< Enrera Capítol 6 Per què el 'programari lliure' és millor que el 'codi obert' [1] Encara que el programari lliure donaria la mateixa llibertat amb qualsevol altre nom, el terme que fem servir marca una gran diferència: paraules diferents transmeten idees diferents. El 1998, alguns membres de la comunitat del programari lliure van començar a fer servir el terme "programari de codi obert" [2] en lloc de "programari lliure" per descriure el que feien. El terme "codi obert" es va associar ràpidament a un concepte diferent, a una altra filosofia, a valors diferents i, fins i tot, a criteris diferents a l'hora de decidir quines llicències són acceptables. El moviment Free Software (Programari Lliure) i el moviment Open Source (Codi Obert) són avui dia moviments separats amb punts de vista i objectius diferents, tot i que podem col·laborar, i de fet així ho fem, en alguns projectes pràctics. La diferència fonamental entre els dos moviments rau en llurs valors, en la seva visió del món. Per al moviment del codi obert (Open Source), la qüestió de si el codi font del programari ha de ser obert és una qüestió pràctica, no ètica. Tal com algú va dir, "el codi obert és un mètode de desenvolupament, mentre que el programari lliure és un moviment social". Per al moviment del codi obert, el programari no lliure és una solució ineficaç. Per al moviment del programari lliure (Free Software), el programari no lliure és un problema social, i el programari lliure és la solució a aquest problema. Relació entre el moviment del programari lliure (Free Software) i el moviment del codi obert (Open Source) El moviment del programari lliure (Free Software) i el moviment del codi obert (Open Source) són com dos partits polítics dins de la comunitat del programari lliure. Els grups radicals de la dècada dels seixanta van guanyar-se certa reputació de sectarisme: les organitzacions es dividien per desacords en detalls estratègics i després es tractaven mútuament com a enemics. Si més no, aquesta és la imatge que la gent en té, tant si era així com si no. La relació entre el moviment del programari lliure i el moviment del codi obert és exactament la contrària a la que transmet aquesta imatge. Estem en desacord en els principis bàsics, però estem més o menys d'acord en les recomanacions pràctiques. És per això que podem col·laborar en molts projectes específics. No veiem el moviment del codi obert com a enemic. L'enemic és el programari privatiu. No estem en contra del moviment del codi obert, però no volem que se'ns hi barregi. Reconeixem que han aportat contribucions a la nostra comunitat, però som nosaltres els que creàrem aquesta comunitat, i volem que la gent ho sàpiga. Volem que la gent associï les nostres victòries amb els nostres valors i la nostra filosofia, no amb els seus. Volem que se'ns escolti, i no quedar difuminats darrere d'un grup amb punts de vista diferents. De manera que, si us plau, us demanem que esmenteu el moviment del programari lliure (Free Software) quan parleu de la feina que hem fet i del programari que hem creat, com ara el sistema operatiu GNU/Linux. Comparació entre ambdós termes A la resta d'aquest article es comparen els termes "programari lliure" i "codi obert". També s'explica per què el terme "codi obert" no resol cap problema, sinó que, de fet, encara en crea alguns. Ambigüitat El terme programari lliure comporta un problema d'ambigüitat, especialment en anglès (free software): Té un significat no desitjat, el de "programari que es pot obtenir de franc", que encaixa en el terme igual de bé que ho fa el significat desitjat, "programari que dóna a l'usuari determinades llibertats". Hem abordat aquest problema publicant una definició més precisa de programari lliure (vegeu el capítol 3, "Definició de programari lliure"), però la solució no és perfecta perquè no elimina completament el problema. Un terme correcte que no fos ambigu seria millor si no comportés altres problemes. Per desgràcia, totes les alternatives en anglès tenen els seus propis problemes. Hem examinat moltes alternatives proposades per la gent, però no n'hi ha cap de prou bona que justifiqui la modificació del terme. Totes les alternatives proposades per al terme programari lliure tenen un problema semàntic semblant o pitjor, i això inclou el terme programari de codi obert. La definició