Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » Us ofensiu del codi obert: Alguns casos pràctics sobre llicències » Estudi de cas 1: Les llicències lliures i el programari dels sistemes operatius

El primer dels estudis de cas que estudiarem descriu de quina manera afecten alguns tipus de llicència de codi obert la competència en el mercat dels sistemes operatius dels microordinadors. Compararem les polítiques de llicència dels sistemes operatius Microsoft Windows, Apple Os X i GNU/Linux. Argumentarem perquè creiem que el programari lliure i de codi obert han estat els factors de canvi més significatius en els mercats de sistemes operatius per a microordinadors en els últims anys i com ha estat possible que entrin nous agents en un mercat relativament tancat fins al punt de canviar el model comercial dels que ja hi eren. I tot això sense una estratègia de codi obert comuna, sinó simplement mitjançant l'adaptació del codi obert en l'estratègia de cada plataforma d'una o altra manera.

[1]

El programari dels sistemes operatius va esdevenir un producte independent del maquinari a la dècada dels anys setanta. Els primers sistemes operatius interoperables coneguts van ser els sistemes Unix d'AT&T l'any 1971. No obstant, als anys setanta i vuitanta els sistemes Unix no s'oferien per a microordinadors. Els primers microordinadors de finals dels anys setanta incorporaven els seus propis sistemes privatius. [2]

A començaments dels vuitanta existien, bàsicament, dos tipus de sistemes operatius per a microordinadors al mercat: els controlats pels fabricants de maquinari, com ara Apple, Commodore i Atari, i els nous mercats no controlats basats en l'estàndard de maquinari PC. El fet que el maquinari dels PC fos obert implicava que, en principi, cap fabricant no podia controlar en solitari el programari del sistema operatiu. De seguida, però, van esdevenir estàndards de facto dels PC els sistemes operatius de Microsoft, primerament Microsoft Disk Operating System (MS-DOS) i posteriorment Microsoft Windows.

La informàtica evolucionava i s'obria camí, però el monopoli de Microsoft sobre el sistema operatiu del maquinari PC només era qüestionat de tant en tant amb la introducció de, per exemple, interfícies gràfiques d'usuari i funcions de xarxa. Però Microsoft va resistir.

A finals dels anys noranta els sistemes Unix compatibles van començar a oferir-se finalment amb els PC. Linux i algunes variants de Berkeley Software Distribution (BSD) combinades amb programari de sistemes GNU van començar a tenir més acceptació en el maquinari PC més econòmic i els servidors d'Internet. Segons West and Dedrick, aquesta nova tendència creixent envers el codi obert va estar motivada per la necessitat d'obtenir implementacions Unix barates i lliures, l'extensió d'una filosofia diferent del concepte de propietat del programari i el creixement d'Internet com a plataforma de desenvolupament i màrqueting. [3] A més, els sistemes privatius Unix dels ordinadors centrals i les estacions de treball van simplificar-se per tal d'adaptar-los al maquinari més econòmic.

A principis del nou mil·leni la competència dels sistemes operatius en el mercat havia tornat a canviar. Microsoft Windows encara és líder, però ha de competir, especialment en el mercat dels ordinadors de taula, amb el nou Apple OS X basat en un nucli compatible amb Unix de codi obert. En el mercat dels servidors, la competència es va produir entre distintes variacions d'implementacions Unix lliures molt desenvolupades (GNU/Linux principalment, però també diferents variants de la BSD). Microsoft, líder del mercat, ha estat atacat per totes dues bandes, a través de productes de programari de codi obert o parcialment obert.

L'estudi de cas que explicarem a continuació s'estructura de la següent manera. Primer estudiarem de forma general l'estat actual del mercat dels sistemes operatius dels microordinadors. A continuació analitzarem des d'una perspectiva històrica el desenvolupament dels diferents models de llicència dels sistemes operatius i la seva influència sobre els models d'empresa de Microsoft Windows, Apple OS X i GNU/Linux. [4] També demostrarem que l'estratègia del sistemes de codi obert no ha estat unitària, sinó que els diferents actors del mercat l'han adaptat a les seves estratègies de sistemes operatius d'una manera o una altra. Com a conclusió de l'estudi, argumentarem que el programari lliure i els components de codi obert han tingut un enorme impacte en el mercat dels sistemes operatius dels microordinadors en els últims anys.

La taula següent mostra les característiques dels diferents sistemes operatius disponibles a començaments de l'any 2000.

Taula 12. Competència entre els diferents sistemes operatius per a microordinadors a començaments de l'any 2000.

Val la pena comentar alguns aspectes de la taula. En primer lloc, les estimacions de les quotes de mercat s'han de considerar amb reserves. Es basen en l'ús d'equips de taula i indiquen només la popularitat del sistema operatiu en qüestió en aquest tipus d'ordinadors. No són un bon indicador de la grandària total i la vàlua del mercat dels sistemes operatius, format tant per ordinadors de taula com per servidors. [5]

En segon lloc, no existeix una única font d'ingressos. En aquest sentit, es podria descriure acuradament Microsoft com a empresa de programari tradicional que obté el gruix dels seus ingressos amb la venda de llicències. Per la seva part, Apple encara funciona amb el model de sistema operatiu controlat pel maquinari: OS X només funciona amb el maquinari d'Apple i, per poder fer-lo servir, s'ha d'adquirir primer un dels seus ordinadors. Finalment, els sistemes GNU/Linux gairebé mai no es venen per separat, sinó que se solen instal·lar en grans infrastructures informàtiques. En aquest cas, els ingressos es generen indirectament, per exemple a través de serveis i assistència. [6]

Per conèixer millor l'impacte de les llicències de codi obert i de programari lliure en la competència dels sistemes operatius s'han analitzat detalladament els models de llicència emprats pels tres sistemes operatius principals. L'estudi es va dur a terme recopilant primerament informació sobre el mercat dels sistemes operatius a partir de la literatura especialitzada, les pàgines web dels venedors i entrevistes fetes a experts disponibles a Internet. A continuació, s'ha contrastat aquesta informació amb la teoria econòmica adient. Cada sistema operatiu s'analitza des de tres perspectives diferents: rerefons històric, model de llicències i impacte en la competència.

La primera qüestió té a veure amb l'estructuració característica de la llicència i la titularitat del programari del sistema operatiu. Les tres opcions existents són la llicència privativa (hi ha un propietari), la recíproca (ningú no és propietari) i la permissiva (tothom és propietari). GNU GPL és un cas típic de llicència recíproca, mentre BSD i Apple Public Source License són més aviat permissius. La taula 13 és un resum de les opcions de llicència emprades als diferents nivells dels sistemes. Aquestes opcions de llicència i les seves implicacions s'expliquen més endavant en detall, juntament amb cada sistema operatiu.

Taula 13. Principals opcions de llicència a diferents nivells lògics dels sistemes operatius.

En segon lloc estudiarem diferents alternatives de model comercial. Els venedors dels sistemes operatius poden beneficiar-se de l'estratègia dels components a través del programari privatiu integrat, com ara interfícies d'usuari, maquinari i sistemes operatius. També poden prendre part del mercat dels productes i serveis complementaris, incloent-hi la participació en comunitats de codi obert. Partim de la base que les possibilitats del model comercial depenen, per exemple, del tipus de llicència escollit o de si el sistema operatiu competeix en el mercat dels ordinadors de taula o bé dels servidors i les empreses.

En tercer lloc, analitzarem l'entorn competitiu de cada sistema operatiu. De quina manera han establert els venedors de sistemes operatius els seus trets diferenciadors? Quins són els seus avantatges competitius? Ens interessa especialment de quina manera ha afectat el codi obert l'entorn competitiu i si s'ha fet servir com a eina competitiva.

