|
< Enrera 6.10 OpenTrends Dades de l'empresa Empresa: OpenTrends Web: www.opentrends.net Població: Barcelona Any de fundació: 2004 Nombre d'empleats: 35 de fixos i 10 de freelance o subcontractats Facturació: 1,2 milions d'euros el 2005 (amb la previsió de doblar-la el 2006) Experts en tecnologies: Java, OpenForBusiness, openCMS, Liferay i PHP. àrees d'especialització: integració de sistemes, entorns de desenvolupament, implantació de programari de gestió integrada, gestió de continguts, i metodologies i eines de control de qualitat en el desenvolupament. Qüestionari Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa? Em dic Juanjo Giménez. Sóc director general i soci fundador d'OpenTrends. De formació acadèmica sóc enginyer en Informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona. He treballat per empreses com ara Hewlett-Packard, TAO-gedas i Capgemini. Col·laboro amb iniciatives del sector com ara la Fundació Barcelona Digital, l'Associació Catalana d'Empreses per al Programari Lliure i el Col·legi d'Enginyers Informàtics de Catalunya, del qual sóc actualment degà. Com va començar l'empresa? En la meva feina anterior, a la consultoria Capgemini, era responsable de nous negocis. Vaig intentar introduir solucions basades en programari lliure, però era molt difícil pels acords existents amb fabricants i les dinàmiques creades. Vam estudiar entre cinc empleats la possibilitat de muntar una empresa especialitzada en programari lliure i vam fundar OpenTrends el març del 2004. Al cap de sis mesos, ja érem dotze empleats. Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure? Bastant previ a la fundació de l'empresa, cap a l'any 2001, quan vam rebre un projecte de desenvolupament amb Java, amb biblioteques i tecnologies lliures. Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector? El programari lliure ens ofereix un bon punt de partida. No hem de començar cap projecte des de zero. Ens basem en feina que prèviament han fet altres persones per construir les nostres solucions. Actualment hi ha dues tendències al mercat: els desenvolupaments a mida, que requereixen inversions molt fortes, i el paquet estàndard de programari, que acostuma a adequar-se poc a les necessitats específiques dels clients. Nosaltres hem escollit un camí intermedi: personalitzem i desenvolupem sobre programari lliure estàndard, cosa que ens permet ser més competitius. Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure? Els nostres clients són les grans empreses (pràcticament no treballem per a PIME) i, més recentment, el sector públic (principalment la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i les universitats). El 2005 la proporció aproximada de feines va ser d'un 80% del sector privat i un 20% del sector públic. Els nostres clients, que són organitzacions grans, valoren la qualitat, el preu i la gestió dels projectes. No hi ha dubte que el programari lliure ens ajuda a ser més eficients en preu i qualitat. El fet de personalitzar solucions estàndard de programari lliure ens fa partir d'una base molt provada i fiable, i això ens proporciona una gran estabilitat. De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content? D'un desenvolupament que hem fet per a Mitsubishi Electric. Es tracta d'un quiosc electrònic amb capacitats multimèdia. Nosaltres vam desenvolupar la part de telefonia mòbil, que permet baixar-te tons, jocs i altres accessoris al mòbil. Vam crear les passarel·les de pagaments, la distribució dels catàlegs amb serveis web, la distribució del programari dels quioscos, el monitoratge de l'estat, etc. Vam trigar uns vuit mesos a fer el projecte i vam fer servir tecnologia OpenForBusiness amb Java. Aquest ha estat un projecte internacional en què han participat divisions de Mitsubishi i empreses d'arreu del món, i s'ha desplegat a més de 1.500 quioscos. Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure? Bé, el que fem és publicar els codis de desenvolupament intern o les millores en programari lliure, per exemple, de l'eina OpenPDF (baixable des de www.gencat.net), que hem fet per a la Generalitat de Catalunya i que consisteix en una interfície nova per a un motor PDF. Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa? La desinformació. Molta gent pensa que el programari lliure és per a freakies, que no té suport i que no té aplicació al món de l'empresa. També creuen que els productes de programari lliure són solucions inacabades i que requereixen molt esforç d'implementació. Moltes persones no saben que el programari lliure no és un producte, sinó que és la base per crear solucions. Llavors et tracten com si fossis un fabricant estàndard, però la teva estructura de costos és molt diferent, i et volen fer passar pel mateix procés de compra i, per exemple, presentar maquetes de les solucions, cosa que moltes vegades representa un esforç molt més important que si es treballa amb productes estàndard i sense l'al·licient de recuperar la inversió amb llicències. Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures? El problema és que qui en té ganes no té mitjans i qui té mitjans, molts cops, no en té ganes. En l'Administració pública en general, el programari lliure s'està aplicant amb molta prudència i els desplegaments han estat pocs i molt lents. Les empreses que treballen amb programari lliure no tenen accés als mitjans d'altres empreses que no hi treballen i, realment, t'arribes a sentir molt sol. Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya? Al principi van aparèixer moltes empreses petites de programari lliure amb l'aposta inicial del Govern de la Generalitat, però s'acabarà tendint, sense dubte, a un procés de consolidació, de manera que quedaran menys empreses i les que quedin seran més grans. < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 29/08/2008. |