Dades de l'empresa

Empresa: Gnuine

Web: www.gnuine.com

Població: Barcelona

Any de fundació: 1993

Nombre d'empleats: 15

Facturació: 900.000 euros

Experts en tecnologies: Linux, Apache, PHP, Java, Lucene i PostgreSQL.

àrees d'especialització: desenvolupament web (Internet, intranet i extranet), migració d'aplicacions intensives de bases de dades propietàries (Oracle, DB2, etc.) a bases de dades lliures (en especial, PostgreSQL), desenvolupaments de sistemes i cerques massives amb Lucene.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Josep Gubau i sóc el fundador i gerent de Gnuine. Entre les meves tasques, hi ha establir la direcció tècnica i comercial de l'empresa. Sóc de formació economista i de vocació informàtic.

Com va començar l'empresa?

Gnuine té dues fases. La primera el 1993, quan neix com a empresa, amb la forma legal de societat limitada, per cobrir les meves activitats empresarials. En aquella època, érem tres persones. A partir del 2002 s'inicia una nova etapa amb un fort creixement. Comencem quatre persones i en sis mesos arribem a ser deu. En aquesta segona fase, ens centrem exclusivament a proveir solucions lliures als clients, ja que pensem que són tecnologies sense barreres d'accés. No cal ser desenvolupador d'Oracle o de Microsoft; qualsevol persona es pot formar amb els codis i continguts que hi ha a Internet. El programari lliure és la plataforma més estable per oferir serveis d'Internet.

El 2005 iniciem la «internacionalització» de Gnuine i el primer trimestre del 2006 creem una nova oficina a Kochi (Kerala), a l'índia, on actualment tenim cinc desenvolupadors i calculem arribar als quinze o vint al final del 2006.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

El 1996 feia de becari a la Universitat de Barcelona, vinculat als estudis d'economia. Treballàvem en sistemes de teoria del joc i utilitzàvem Latex i altres eines. Teníem molta relació amb gent de la Universitat de Boston que eren usuaris de programari lliure. Posteriorment, treballant per a una multinacional nord-americana vaig tastar l'ús del programari lliure en entorns empresarials. Aquests van ser els primers contactes que hi vaig tenir. Recordo que el primer cop que vaig instal·lar Linux va ser la versió Halloween de Red Hat.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

El programari lliure és més competitiu. Amb menys diners pots tenir una millor solució i pel mateix preu, més producte i servei. Alguns dels nostres clients amortitzen els productes en menys de dos anys, ja que no tenen cap cost de llicència. A partir del segon any, si migren d'una solució amb cost de llicència (com ara Oracle o Microsoft) a una solució lliure, obtenen beneficis nets. D'acord amb la nostra experiència, el cost de llicència pot arribar a representar un 30% o 40% del cost total d'un projecte; amb programari lliure aquest cost no existeix. D'altra banda, tenim accés al codi font i el podem personalitzar tot el que calgui.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

El preu, el fet de treballar amb estàndards oberts i la possibilitat de no estar lligat tan estretament a un únic proveïdor de programari. Sobretot, però, ens veuen com a gent honesta. Nosaltres no ens enduem un marge per cada llicència que col·loquem al client. No estem lligats a cap proveïdor. Sempre podem recomanar objectivament la millor solució per a ells, i d'això en són conscients. Les comissions del programari no lliure fan que els consultors no sempre recomanin la millor solució per al client; nosaltres sí que ho podem fer, perquè no en depenem. Per exemple, en l'àmbit de les bases de dades, podem recomanar i treballar indistintament amb MySQL, PostgreSQL o d'altres.

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

Hi ha diversos projectes dels quals estem especialment contents. Primer, la migració a programari lliure del diari electrònic Vilaweb,¹ que per nosaltres era un repte tecnològic. Es tractava de proporcionar una solució amb programari lliure per substituir l'antic sistema Sun i Oracle sense perdre cap funcionalitat, amb menys costos i millor escalabilitat. El projecte va durar més d'un any. Vam usar PHP, Apache, Squid, PostgreSQL i altres productes lliures, i el resultat final ha estat molt satisfactori.

