Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » Conclusions » Impacte en la regulació comercial i estudi legal

Aquest llibre ha demostrat com la indústria del programari ha començat a adoptar models de llicència de codi obert i ha canviat les seves propostes empresarials d'acord amb això. Les noves empreses han desafiat als titulars en àrees com el desenvolupament de programari, allà on era més impensable fa uns anys. De moment, els principis de les llicències de codi obert s'estan generalitzant a nombroses obres amb copyright i altres invents patentats. Hi ha una forta discussió i iniciatives que van des de la llibertat de continguts per a música i pel·lícules a l'accés lliure a materials educatius i científics. "Obert sigui el que sigui" sembla una mena de contrapoder en l'evolució vers una regulació comercial extensiva de la societat.1

Així, l'obertura equilibrala regulació comercial. Quan no hi havia una regulació tan extensa dels drets privats de cada objecte imaginable de la societat, simplement no hi havia necessitat d'equilibrar l'interès públic amb una antillicència explícita. Però avui pràcticament tota petita peça de programari, composicions musicals, imatges, descobriments científics i documents educatius, es troba sota drets més o menys exclusius i restrictius. Per diverses raons econòmiques, morals i de política social explicades en aquest estudi, sembla que hi ha una necessitat de sistemes explícits de llicència que reflecteixin l'equilibri original d'interessos amagats darrere els drets exclusius de copyright i patents, encara que sigui a l'ombra de la llei. [2] En resum, els sistemes de llicència oberta han demostrat que la sobreregulació es pot establir sense intervenció de l'estat.

D'aquesta manera, el codi obert posa més èmfasi en un estudi més material dels drets de propietat intel·lectual. Certament, el debat sobre les polítiques legals ";“amb una aportació significativa per part d'economistes, filòsofs, etc. ";“ sobre els mèrits i inconvenients dels nous tractats i legislació de propietat intel·lectual és ja immens. Usualment, la qüestió és si caldria acceptar una proposada nova extensió a un determinat dret de propietat intel·lectual. L'estudi del codi obert i d'altres qüestions de llicències trasllada el centre d'atenció des d'aquests casos limítrofs ben bé cap al centre. Quan un nombre considerable de titulars de drets en una indústria determinada decideixen no fer valer els seus drets bàsics de propietat intel·lectual -basant-se en arguments econòmics i racionals- les premisses de la discussió sobre la normativa es veuen d'un altre color. Per què i com ho fan les empreses? Què significa això per al sistema de la propietat intel·lectual en conjunt? Aferrar-nos als drets de propietat intel·lectual atorgats pel govern en tot el seu abast és novament una qüestió rellevant tant per al desenvolupador de programari com per al legislador.

¿Pot tenir la recerca en llicències de codi obert cap impacte en la futura (des)regulació? Aquest llibre ha proposat per exemple reformes a les normes de responsabilitat legal de la propietat intel·lectual basada en les necessitats i el paper central dels desenvolupadors de codi obert en la societat en general. Aquí, cal destacar que la discussió política sobre codi obert i propietat intel·lectual és inherentment global atès que les polítiques de propietat intel·lectual són un dels aspectes clau en les negociacions de comerç mundial. Al capdavall, aquestes polítiques són obra humana. Un detall prometedor és que el nombre de parts implicades han incrementat la seva participació en els fòrums més rellevants. Per exemple, diversos grups d'interès no governamentals tenen una influència creixent en les negociacions de l'OMC i l'OMPI. [3] I especialment organitzacions no governamentals que representen els interessos dels desenvolupadors de codi obert han proposat que es prengui més seriosament l'investigador acadèmic a l'hora d'establir noves polítiques i revisar-ne les antigues.

Notes:

.^1. Weber (2004), p. 267-268, avisa de no generalitzar massa el codi obert, perquè moltes iniciatives recents no comparteixen "el règim de propietat que distingeix el codi obert".

.^2. Ellickson (1991) destacà que moltes normes socials funcionen "més enllà de la llei" sense cap cap referència a normes legals reals. Merges (2004) continua el joc lingüistic i destaca que el codi obert funciona de fet "malgrat la llei" i critica indirectament les amenaces potencials de l'expansió dels drets de propietat intel·lectual.

.^3. Sobre la tendència en les polítiques en general, vegeu Castells (1996), pàg. 80-90, i sobre la propietat intel·lectual en particular, Matthews (2000), pàg. 128-135.