Rerefons històric. La primera versió de Microsoft Disk Operating System (MS-DOS) va sortir al mercat amb els sistemes IBM PC de l'any 1981. La primera versió de Microsoft Windows (inicialment només era una extensió en forma d'interfície gràfica de l'usuari de l'MS-DOS) va ser anunciada el 1983 i llançada al mercat el 1985. Des del primer moment, el sistema operatiu de Microsoft s'ha comercialitzat com a programari amb llicència. El preu de producte de consum assignat se situa entre un 5 i un 10 % del preu total d'un ordinador PC domèstic. [7]

A mesura que les interfícies gràfiques d'usuari s'anaven convertint en l'estàndard, Microsoft ja havia aconseguit consolidar l'MS-DOS en els sistemes PC. Els seus principals competidors, com ara l'OS/2 d'IBM, Graphical Environment Manager (GEM) de Digital Research o GeoWorks (GEOS) de Berkeley Softworks van desaparèixer a la dècada dels noranta. Tot i que és possible que els productes competidors fossin tecnològicament més avançats en aquell moment en comparació amb Windows, tots eren més o menys incompatibles amb els programes d'MS-DOS. IBM va ser qui va oferir més resistència amb el seu OS/2. Al principi tenia també el suport de Microsoft, però mai no va atènyer la popularitat suficient per atraure els desenvolupadors d'aplicacions, que treballaven per a un mercat Windows en creixement.

Model de llicències i codi obert. El model de llicència de Microsoft ha anat desenvolupant-se al llarg del temps. Des del començament, Microsoft ha estat la força motriu de les llicències de programari al mercat de masses. L'empresa ha estat pionera de la introducció de llicències d'usuari final econòmiques i relativament senzilles en el programari comercial. Posteriorment ha creat diferents estratègies i criteris de preus. Les seves llicències es vinculen al programari en si (número de còpies), als grups d'usuaris (estudiants, ús domèstic) o al maquinari (vendes OEM). La progressiva universalització del programari ha fet que Microsoft integri altres aplicacions d'oficina, Internet i multimèdia al seu sistema operatiu. Des d'una perspectiva econòmica, Microsoft ha estat un cas paradigmàtic de com fer servir la xarxa per beneficiar-se d'uns ingressos creixents i crear una barrera inexpugnable per als venedors. [8] No es estrany, doncs, que les autoritats antimonopoli hagin seguit de prop les pràctiques d'integració i llicència de Microsoft i l"empresa hagi estat l'objectiu de nombrosos litigis infructuosos. [9]

Recentment, l'empresa ha canviat efectivament el seu model de llicència empresarial, d'un model de llicències no contínues a un de cànons de renovació anuals. Aquesta "Assegurança de Programari Microsoft" va introduir els cicles de llicència de 3 anys. La crítica diu que l'empresa utilitza la seva força de bloqueig per forçar els usuaris a actualitzar els seus sistemes més sovint del que realment es necessita. [10]

A més, Microsoft ha obert, fins a cert punt, el codi font Windows als seus clients. Els clients més importants i especialment els governs són escèptics en quant a la utilització dels productes, el codi font dels quals no poden inspeccionar per tal de trobar errors de seguretat i possibles portes secretes. Per tant, Microsoft ha introduït la "Shared Source Initiative", (Iniciativa de Font Compartida), que ha obert el codi font de Windows de cara a inspeccions sota acords estrictes de no divulgació. A diferència d'un codi obert normal, als usuaris no se'ls permet fer cap canvi al codi font o utilitzar-ho per als seus propis productes. [11]

Microsoft ha suavitzat subseqüentment els termes de llicència de part dels seus productes. Per exemple, la Llicència de Font Compartida per al Kit d'inici de Microsoft ASP.NET gairebé s'avindria a la definició de codi obert, donat que els usuaris poden crear obres derivades i distribuir-les mentre mantinguin l'acord de llicència original intacte. No obstant, una restricció important és que no es permet als usuaris barrejar el codi font amb altres codis sota una llicència recíproca de codi obert: [12]

"No es permet combinar o distribuir el Programari amb cap altre programari que tingui llicència sota els termes que miren de requerir que el Programari (o qualsevol propietat intel·lectual en ell) sigui proveït en forma de codi font, amb llicència a tercers per permetre la creació o distribució d'obres derivades, o distribuïdes gratuïtament".