El segon projecte és la migració a programari lliure de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. En aquest cas, havíem de treballar en un projecte d'escriptori (per a l'usuari final), i no ho fem sovint. Es tractava de migrar uns seixanta funcionaris al Linux, i substituir el Windows i l'Outlook. Vam escollir les distribucions Fedora i Ubuntu per fer la migració, i l'aplicació Evolution com a client de correu. El resultat ha estat molt positiu.

El tercer projecte és la intranet dels serveis assistencials de l'asseguradora Mondial Assistance. Vam fer-los un entorn per gestionar completament totes les franquícies i delegacions. Aquesta aplicació web es fa servir arreu de tot Espanya i té molts usuaris diaris concurrents.

Potser el projecte més complex des del punt de vista tècnic ha estat la creació de la nostra pròpia plataforma de desenvolupament distribuïda, que ens permet virtualitzar qualsevol desenvolupador i treballar com si estiguéssim tots plegats, malgrat que alguns desenvolupadors es trobin a l'índia o als Països Baixos. és una solució complicada que afavoreix, des del lloc de treball virtual, les comunicacions entre desenvolupadors, la distribució d'equips en el territori, la creació de projectes, fer-ne el control i el seguiment, etc. No ha estat senzill. A més, ha tingut repercussions internes, com ara haver de passar d'utilitzar el català (o el castellà en alguns casos) a emprar l'anglès com a llengua per documentar els projectes, relacionar-nos amb els companys o, en general, comunicar-nos en pràcticament tots els aspectes.

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Hi contribuïm de maneres diferents:

• Potenciem la difusió del programari lliure, especialment en els entorns empresarials.

• Fem donacions econòmiques a projectes amb què treballem regularment. Darrerament hem donat 6.000 euros a diferents projectes, entre els quals hi ha PostgreSQL i Apache.

• Mantenim la traducció al català del B2evolution, un programa de gestió de blocs personals.

• Participem en comunitats internacionals amb la resolució de dubtes (quan en coneixem la resposta), la comunicació d'errades i la proposta solucions.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

Ara mateix la barrera més important són els responsables de tecnologia. Molt sovint no opten per solucions lliures per por i desconeixement. En general, nosaltres no tenim cap problema per convèncer el gerent o el cap de compres d'una empresa, ja que les nostres solucions són més econòmiques; però sovint el cap tècnic o el responsable tecnològic veu amb recel el programari lliure. Una altra amenaça molt important són els monopolis en la indústria, les amenaces jurídiques com el cas SCO i les patents de programari.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Poden ajudar de moltes maneres:

• Usant programari lliure i comprant solucions globalment, per a tota l'Administració.

• Donant confiança al teixit empresarial sobre la qualitat del programari lliure. Actuant com a agent validador.

• Ensenyant programari lliure a les escoles, a les universitats i als centres de formació.

• Lluitant contra la pirateria. Si la pirateria afecta algú, aquest algú és precisament el programari lliure. El dia que la gent hagi de pagar les llicències del programari que utilitza el programari lliure serà el més utilitzat. Els principals interessats a tolerar la pirateria domèstica del programari són les mateixes empreses que el fabriquen, ja que un cop t'acostumes al seu processador de textos, el demanes a la feina i l'empresa te'l compra.

Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

Continuarà creixent. Ara per ara sembla que són les empreses grans les que estan apostant més pel programari lliure i les que poden assumir més riscos, si és necessari, ja que també disposen de més recursos interns. A les petites empreses, el fenomen de la pirateria encara està molt estès i no pateixen la mateixa pressió legal que les grans. Per a les grans, els incentius en estalvis de llicències són molt més forts que per a les petites.

Notes: