Agraïments
Aquest llibre és el resultat d'una llarga i fins ara infructuosa lluita que va començar quan vaig llegir quelcom sobre la batalla d'Eric Eldred per mantenir lliures els llibres. La feina d'Eldred va motivar un moviment, el moviment de la cultura lliure, i és a ell a qui dedico aquest llibre.
He estat guiat i assessorat per diferents fonts, entre amics i acadèmics, entre els quals hi ha Glenn Brown, Peter DiCola, Jennifer Mnookin, Richard Posner, Mark Rose i Kathleen Sullivan. També he rebut consells i correccions de molts alumnes extraordinaris de la facultat de dret de la Universitat de Stanford: Andrew B. Coan, John Eden, James P. Fellers, Christopher Guzelian, Erica Goldberg, Robert Hallman, Andrew Harris, Matthew Kahn, Brian Link, Ohad Mayblum, Alina Ng i Erica Platt. Els estic especialment agraït a Catherine Crump i Harry Surden, que van ajudar a dirigir-los la recerca, i a Laura Lynch, que va coordinar de manera excel·lent l'exèrcit que formaven tots plegats i va aportar la seva opinió crítica en molts punts d'aquest llibre.
Yuko Noguchi em va ajudar a entendre les lleis japoneses i la cultura d'aquest país. Li estic agraït a ella i als molts amics al Japó que em van ajudar a preparar aquest llibre: Joi Ito, Takayuki Matsutani, Naoto Misaki, Michihiro Sasaki, Hiromichi Tanaka, Hiroo Yamagata i Yoshihiro Yonezawa. També els estic agraït al professor Nobuhiro Nakayama i al Centre de Dret Comercial de la Universitat de Tokyo per haver-me donat l'oportunitat de passar un temps al Japó, i a Tadashi Shiraishi i Kiyokazu Yamagami per la seva generosa ajuda durant la meva estada en aquest país.
Aquest és el tipus tradicional d'ajuda en el qual es basen regularment els acadèmics. Però a més Internet ha fet possible rebre consells i correccions de moltes persones que ni tan sols no he conegut mai en persona. Entre aquells que han respost amb consells molt valuosos a les peticions que penjava al meu diari interactiu personal hi ha el Dr. Mohammad Al-Ubaydli, David Gerstein i Peter DiMauro, i també una llarga llista de les persones amb idees concretes sobre maneres de desenvolupar el meu argument. Entre ells hi trobem Richard Bondi, Steven Cherry, David Coe, Nik Cubrilovic, Bob Devine, Charles Eicher, Thomas Guida, Elihu M. Gerson, Jeremy Hunsinger, Vaughn Iverson, John Karabaic, Jeff Keltner, James Lindenschmidt, K. L. Mann, Mark Manning, Nora McCauley, Jeffrey McHugh, Evan McMullen, Fred Norton, John Pormann, Pedro A. D. Rezende, Shabbir Safdar, Saul Schleimer, Clay Shirky, Adam Shostack, Kragen Sitaker, Chris Smith, Bruce Steinberg, Andrzej Jan Taramina, Sean Walsh, Matt Wasserman, Miljenko Williams, "Wink," Roger Wood, "Ximmbo da Jazz" i Richard Yanco. (Demano disculpes si m'he deixat algú; amb els ordinadors també vénen els errors, i per un col·lapse del meu sistema de correu electrònic vaig perdre un munt de respostes brillants).
Richard Stallman i Michael Carroll van llegir tot l'esborrany del llibre, i tots dos van aportar correccions i consells extremadament útils. En Michael em va ajudar a veure més clarament el significat de la regulació de les obres derivades. I en Richard va corregir un vergonyosament alt nombre d'errors. Malgrat que la meva obra està inspirada en part en l'obra de Stallman, ell no està d'acord amb mi en punts importants al llarg de tot el llibre.
Finalment, i per sempre, li estic agraït a la Bettina, que sempre ha insistit que hi hauria felicitat infinita més enllà d'aquestes batalles, i que sempre ha tingut raó. Aquest estudiant lent li està agraït, com sempre, pel seu amor i paciència perpetus.
|
|
|
PORTADA
