera de pensar de la indústria del programari i d'utilitzar la propietat intel·lectual . Gairebé totes les principals empreses de programari del món han començat a adoptar, des del 1998, models de llicència de codi obert com a part del seu negoci. Models de codi obert i còpia i distribució lliure han fet camí en la pràctica de llicències de propietat intel·lectual de les empreses de pes de la indústria. Pot molt ben ser que en algunes àrees d'aplicació -com el programari bàsic d'infraestructura d'Internet- no hi hagi en el futur mercats massius de llarga durada per a productes de programari de codi tancat amb condicions de llicència restrictives. Tot i amb això, es fa difícil valorar si el canvi ha estat realment fonamental i profund. En molts sectors de la indústria del programari -tal com el desenvolupament de programari personalitzat i les aplicacions específiques de la indústria- el codi obert encara no es considera una possibilitat.

Aquest llibre també defensa que les implicacions del codi obert per a la gestió de la propietat intel·lectual tenen dues vessants. Primer, els riscs d'infracció de la propietat intel·lectual s'han de prendre més seriosament quan es fa servir el programari de codi obert. I això és perquè el codi obert augmenta els efectes negatius de l'expansió continua dels drets de propietat intel·lectual . En segon lloc, "les empreses d'Internet" estan arribant finalment als mercats de programari. Això vol dir que el valor de la propietat intel·lectual augmenta en compartir-lo però també resulta més complex apropiar-lo.

Finalment, aquest llibre demostra que el codi obert pot tenir implicacions rellevants en la normativa dels drets de propietat intel·lectual. En primer lloc, l'obertura equilibra la normativa comercial. Els sistemes de llicència oberta han demostrat que els possibles inconvenients de la sobreregulació es poden superar sense intervenció de l'Estat. D'aquesta manera, el codi obert també posa de relleu un estudi més material dels drets de propietat intel·lectual. Quan un nombre considerable de titulars de drets en una indústria determinada decideixen no fer valer els seus drets bàsics de propietat intel·lectual -basant-se en arguments econòmics i racionals- les premisses de la discussió sobre la normativa es veuen d'un altre color. Per què i com ho fan les empreses? Què significa això per al sistema de la propietat intel·lectual en conjunt? El fet que s'hagin de fer valer totalment davant del govern els drets de propietat intel·lectual és novament una qüestió rellevant tant per a un desenvolupador de programari com per a un legislador.

Notes:

.^1. Fragment del retall de premsa de Netscape que esmenta "codi obert" per primera vegada. Vegeu Netscape (1998).

.^2. Aquest era el missatge de Microsoft quan va intentar tirar endavant la seva iniciativa de codi compartit per competir amb el codi obert. Vegeu Mundie (2001).