Hi ha com a mínim tres tipus de raonaments que dónen suport a la idea de les llicències de programari obert en lloc del privatiu. Si considerem el programari com:

1. Una obra amb copyright, llavors els forts efectes de la xarxa i l'objectiu de particiáció en el mercat donen suport a l'obertura. La capacitat d'utilitzar discriminació de preu dóna suport a la idea de més drets a certs grups d'usuaris. A més, a banda de les quotes de la llicència per copiar i distribuir, hi ha altres alternatives sostenibles econòmicament per generar ingressos.

2. Un producte de sistema, per la qual cosa la compatibilitat és un fort argument per a l'obertura. Tot i així, moltes vegades n'hi ha prou amb interfícies obertes per a la compatibilitat i el codi obert no aporta cap benefici addicional en aquest sentit. També un desig d'immobilització i de dependència de camí porta a la no compatibilitat.

3. Una innovació, per la qual cosa el caràcter acumulatiu i col·laboratiu dels invents donen suport a la idea d'un procés d'innovació obert. La protecció exclusiva de la propietat intel·lectual és només una de les alternatives per apropiar-se de la innovació a més del temps de gestació, la millora contínua i el personal qualificat. Per exemple, les patents de programari han demostrat ser, a la pràctica, més un bé estratègic car que no pas una eina d'apropiació.

En conjunt, les teories econòmiques de la xarxes, dels copyrights i les patents donen èmfasi a un plantejament estratègic d'una decisió sobre llicència de programari. Les empreses de programari necessiten considerar factors contextuals addicionals en les llicències de propietat intel·lectual i no limitar el seu pensament a la qüestió tradicional del preu. Per simplificar la imatge, es podria argumentar que en gran part, la teoria econòmica que hi ha al darrere de la llicència de codi obert és només una altra encarnació de la "teoria econòmica d'Internet" de finals dels noranta. Del que no hi ha dubte és que l'exclusivitat incondicional no té futur a Internet. Tanmateix, per tenir èxit comercialment potser no es pot "seguir la llibertat" fins al final, costi el que costi. [1]

Notes:

.^1. Per exemple, Kelly (1998) va popularitzar l'economia de la xarxa amb petits eslògans com "Segueix la llibertat", "Per maximitzar la innovació, maximitza els límits", i "tard o d'hora els sistemes tancats hauran d'obrir-se, o morir".