En general, la postura de Microsoft sobre el codi obert ha canviat considerablement Actualment, la postura de l"empresa sobre el codi obert és encara d'alguna manera crítica i de rebuig però no totalment oposada: [13]

".... El principal benefici del model OSS és que permet a qualsevol programador fer avançar les idees del desenvolupador original, permetent l'aparició de "comunitats" globals de programadors que contribueixen a importants projectes d'OSS. Un altre benefici obvi és que hi ha un cost molt petit o cap cost en l'obtenció del programari de codi obert, tot i que la formació, servei o despeses de manteniment poden ser més elevades durant la vida útil del programari. El principal inconvenient de l'OSS és que no hi ha cap entitat que pugui ser considerada responsable de les contribucions individuals d'un exèrcit dispers de programadors. També existeix la possibilitat que una versió d'un programa OSS no funcioni totalment o parcial amb altres versions. A més, no queda clar si el model d'OSS és sostenible per a les empreses de programari a llarg termini."

No obstant, Microsoft encara marca una estricta diferència entre GNU GPL i altres llicències de codi obert. L'empresa ha utilitzat recursos considerables per al lobbisme contra l'ús del GNU GPL per part de governs i investigadors finançats públicament, argumentant que la GPL amenaça "l'ecosistema del programari". [14] Mentre el codi obert reforci i complementi el negoci dels productes Microsoft i no amenaci el negoci de les llicències sobre la seva propietat intel·lectual, aquesta sembla una política racional d'acord amb la teoria econòmica.

Impacte sobre la competència. A causa de la seva posició dominant en el mercat (especialment en el dels ordinadors), és lògic suposar que Microsoft només pot perdre quota de mercat. Així doncs, els seus moviments competitius en mercats de sistemes operatius són més o menys defensius. Per exemple, l'adopció dels programes de font compartida limitada és clarament enfocada a contrarestar l'amenaça que representa el codi obert.

Microsoft també ha fet servir altres estratègies. L'infame "Document Halloween", una nota interna de Microsoft sobre el codi obert que va sortir a la llum, mostra un punt de vista interessant (tot i que acolorit) de les seves opcions. [15] Primer, Microsoft pot utilitzar tot el seu poder de mercat per tal de desviar els estàndards cap a l'ús de components privatius. Aquest comportament s'anomena sovint "estendre i abraçar" Un exemple ben documentat d'aquesta estratègia és el protocol Kerberos, al qual Microsoft va fer canvis molt subtils per tal d'impedir que els servidors Unix interactuessin amb clients de Windows. [16] Per suposat, aquesta estratègia dóna per fet que Microsoft controla actualment algun component essencial del sistema operatiu que pot ser canviat sense notificar als competidors.

La segona possible estratègia és l'ús agressiu dels drets de propietat intel·lectual i especialment de les patents de programari. No obstant, cal observar que les empreses amb grans carteres de patents, IBM inclosa, que té la cartera de patents més gran de totes, tenen ara un gran interès comercial en GNU/Linux. Aquestes empreses molt probablement farien front a qualsevol moviment per part de Microsoft contra GNU/Linux amb càrrecs similars o més grans encara de violació de patents. Com ja s'ha dit en el capítol anterior, algunes de les grans empreses, IBM inclosa, ja han compromès algunes de les seves patents amb desenvolupadors de codi obert.

