|
< Enrera Capítol 21 Paraules que cal evitar [1] Hi ha unes quantes paraules i frases que recomanem evitar, bé perquè són ambigües o bé perquè expressen una opinió amb la qual esperem que no hi esteu totalment d'acord. Tipus BSD L'expressió "llicència de tipus BSD" indueix a confusió perquè barreja llicències que tenen diferències importants. Per exemple, la llicència BSD original amb la clàusula sobre publicitat és incompatible amb la GPL, però la llicència BSD revisada és compatible amb la GPL. Per evitar confusions, és millor anomenar la llicència específica en qüestió i evitar la vaguetat del terme "de tipus BSD". Comercial Demanem que no es faci servir "comercial" com a sinònim de no lliure. Això fa confondre dues qüestions totalment diferents. Un programa és comercial si es desenvolupa com a activitat empresarial. Un programa comercial pot ser lliure o no lliure, segons la seva llicència. De la mateixa forma, un programa desenvolupat per una escola o un particular pot ser lliure o no lliure, segons la seva llicència. Ambdues qüestions, el tipus d'entitat que ha desenvolupat el programa i la llibertat que tenen els seus usuaris, són independents. En la primera dècada del moviment per al programari lliure (Free Software movement), els paquets de programari lliure eren gairebé sempre no comercials, i els components del sistema operatiu GNU/Linux van ser desenvolupats per individus o organitzacions sense ànim de lucre com la Fundació per al Programari Lliure (Free Software Foundation) i algunes universitats. Però els anys noranta va començar a aparèixer el programari lliure comercial. El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, motiu pel qual l'hem de fomentar. Però els que pensen que "comercial" significa no lliure tendiran a pensar que la combinació és contradictòria i rebutjaran aquesta possibilitat. Anem amb compte de no fer servir la paraula "comercial" d'aquesta manera. Contingut Si voleu parlar d'una "cosa continguda dins una altra", sens dubte digueu contingut, però fer servir aquest terme per a descriure obres d'autoria escrites o no comporta una actitud específica cap a aquestes obres: que són un producte intercanviable amb la finalitat d'omplir una caixa i guanyar diners. En realitat, és una falta de respecte cap a les mateixes obres. Normalment són els editors els que fan servir aquest terme, els quals pressionen perquè augmenti el poder del copyright en nom dels autors ("creadors", com ells diuen) de les obres. El terme "contingut" revela el que realment pensen. Mentre hi hagi gent que faci servir el terme, en anglès, "content provider" (proveïdor de continguts), els dissidents polítics bé es poden anomenar "malcontent providers" (proveïdors de descontentament). Creador El terme "creador", aplicat als autors, els equipara implícitament a una deïtat ("el Creador"). Els editors fan servir aquest terme per elevar la talla moral dels autors per sobre de la del ciutadà mitjà, per a justificar un major poder del copyright que els editors poden exercir en nom dels autors. Gestió de drets digitals El programari de "gestió de drets digitals" en realitat està dissenyat per imposar restriccions als usuaris informàtics. L'ús de la paraula "drets" en aquesta expressió és simple propaganda pensada perquè, d'una manera inconscient, vegeu l'assumpte des del punt de vista dels pocs que imposen les restriccions, passant per alt el punt de vista dels molts a qui s'imposen les restriccions. Són bones alternatives els termes gestió de restriccions digitals o programari amb grillons. De franc Si voleu dir que un programa és programari lliure, no digueu que està disponible "de franc". Aquest terme específicament vol dir 'd'una manera gratuïta'. El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc, per exemple, descarregant-les per FTP. Però les còpies de programari lliure també estan disponibles a un preu determinat en CD-ROM; d'altra banda, les còpies de programari privatiu de vegades estan disponibles de franc en promocions, i alguns paquets privatius normalment estan disponibles sense cost per a alguns usuaris. Per tal d'evitar confusions, es pot dir que el programa està disponible "com a programari lliure". Freeware Demanem que no es faci servir freeware com a sinònim de programari lliure. El terme freeware es feia servir els anys vuitanta per als programes publicats només com a executables, amb el codi font no disponible. Actualment no té cap definició específica acceptada. De la mateixa manera, si feu servir una llengua diferent a l'anglès, mireu d'evitar paraules preses de l'anglès, com ara free software o freeware. Mireu de fer servir les paraules menys ambigües que ofereixi la vostra llengua. A continuació es mostra una llista de les traduccions no ambigües recomanades del terme free software en diferents idiomes [2].
