Aquest capítol ha utilitzat els esquemes econòmics i legals per tal d'analitzar diferents estratègies de llicència mitjançant casos pràctics. A la primera part, hem vist estratègies de llicència en mercats de sistemes operatius. A la segona part, hem vist la llicència dual com a nova estratègia empresarial.

L"impacte de la llicència de codi obert ha quedat particularment clar en el cas dels mercats de sistemes operatius. El codi obert ha obligat els titulars a canviar les seves estratègies de llicència ja que l'exemple de Linux els ha obligat a lluitar per als desenvolupadors i a respondre a les necessitats i inquietuds en augment dels clients. Avui dia, tots els grans desenvolupadors de programari de sistema operatiu utilitzen models de llicència de codi obert almenys en parts dels seus productes.

La llicència dual (atorgant llicència a productes tècnicament idèntics tant amb llicències privatives com de codi obert) sembla un model viable per a un tipus específic de noves empreses informàtiques. En qualsevol cas, el model de llicència dual no fa miracles. Hem identificat diversos requisits i limitacions organitzatives, legals i econòmiques que podrien limitar la utilització del model.

Les limitacions generals dels casos pràctics també mereixen atenció. Els nostres casos pràctics eren pocs en nombre i debatien qualitativament sobretot empreses d'èxit. Per exemple, durant el procés de selecció d'empreses no se'n va trobar cap que fos un cas d'èxit en aplicacions individuals d'usuari final. Les estratègies de llicència de codi obert semblen funcionar millor per a productes tècnics dirigits a desenvolupadors, més que a usuaris finals. Els sistemes operatius i les bases de dades són exactament aquest tipus de producte.