Microsoft també ha invertit en informàtica fiable. [17] La informàtica fiable protegeix els arxius amb l'autenticació del maquinari, d'aquesta manera, en principi, és possible controlar tot allò que els usuaris instal·len en els seus sistemes. Com ja s'ha dit abans en aquest llibre, la informàtica fiable és una amenaça potencial per als desenvolupadors de codi obert, encara que fins ara cap dels suposats riscos s'ha fet realitat. [18]

De fet, tot i que Microsoft teòricament podria actuar contra el codi obert de moltes maneres, qualsevol moviment en aquest sentit podria arriba a ser contraproduent. Els usuaris no volen limitar-se a un sol venedor si tenen altres alternatives. A mesura que el producte de codi obert va obtenint un major suport per part de la indústria, es fa pràcticament impossible per a una empresa intentar apartar el codi obert dels mercats. Així doncs, Microsoft ha anat canviant lentament i de ser un espectador crític ha passat a ser un participant cautelós. [19]

Rerefons històric. Apple Macintosh tenia una posició forta en el mercat de microordinadors als anys 80. No obstant, als anys 90 l'empresa va tenir problemes, en gran part causats per la seva antiquada tecnologia de sistema operatiu. Després de revisar les possibilitats, Apple va adquirir NeXT, una empresa encapçalada pel cofundador d'Apple, Steve Jobs. Sota el lideratge de Jobs, a finals dels 90 es va desenvolupar una sistema operatiu completament nou anomenat Mac OS X. [20]

En resum, Apple OS X es pot descriure com una versió més desenvolupada dels sistema operatiu NeXTStep de NeXT amb una nova interfície gràfica d'usuari i compatibilitat amb l'antic programari de Mac. El nucli de l'OS X i altres parts importants - seguint el disseny de NeXTStep - es basen en el de la BSD d'Unix i són de codi obert. La BSD per si mateix no ha estat mai un sistema operatiu popular però el seu patrimoni perdura. El 1993, BSD va ser connectat al maquinari barat d'Intel per William Jolitz, i posteriorment tres projectes separats - FreeBSD, NetBSD i OpenBSD - es van crear per continuar amb el desenvolupament de la BSD. No obstant, el Mac OS X d'Apple és, de totes, la primera implementació popular de BSD per a microordinadors. [21]

Model de llicències i codi obert. La interfície de l'usuari i moltes altres eines del sistema relacionades amb la tecnologia OS X són privatives. Així doncs, el paquet de sistema operatiu OS X complet té una llicència similar a Microsoft Windows. No hi ha requeriments de llicència per a les aplicacions que funcionen amb Mac OS X. Una cultura tradicional del programari de Mac potser ha afavorit llicències privatives tals com la del programari de prova per a programes d'aficionats. No obstant, OS X ha proporcionat accés al sistema per a molts dels programadors de codi obert GNU/Linux

A causa de la llicència BSD, Apple ha pogut rellicenciar tot el nucli Mac OS X sota els seus propis termes. El nucli, anomenat Darwin, utilitza la Llicència de Font Pública Apple, que és acceptada com a llicència de programari lliure per la Free Software Foundation. El seu plantejament ha estat mantenir el codi font del nucli obert i tenir bons contactes amb la comunitat del codi obert. Per exemple, Apple ha contractat desenvolupadors clau incloent Jordan Hubbart, que és un dels fundadors de FreeBSD i va ser un membre essencial del grup de desenvolupament durant molt temps. En aquests moments, Apple diu que utilitza FreeBSD com a sistema operatiu de referència. Apple també posa les seves modificacions a disposició de la comunitat fins i tot quan la llicència no ho requereix. D'acord amb la secció de FAQ de Darwin, la raó és la següent: [22]

"Tot i que les llicencies BSD no requereixen que les empreses publiquin les seves fonts, les bases de codi divergents són molt difícils de mantenir. Creiem que el model de codi obert és la forma més efectiva de desenvolupament per a certs tipus de programari. Ajuntant la nostra experiència amb la comunitat de desenvolupament de codi obert, esperem millorar la qualitat, rendiment i el conjunt de funcions del nostre programari".

