< Enrera Capítol 9 El programari lliure necessita documentació lliure [1] La principal deficiència dels sistemes operatius lliures no rau en el programari, sinó en la manca de bons manuals lliures que puguem incloure en aquests sistemes. Molts dels nostres programes més importants no vénen acompanyats de manuals complets. La documentació és una part essencial de qualsevol paquet de programari. Si els paquets de programari lliure importants no van acompanyats d'un manual lliure, llavors presenten una mancança considerable. Avui dia tenim moltes d'aquestes mancances. Una vegada, fa molts anys, em vaig proposar aprendre Perl. Vaig buscar una còpia d'un manual lliure, però el trobava difícil de llegir. Quan vaig demanar als usuaris de Perl si hi havia cap alternativa em van respondre que hi havia manuals bàsics millors, però que no eren lliures. Per què passava això? Els autors dels manuals bons els havien escrit per a O'Reilly Associates, que els va publicar amb condicions restrictives (no es podien copiar ni modificar, i els fitxers del codi font no estaven a disposició de l'usuari), de manera que quedaven exclosos de la comunitat del programari lliure. No era la primera vegada que passava una cosa així i (per a desgràcia de la nostra comunitat) ni de bon tros seria l'última. Des d'aleshores, els editors de manuals privatius han persuadit molts autors perquè imposin restriccions en l'ús de llurs manuals. Moltes vegades he sentit usuaris del GNU parlar apassionadament sobre un manual que escrivien i que pensaven que contribuiria al projecte GNU, però més endavant en la conversa em queia l'ànima a terra quan m'explicaven que havien signat un contracte amb un editor que en limitaria l'ús de manera que no el podríem fer servir. Si considerem que costa trobar programadors que escriguin bé en anglès, difícilment ens podem permetre perdre manuals d'aquesta manera. La documentació lliure, igual que el programari lliure, és una qüestió de llibertat i no de preu. El problema amb aquests manuals no era que O'Reilly Associates cobrés per les còpies impreses: aquest fet en sí mateix no comporta cap problema. (La Fundació per al Programari Lliure també ven còpies impreses dels manuals GNU lliures.) Però els manuals GNU estan disponibles en format de codi font, mentre que aquests manuals només estan disponibles en paper. Els manuals GNU inclouen el permís de copiar-los i modificar-los, però els de Perl no. Aquestes restriccions són el problema. El criteri que se segueix en els manuals lliures és pràcticament el mateix que en el programari lliure: es tracta d'oferir a tots els usuaris determinades llibertats. La redistribució (inclosa la redistribució comercial) ha d'estar permesa, per tal que el manual pugui acompanyar totes les còpies del programa, en format electrònic o en suport paper. El permís per a fer modificacions també és essencial. Com a regla general, no penso que sigui primordial donar permís per a modificar qualsevol tipus d'article o de llibre. Els problemes que plantegen els textos escrits no coincideixen necessàriament amb els del programari. Per exemple, penso que ni el lector ni jo estem obligats a donar permís per a modificar articles com ara aquest, que descriuen els nostres actes i punts de vista. Però hi ha un motiu concret pel qual la llibertat de modificar és essencial en el cas de la documentació del programari lliure. Les persones que exerceixen el seu dret a modificar el programari i hi afegeixen o hi canvien funcions, si són curoses amb la seva feina també modificaran el manual per tal d'oferir documentació precisa i útil juntament amb el programa modificat. Els manuals que impedeixen que els programadors siguin curosos i acabin la feina o que, més concretament, els obliguen a escriure un nou manual de zero si modifiquen el programa, no satisfan les necessitats de la nostra comunitat. Encara que una prohibició total de les modificacions és inacceptable, determinats tipus de límits en el mètode de modificació no plantegen cap problema. Són acceptables, per exemple, les obligacions de mantenir l'avís de copyright de l'autor original, les condicions de distribució o la llista d'autors. Tampoc no hi ha cap inconvenient en el fet que les versions modificades incloguin una nota on s'especifiqui que s'hi han introduït canvis, ni en el fet que fins i tot no es puguin eliminar o modificar determinats apartats sempre que tractin de temes que no siguin tècnics. (Alguns manuals GNU presenten restriccions d'aquesta mena). Aquest tipus de restriccions no plantegen cap problema perquè, a la pràctica, no impedeixen que el programador curós adapti el manual en funció de les modificacions introduïdes al programa. Dit d'una altra manera: no priven la comunitat del programari lliure d'utilitzar el manual en la seva integritat. Tanmateix, cal que es pugui modificar tot el contingut tècnic del manual i, posteriorment, distribuir-ne el resultat per tots els mitjans i canals habituals, perquè en cas contrari les restriccions sí que bloquegen la comunitat, el manual deixa de ser lliure i es torna necessari fer-ne un de nou. Malauradament, sovint costa trobar algú que escrigui un altre manual quan ja n'hi ha un de privatiu. L'obstacle és que molts usuaris pensen que el manual privatiu és prou bo i no veuen la necessitat d'escriure un manual lliure. No veuen que el sistema operatiu lliure té un forat que s'ha de tapar. Per què pensen els usuaris que els manuals privatius són prou bons? Alguns, perquè no s'han aturat a pensar-hi. Espero que aquest article ajudi a canviar aquesta situació. Altres usuaris consideren acceptables els manuals privatius pel mateix motiu que molta gent considera acceptable el programari privatiu: judiquen l'assumpte utilitzant termes purament pràctics, sense considerar la llibertat com a criteri. Aquesta gent té dret a opinar així, però com que aquestes opinions parteixen de valors que no inclouen la llibertat, no són cap guia per als que sí que valorem la llibertat. Us demanem que feu córrer aquest plantejament. Les editorials privatives continuen quedant-se manuals. Si fem córrer la veu que no n'hi ha prou amb els manuals privatius, potser la propera persona que vulgui contribuir al projecte GNU escrivint documentació s'adonarà, abans no sigui massa tard, que per davant de tot cal que la faci lliure. També podem proposar als editors comercials que venguin manuals lliures amb copyleft en lloc de manuals privatius. Una possibilitat d'ajudar la causa consisteix a comprovar les condicions de distribució d'un manual abans de comprar-lo i triar els que es distribueixen amb copyleft en lloc dels que no. [Nota: La Fundació per al Programari Lliure té una pàgina web (http://www.gnu.org/doc/other-free-books.html) amb una llista dels llibres lliures que es poden obtenir d'altres editors]. NOTES · ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 2000, aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís. < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 05/07/2008.