Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » Conclusions » Impacte sobre les pràctiques llicenciadores

El periodista Robin "Roblimo" Miller descriu així l'estat de la polèmica de les llicències a principis del 2005: [1]

"Un article de NewsForge sobre llicències de programari o patents de programari fa dos anys atrauria entre 20.000 i 40.000 lectors i podria portar a una discussió Slashdot amb 500 comentaris, dels quals 150 serien rellevants. Avui, malgrat que el programari de codi obert és més àmpliament utilitzat, el nombre de lectors d'articles relacionats amb les llicències és normalment de menys de 5.000 (amb contades excepcions), i les discussions Slashdot sobre el tema són més reduïdes i tenen menys rellevància.

No puc donar-vos estadístiques d'altres webs de notícies tecnològiques, però us puc assegurar que, pel que he llegit en llistes de correu electrònic de periodistes especialitzats en IT, l'interès en la llicència de programari decreix constantment."

La disminució de l'interès en notícies relacionades amb el codi obert (i en els temes relacionats amb la llicència de programari en general) suggereix que la indústria del programari ja ha aprés de què va això del codi obert. Després de tot, l'augment en l'ús del codi obert no ha canviat d'un dia per a l'altre les pràctiques de llicència en tota la indústria. Quan la llicència de codi obert ha canviat de debò les pràctiques de llicència, ha estat durant un llarg període de temps i en mercats determinats com són els d'infraestructures d'Internet i dels sistemes operatius.

Des d'una perspectiva legal, l'ús de plantilles de llicències normativitzades i relativament simples podria, en principi, significar menys problemes legals. Per exemple, en projectes conjunts de desenvolupament de programari, l'ús de llicències de codi obert « neutrals » podria aportar un equilibri en els interessos de tots els participants, estalviant-los temps i diners.

En qualsevol cas, el problema es troba en els detalls. Vistes de prop, les llicències de codi obert no són exemptes de riscos legals, llenguatge ambigu i implicacions econòmiques incertes. La pregunta central de l'obligació recíproca (copyleft) no s'ha resolt, i la qüestió sembla ser específica de la llicència. Les llicències tenen diferents plantejaments envers les patents de programari. Per exemple, moltes llicències no accepten cap cànon per patent. A més, moltes llicències de codi obert no accepten ni tan sols la coexistència d'altres llicències de codi obert que siguin compatibles entre elles.

Encara que el nombre de llicències de codi obert és ja de més de 50, essent la majoria d'elles còpies confuses de les altres, hi ha només unes poques llicències realment populars. Malgrat tota la confusió i incertesa, les idees originals de les pràctiques de llicència simples, comprensibles i justes encara és vigent. A tall de comparació, cada producte de programari privatiu comporta, de forma característica, la seva pròpia i única llicència, amb els seus problemes únics i riscos únics. Els problemes de llicència de 1000 productes de codi obert són per tant més barats i més fàcils de gestionar que els de 1000 productes privatius.

Des d'una perspectiva econòmica, les llicències semblen comportar implicacions fonamentals. Si els cànons de les llicències directes, tant les basades en copyright com en patents, no es cobren, com pot generar ingressos creixents una empresa de programari? Les llicències de codi obert "canibalitzen" els mercats de llicències privatives ?

Potser ho fan en principi, però a la pràctica les forces del mercat ja s'adapten. Les restriccions dels DPI només són una de les formes de cobrar pel programari. Com s'ha esmentat en el primer capítol, el programari es ven cada cop més com un servei sota acords de llarg termini. Naturalment, també les subscripcions es poden basar en les lleis del copyright i les patents. Malgrat tot, si es combina el manteniment, el suport i altres "serveis", llavors els cànons de propietat intel·lectual i les llicències de programari ja no són tan importants. A més, hem estat testimonis de la creació d'empreses de codi obert que han utilitzat llicències de codi obert com a eina de màrqueting per als seus productes privatius. Per acabar, la llicència de codi obert no s'hauria de veure com un dilema excloent, sinó com un complement a les pràctiques existents de llicències privatives en la indústria del programari.

Notes:

.^1. Missatge de Robert "Roblimo" Miller a license-discuss@opensource.org el 3 de març del 2005