Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » De privatiu a obert:Evolució dels models de llicència en la indústria del programari » Indústria del programari

La indústria del programari és un concepte ambigu. És una indústria jove i a la vegada es caracteritza per un desenvolupament tecnològic ràpid. La indústria s'ha format mitjançant nombrosos temps d'expansió i canvis de paradigma tecnològic durant els menys de cinquanta anys d'història. Milers d'empreses han crescut i desaparegut. Avui, només unes quantes empreses de les que funcionaven en els anys 50 i 60 han sobreviscut i la majoria dels líders industrials contemporanis van ser fundats fa menys de trenta anys.

Campbell-Kelly ofereix una taxonomia útil de la indústria del programari des d'una perspectiva històrica. Identifica tres categories principals d'empreses de programari basades en el seu model de funcionament: contractistes de programari, productors programari empresarial i productors de programari massiu.

Taula 1 Una taxonomia històrica de la indústria del programari [1]

Amb la primera onada van venir els contractistes de programari. Van establir la indústria del programari als anys 50 venent projectes de programari a gran escala al govern dels Estats Units i a les empreses més grans. Als anys 60, la indústria es va decantar lentament cap a productes de programari i es va extendre a Europa i altres continents. Després que IBM, el monopoli "natural" de la indústria, separés el programari del maquinari el 1969, els mercats de productes de programari es van disparar. Es van fundar moltes empreses de productes de programari i la indústria es va expandir per servir un ventall més ampli d'usuaris. Els serveis de programari, formació i suport eren fonts d'ingressos importants per als productors de programari de l'època. El que els contractistes i les empreses de productes tenien en comú era que tots servien sobretot el mercat corporatiu, basat en maquinari d'ordinador central. [2]

La revolució de l'ordinador personal va ser el següent punt de canvi en la indústria. Una nova forma d'empresa de programari era el programari massiu basat des de l'inici en vendes de llicències de copyright i serveis mínims postvenda. Aquesta nova part de la indústria estava en certa manera desconnectada dels mercats de programari empresarial. Els mercats massius de programari es van expandir ràpidament en la "febre de l'or" de finals dels anys 70 i començaments del 80. [3] El 1981, IBM va introduir el seu PC, basat en arquitectura oberta de manera que altres fabricants poguessin produir tant el programari com el maquinari. [4] El PC aviat es va convertir en la tecnologia dominant i va ajudar els nouvinguts de més èxit a créixer a les alçades de les empreses de programari corporatiu.

Aquest estudi se centra en els productors de programari. Des de finals dels anys 90, els límits entre els productors corporatius i massius de programari, fins a cert punt s'han començat a esborrar. Tant el creixement d'Internet com l'emergència de productes de codi obert han catalitzat un procés de construcció de pont entre els mercats corporatius i els d'usuaris finals. Per exemple, Microsoft, típic exemple d'empresa de productes de programari per al mercat massiu, i Oracle, un arquetipus d'empresa de programari corporatiu, competeixen avui amb bases de dates corporatives i aplicacions d'ordinador personal. [5]

Actualment, és difícil avaluar les dimensions i la importància dels mercats de productes de programari. En certa manera, el programari s'ha tornat invisible. El programari es troba en tota mena de productes des de cotxes a raquetes de tennis. [6] La xifra de sota mostra com han crescut els mercats de programari als Estats Units -excepte per una caiguda històrica al 2002- i ara es valora en més de 300 bilions de dòlars.

