< Enrera Capítol 7 Publicació de programari lliure des de les universitats [1] En el moviment Free Software (Programari Lliure) creiem que els usuaris d'ordinadors han de tenir llibertat per modificar i redistribuir el programari que utilitzen. L'adjectiu lliure del terme "programari lliure" fa referència a la llibertat: llibertat de l'usuari per executar, modificar i redistribuir el programari. El programari lliure contribueix al saber humà, contràriament al que fa el programari no lliure. Per aquest motiu, les universitats haurien de fomentar l'ús de programari lliure com a aportació al saber humà, de la mateixa manera que haurien animar els científics i els humanistes a publicar les seves obres. Malauradament, el programari (i la ciència) desperten la cobdícia de molts gerents universitaris: consideren els programes com una potencial font d'ingressos, i no com a aportacions al saber humà. Els desenvolupadors de programari lliure han hagut de viure amb aquesta tendència des de fa gairebé vint anys. Quan vaig començar a desenvolupar el sistema operatiu GNU, el 1984, el primer que vaig fer va ser renunciar al meu lloc de treball al MIT. Ho vaig fer precisament perquè l'oficina de llicències del MIT no pogués interferir en la publicació del GNU com a programari lliure. Havia dissenyat una estratègia per oferir els programes del GNU sota una llicència que garantís que totes les versions modificades també fossin programari lliure, estratègia que es materialitzaria en la llicència GNU GPL (General Public License) o Llicència Pública General del GNU, i no tenia gens de ganes d'haver de suplicar a l'administració del MIT que em permetés fer-la servir. Amb el pas dels anys, sovint afiliats universitaris s'han adreçat a la Free Software Foundation (Fundació per al Programari Lliure) per assessorar-se sobre la manera de negociar amb els gerents que pensen que el programari és tan sols un producte comercial. Un bon mètode, aplicable fins i tot a projectes amb finançament específic, consisteix a basar l'obra en un programa ja existent publicat sota la [llicència] GNU GPL. D'aquesta manera es pot comunicar als gerents que "no podem publicar la versió modificada, llevat que sigui sota la GNU GPL, perquè en cas contrari estaríem infringint el copyright". Un cop esvaït dels seus ulls el símbol del dòlar, en general acceptaran publicar-la com a programari lliure. També es pot demanar ajuda al patrocinador financer del projecte. Quan un equip de la Universitat de Nova York va desenvolupar el compilador GNU Ada amb fons procedents de les Forces Aèries dels EUA, el contracte especificava que calia fer donació del codi resultant a la Free Software Foundation. Primer es negocia l'acord amb el patrocinador i després s'explica educadament a l'administració de la universitat que aquest tema no és renegociable. Atès que l'administració s'estimarà més tenir un contracte per desenvolupar programari lliure que quedar-se amb les mans buides, el més probable és que acceptin el tracte. En qualsevol cas, cal plantejar la qüestió ben aviat, sobretot abans que el programa estigui mig acabat. En aquest moment del procés la universitat encara us necessita, així que podreu jugar fort: digueu a l'administració que acabareu el programa i el deixareu operatiu només si accepten per escrit publicar-lo com a programari lliure i sota la llicència de programari lliure que hàgiu escollit. Digueu que si no ho fan així només hi dedicareu l'esforç necessari per escriure un article científic sobre el programa i que mai no desenvolupareu una versió prou bona per ser publicada. Quan els gestors entenguin que les seves opcions es limiten a tenir un paquet de programari lliure que doni prestigi a la universitat o res de res, en general es decantaran per la primera opció. No totes les universitats practiquen la política de la cobejança. La Universitat de Texas té com a política que tot el programari que s'hi desenvolupa es publiqui, per defecte, com a programari lliure sota la llicència GNU GPL. Tant la Univates, al Brasil, com l'Indian Institute of Information Technology, a Hyberabad, a l'Índia, practiquen polítiques a favor de la publicació de programari sota la GPL. Si us guanyeu primer el suport del professorat, és possible que arribeu a instituir una política semblant a la vostra universitat. Exposeu la situació com una qüestió de principis: té la universitat la missió de contribuir al progrés del saber humà? O és que el seu únic objectiu és perpetuar-se a si mateixa? Sigui quina sigui l'estratègia adoptada, sempre ajuda mostrar determinació i adoptar una perspectiva ètica, tal com fem nosaltres al moviment Free Software. Si volem tractar la gent d'una manera ètica, el programari ha de ser lliure, en el sentit de llibertat, per a tothom. Molts desenvolupadors de programari lliure es limiten a al·legar raons pràctiques per defensar el programari lliure: diuen que, si es permet que les persones comparteixin i modifiquin el programari, s'accelera la creació de programari potent i fiable. Si són aquests valors els que us mouen a desenvolupar programari lliure, benvinguts siguin, i gràcies per la vostra contribució, però aquests arguments no us donaran una base sòlida per defensar-vos dels gestors de la universitat quan intentin temptar-vos perquè convertiu la vostra feina en programari privatiu. Per exemple, podran adduir que "podríem fer encara més potent i fiable el programa amb tots els diners que s'obtinguin de les vendes". Aquesta afirmació pot resultar ser certa o no amb el temps, però a priori és difícil de rebatre. Podrien suggerir una llicència per oferir còpies "de franc, només per a ús acadèmic", fet que equivaldria a dir que la llibertat no fa per a la resta de la gent, i a més podrien al·legar que d'aquesta manera s'obtindria la cooperació de la comunitat acadèmica, que és tot (segons ells) el que necessiteu. Si es parteix d'uns valors "pragmàtics", és difícil plantejar bones raons per rebutjar aquestes propostes, que en realitat són un atzucac, però no costa gaire rebatre-les si fonamenteu la vostra posició en valors ètics i polítics. De què serviria fer un programa potent i fiable a costa de la llibertat dels usuaris? La llibertat no hauria d'estar present tant fora com dins del món acadèmic? Les respostes són òbvies si la llibertat i la comunitat formen part dels vostres objectius. El programari lliure respecta la llibertat dels usuaris, mentre que el programari no lliure la nega. No hi ha res que reforci tant la vostra determinació com el fet que sigueu conscients que la llibertat de la comunitat depèn, en una instància, de vosaltres. NOTES · ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 2002, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís. < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 05/07/2008.