oficial de programari de codi obert, tal com la va publicar l'Open Source Initiative ("Iniciativa per al Codi Obert"), s'apropa molt a la nostra definició de programari lliure, tot i que en alguns aspectes és una mica menys estricte, i els seus defensors han acceptat algunes llicències que nosaltres considerem inacceptablement restrictives per als usuaris. En qualsevol cas, el significat obvi de l'expressió "programari de codi obert" és que "es pot veure el codi font". Aquest és un criteri molt menys ferm que el de programari lliure, ja que si bé inclou el programari lliure, també inclou programes semilliures com el Xv, i fins i tot inclou alguns programes privatius com la biblioteca Qt, sota la seva llicència original (abans de la QPL). Aquest significat obvi de codi obert no és el que li volen donar els seus defensors. El resultat és que la majoria de la gent malinterpreta el que defensen aquests defensors. Així és com l'escriptor Neal Stephenson va definir codi obert: El Linux és programari de codi obert senzillament perquè qualsevol persona pot aconseguir còpies dels seus arxius de codi font. No penso que cerqués deliberadament rebutjar o qüestionar la definició "oficial". Penso que senzillament va aplicar les convencions de la llengua anglesa per arribar a una definició del terme. L'estat de Kansas va publicar una definició similar: Feu servir el programari de codi obert (OSS). El programari de codi obert és programari el codi font del qual és lliure i públic, encara que els contractes de llicència específics varien pel que fa a allò que està permès fer amb aquest codi. És clar que la gent del moviment del codi obert ha mirat de resoldre aquesta qüestió publicant una definició precisa del terme, tal com nosaltres hem fet amb el terme programari lliure. Però l'explicació de programari lliure és senzilla: tothom que hagi entès la idea que transmet la frase "free speech, not free beer" ("free de llibertat d'expressió, no free de cervesa de franc") no tornarà a entendre malament el concepte. No hi ha cap manera simplificada d'explicar el significat apropiat de codi obert i mostrar clarament per què la definició natural és l'errònia. Por a la llibertat L'argument principal a favor del terme programari de codi obert és que el terme programari lliure fa que algunes persones se sentin incòmodes. Això és cert: parlar de llibertat, de qüestions ètiques, de responsabilitats, així com de qüestions pràctiques, equival a demanar a la gent que pensi sobre coses que s'estimaria més passar per alt. Això pot provocar malestar i és possible que algunes persones rebutgin la idea per aquest motiu. Però això no implica que el millor per a la societat sigui deixar de parlar d'aquestes coses. Fa uns anys, els desenvolupadors de programari van notar aquesta reacció de malestar, i alguns van començar a cercar alguna manera d'evitar-la. Van pensar que si no mencionaven qüestions d'ètica i de llibertat, i si parlaven únicament dels beneficis pràctics immediats de certs programes lliures, potser aconseguirien "vendre" el programari amb més eficàcia a alguns usuaris, especialment a empreses. El terme codi obert s'ofereix com una manera de continuar en aquesta línia, una manera de ser "més acceptable per a les empreses". Els punts de vista i els valors del moviment del codi obert (Open Source) parteixen d'aquesta decisió. Aquesta actitud ha demostrat ser eficaç en els seus propis termes. Avui dia molta gent s'està passant al programari lliure per raons purament pràctiques. Fins aquí, no està malament, però això no és tot el que cal que fem! No n'hi ha prou amb atreure els usuaris al programari lliure: això només és el primer pas. Tard o d'hora aquests usuaris seran convidats a tornar al programari privatiu per algun avantatge pràctic. Innombrables empreses intenten oferir aquesta temptació, i per què l'haurien de rebutjar els usuaris? Només ho faran si han après a valorar la llibertat, com a tal, que els dóna el programari lliure. Depèn de nosaltres difondre aquesta idea i, per fer-ho, hem de parlar de llibertat. En part, l'estratègia de "romandre silenciós" a fi d'atreure les empreses pot ser útil per a la comunitat, però mai no hem de deixar de parlar a bastament de llibertat. Actualment abunda aquest "romandre silenciós", però gairebé no es parla prou de llibertat. La majoria de la gent