Dades de l'empresa

Empresa: OPS Consulting
Web: www.opscons.com

Població: Barcelona

Any de fundació: 2004

Nombre d'empleats: 7

Facturació: 350.000 euros

Experts en tecnologies: Desktop Linux, OpenOffice, StarOffice, Java, Terminal Servers, Wine, CrossOver i Sun Global Secure Desktop (Tarantella).

àrees d'especialització: migracions del Windows al Linux, migracions de l'MS Office a l'OpenOffice, implantació de Thin Clients, coexistència d'entorns Linux i Windows, i execució d'aplicacions Windows sobre Linux.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Sóc Ramon Solé, gerent i consultor sènior d'OPS Consulting. Tinc la responsabilitat de fixar l'estratègia de l'empresa, porto la direcció comercial i també faig tasques de consultor tecnològic i director de projectes. Sóc enginyer de Telecomunicació per l'ETSETB de la UPC i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB. La meva experiència professional bàsica ha estat en multinacionals del sector de la informàtica.

Com va començar l'empresa?

Des del 2002 vaig estar treballant en temes molt relacionats amb el programari lliure a Sun Microsystems, en productes com ara l'StarOffice (la versió de Sun de l'OpenOffice.org) i el Java Desktop System (una distribució de Linux de Sun basada en SuSE i dissenyada específicament per a l'escriptori). El món del programari lliure sempre m'havia atret, però alguns projectes fets a Sun amb aquests productes em vam convèncer que el programari lliure pot aportar un valor incalculable a l'empresa i que en pocs anys serà l'única opció possible. Així que, amb un parell de companys, vam decidir fundar OPS Consulting com a consultoria especialitzada en solucions basades en programari lliure per a l'escriptori.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

El meu primer contacte seriós amb el programari lliure es va produir sobre el 1995. Jo treballava a Hewlett-Packard i estava posant en marxa un gravador de CD sobre HP-UX, en una estació de treball HP712. Cercant a Internet ajuda vaig descobrir un programa «gratuït» que feia justament el que jo volia i que, malgrat no tenir una versió binària per a HP-UX (almenys, jo no la vaig trobar aleshores), es podia compilar fàcilment perquè se'n subministrava el codi font. Es tractava de l'aplicació cdrecord, de Jörg Schilling, que actualment és utilitzada per la majoria de programes gravadors de codi lliure. Aleshores, però, no vaig ser conscient del moviment que hi havia al darrere i només vaig quedar molt agraït, i una mica sorprès, que un senyor alemany que no coneixia de res em deixés utilitzar el seu codi lliurement.

Després el tema em va interessar més i sobre el 1996 em vaig «enganxar» a una cosa molt experimental que es deia PARISC-Linux, sobre la mateixa HP712 (el processador d'aquesta màquina tenia arquitectura PA-RISC). Aquest va ser el meu primer contacte amb un Linux per a l'escriptori.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

Bàsicament el programari lliure permet a les empreses petites emprendre projectes tecnològics que, d'altra manera, seria impossible plantejar. El programari lliure posa a disposició de tothom (només calen les ganes d'aprendre) una inversió en tecnologia de programari que es pot valorar en milers de milions d'euros. és la infraestructura per a la innovació més increïble que ha creat mai la humanitat.

El programari lliure permet a una empresa com la nostra competir, des d'un punt de vista tecnològic, amb les multinacionals més grans del món de tu a tu, perquè podem proporcionar als clients productes de la mateixa qualitat que ells. Tot això gràcies al fet que no hem de fer la inversió en desenvolupament del producte, és clar.

Per exemple, nosaltres podem subministrar als nostres clients l'OpenOffice.org, que és un producte tan bo com el Microsoft Office. I, atesa la igualtat de producte, podem competir-hi perfectament, perquè en coneixement som tan bons o millors. La nostra empresa té enginyers capaços de programar pedaços, fer integracions o modificacions al codi font de l'OpenOffice.org per adaptar-lo a les necessitats d'un client. Possiblement a Microsoft Espanya no hi ha ningú capaç de fer el mateix amb el seu producte.

Quin són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

Un aspecte indiscutible és el preu. L'empresa s'interessa en un primer moment pel programari lliure perquè és gratuït. Després, però, descobreixen els altres avantatges i quan el proven, ja no en tenen cap dubte.

