Inici » Llibres » Al principi hi hagué la línia d’ordres » Introducció

Fa uns vint anys Jobs i Wozniak, els fundadors d'Apple, van tenir l'estranyíssima idea de vendre, per a ús domèstic, màquines que processaven informació. El negoci va agafar embranzida i els seus fundadors hi van guanyar molts diners, i reberen el reconeixement que mereixien per haver estat uns agosarats visionaris. Tanmateix, més o menys en aquella època, Bill Gates i Paul Allen van tenir una altra idea encara més estranya i fantàstica: vendre sistemes operatius d'ordinador. Això fou molt més estrambòtic que la idea de Jobs i Wozniak. Els ordinadors com a mínim posseïen certa realitat física. Venien en una caixa que es podia obrir, els podies endollar i s'hi podien veure llumetes que feien pampallugues. Els sistemes operatius, en canvi, no representaven cap mena de manifestació tangible. Venien en un disc, és clar, però el disc no era altra cosa que la capsa amb què venia el sistema operatiu. El producte en si era una llarguíssima tirallonga d'uns i zeros que, ben instal·lats i tractats, permetien a l'usuari manipular altres cadenes d'uns i zeros llarguíssimes. Fins i tot aquells pocs que realment entenien què era un sistema operatiu d'ordinador tenien prou capacitat per a considerar-ho un misteriós prodigi de l'enginyeria, comparable a un reactor nuclear o a un avió espia U-2, i no pas una cosa que es pogués arribar a "productitzar" (en l'argot de l'alta tecnologia) mai.

Ara bé, l'empresa que Gates i Allen van crear està venent sistemes operatius de la mateixa manera que Gillette ven maquinetes d'afaitar. Les noves versions dels sistemes operatius gaudeixen de llançaments com si fossin les pel·lícules més taquilleres de Hollywood, amanits amb elogis de famosos, debats en programes televisius i amb gires mundials. El mercat que abasten és tan gran que la gent es preocupa de si ha estat monopolitzat per una sola empresa. Fins i tot les persones de la nostra societat menys versades en aspectes tècnics posseeixen avui dia com a mínim una vaga idea d'allò que fan els sistemes operatius, i encara més: tenen una opinió clara sobre els mèrits relatius d'aquests sistemes. Tothom està d'acord, fins i tot els usuaris informàtics no especialitzats, que si un programa et funciona en un Macintosh, si intentes fer-lo funcionar en un sistema Windows, no serà possible. De fet, la gent entén que intentar-ho seria un error estúpid i risible, com ara clavar ferradures als pneumàtics d'un Mercedes.

Una persona que hagués entrat en coma abans de la fundació de Microsoft i es despertés avui dia, podria agafar el New York Times d'aquest matí i entendre-ho tot... gairebé:

  Exemple: L'home més ric del món ha guanyat la seva fortuna a base de... què? Ferrocarrils? Vaixells de mercaderies? Petroli? Doncs no, ho ha fet a base de vendre sistemes operatius. Exemple: El Departament de Justícia fa front al presumpte monopoli de Microsoft sobre els sistemes operatius amb eines jurídiques que es van inventar per posar límits al poder dels magnats nord-americans sense escrúpols de finals del segle XIX. Exemple: Una amiga meva no fa gaire em va explicar que havia tallat un (fins llavors) estimulant intercanvi de correus electrònics amb un noi. Segons ella, al principi li va semblar un noi molt intel·ligent i interessant, però després "va començar a aclaparar-me atacant amb comparatives entre PC i Mac".

Què caram està passant? I el negoci dels sistemes operatius: té futur o només té passat? Aquest llibre recull el meu punt de vista, totalment subjectiu, però com que he dedicat un temps considerable no només a fer servir, sinó també a programar, sistemes Macintosh, màquines Windows, distribucions del Linux i el sistema operatiu BeOS, potser aquest punt de vista no estigui tan mancat de fonament com per a resultar totalment inútil. Aquest treball és un assaig subjectiu, més proper a una ressenya que a un treball d'investigació, motiu pel qual pot semblar injust o esbiaixat comparat amb els articles tècnics que es poden trobar a les revistes sobre informàtica. Però des que va aparèixer el Mac, els nostres sistemes operatius es basen en metàfores i, al meu entendre, tot allò que incorpori metàfores és vàlid i s'ajusta a les regles del joc.