Impacte sobre la competència. Teòricament, el plantejament d'Apple agafa el millor de cada model. El Darwin de codi obert i les bones relacions amb la comunitat van fer possible que Apple atragués les grans xarxes de comunitats al voltant de diferents variants de BSD. La bona interoperativitat amb Unix va permetre també la facilitat de connexió des d'abundants grups d'aplicacions de servidor. El codi obert ha ajudat als venedors de maquinari a connectar les seves unitats de disc a Apple. Tanmateix, Apple ha treballat en col·laboració amb Microsoft i la majoria dels estàndards privatius controlats per Microsoft són suportats per OS X (formats d'arxiu, extensions d'Internet). Per acabar, però potser és el més important, Apple tenia el control de la interfície d'usuari OS X, cosa que li va permetre diferenciar el producte de la resta de variants d'Unix. [23]

Malauradament, la realitat del mercat ha malbaratat d'alguna manera el plantejament d'Apple. Encara que Darwin hagi estat connectat a un maquinari Intel, sense la interfície d'usuari és més o menys inútil. Això ha limitat la base de desenvolupadors al nucli d'usuaris de Macintosh, que ja tenien el maquinari d'Apple. Això explica també per què Darwin no ha tingut un èxit similar al que va assolir Linux. També és important observar que Apple no es pot beneficiar directament del desenvolupament de Linux perquè no és possible afegir programari de GPL a Darwin.

Rerefons històric. Les històries de GNU i Linux ara ja són ben conegudes i fàcilment accessibles a Internet. D'una banda, tenim Richard Stallman, Free Software Foundation i GNU GPL, implementat per primer cop el 1989. D'altre banda tenim Linus Torvalds and Linux.

Torvalds havia començat a desenvolupar el seu nou sistema operatiu el 1991. Linux va ser la primera implementació d'Unix pensada per a microordinadors. El 1992, Torvalds va decidir demanar llicència Linux sota GNU GPL, i subseqüentment tot el codi font escrit per nombroses contribucions al nucli de Linux va quedar sota aquella llicència. La majoria d'eines de sistema de Linux es van agafar del projecte GNU i d'altres fonts, BSD inclosa. Linux es va convertir en el nucli del nou sistema operatiu.

Més tard, la Free Software Foundation i Stallman han exigit que el sistema operatiu complet basat en els components principals del projecte GNU s'anomeni GNU/Linux. Tot i que tècnicament potser sigui pertinent, la premsa comercial fins ara no ha fet cas del desig de Stallman. En aquesta tesi, no obstant, seguim la recomanació de Stallman per tal d'emfasitzar les diferències en els components d'un sistema operatiu (nucli, interfície d'usuari, eines de sistema, etc...).

Model de llicències i codi obert. La majoria del programari en les distribucions de GNU/Linux tenen llicència GNU GPL. La patent especifica que el programari s'ha de poder copiar, distribuir i modificar lliurement. A més, el codi font ha de ser obert i disponible pràcticament de manera gratuïta. No es permet l'ús del copyright GNU GPL en els treballs derivats (tal i com la llei ho defineix) sota qualsevol altre llicència que no sigui GNU GPL. Malauradament, la interpretació del punt anterior queda bastant oberta.

