< Enrera

6.2  Calvet, Vila & Arriaga Consulting




Dades de l'empresa


Empresa: Calvet, Vila & Arriaga Consulting

Web: www.cva-consulting.com

Població: Barcelona

Any de fundació: 2004

Nombre d'empleats: 5

Experts en tecnologies: diferents plataformes de teleformació (Moodle, ATutor, Dokeos, etc.) i gestors de continguts (eZ publish, Joomla!, etc.).

àrees d'especialització: aprenentatge virtual i sistemes de coneixement.


Qüestionari


Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Jordi Vila. Vaig estudiar Administració d'Empreses a l'Eastern Michigan University, als Estats Units. Sóc un dels tres socis de l'empresa i responsable de la Direcció General, i a l'hora m'encarrego de la Direcció Comercial. La meva trajectòria professional ve marcada pels serveis a empreses en l'àmbit de les TIC i de l'educació. He treballat per a empreses com ara Wall Street Institute International i Interactive Training Advanced Computer Applications (ITACA).


Com va començar l'empresa?

Es va concebre durant l'any 2003 i va començar l'activitat l'any 2004 com a consultoria independent, especialment amb l'objectiu de vendre serveis i produir continguts en l'àrea de l'aprenentatge virtual (e-learning). Des de l'inici vam identificar una carència al mercat pel que fa a serveis de consultoria realment independents, és a dir, no vinculats a cap solució de programari concreta. A partir d'aquell moment vam decidir centrar-nos-hi.


Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

El nostre primer contacte amb el programari lliure va ser quan vam crear eLearning WORKSHOPS,1 una comunitat virtual especialitzada en l'aprenentatge virtual. Aquesta iniciativa sense afany de lucre té com a objectiu proveir un espai virtual de col·laboració i d'aprenentatge en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, i especialment de la teleformació. Vam avaluar diferents gestors de continguts i fòrums, i finalment vam decidir-nos per PHP-Nuke i PhpBB. Si bé es cert que els dos sistemes ens van ajudar a posar en marxa de seguida la iniciativa, amb el volum de visites actual estem duent a terme una migració a sistemes més potents.


Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

En el món de l'aprenentatge virtual, la selecció de la plataforma tecnològica és un aspecte molt crític per a qualsevol projecte. Quan vam començar, la majoria de plataformes eren privatives i tenien costos de llicència molt elevats; sovint el client havia de pagar pel nombre d'usuaris que usaven l'aplicació o el nombre de cursos que s'impartien, o totes dues coses. Aquest aspecte frenava el creixement de la majoria d'iniciatives, però especialment les de les PIME, ja que no podien assumir-ne els costos o, en cas de poder-hi fer front, es gastaven tot el pressupost per desenvolupar la part més important d'una iniciativa d'aquest tipus, els continguts. El cost d'aquestes plataformes privatives pot anar des dels milers d'euros fins als centenars de milers d'euros.

El programari lliure està permetent a les PIME i a les grans empreses amb pressupostos limitats centrar la seva inversió, no en una plataforma privativa, sinó en la creació de continguts i els aspectes formatius. El programari lliure ha dinamitzat molt el sector i ha racionalitzat els costos de la plataforma. També ofereix una gran flexibilitat en la personalització, cosa que les plataformes tancades sovint no ofereixen i, en cas de fer-ho, ho fan sempre a un cost desorbitat.


Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

Tenir la plena llibertat d'escollir en qualsevol moment amb qui volen treballar, és a dir, independència d'un fabricant de plataforma concret. En general, a més, les plataformes lliures els permeten tenir alguna cosa funcionant molt més ràpidament, per la quantitat d'informació i les extensions que hi ha disponibles. La majoria de clients desconeixen el programari lliure i, de fet, no els interessa. El que volen és que les solucions funcionin, tinguin suport i, sobretot, un cost raonable.

L'ús de tecnologia lliure ajuda a moltes PIME d'aquest país a legalitzar una situació irregular pel fet d'usar il·legalment productes privatius. Us puc assegurar que, a més a més de legalitzar aquesta situació, el grau de satisfacció augmenta considerablement.


De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

D'una implantació que hem fet recentment per a una reconeguda empresa del sector farmacèutic mitjançant la qual es dóna informació sobre productes, patologies i altres continguts especialitzats a la seva xarxa de visita mèdica. La plataforma que hem escollit en aquest cas és el Moodle.


Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Fa uns dos anys vam constituir, juntament amb altres cinc empreses, l'Associació Catalana d'Empreses per al Programari Lliure (CatPL) amb l'objectiu de potenciar el programari lliure en el món de l'empresa i de l'Administració. Hi col·laborem activament i actualment el meu soci n'és el president. Estem també desenvolupant algunes extensions del Moodle per a projectes amb clients, que esperem poder alliberar aviat i contribuir així en aquesta comunitat. En general, sempre que treballem amb una aplicació lliure, mirem de col·laborar activament amb la seva comunitat.


Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

El desconeixement del programari lliure per part dels responsables de tecnologies de la informació. és habitual que en desconeguin la filosofia i el potencial, i que caiguin en el parany dels mites erronis que tant de mal fan. S'ha de millorar la imatge del programari lliure i s'han de combatre aquests mites, que sovint són impulsats per les empreses per a les quals el programari lliure és un competidor. Una altra de les amenaces es la continuïtat que poden tenir en el futur alguns projectes de programari lliure que avui són importants, però que es basen només en el voluntariat. Estaria bé que les empreses que decidissin adoptar tecnologies lliures, donessin suport a aquests projectes amb part de l'estalvi que obtenen de les llicències.


Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Implementant-lo i usant-lo cada dia, especialment en l'escriptori. Es podria començar per desplegar les aplicacions lliures multiplataforma, com ara el Firefox, el Thunderbird o l'OpenOffice.org, que fa temps que tenen una solidesa més que demostrada. També és important que les PIME i les micro-PIME que treballem en programari lliure puguem accedir amb les mateixes condicions als concursos públics enfront de les grans empreses, com succeeix actualment. A més, per acabar, és fonamental una aposta decidida pels estàndards oberts, tant pel que fa a infraestructures com a l'escriptori.


Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

Pensem que es troba en un punt de no-retorn o, el que és el mateix, només pot continuar creixent. La gent poc a poc en va entenent millor els avantatges. Serà molt important explicar els casos d'èxit amb programari lliure a fi que els usuaris i els responsables de tecnologia vagin esvaint les pors que tenen.


Notes:





< Enrera
Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 08/10/2008.