Malgrat tot, però, crec que a l'empresa el motiu principal per implantar programari lliure és encara l'estalvi de costos. I això, paradoxalment, és un problema per implantar-lo de manera generalitzada, perquè cal que una empresa tingui pressió en costos perquè es decideixi a canviar. El programari lliure només aporta avantatges econòmics si fem una anàlisi de costos rigorosa, perquè mantenir programari privatiu als equips de sobretaula per a una organització de més de 80 o 100 usuaris és irracional, si es calculen bé tots els costos a mitjà termini. Ara bé, sense una pressió real pel canvi, la majoria de directors d'informàtica no volen abordar un procés de migració, que en el fons els complica la vida i possiblement ningú els ha demanat, quan tenen prou feina per complir amb el que sí que els han demanat amb els recursos que tenen.

La cosa canvia, però, quan la competència en costos és important. Per això, el programari lliure està tenint més facilitat per implantar-se en sectors amb molta competència en costos (turisme, distribució, etc.) o en aquells en què les inversions no es valoren a curt termini (cada cop menys, per desgràcia).

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment contents?

Seria difícil triar-ne només un, perquè cada projecte té la seva part interessant. Hem gaudit molt «desintegrant» el SAP del Microsoft Office, per exemple, i fent que els llistats que el SAP generava directament per a l'Excel es generessin directament per a l'OpenOffice.org. Va ser un projecte molt interessant, perquè és fàcilment replicable i pot generar estalvis importants a empreses que utilitzin el SAP i tinguin molts llocs de treball, ja que obre la possibilitat d'utilitzar el GNU/Linux i l'OpenOffice.org a les estacions de treball.

Un altre projecte que recordo amb satisfacció és la primera migració que vam fer cap a l'StarOffice per a una empresa del sector turístic a les Illes, d'uns 500 llocs de treball. Vam tenir algunes dificultats, però vam aprendre moltíssim.

Darrerament estem treballant en un projecte que també m'agrada molt, ja que involucra un accés programàtic a l'OpenOffice.org. és un projecte diferent, ja que utilitza l'OpenOffice.org en servidors Solaris per crear i editar documents de manera desatesa, com a motor d'edició. Es tracta d'una administració pública i estem molt orgullosos de col·laborar en el fet que els documents tinguin format OpenDocument, l'estàndard de l'OASIS. Això té implicacions molt importants, perquè assegura l'accessibilitat futura dels documents de manera lliure per a tothom, sense que cap empresa disposi de la «clau» del format.

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Som col·laboradors del projecte OpenOffice.org en aspectes de difusió, amb programes específics per a les administracions públiques (aquest novembre farem la nostra 3a Jornada de Programari Lliure a l'Administració Pública). També recolzem alguns grups d'usuaris i sempre que podem participem en els esdeveniments en què ens conviden a parlar del programari lliure, sobretot des del punt de vista de desplegament a l'empresa.

Actuem també activament en la difusió del Wine, que permet executar aplicacions Windows en entorns Linux i Mac OS, i distribuïm el producte derivat CrossOver.

En l'àrea de servidors de terminals difonem també el projecte ThinStation, sobre el qual hem creat una plataforma (ThinDesktop) que permet convertir qualsevol PC en un client lleuger. Hem alliberat ThinDesktop perquè pugui utilitzar-lo qui vulgui. és un projecte molt interessant per a qualsevol organització, però sobretot per a aquelles amb problemes d'inversió forts (com ara ONG, institucions educatives, etc.), ja que permet reutilitzar PC obsolets (i que es poden aconseguir gairebé de franc) com a estacions de treball capaces d'executar perfectament aplicacions de darrera generació.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

No crec que hi hagi cap amenaça en el sentit que el programari lliure pugui arribar a no implantar-se a l'empresa: quan alguna cosa és evident acaba imposant-se. Però sí que existeixen una sèrie de concepcions errònies o de pura ignorància que provoquen que implantar-lo es posposi en el nostre entorn, amb els perjudicis econòmics i estratègics que això comporta per a la nostra economia.

En primer lloc, crec que molts responsables d'empreses pateixen un analfabetisme greu en tecnologies de la informació. Una empresa és essencialment un flux d'informació i, per tant, aquest analfabetisme és molt preocupant molt més enllà de l'àmbit del programari lliure. Però una expressió del mateix analfabetisme és la por a implantar programari lliure a les empreses. Amb això no vull dir que els empresaris hagin de ser tecnòlegs, però sí que han de tenir coneixements per poder decidir sobre tecnologia, és a dir, tenir criteri. Quan un és analfabet en tecnologies de la informació no pot prendre decisions amb criteri, sinó que acaba fent el que fa la majoria i lògicament no obté cap avantatge respecte dels competidors en aquesta àrea.

