< Enrera Capítol 8 Venda de programari lliure [1] Hi ha molta gent que pensa que l'esperit del projecte GNU és que no s'hauria de cobrar per distribuir còpies del programari, o bé que s'hauria de cobrar el mínim possible, just per cobrir despeses. De fet, el nostre missatge a la gent que redistribueix programari lliure és que facin pagar tot el que vulguin o puguin. Si això us sorprèn, continueu llegint. La paraula lliure en anglès (free) admet dos significats generals legítims: un, en el sentit de 'llibertat' i, l'altre, en el de 'preu'. Quan parlem de programari lliure, parlem de llibertat, no de preu [2]. En concret, volem dir que l'usuari és lliure de fer servir el programa, modificar-lo i redistribuir-lo amb canvis o sense. Els programes lliures de vegades es distribueixen de franc i, de vegades, a un preu considerable. Sovint el mateix programa es pot aconseguir de les dues maneres de llocs diferents. El programa és lliure, independentment del preu, perquè els usuaris tenen llibertat per a fer-lo servir. Els programes no lliures acostumen a tenir un preu molt alt, però de vegades les botigues en donen còpies de franc. Però això no els converteix en programari lliure. Amb preu o sense, el programa no és lliure perquè els usuaris no tenen llibertat. Com que el programari lliure no és una qüestió de preu, un preu baix no el fa més lliure ni més proper a ser lliure. De manera que si redistribuïu còpies de programari lliure, teniu l'opció de vendre-les a un preu substancial i guanyar-hi diners. La redistribució de programari lliure és una activitat bona i legítima que us dóna l'oportunitat de treure'n un profit. El programari lliure és un projecte comunitari i tothom que en depèn hauria de cercar la manera de contribuir a la construcció de la comunitat. En el cas dels distribuïdors, ho poden fer donant part dels beneficis a la Fundació per al Programari Lliure o a algun altre projecte de desenvolupament de programari lliure. Si en financeu el desenvolupament, fareu avançar el món del programari lliure. La distribució de programari lliure és una oportunitat per a recollir fons per al seu desenvolupament. No la deixeu escapar! Per tal de poder col·laborar econòmicament, heu de tenir un cert marge de benefici. Si fixeu uns preus massa baixos no us quedarà res per al desenvolupament de programari lliure. Un preu de distribució més alt pot perjudicar alguns usuaris? De vegades preocupa que un preu de distribució alt posi el programari lliure fora de l'abast dels usuaris sense gaires recursos. Amb el programari privatiu, els preus elevats provoquen exactament això, però el programari lliure és diferent. La diferència és que el programari lliure té una tendència natural a difondre's arreu, i es pot aconseguir de moltes maneres. Les empreses que enriquir-se amb el programari intenten de totes totes impedir que pugueu fer servir els programes de propietat si no pagueu el preu estàndard. Si el preu és elevat, això sí que fa difícil que alguns usuaris tinguin accés al programa. En el cas del programari lliure, els usuaris estan obligats a pagar el preu de distribució per poder fer servir el programari. Poden copiar el programa d'un amic que en tingui una còpia o amb l'ajuda d'un amic que tingui accés a la xarxa. També es poden posar d'acord uns quants usuaris per repartir-se el preu d'un CD-ROM i instal·lar-se cadascú tot el programari del CD. Que el preu del CD-ROM sigui elevat no és cap impediment determinant si el programari és lliure. Un preu de distribució més alt pot desincentivar l'ús de programari lliure? Una altra preocupació habitual és el grau de popularitat del programari lliure. La gent pensa que una distribució a preus alts farà que disminueixi el nombre d'usuaris del programari lliure, o que uns preus baixos probablement en fomentaran l'ús. Això és dóna en el cas del programari privatiu, però el programari lliure és diferent. Com que es poden aconseguir còpies de moltes maneres, el preu del servei de distribució no té tant d'efecte sobre el grau de popularitat. A la llarga, el nombre d'usuaris de programari lliure depèn bàsicament del que es pugui fer amb els programes lliures i de la seva facilitat d'ús. Molts usuaris continuaran fent servir programari privatiu si el programari lliure no els ofereix totes les funcions que necessiten. A llarg termini, si volem que augmenti el nombre d'usuaris, per sobre de tota consideració hem de crear més programari lliure. La via més directa per aconseguir aquest objectiu és posar-se a escriure programes o manuals lliures que siguin necessaris. Però si us dediqueu a la distribució i no a la programació, la millor manera d'ajudar consisteix a recollir fons perquè altres persones escriguin els programes. L'expressió "vendre programari lliure" també pot provocar confusió Estrictament parlant, vendre vol dir intercanviar béns per diners. La venda de programari lliure és legítima i nosaltres fomentem aquesta pràctica. Tanmateix, quan les persones pensen en "vendre programari" normalment s'imaginen venent-lo seguint la pràctica habitual de la gran majoria de les empreses: fent que el programari sigui privatiu, en lloc de lliure. Per tant, llevat que es faci una distinció ben clara, tenint en compte el caire d'aquest article, proposem que s'eviti l'ús de l'expressió "vendre programari" i que es triï alguna altra fórmula. Per exemple, es podria parlar de "cobrar una quantitat per la distribució de programari lliure", expressió que evita ambigüitats. Preus alts o baixos i la GPL del GNU Excepte en un cas especial, la Llicència Pública General (GPL, General Public License) del GNU no estableix cap requisit sobre l'import que es pot cobrar per distribuir una còpia de programari lliure. Podeu no cobrar res o bé un cèntim, un euro o mil milions d'euros. Depèn del distribuïdor i del mercat, així que no vingueu a queixar-vos si ningú no vol pagar mil milions d'euros per una còpia. L'única excepció és en el cas que els binaris es distribueixin sense el codi font complet corresponent. En aquests casos, la GPL del GNU estableix que el distribuïdor ha de posar a disposició tot el codi font que se li demani subsegüentment. Sense un límit en el preu del codi font, el distribuïdor podria marcar una tarifa exageradament alta que ningú no pogués pagar, com ara mil milions d'euros, de manera que en realitat estaria ocultant el codi font sota una suposada intenció d'estar posant-lo a disposició. Per tant, en aquest cas hem de limitar el preu del codi font per garantir la llibertat de l'usuari. En les situacions normals, però, aquesta justificació per limitar els preus de distribució no existeix, de manera que no els limitem. De vegades les empreses que es dediquen a activitats que van més enllà dels límits permesos per la GPL del GNU supliquen que els donem un permís especial al·legant que "no cobraran diners pel programari GNU" o alguna cosa semblant. D'aquesta manera, no van enlloc. El programari lliure té a veure amb la llibertat, i fer complir la GPL equival a defensar la llibertat. Quan defensem la llibertat dels usuaris no ens deixem engalipar amb qüestions secundàries com, per exemple, què es cobra per la distribució del programari. La llibertat és la qüestió, tota la qüestió i l'única qüestió. NOTES · ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 1996, aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís. · ^ 2. Cal pensar en lliure (en anglès free) en el sentit de 'llibertat d'expressió' (free speech en anglès) i no en el de 'barra lliure' (free beer, en anglès). < Enrera Pàgina generada del web www.culturalliure.cat per a ser impresa fàcilment el 04/12/2008.