Quan fem una creació intel·lectual, com ara un escrit, una cançó o un programa informàtic, automàticament es troba protegida per la llei de drets d'autors, que ens en concedeix el monopoli de reproducció, distribució, comunicació i transformació fins a setanta anys després de la nostra mort. Per utilitzar una obra, per exemple, un programa d'ordinador, un usuari ha de tenir el permís del titular, que li cedeix els drets necessaris per usar-lo. Atès que les lleis de propietat intel·lectual no estipulen una fórmula legal específica per a aquesta cessió a terceres parts, excepte el que ha de ser per escrit, l'autor d'un programa informàtic i titular dels drets utilitza habitualment una llicència. Aquesta determina la manera en què el titular cedeix, normalment de manera no exclusiva, part dels drets a l'usuari, a l'hora que en determina en quines condicions pot utilitzar-lo i en detalla l'àmbit dels drets i les obligacions associats.

Genèricament, una llicència és la concessió d'un dret per fer alguna activitat. De fet, també es donen llicències per a l'ús de patents, de marques i d'altres recursos que algú pot tenir en exclusiva. Les llicències de programari preveuen tres drets: els drets de còpia (necessari per usar-lo), de distribució i de modificació. En el món del programari privatiu, les llicències han servit per plasmar el model de negoci del fabricant, i especifiquen els usos permesos i les obligacions adquirides sobre el programari. Així, en general, podem trobar llicències que limiten l'ús del programa pel que fa al nombre d'usuaris que estan autoritzats a usar-lo, el nombre de processadors que pot tenir la màquina on l'executem o altres aspectes determinats per al model de negoci del fabricant. Pràcticament totes les llicències de programari privatiu neguen els drets de distribució i de modificació dels programes a terceres parts.

En el programari lliure les llicències estan definides per les llibertats que es concedeixen als usuaris, i no per cap model negoci: llibertats relacionades amb els drets de còpia, de modificació i de distribució, amb condicions o sense. Això fa que siguin els models de negoci els que normalment s'hagin d'adaptar a les llicències existents, i no a l'inrevés.