Figura 1. Ingressos totals de les 500 empreses de programari més importants dels EUA. [7]

Les valoracions més fiables, com el European Information Technology Observatory, dirigeixen al voltant del 30 % dels mercats als Estats Units i més o menys el mateix a l'Europa occidental, amb la gran majoria d'empreses de programari situades als EUA. [8] Hi ha moltes raons per al domini dels Estats Units en el mercat mundial de programari. Naturalment, els Estats Units té el mercat domèstic més gran mentre, per exemple, a Europa les llengües locals i altres diferències estructurals han fet que el progrés sigui més lent. El desenvolupament de programari també està estretament lligat al maquinari i els majors fabricants de maquinari han estat empreses dels EUA. La decisió de separació d'IBM que va obrir mercats de programari el 1969 va afectar primer els mercats dels EUA i com a nació, va donar-li l'avantatge d'innovador. Les situacions crítiques de la indústria, com Silicon Valley, van sorgir de la unió d'empresaris, la recerca universitària, els mercats de capital i altres serveis de suport. [9] La indústria del programari als Estats Units també ha gaudit d'un gran suport públic des dels anys 50 mentre a Europa l'interès dels líders nacionals s'especialitzava en el maquinari i l'electrònica. Cal dir també que el desenvolupament legal a Europa ha seguit el dels Estats Units tant pel que fa a la propietat intel·lectual com a la competència. Finalment, segons l'estudi de Torrisi, les empreses dels EUA s'han centrat més en el producte i la R&D que els seus homòlegs europeus. [10]

Aquest estudi també reflecteix el domini històric dels EUA en la indústria del programari. El fet és que les empreses més grans de programari són als Estats Units i les pràctiques de llicències s'han desenvolupat en gran part segons les tradicions empresarials i legals dels EUA. Així, si els models empresarials i de llicències de codi obert són un repte per a la indústria del programari, els efectes haurien de ser clarament visibles en els mercats dels Estats Units.

És fins i tot més difícil valorar la dimensió de la "indústria de programari de codi obert". Les empreses de codi obert pur són molt petites i moltes estan en mans de particulars. Tot i amb això, la popularitat del codi obert és significativa i pràcticament totes les grans empreses d'IT disposen de serveis i productes de codi obert. El mercat del codi obert ha crescut amb l'expansió d'Internet ja que són els productes de codi obert els que pràcticament la fan funcionar.

El programari de codi obert ha donat forma potser a la majoria de mercats de programari de servidor de web, cosa que s'ha convertit en un mercat nou per a productes de programari entre els ordinadors personals i els ordinadors centrals corporatius. Una combinació de programari coneguda amb l'acrònim LAMP (Linux, Apache, MySQL and PHP/Perl) ha estat la tria preferida per a molts integradors de sistema durant els últims anys. IBM i Oracle, per exemple, venen solucions de servidor basades en Linux i Apache; és clar que Oracle farà funcionar la seva pròpia base de dades al damunt i també IBM té els seus propis productes de base de dades.

La figura 3 il·lustra la popularitat del servidor web Apache, cosa que també indica la popularitat del programari de codi obert en els mercats de servidors de web:

Figura 2. Participació en el mercat de servidors de web. [11]

La gràfica de la figura 4 descriu els diferents segments del mercat de servidors de web a començament dels anys 2000. És possible construir un servidor fiable de web fent servir només components de codi obert.

Figura 3. Principals components de programari per a servidors de web a començaments dels anys 2000. [12]

La popularitat del codi obert il·lustra com la normalització i la generalització tant en el maquinari com en components de programari han generat una activitat innovativa disruptiva. Grans passos en la innovació de maquinari han repercutit també en la innovació del programari. [13] El creixement ràpid d'equipament de xarxa ha significat una demanda creixent de programari amb plataforma segura, de fiar i barata allà on la plataforma dominant de Windows PC no ha estat adequada. Microsoft han desenvolupat ràpidament la seva tecnologia NT Windows en aquest mercat. Per altra banda, ordinadors centrals corporatius i cars amb plataformes Unix privatives no han estat dirigides al mercat de baix cost on s'ha esdevingut l'expansió més ràpida d'Internet.

Tanmateix, la popularitat no implica directament participació en els ingressos. El codi obert té típicament un preu significativament més baix que els productes privatius. Segons un IDV, la participació de Microsoft en tots els enviaments de servidor que generen ingressos el 2002 va ser de 55 % mentre Linux tenia només el 23 %. [14] Aquests dos eren els únics sistemes de funcionament de servidors amb una participació creixent en el mercat. IDC també va valorar que els ingressos comercials totals eren al voltant dels 18,6 bilions de dòlars. [15]

A més, el codi obert no ha tingut encara gaire èxit en el programari d'ordinador personal. La participació en el mercat no ha canviat gaire. Si es fan servir cerques fetes amb Google com a indicador, durant el mes de juny del 2001 i juny del 2004, un 1 % constant de totes les cerques venien d'ordinadors amb el sistema operatiu Linux. La participació en el mercat de Mac OS ha estat al voltant del 3-4 % mentre altres sistemes operatius que no siguin Windows han guanyat un altre 4 %. La resta de cerques de Google, és a dir més d'un 90 %, eren fetes des d'ordinadors amb Windows de Microsoft. [16] També hi ha programari fiable de codi obert disponible en les categories més importants de programari d'aplicacions, amb inclusió del programari d'oficina (processador de text, full de càlcul, i presentació), navegador de web i correu electrònic però ha resultat difícil trobar cap participació de mercat rellevant dels productes dominants de Microsoft. [17]

Els models comercials de programari actuals es poden distingir des de diferents perspectives. Per exemple, segons si el programari es ven com a producte o com a servei, l'estructura del canal de vendes, i les fonts d'ingressos. [18] Taula 2 identifica una possible classificació utilitzada en la documentació basada en quatre models més aviat genèrics:

Taula 2. Models comercials genèrics de programari. [19]

Potser la manera més corrent de comercialitzar que tenen les empreses de programari és venent projectes de programari. En aquest model, una empresa ven la seva feina de programació com un servei, més que com un programari. El negoci de projectes no es diferencia gaire d'un servei de taxi en el fet que com més cotxes hi hagi (programadors) més diners es poden recaptar. Per exemple, grans empreses d'IT com IBM segueixen el model comercial del projecte quan venen serveis "d'integració de sistema". [20]

A continuació, el model tradicional per al comerç de productes de programari es podria descriure com publicació de programari. En aquest model, el programari es llicencia com si es vengués com un producte físic. La publicació de programari funciona de manera força similar a la publicació impresa, en la qual es venen llibres fets a partir de manuscrits. Microsoft n'és un clàssic exemple venent el sistema operatiu Windows i les aplicacions Office.

La Internet com a canal de distribució i entorn d'ús ha permès diverses maneres de comercialitzar el programari. La subscripció de programari es pot considerar una combinació dels dos models tradicionals. Anomenada de vegades aplicació que proporciona servei, la subscripció és una manera més interactiva de vendre programari com a producte en línia amb serveis afegits de manera personalitzada. Gairebé totes les empreses de programari que venen serveis relacionats amb el programari a Internet com els mercats en línia es poden classificar sota el model de subscripció.

Finalment, han aparegut diferents models de negoci basat en programari comercial. Aquí, es disposa d'un producte bàsic o un component estandaritzat gratuït o per un preu simbòlic. La majoria de productes de programari de codi obert, com Linux i Apache es poden situar en aquesta categoria. Per definició, totes les vendes en el model comercial es basen en mitjans indirectes que produeixen un efecte multiplicador en la base d'usuaris potencialment gran i dinàmica. Per exemple, serveis afegits, productes combinats i marca són fonts d'ingressos indirectes essencials.

Evidentment, es pot criticar qualsevol classificació de models empresarials de programari. Es pot dir per exemple i amb raó que només hi ha models de negoci basats en producte (amb llicència) i models de negoci basats en servei. [21] Per exemple, publicacions i subscripció es poden caracteritzar com a models diferents de llicències dins de la categoria general d'empreses de productes de programari. La taula 2 es basava en aquesta simple categorització.