GNU/Linux inclou també un programari de sistema essencial llicenciat sota altres termes. La Free Software Foundation ha utilitzat, per exemple, altres termes de llicència per als seus compiladors de programació de llenguatge. La idea és que qualsevol programa nou creat en GNU/Linux - essent potser un derivat del compilador, parlant en termes tècnics- no queda automàticament sota GNU GPL. La interpretació actual del GNU GPL i obres derivades és que les aplicacions privatives i les eines del sistema es poden desenvolupar, gestionar i fins i tot vendre amb llicències privatives per a Linux. No obstant, la norma és que ha de ser possible executar qualsevol aplicació d'aquestes característiques de manera separada (utilitzant només mòduls d'execució dinàmics) d'altres programes, incloent-hi el nucli. [24]

Una part important de GNU/Linux són les interfícies d'usuari basades en el sistema de finestres X11. X11 té llicència amb termes liberals similars a BSD, però les interfícies gràfiques d'usuari més populars, KDE i Gnome incloses, tenen GNU GPL. Els grans problemes del seu desenvolupament han estat la poca facilitat d'ús i la manca de codi obert GUI. Desenvolupar un component important de sistema operatiu de programari lliure des de zero ha resultat ser un projecte que demana temps.

Impacte sobre la competència. En certa manera, el GNU/Linux no és un producte a punt per ser utilitzat. És un conjunt d'eines indiferenciades i components que es pot utilitzar com a tal o ser adaptat per a diferents necessitats. Hi ha moltes empreses que distribueixen o d'alguna manera utilitzen GNU/Linux sota diferents models comercials, tals com Red Hat i Novell per a ordinadors de taula i servidors, i MontaVista per a sistemes incrustats. Les grans empreses de programari, IBM, Oracle i SUN incloses, recolzen el desenvolupament de Linux i l'utilitzen per vendre el seu programari privatiu d'aplicació empresarial que funciona amb Linux. [25] Per exemple, SUN declara a la seva pàgina web:

"Set productes de Sun ONE són disponibles avui en dia en Linux -Application server, Directory server, Web server, Active Server Pages, Studio, Grid Engine i Message Queue- i ja existeixen plans per a llençar més en un futur proper."

En certa manera, GNU/Linux funciona com una xarxa oberta que proporciona oportunitats a les empreses que venen productes relacionats i interoperables o serveis als propis membres de la xarxa. Per tant, potser es més apropiat no considerar GNU/Linux com a competidor directe de Microsoft Windows o Apple Mac OS X. Primer, les distribucions GNU/Linux tenen una quota de mercat mínima entre els usuaris d'ordinadors. A més, Microsoft ha dubtat en donar suport a Linux, i els problemes d'interoperabilitat amb el sistema operatiu dominant han fet que sigui difícil accedir al mercat dels consumidors. En segon lloc, els subministradors d'aplicacions per a empreses s'apoderen d'una gran quota de mercat en els servidors, fent servir GNU/Linux com a plataforma independent i barata per a les seves aplicacions. Aquestes aplicacions poden funcionar també en diferents sistemes operatius, incloent el dels subministradors (per exemple IBM AIX i SUN Solaris)

Des d'una perspectiva històrica, sembla clar que els darrers anys la llicència del codi obert ha canviat els mercats de programari de sistema operatiu. El fet és que avui les principals alternatives de sistema operatiu són en totalitat o parcialment Unix o Microsoft Windows. Deu anys enrere, Microsoft havia assolit el monopoli de facto dels sistemes operatius de microordinadors, amb tan sols Apple Macintosh que el seguia de molt enrere. Avui dia, Apple i el nou competidor GNU/Linux tenen una posició més forta gracies als mètodes de desenvolupament de codi obert i el ràpid creixement d'Internet i de la informàtica en xarxa.

No obstant, sembla que no existeix una estratègia de sistema operatiu de codi obert que satisfaci a tothom. El model de desenvolupament de comunitat oberta va garantir un ràpid creixement de GNU/Linux. Qualsevol pot descarregar, modificar i distribuir el codi font de tot el sistema operatiu de manera gratuïta. Per comparar, el Mac OS X d'Apple només té un nucli de codi obert amb un model de desenvolupament controlat per Apple. Les altres parts del sistema operatiu, inclosa la interfície d'usuari, són privatives i tot el sistema és de pagament.. Finalment, la resposta de Microsoft al codi obert ha estat la seva iniciativa de font compartida, a bastament discutida. Alguns usuaris institucionals d'importància han obtingut accés limitat a veure parts del codi font de Windows sota acords específics de font compartida. Bàsicament, Microsoft encara creu en el model de desenvolupament i llicència totalment privatiu.

