Dades de l'empresa

Empresa: GNUnetworks

Web: www.gnun.net

Població: Viladecavalls

Any de fundació: 2001

Nombre d'empleats: 5

Facturació: 170.000 euros

Benefici: abans de la reinversió, 34.000; repartiment entre els socis, 21.000

Experts en tecnologies: GNU/Linux, seguretat informàtica, servidors d'Internet (web, correu electrònic, DNS, FTP, etc.), servidors d'intranet (Internet + servidors de fitxers, servidors intermediaris, tallafocs, VPN, interfícies web i intranet), VoIP (Asterisk i Zaptel), biometria, Joomla!/Mambo, Anydata, comerç electrònic, desenvolupament PHP + MySQL, intel·ligència competitiva i mineria de dades.

àrees d'especialització: servidors d'Internet i intranet, desenvolupament d'extranets i de portals corporatius.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Kenneth Peiruza. Vaig estudiar Telecomunicacions i Informàtica a la UPC. Tinc un màster en automatització i regulació industrial. He treballat com a auditor en l'àmbit de la seguretat informàtica per a entitats financeres i asseguradores.

Com va començar l'empresa?

El novembre del 2001, després de la desaparició de LinuxWare (la primera botiga de l'Estat especialitzada en GNU/Linux, fundada el 1999), els tècnics que hi vam treballar, alguns de nosaltres ja érem freelance, vam decidir de crear la marca GNUnetworks i agrupar-nos per poder donar més serveis i projectes de més magnitud. El nostre model organitzatiu i funcional sempre ha estat molt proper al cooperativisme.

Sense la flexibilitat de l'estructura de GNUnetworks no hauríem pogut iniciar un negoci en plena crisi del sector de les tecnologies de la informació i en ple pànic econòmic. El temps, el màrqueting, els productes i la sort són factors imprescindibles per iniciar qualsevol negoci.

Molta gent ha intentat engegar un negoci de programari lliure d'«estructura tradicional», amb diversos comercials, secretaris i tècnics, demanant préstecs i subvencions per sobreviure. Ara molts han plegat i d'altres s'han endeutat en excés.

Nosaltres vam créixer a poc a poc, gràcies a la capacitat d'adaptació i de flexibilitat que ens suposa ser un nucli afí assembleari. Això ens ha ajudat en el passat, ens ha permès consolidar-nos i ens ha convidat a l'optimisme.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

L'any 1996, a través d'un CD-COM d'una biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

Molts clients potencials es mostren sensibilitzats per l'estalvi en llicències d'ús de programari, així com per la reputació de robustesa i fiabilitat dels servidors GNU/Linux.

Un dels nostres avantatges principals és que instal·lem, a tots els servidors que administrem, programari de control d'estat, control remot, VPN i còpies de seguretat, cosa que en un escenari de programari privatiu suposaria una gran inversió. D'aquesta manera oferim un servei de manteniment de més qualitat i a un cost inferior respecte del manteniment que tindria una plataforma propietària.

Així mateix, l'ús intensiu de SSH ens permet administrar una gran quantitat de sistemes de manera remota i simultània, cosa que suposa un estalvi considerable en desplaçaments a casa dels clients. Això sense requerir un gran armari de comunicacions i amb la garantia d'una gran quantitat d'amplada de banda, cosa que és virtualment impossible en una plataforma propietària no Unix. D'aquesta manera, encara retallem més les despeses de manteniment.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

Major fiabilitat i robustesa dels sistemes. Els clients quasi no ens truquen per incidències i de vegades pensem que guanyem menys diners que aquells que et fan una reinstal·lació cada sis mesos. De fet, els nostres clients agraeixen l'índex baix d'incidències i ens recomanen a filials i socis seus.

Així mateix, un nombre important de clients també es mostra conscienciat sobre el cost d'ús de les llicències de programari. Aquest cas és més comú en grans empreses (amb responsables d'inversions atents) que no pas en les PIME.

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

Del projecte que hem fet per a l'empresa Cervi,¹ que es fonamenta en tecnologia LAMP (Linux, Apache, MySQL i PHP) i servidors de correu GNU/Linux. S'ha desenvolupat una aplicació de gestió de facturació i emmagatzematge, replicada en temps real a Terrassa, Madrid i Bilbao, i amb còpia de seguretat. S'ha integrat tot en la WAN de l'empresa i s'han usat serveis de compartició de fitxers del Microsoft Windows i servidors d'impressió de l'Unix (LPD i Jetdirect).

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Hem recolzat la campanya contra patents de programari, i col·laborem en la correcció i la traducció del programari web que usem.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

Les regulacions sobre propietat intel·lectual. Prohibeixen absurdament coses com ara poder reproduir DVD en alguns països i permeten que es cobrin cànons en concepte de drets d'autors per CD, DVD, discs durs o ADSL, que molt sovint són usats per fer còpies de seguretat, distribuir continguts lliures, etc.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Pensem que hi ha un bon nombre d'àrees en què poden ajudar:

• Consensuar certificacions en programari lliure per donar integritat als proveïdors de serveis.

• Crear biblioteques digitals de tecnologies de la informació i de programari lliure, i fomentar-ne la formació.

• Fer un major ús de programari lliure.

• Oferir avantatges fiscals o crediticis a les empreses que consumeixin programari lliure, ja que els beneficis es poden quedar més fàcilment a Catalunya i així no van a parar a multinacionals d'altres estats, alhora que es fomenta l'economia local.

L'entrada de grans multinacionals amb implantació a Catalunya en el mercat del programari lliure va espantar una mica a moltes petites empreses del sector. El temps ha demostrat que aquestes grans empreses han aconseguit contractes amb governs locals i amb la Generalitat de Catalunya.

Nosaltres creiem que difícilment les petites empreses podem aconseguir aquesta mena de contractes, però d'altres se n'han lamentat i creuen haver perdut quota de mercat. Les empreses de programari lliure, així com les de programari privatiu, estem en un model de mercat no gaire diferent: les grans empreses es fusionen o n'absorbeixen d'altres, i les petites fan negoci per la seva banda. El que és realment escandalós és que les empreses que aconsegueixen la major part d'aquests contractes es dediquin a externalitzar-los i se'n quedin un marge de benefici.

Notes: