Dades de l'empresa

Empresa: T-Systems Iberia

Web: www.t-systems.esi www.t-systems.com

Població: seu central a Barcelona; més de quaranta oficines a Espanya i Portugal

Any de fundació: 2001

Nombre d'empleats: 2.520 (3.800 després de la incorporació de Gedas)

Facturació: 212 mil milions d'euros

Experts en tecnologies: Linux, Joomla! i CMS en general, J2EE amb eines lliures, JBoss i MySQL.

àrees d'especialització: disseny i desenvolupament web.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Miguel Ojeda. Sóc enginyer químic i anteriorment vaig treballar per Arthur Andersen i el Banc Atlàntic. Actualment sóc gerent del Centre de Competència de Programari Lliure a T-Systems. La meva funció és coordinar les accions al voltant de la nostra oferta en solucions lliures.

Com va començar l'empresa?

T-Systems és una multinacional de serveis TIC del grup Deutsche Telekom i recentment s'ha vist ampliada per l'adquisició de Gedas, la filial de serveis TIC del grup Volkswagen. A Catalunya i a la resta d'Espanya, aquesta empresa s'ha anat formant fruit de la fusió d'altres empreses diverses: el Centre Informàtic de la Generalitat, Eltec, Ambra, etc.

Al Centre de Competència cerquem les tecnologies i els productes lliures aplicables als nostres clients i a la nostra pròpia empresa. Donem a conèixer els projectes lliure a altres unitats, cerquem socis que ens puguin ajudar a implantar i desenvolupar projectes.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

El primer contacte va ser quasi bé inconscient: utilitzar GNU/Linux en diversos servidors. Com a projecte, el primer que es va fer va ser el portal de l'Incasol, basat en OpenCms.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

La magnitud de l'empresa ens fa diferents d'altres empreses especialistes només en programari lliure. En el nostre cas, el programari lliure és una part més de la nostra oferta; això sí, una part important i estratègica. El fet diferencial de T-Systems respecte a altres grans proveïdors de serveis TIC és que tenim el programari lliure com un focus estratègic: busquem que la nostra oferta de productes i serveis inclogui solucions basades en programari lliure en tots els àmbits on sigui aplicable i amb garanties. El nostre objectiu es poder oferir una alternativa basada en programari lliure sempre que sigui possible.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

No tots els clients, en tots els projectes, ho valoren de la mateixa manera. Els nostres clients són grans organitzacions del sector públic i privat. L'empresa privada valora molt l'estalvi inicial en llicències. Un altre aspecte és la independència de tota mena: de proveïdors, de productes, de tecnologies privatives. En certs projectes té molt de valor la possibilitat d'adaptació que ofereix el codi obert.

En el sector públic s'acostuma a valorar la independència que dóna el programari lliure per sobre d'altres aspectes, fins i tot l'econòmic, en algun cas.

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

Tots han tingut algun motiu de satisfacció, però potser la migració quasi completa de l'entorn web (maquinari, sistema operatiu, servidor web, servidor d'aplicacions, entorn de desenvolupament J2EE, etc.) que es va fer per a Abertis Telecom és un dels més interessants. De fet, té moltes característiques modèliques d'una migració d'entorn privatiu a entorn lliure.

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

No de manera continuada, però si tot va bé pensem fer-ho en breu, quan acabem d'engegar un projecte intern de desenvolupament d'entorns col·laboratius que estem fent amb Joomla. Es tracta d'un sistema de seguiment de projectes que diverses unitats ja estan usant. Esperem desenvolupar extensions per a aquest projecte, que podem oferir a la comunitat.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

Segurament quasi bé sempre és la por, la incertesa i el dubte (FUD, de l'anglès fear, uncertainty and doubt), l'obstacle principal que cal vèncer. No ens podem enganyar i és ben cert que molts projectes de programari lliure no són prou madurs ni poden garantir el suport que la gran empresa, el nostre client principal, busca.

Aquí és on hem de saber donar valor amb la nostra aportació de coneixement de la maduresa dels productes i amb les aliances amb proveïdors que hi poden donar el suport necessari, quan no el puguem oferir nosaltres directament. Si sabem transmetre aquesta confiança i podem oferir el grau de suport adequat compromès contractualment, l'amenaça principal desapareix.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

No creiem que un proteccionisme ni un intervencionisme excessiu sigui positiu. La millor tasca que poden fer les administracions és apostar per estàndards oberts, donar exemple utilitzant sense por tecnologies lliures quan sigui adient i afavorir el coneixement dels avantatges d'usar-se. Només això sol ja pot generar un clar efecte positiu en el desenvolupament del teixit empresarial local.

Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

En general, preveiem una adopció gradual, però no massa ràpida, del programari lliure a l'empresa en aquelles àrees on se n'hagi demostrat clarament la idoneïtat. En el cas de les PIME, aquest ritme d'adopció pot ser superior, ja que la complexitat dels desplegaments i els costos d'implantació o de migració són bastant inferiors. A més, per a aquest sector, comença a haver-hi aplicacions verticals de qualitat, com ara ERP i CRM, basades en programari lliure i molt atractives.

Atès que Catalunya és terra de PIME, les perspectives en aquest àmbit són molt bones, però encara cal millorar la comunicació de l'oferta de solucions existents, i el coneixement de bones pràctiques i casos d'èxit. En aquest sentit, encara es troben a faltar més esdeveniments de qualitat i contingut pràctic, no tant acadèmic, per donar a conèixer solucions empresarials basades en programari lliure.