Quan es crea una paraula en l'idioma propi, es mostra que realment es fa referència a la llibertat i no només es repeteix un misteriós concepte forà sobre màrqueting. La referència a la llibertat al principi pot semblar estranya o pertorbadora als vostres conciutadans, però un cop que vegin que vol dir exactament el que diu, realment entendran la qüestió. Regalar programari El fet d'utilitzar el terme "regalar" per a dir "distribuir un programa com a programari lliure" indueix a confusió. Aquest terme presenta el mateix problema que "de franc": implica que es tracta d'una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar aquesta confusió és dir "publicar com a programari lliure". Propietat intel·lectual Als editors i advocats els agrada descriure el copyright com a "propietat intel·lectual". Aquesta expressió comporta una suposició oculta: que la manera més natural de pensar en la qüestió de les còpies es basa en una analogia amb els objectes físics i en la idea que en tenim com a propietat. Però aquesta analogia passa per alt la diferència crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot copiar i compartir gairebé sense esforç, contràriament als objectes materials. El fet de basar el raonament en aquesta analogia equival a obviar aquesta diferència. Fins i tot el sistema jurídic dels EUA no accepta totalment aquesta analogia, ja que no tracta el copyright com a drets de propietat sobre els objectes físics. Si no us voleu limitar a aquesta forma de pensar, és millor evitar l'expressió "propietat intel·lectual" en les vostres paraules i pensaments. Hi ha un altre problema amb la "propietat intel·lectual": és una expressió genèrica que barreja sistemes jurídics ben diferents, com el del copyright, les patents, les marques i altres, que tenen molt poc en comú. Aquests sistemes jurídics es van originar per separat, regulen activitats diferents, operen de maneres diferents i plantegen diferents qüestions sobre les normatives públiques. Per exemple, si apreneu un fet sobre la legislació del copyright, fareu bé d'assumir que no es compleix en la legislació de patents, ja que gairebé sempre és així. Atès que aquestes lleis són tan diferents, l'expressió "propietat intel·lectual" és una invitació a una generalització simplista. Qualsevol opinió sobre la "propietat intel·lectual" serà, gairebé amb seguretat, una estupidesa. En un nivell tan genèric, no es poden apreciar les qüestions específiques de la normativa pública que plantegen la legislació del copyright, la legislació de les patents o qualsevol altra legislació. El terme "propietat intel·lectual" indueix a centrar-se en l'ínfim aspecte comú d'aquestes lleis tan dispars, que és el fet que estableixen diverses abstraccions que es poden comprar i vendre, i a passar per alt l'aspecte important, que són les restriccions que imposen en el públic i el bé o el mal que provoquen. Si voleu pensar amb claredat sobre les qüestions que plantegen les patents, el copyright i les marques, o fins i tot aprendre què dicten aquestes lleis, el primer pas consisteix a oblidar-se de l'expressió "propietat intel·lectual" i tractar cadascuna de les qüestions d'una manera independent. Per donar una informació clara i fomentar un pensament lúcid, mai no parleu ni escriviu sobre la "propietat intel·lectual", sinó que heu d'exposar el tema com a copyright, patents o qualsevol altra legislació específica que vulgueu tractar. Segons el professor Mark Lemley de la Facultat de Dret de la Universitat de Texas, l'estès ús de l'expressió "propietat intel·lectual" és una moda recent, sorgida el 1967 arran de la fundació de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual [3] (OMPI). L'OMPI defensa els interessos dels titulars de copyrights, patents i marques, i pressiona els governs per augmentar el seu poder. Un dels tractats de l'OMPI segueix la línia de la llei Digital Millenium Copyright Act, que s'ha utilitzat als Estats Units per censurar alguns paquets útils de programari lliure [4]. Pirateria Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida com a "pirateria". D'aquesta manera expressen implícitament que fer còpies il·legals és èticament equivalent a atacar vaixells en alta mar, segrestar la tripulació i assassinar-la. Si no creieu que la còpia il·legal sigui equivalent a segrestar i assassinar, és preferible que no feu servir la paraula "pirateria" per descriure-la. En el seu lloc es poden fer servir expressions neutres com còpia prohibida o còpia no autoritzada. Fins i tot alguns de nosaltres podríem preferir una expressió positiva com ara "compartir informació amb el veí". Protecció Als advocats dels editors els encanta fer servir el terme "protecció" per a descriure el copyright. Aquesta paraula duu implícita la idea d'evitar la destrucció o el sofriment i, per tant, fa que la gent s'identifiqui amb el propietari i l'editor que es beneficien del copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris que en pateixen les restriccions. És fàcil fer servir expressions neutres en lloc del terme "protecció". Per exemple, en lloc de "la protecció del copyright dura molt de temps", es pot dir "el copyright dura molt de temps". Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu fer servir l'expressió "restriccions del copyright". RAND (reasonable and non-discriminatory) Els organismes de normalització que promulguen normes restringides per patents que prohibeixen el programari lliure, solen tenir una política per a l'obtenció de llicències de patents que requereix una quota fixa per cada còpia dels programes que s'ajustin a la normativa. Sovint fan referència a aquestes llicències amb el terme "RAND", sigla de Reasonable And Non-Discriminatory ('raonable i no discriminatori'). Aquest terme pretén rentar la cara a un tipus de llicències de patents que normalment ni són raonables ni antidiscriminatòries. És cert que aquestes llicències no discriminen ningú en concret, però sí la comunitat del programari lliure, la qual cosa fa que no siguin raonables. Així que la meitat de la sigla RAND és enganyosa i l'altra meitat, discriminatòria. Els organismes de normalització haurien de reconèixer que aquestes llicències són discriminatòries i abandonar l'ús de l'expressió "raonable i no discriminatori" o RAND per descriure-les. Fins que no ho facin, els escriptors que no vulguin sumar-se a aquest rentat de cara faran bé de rebutjar aquesta expressió. Acceptar-la i utilitzar-la merament perquè les empreses productores de patents n'han estès l'ús equival a permetre que aquestes empreses dictin les opinions que expresseu. Com a alternativa, jo recomano l'expressió "uniform fee only" (quota fixa), o l'abreviatura UFO (en anglès), com a substitut (joc de paraules, car UFO en anglès es tradueix per OVNI en català). És una alternativa acurada perquè és precisa, perquè l'única condició d'aquestes llicències és una quota fixa pels drets d'ús. Vendre programari L'expressió "vendre programari" és ambigua. Estrictament parlant, intercanviar una còpia d'un programa lliure per una quantitat de diners és vendre, però la gent normalment associa el terme "vendre" amb restriccions privatives en l'ús que es faci posteriorment del programari. Es pot ser més precís i evitar confusions dient "distribuir còpies d'un programa a un preu determinat" o "imposar restriccions de propietat en l'ús d'un programa", depenent del que vulgueu expressar. Al capítol "Venda de programari lliure" s'aprofundeix aquesta qüestió. Robatori Els apologistes del copyright sovint recorren a paraules com "robar" i "robatori" per descriure la violació del copyright. Alhora, ens demanen que considerem el sistema legal com una autoritat en ètica: si copiar està prohibit, ha de ser dolent. Cal destacar que el sistema jurídic (almenys als EUA) rebutja la idea que la violació del copyright sigui un "robatori". Els apologistes del copyright apel·len a l'autoritat... i tergiversen el que diu la mateixa autoritat. La idea que les lleis decideixen el que està bé o malament és errònia en general. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent d'arribar a la justícia, i dir que les lleis defineixen la justícia o la conducta ètica és capgirar les coses. NOTES · ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 1996, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís. · ^ 2. L'ordre original en què va publicar-se aquesta llista s'ha alterat per a mantenir el criteri d'ordre alfabètic. Així mateix, hem incorporat també el concepte en llengua catalana tal i com s'està fent servir als principals espais de referència sobre aquesta temàtica i, en concret, a les versions en català de documentació disponibles a www.gnu.org (per exemple, http://www.gnu.org/philosophy/categories.ca.html) (Nota d'aquesta edició traduïda). · ^ 3. Vegeu la nota a peu de pàgina 123 en la seva ressenya de llibres de març de 1997, a la Texas Law Review, sobre Romantic Authorship and the Rhetoric of Property de James Boyle. · ^ 4. A http://www.wipout.net/ s'informa sobre una campanya contra l'OMPI. < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 08/08/2008. |