D'altra banda, els responsables de tecnologies de la informació de les empreses acostumen a tenir els coneixements, però, per desgràcia, moltes vegades no tenen el poder de convenciment o el carisma per responsabilitzar-se del lideratge estratègic de les organitzacions pel que fa a aquest tema.

Aquesta ignorància en tecnologies de la informació de la majoria de responsables d'empreses, o la seva falta de carisma, porta a les empreses a confiar només en el que ja coneixen. Implantar programari lliure en aquests moments és innovador i per fer-ho cal prendre la decisió de sortir del corrent dominant, cal ser valent. Aquesta valentia porta, però, avantatges competitius importants, el primer i directe: l'estalvi de costos. I, també, potser tan important o més, la capacitat de decisió sobre l'estratègia futura dels sistemes.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

El millor que podrien fer per crear un teixit o una infraestructura que permeti desenvolupar valor al país en tecnologies lliures és ajudar a crear la demanda per a aquestes tecnologies. Moltes vegades, se senten veus que demanen a les administracions que siguin elles mateixes les pioneres en la implantació de programari lliure, però no crec que aquesta sigui la via. Les administracions són burocràcies i, per definició, una burocràcia no és especialment innovadora ni àgil. Demanar que les administracions liderin la implantació de programari lliure no és realista. A més a més, les administracions han de prendre les decisions sobre els seus sistemes interns amb criteris d'eficiència econòmica i no per motius filosòfics o com a resultat d'interessos o ideologies polítiques, i ni tan sols podem pensar que el programari lliure és «bo» per naturalesa i el programari privatiu, «dolent». En el fons, aquesta visió reduccionista torna a ser una manifestació de l'analfabetisme tecnològic de què parlàvem abans.

Com poden, però, les administracions ajudar a crear aquesta demanda?

• En primer lloc, ajudar a eliminar l'analfabetisme en tecnologies de la informació dels empresaris i responsables d'organitzacions (incloent-hi els mateixos responsables que treballen a l'Administració). Per això, caldria que fomentessin la difusió d'informació seriosa sobre l'economia del programari lliure, en comptes de finançar, per exemple, la creació de la distribució de Linux pròpia i que crec que no aporta gaire a l'economia del país. Les administracions no han de crear o distribuir CD, han de crear l'estructura econòmica (en aquest cas, bàsicament de coneixement) que permeti a la societat i a les empreses capitalitzar la immensa inversió intel·lectual que ja s'ha fet i es continua fent en programari lliure a tot el món.

• En segon lloc, complir elles mateixes uns criteris rigorosos de qualitat i seguretat per a les inversions de programari pròpies. Per exemple, l'Administració pública no hauria d'invertir ni un euro en sistemes basats en formats no oberts, ja que l'accés a la informació en formats no oberts no pot garantir-se al públic de manera lliure. Així mateix, tampoc no hauria d'invertir ni un euro més en programari del qual no es pugui veure tot el codi font, ja que és impossible garantir-ne la seguretat d'accés als sistemes. Amb aquestes regles bàsiques de qualitat i seguretat, gran part de les inversions anirien directament al programari lliure, perquè aporta aquests elements fonamentals i les aplicacions són de qualitat equivalent a les de programari privatiu.

• En tercer lloc, alliberar al públic els desenvolupaments que s'han finançat amb diners públics. La inversió en programari per part de l'Administració és una part important de tota la inversió que es fa al país en aquesta àrea. Tot aquest programari hauria de ser de domini públic, reutilitzable per a qui volgués. Això ajudaria a crear un veritable teixit d'empreses que oferirien serveis i desenvolupaments nous, i les inversions tindrien un retorn molt més alt per al conjunt de la societat.

Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

Estic convençut que la majoria d'empreses adaptaran el programari lliure massivament en els propers cinc anys. Les promocions noves d'informàtics i enginyers que surten actualment de les facultats i escoles tècniques coneixen el programari lliure i n'aprecien els avantatges. A mesura que aquests professionals es van incorporant a les empreses, fan de missatgers d'aquest nou paradigma productiu i van transmetent confiança sobre el programari lliure als entorns corporatius, ara molt temorosos i desinformats. A més a més, quan aquesta gent arribi a llocs amb poder de decisió en els propers anys, ni tan sols es plantejaran la possibilitat de pagar llicències de programari privatiu per productes que disposin d'alternativa lliure. Per tant, crec que el programari lliure a Catalunya, com a la resta del món, serà el component principal dels sistemes d'informació de les empreses en un període de temps relativament curt. El canvi de paradigma en la producció de programari s'està produint ara i en pocs anys el sistema de producció dominant serà el lliure, sobretot per al programari d'aplicació general.

Un altre tema diferent, però, és si l'economia catalana s'aprofitarà d'aquest fenomen únic adequadament. Crec que totes les empreses acabaran implantant programari lliure, però algunes ho faran aviat i seran més competitives en els seus mercats, ja que guanyaran quota respecte d'altres que no l'hagin implantat; d'altres ho faran tard, quan no els quedi més remei, perquè la competència tindrà estructures de costos més baixes (gràcies al programari lliure, entre d'altres) i hagin perdut ja posició competitiva.

Com a societat podem triar que les nostres empreses siguin del primer grup o del segon, és a dir, podem agafar el primer tren i quedar-nos els millors llocs de la sala o agafar el darrer tren, arribar al final i veure l'espectacle des de la darrera fila i drets. Aquí, l'Administració hi té un paper fonamental i ha d'aplicar les polítiques adequades perquè Catalunya estigui entre els països del primer grup. En essència, aquestes polítiques, segons el meu parer, són les que ja hem comentat. També opino, però, que amb les polítiques actuals de moment no anem en els primers trens.

Crec que els actors que participem en el programari lliure hauríem de deixar de mirar-nos el melic explicant sempre com de meravellós és el moviment del programari lliure. Hauríem de començar a comunicar els avantatges concrets que pot aportar el model de programari lliure a les nostres vides i a les butxaques. Moltes vegades, com a comunitat ens queixem que no tenim prou ajudes o que els usuaris no implanten programari lliure al ritme que ens agradaria. Però hem de ser conscients que som la comunitat de programari lliure, en sentit ampli, els que tenim la gran responsabilitat que això sigui així.

En aquesta línia, penso que no sempre es comunica de manera efectiva què és el programari lliure i, sobretot, els aspectes econòmics. De vegades, es parla només de les llibertats filosòfiques, del Linux com a alternativa al Windows, de sentir-nos lliures o de la bellesa del desenvolupament col·laboratiu, en què cadascú pot lliurement decidir què aporta a un projecte. I, malgrat que tot això és cert, ens oblidem de comunicar adequadament altres aspectes fonamentals i que potser són més importants per a la generalització de l'ús del programari lliure, és a dir, les repercussions econòmiques que el model pot tenir en l'economia.

A la comunitat de programari lliure sembla que ens molesta dir que el programari lliure, la majoria de vegades, és gratuït o parlar-ne en termes de negoci. Crec que no comuniquem amb prou contundència que parlar de programari lliure és parlar de negocis, d'euros i de benestar futur. Sabem que la inversió que es fa en programari lliure té moltes més probabilitats de quedar-se a l'economia local que la feta en programari privatiu de multinacionals, una part important de la qual «s'evapora» en forma de cànons, però no ho diem més que en la lletra petita.

Posem un exemple concret: Microsoft pretén facturar 150 milions d'euros i tenir 80 empleats a Catalunya el 2008.¹ és a dir, Microsoft crearà l'any 2008 a Catalunya aproximadament un lloc de treball directe per cada 2 milions d'euros (1,875 per ser exactes) d'inversió captada. No sé quin percentatge dels 150 milions d'euros facturats per Microsoft el 2008 es quedaran a l'economia catalana per altres conceptes, però és evident que la part corresponent a salaris serà ínfima. Si aquests 150 milions s'invertissin en programari lliure, probablement la totalitat romandria a l'economia catalana, amb l'efecte multiplicador que això implica. Ara bé, com a comunitat no som capaços de transmetre aquest tipus d'informació.

Fins que no aconseguim que l'assaig d'en David A. Wheeler, Why open source software? Look at the numbers!, sigui tan conegut com el Linux Show del Xavier de Blas, no haurem de queixar-nos de falta d'ajudes!

Notes: