Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » La propietat intel·lectual i els seus malcontentaments » Reflexions finals: Perspectiva oberta sobre la propietat intel·lectual

Com ja hem vist, les lleis de propietat intel·lectual han evolucionat fins a cobrir els productes de programari en el més mínim detall. Avui dia, el copyright, les patents i els sistemes de protecció tècnica s'apliquen per tal de regir l'ús dels productes de programari. Però són necessàries aquestes lleis? Aquesta és una pregunta crucial que encara no té resposta. El fet és que el programari tenia llicències abans que existissin copyrights o patents de programari. Així doncs, a la pràctica, l'aplicació de les lleis de propietat intel·lectual no ha tingut un efecte funest sobre la qüestió de les llicències de programari.

No obstant, cal vigilar de no confondre copyright i patents. Es pot dir que la funció de les patents en la indústria del programari no ha estat, en primer lloc, la de permetre l'atorgament de llicències. Les patents atorguen als propietaris dels drets la potestat d'exclourealtres d'usar el programari. El copyright, a l'inrevés, no garanteix al propietari, a la pràctica, massa poder per excloure d'altres, ja que el copyright només cobreix el codi, i el codi sempre pot ser reprogramat per cobrir la mateixa funció desitjada. No obstant, el copyright permet un cert control sobre la reutilització del codi font. Alguns models d'atorgament de llicències de codi obert es basen en la possibilitat de controlar i fer acomplir el reciclatge.

La diferència entre el poder d'excloure i l'opció de controlar el reciclatge del codi font és notable. El primer, basat en les patents, s'aplica a qualsevol producte de programari encara que es tracti de creacions independents. En aquest sentit es considera que les patents van en contra dels principis del codi obert, ja que poden aturar la creació de nous treballs independents. La darrera noció de reciclatge controlat, no obstant, s'ajusta als principis del codi obert. Es pot requerir la publicació del codi font en primer lloc, i aplicar-lo després als derivats directes del codi original. D'aquesta manera, el copyright fa valer els principis del codi obert.

De fet, el codi obert està desenvolupant el copyright cap a l'idea original del droit d'auteur. [1] El concepte de còpia està desestimat ja que en la retòrica del codi obert el problema de còpia és vist com una cosa del segle XVI. Els drets d'autors, tal com es van desenvolupar originalment a la França del segle XVIII anaven en contra dels propietaris de la premsa escrita que controlaven la reimpressió de còpies. Les impremtes comercials del segle XX -els fabricants de programari, les companyies discogràfiques i similars- van reinventar el concepte de copyright i els drets personals d'autor van acabar als peus de pàgina. Una forma d'entendre el codi obert és veure'l com a promotor dels ideals originals sobre els drets inalienables de l'autor a controlar la integritat i paternitat de les seves creacions personals. Al mateix temps, el codi obert també pretén debilitar el paper de les patents. És per aquesta raó que l'impacte del codi obert sobre la propietat intel·lectual no és gens clar: mentre que alguns aspectes han estat clarament atacats, altres s'han revivificat.

Notes:

.^1. Vegeu també Metzger i Jaeger (2002), pàg. 94-95.