implicada en el programari lliure parla poc de llibertat, sovint perquè busquen "tenir més acceptabilitat entre les empreses". Aquest fet es dóna particularment entre els distribuïdors de programari. Alguns distribuïdors del sistema operatiu GNU/Linux afegeixen paquets privatius al sistema bàsic lliure, i ho ofereixen als usuaris com si fos un avantatge i no un pas enrere en la cerca de llibertat. No estem a l'alçada davant l'influx d'usuaris de programari lliure, no els estem formant en els valors de llibertat i de la nostra comunitat amb la mateixa celeritat amb què hi accedeixen. Per això el programari no lliure (que és el que era la biblioteca Qt quan es va fer popular per primera vegada) i les distribucions de sistemes operatius parcialment no lliures troben el terreny tan adobat. Abandonar la paraula "lliure" en aquest moment seria un error: hem de parlar més de llibertat, no menys. Si els que fan servir el terme codi obert atreuen més usuaris a la nostra comunitat, benvinguts siguin, però la resta de nosaltres encara ens haurem d'esforçar més perquè aquests usuaris prenguin consciència de la qüestió de la llibertat. Hem de dir, més sovint i més fort que mai, que "és programari lliure, i us dóna llibertat!". Aniria bé una marca registrada? Els defensors del programari de codi obert van intentar convertir-lo en una marca registrada, i ho argumentaven dient que això els permetria evitar que se'n fes un mal ús. L'intent va fracassar perquè el 1999 es va deixar prescriure la sol·licitud, de manera que el rang legal de codi obert és el mateix que el de programari lliure: no hi ha cap restricció legal sobre el seu ús. He sentit informacions sobre certes empreses que qualifiquen paquets de programari com "de codi obert", encara que no s'ajusten a la definició oficial: jo mateix n'he observat alguns exemples. Però hauria significat una gran diferència fer servir un terme que fos marca registrada? No necessàriament. Les empreses també fan anuncis que deixen entendre que un programa és de "codi obert", sense dir-ho explícitament. Per exemple, un anunci d'IBM d'un programa que no s'ajustava a la definició oficial deia: "Com és habitual en la comunitat del codi obert, els usuaris de la tecnologia també podran col·laborar amb IBM...". En realitat no es deia que el programa fos de "codi obert", però molts lectors no es van adonar d'aquest detall. (Haig de puntualitzar que IBM realment tenia la intenció que aquest programa fos lliure i més endavant va adoptar una nova llicència que efectivament el convertia en programari lliure i de codi obert, però en el moment de l'anunci el programari no s'ajustava a cap de les dues definicions). Cygnus Solutions, empresa que es va crear per ser una companyia de programari lliure però que posteriorment va passar a diversificar-se (per dir-ho així) entrant en el mercat del programari privatiu, anunciava així alguns productes de programari privatiu: "Cygnus Solutions és una empresa líder en el mercat del codi obert i acaba de treure dos productes al mercat del [GNU/]Linux". A diferència d'IBM, Cygnus no tenia intenció que aquests paquets fossin de programari lliure i, de fet, distaven de ser-ho. Però Cygnus en realitat no deia que es tractés de "programari de codi obert", sinó que tan sols utilitzaven el terme per provocar aquesta impressió en el lector poc observador. Aquestes observacions ens indiquen que una marca registrada realment no hauria impedit la confusió que genera el terme codi obert. Malentesos (?) del codi obert La 'Open Source Definition' (definició de codi obert) és prou clara, i també ho és el fet que el típic programa no lliure no hi encaixa pas. Sembla que hauríem de pensar que "empresa d'Open Source (de codi obert)" fa referència a una empresa els productes de la qual són programari lliure (o gairebé), oi? Malauradament, moltes empreses intenten capgirar aquest significat. Al congrés celebrat l'agost de 1998 amb motiu del Open Source Developers Day (Dia dels desenvolupadors de codi obert), alguns dels desenvolupadors comercials convidats van dir que la seva intenció era que només una part de la seva feina fos programari lliure (o codi obert). La seva activitat comercial es basa en el desenvolupament de complements privatius (programari o manuals) destinats a ser venuts als usuaris d'aquest programari lliure. Ens