Per tant, pot ser difícil comprendre de quina manera funciona el codi obert en tant que eina competitiva. Encara queda molt per estudiar. Les poques dades que hem presentat en aquesta secció poden ser resumides de la següent manera:

• El codi obert i el programari lliure han demostrat ser una poderosa manera de normativitzar i estabilitzar noves tecnologies de sistemes operatius i de competir contra els poders establerts del mercat.

• Pel que fa al mercat dels ordinadors, el seu impacte ha estat limitat principalment a causa dels problemes de compatibilitat i ús (els venedors de sistemes operatius són captius).

• En els mercats dels servidors i d'aplicacions per a empreses han tingut més èxit, basat en els avantatges de la tecnologia independent estandarditzada i d'altres funcions tècniques (la captivitat dels agents és menor).

• Els components privatius són encara un gran factor competitiu, i encara queden grans àrees del mercat en ordinadors (per exemple interfície d'usuari) i servidors (per exemple aplicacions d'empresa), sense gran impacte del codi obert, d'on els venedors de productes privatius poden generar ingressos.

.^1. Estudi de cas basat en Välimäki and Oksanen (2005).

.^2. Campbell-Kelly (2003)

.^3. West and Dedrick (2001)

.^4. Per tal de simplificar l'anàlisi s'han deixat de banda els sistemes Unix privatius, com ara Sun Solaris, HP/UIX i IBM/AIX, a més de sistemes Unix BSD de codi totalment obert com FreeBSD. Tot i això, Sun podria haver-se tractat en un altre exemple pràctic en haver anunciat, sotmès a les pressions del mercat, el llançament de Solaris com a sistema de codi obert a començaments del 2005.

.^5. Per conèixer la font de les dades vegeu l'apartat 2.1.3.

.^6. Raymond (2001).

.^7. Vegeu Computer Hope (2003) per conèixer l'historial de preus de llicència de Windows.

.^8. Cf. Liebowitz i Margolis (2001) critiquen l'aplicació acrítica de l'economia de xarxa en suport de Microsoft en les reclamacions antimonopoli.

.^9. Com a mostra, el Departament de Justícia dels Estats Units manté una pàgina web titulada "Els Estats Units contra Microsoft - el cas actual" (èmfasi afegit) Vegeu EUA contra Microsoft (2003)

.^10. Per a més detall vegeu Microsoft (2003c) La data límit original per a signar per al programa ha hagut de ser prorrogada a causa de la crítica rebuda. Vegeu ComputerWire (2002)

.^11. Microsoft (2003b).

.^12. ibid.

.^13. ibid.

.^14. Vegeu secció 2.4.5 i Microsoft (2003a).

.^15. S'ha de dir que el Document Halloween va ser distribuït pels entusiastes del codi obert amb opinions considerablement crítiques sobre Microsoft.

.^16. Livingston (2000).

.^17. L'empresa utilitza actualment el terme Trustworthy Computing (informàtica digna de confiança). A l'altre extrem del joc de noms, la Free Software Foundation prefereix el terme Treacherous Computing (Informàtica traïdora).

.^18. Vegeu la secció 4.4.4 anterior.

.^19. Microsoft ha publicat els seus dos primers projectes de codi obert (no relacionats amb la Font Compartida) el 2004. Vegeu Jo Foley (2004).

.^20. West (2003).

.^21. Vegeu Howard (2001) i Hubbard (2003).

.^22. Apple (2003)

.^23. West (2003).

.^24. Free Software Foundation (2003).

.^25. Vegeu e.g. Linux a IBM (http://www.ibm.com/linux/) i Linux de Sun (http://wwws.sun.com/software/linux/).