On se situa el codi obert dins d'aquest marc? Clarament, el codi obert no s'acaba en el model empresarial de programari comercial tal com es descriu en la bibliografia inicial. [22] Tal com veurem, moltes grans empreses d'IT com IBM, HP i Novell que venen projectes (serveis) de programari fan servir de forma considerable components de programari de codi obert. El codi obert també permet en gran manera la subscripció de programari. Els llocs web més populars, siguin comercials o no, funcionen bàsicament amb codi obert. Finalment, podem distingir empreses de codi obert que venen llicències tradicionals a més de la gratuïta i per tant fan servir el model de publicació. Empreses noves com MySQL, TrollTech i Sleepycat Software han estat capdavanteres en aquest plantejament. [23] El resultat és que el programari de codi obert es pot combinar amb qualsevol model empresarial de programari popular. No té sentit parlar d'empreses de programari de codi obert com si això fes referència a un model empresarial específic de programari.

.^1. Campbell-Kelly (2003), p. 9

.^2. Campbell-Kelly (2003), pàg. 118-119, 161-162.

.^3. Campbell-Kelly (2003), p. 203.

.^4. Segons Grindley (1995), p. 141, les raons principals per l'arquitectura oberta eren la pressa al mercat, el poc risc perquè es confiava en altres subministradors, i les dificultats tècniques per protegir el complex estàndard. IBM va intentar fer privatiu el disseny del xip BIOS però altres fabricants van saber eludir-ho.

.^5. Campbell-Kelly, p. 11.

.^6. Carr (2004) ofereix una visió crítica de l'impacte empresarial d'aquesta tendència en la indústria de l'IT en general: cada vegada és més difícil obtenir un avantatge competitiu pel fet d'utilitzar cert programari si, bàsicament, tothom el té.

.^7. Extret de les enquestes anuals entre el 2000 i 2004 de la revista de programari "Software 500". Segons la seva metodologia "els ingressos del programari inclouen quota de llicències, com també els ingressos per manteniment del producte i suport i serveis professionals. Els ingressos per formació, venda de maquinari i perifèrics queden exclosos. Vegeu també The Economist (2001) per poder comparar.

.^8. European Information Technology Observatory (2004).

.^9. Vegeu e.g. Kenney (2000).

.^10. Torrisi (1998), p. 155-156

.^11. Vegeu Netcraft (2004) per a una enquesta que es posa al dia contínuament basada en més 40 milions de llocs de servidors.

.^12. Els productes marcats amb un asterisc (*) són de codi obert.

.^13. Torrisi (1998), p. 154.

.^14. Segons IDC (2003),"només els enviaments pagats de programari, tant si van inclosos amb el maquinari com si s'envien sense maquinari, s'incorporen a les estadístiques d'enviaments generadors d'ingressos."

.^15. IDC (2003).

.^16. Informació recollida de Google Zeitgeist (2004). Google és actualment el cercador més popular a Internet. A començaments del 2003 es feien al voltant de 250 milions de cerques al dia segons l'informe OneStat (2003a). La informació de Google Zeitgeist sobre la participació en el mercat dels sistemes operatius és només indicativa. Per exemple, OneStat (2003b) va informar que entre els usuaris de web, Linux tindria una participació del 0,5 % i Apple només el 1,5 % amb més del 97 % per a Microsoft.

.^17. OneStat (2004) va informar que Internet Explorer de Microsoft té el 93 % de domini entre els navegadors de web mentre el Mozilla de codi obert (navegadors Firefox, Mozilla i Netscape) tenen una participació combinada del 5 % aproximadament. Actualment, Firefox està prenent participació d'Explorer després del llançament de Firefox 1.0 el novembre de 2004. Aquesta és la primera vegada des que Mozilla va llançar-se al codi obert el 1998 que ha pres una participació considerable de l'Internet Explorer de Microsoft.

.^18. Vegeu Rajala et al (2001).

.^19. Taula revisada de Rajala et al. (2001).

.^20. Evidentment, grans empreses com IBM comercialitzen programari segons diversos models, i el de projectes n'és un.

.^21. Per exemple, Cusumano (2004) construeix el seu marc d'empresa de programari basant-se en aquesta distinció entre productes llicenciats i serveis.

.^22. Raymond (1997) va ser potser el primer en analitzar els models empresarials de codi obert sota el model comercial.

.^23. El seu model empresarial es tractarà detalladament en el capítol 7.3.