demanen que considerem això com a legítim, com a part de la nostra comunitat, ja que es fa donació d'una part dels diners per al desenvolupament de programari lliure. El que realment volen aquestes empreses és aprofitar el prestigi favorable del "codi obert" per als seus programes privatius, tot i que no són "codi obert", justificant-ho amb el fet que tenen alguna relació amb el programari lliure o perquè la mateixa empresa també ofereix programari lliure. (El fundador d'una d'aquestes empreses va dir d'una manera força explícita que inclourien, al paquet lliure que ofereixen, el mínim de feina pròpia que admetés la comunitat). Amb el pas dels anys, moltes empreses han contribuït al desenvolupament del programari lliure. Algunes d'aquestes empreses desenvolupaven principalment programari no lliure, però les dues activitats estaven separades, de manera que podíem ignorar llurs productes no lliures i col·laborar amb elles en projectes de programari lliure. Més endavant els podíem agrair sincerament la seva contribució al desenvolupament de programari lliure, sense haver de parlar sobre les seves altres activitats. No podem fer el mateix amb aquestes noves empreses perquè no ens ho permeten. Aquestes empreses s'esmercen perquè la gent posi totes les seves activitats al mateix sac: pretenen que veiem el seu programari no lliure amb els mateixos bons ulls amb què veuríem una contribució real, si l'aportessin (que no és el cas). Es presenten com a "empreses de codi obert" amb l'esperança que el nostre sentiment cap a elles sigui borrosament càlid, i que els l'apliquem de manera confusa. Aquesta pràctica manipuladora no seria menys nociva si es portés a terme fent servir el terme programari lliure. Però sembla que les empreses no fan servir el terme programari lliure d'aquesta manera: potser els sembla inadequat per la seva associació amb l'idealisme. El terme codi obert va obrir la porta a aquesta pràctica. A finals de 1998, en una fira sectorial dedicada al sistema operatiu sovint anomenat "Linux", el conferenciant convidat era un executiu d'una important empresa de programari. Probablement el van convidar per la decisió de la seva empresa de "donar suport" a aquest sistema. Malauradament el seu "suport" consisteix a treure al mercat programari no lliure compatible amb el sistema: en altres paraules, utilitzant la nostra comunitat com a mercat, però sense contribuir-hi. El conferenciant va dir que "de cap manera el nostre producte serà de codi obert, però potser farem que sigui de codi obert 'intern'. Si permetem que el nostre personal d'assistència al client tingui accés al codi font, podrien corregir errors per als clients i nosaltres podríem oferir un producte i un servei millors". (Aquesta cita no és exacta perquè no vaig prendre nota de les seves paraules, però en dóna una idea clara). Després, algunes persones del públic em van dir: "és que senzillament no entén de què va el tema". Realment és així? Què és el que no entenia? No li va pas passar per alt de què va el moviment Open Source. Aquest moviment no diu que els usuaris hagin de tenir llibertat, sinó que si permetem que més gent tingui accés al codi font i ajudi a millorar-lo, el desenvolupament també millora i s'accelera. L'executiu això ho va entendre perfectament. Com que no estava disposat a posar totalment en pràctica aquesta política, incloent-hi els usuaris, s'estava plantejant la possibilitat de fer-ho parcialment, dins de l'empresa. El que no va saber entendre és precisament allò que el concepte de codi obert, quan fou dissenyat, volia evitar plantejar: el fet que els usuaris es mereixen llibertat. La difusió de la idea de llibertat és una tasca ingent que necessita la vostra ajuda. Per això al projecte GNU som fidels al terme programari lliure, per precisament facilitar aquesta tasca. Si penseu que llibertat i comunitat són importants per elles mateixes, i no només pels avantatges que comporten, feu servir si us plau, com nosaltres, el terme programari lliure [3]. NOTES · ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 1998, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís. · ^ 2. http://www.opensource.org · ^ 3. Joe Barr va escriure l'article "Live and let license", on exposa el seu punt de vista sobre aquesta qüestió. < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 30/08/2008.