És obvi que es crearan llicències noves de codi obert, de la mateixa manera que s'actualitzaran algunes versions antigues. També podríem afirmar que, amb el temps, la concessió de llicències de codi obert ha atret les empreses i moltes llicències han evolucionat per atendre les necessitats de la indústria del programari. En general, ara les llicències informen amb detall de l'existència de patents de programari. Els límits de els obres derivades han estat adaptades a les noves necessitats de programari que el mercat demana. No sols la tendència comercial, sinó també les llicències GNU amb càrrega ideològica han sobreviscut i han constatat que tenen un lloc als mercats. Ja no es parla de la GPL com si fos un càncer per a la indústria.

Però malgrat l'evolució evident dels components i de les tècniques de registre de llicències, la seva funcionalitat, com s'explica en aquest apartat, no ha evolucionat tan ràpidament. Cada llicència es pot classificar fàcilment en grups ben definits. El quadre següent resumeix les característiques funcionals de les llicències més populars des de la perspectiva de còpia, distribució i modificació (obres derivades), que hem presentat fins ara.

Taula 9. Funcionalitat del copyright en els diferents tipus de llicència

Pel que fa a d'altres característiques importants de les llicències, podem concloure que:

• Tan sols les llicències de codi obert més recents, creades per a la indústria, tenen autorització explícita de patent i marca registrada, a més de condicions de cancel·lació. Per tant, suposem que les llicències, en el futur, continuaran incloent aquestes condicions explícites.

• Sempre que s'han proposat provisions de garantia intel·lectual, s'han hagut de retirar tot seguit a causa de la desaprovació generalitzada de la comunitat.

• Totes les llicències inclouen condicions explícites d'atribució, i algunes, fins i tot, incorporen també condicions de reputació. D'aquesta forma, s'imposen els components morals del copyright.

Quan s'inicia un projecte de programari nou, les llicències competeixen. Aquesta situació de competitivitat té implicacions tant positives com negatives. D'una banda, tenir opcions de llicència potencia la varietat de projectes individuals de codi obert. Com hem vist abans, els projectes poden tenir objectius ètics, tècnics i comercials diferents; per tant, les condicions de les llicències podrien satisfer-ne els aspectes més puntuals. D'altra banda, la competitivitat junt amb el fet que moltes llicències de codi obert siguin, a la pràctica, incompatibles entre elles pot fer que, a la llarga, s'iniciïn altres projectes de codi obert, que no es podran beneficiar dels esforços de desenvolupament que s'han dut a terme en altres projectes. En resum, això pot tenir efectes negatius en el model d'innovació oberta que s'ha identificat amb l'èxit del desenvolupament del codi obert. El desenvolupament de l'Open Source Definition adreçada cap a una norma de compatibilitat amb la cooperació dels autors de llicències podria ser una solució a llarg termini als problemes de compatibilitat. [1]

Notes:

.^1. L'Open Source Initiative ha considerat la possibilitat de modificar la definició de codi obert per prevenir la proliferació de llicències. Vegeu el correu de Russell Nelson enviat a license-discuss@opensource.org el 2 de març de 2005. Tanmateix, això afecta el tema de la compatibilitat només de manera indirecta.