cultura lliure cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » Introducció » Terminologia, perspectiva i limitacions


1.2   Terminologia, perspectiva i limitacions



L'objectiu principal d'aquest llibre és el dret de la propietat intel·lectual (DPI) Es pot definir com un monopoli (o privilegi) limitat -tant pel que fa a termini i abast- acordat pel govern per regular certs usos de programari. Aquesta definició de monopoli assumeix implícitament que els drets no poden ser omnipotents sinó que s'han d'equilibrar. Per questions pràctiques, la discussió es limita al copyright (referent a "obres") i patents (referent a "innovacions"). En documents legals més formals, les expressions "la protecció de copyright de programes informàtics" i "innovacions implementades amb ordinador" són d'ús corrent. Aquest llibre fa servir, tanmateix, termes més generals com ara copyright de programari i patents de programari quan es parla de copyright i patents en referència a programes informàtics. Aquesta terminologia és també més corrent en documents econòmics i d'altres ciències socials.

Les llicències de programari són documents contractuals, que defineixen com s'han de fer servir el drets de patent i el copyright. Unllicenciador acostuma a ser un desenvolupador de programari que dóna llicència per més o menys d'aquests drets a llicenciats. Un llicenciat tant pot ser un altre desenvolupador com un usuari final. El terme codi obert es defineix com un seguit de llicències de programari, que segueixen certs criteris definits en l"Open Source Definition. Així, aquest llibre estudia com les empreses de programari apliquen les lleis de propietat intel·lectual amb llicències de codi obert. - Amb programari privatiu i llicències, aquest llibre es refereix en general a tot menys al codi obert. Tot i amb això, no es tracta d'una categorització clara i neta. Hi ha moltes llicències privatives que compleixen alguns dels criteris de codi obert, (és a dir, codi font compartit, sense copyright ni drets de patents), però no tots.

Per indústria de programari en aquest llibre ens referim a empreses que ofereixen productes comercials de programari per a servidor i ordinadors de taula. Específicament, es refereix a aquelles parts de la indústria on les llicències de codi obert es fan servir de forma considerable. Evidentment no és possible valorar les pràctiques i implicacions de llicències a la indústria en general. Així, per exemple, qüestions específiques amb jocs d'ordinador i sistemes incrustats en general s'han omès.

En aquest llibre hi ha dues perspectives principals:

  • En primer lloc, la d'un desenvolupador de programari - que acostuma a ser una empresa de programari. Com que la llicència és essencialment una de les funcions operatives de qualsevol empresa de programari, és natural que es discuteixi l'impacte del codi obert en les pràctiques de llicència. A més, la perspectiva del desenvolupador sovint encaixa amb l'opinió d'empreses petites o mitjanes, o altres empreses independents, tot el negoci de les quals depèn de les decisions sobre les llicències.

  • En segon lloc, la d'un legislador. Les implicacions generals de canviar pràctiques de llicències tenen a veure amb la normativa. Aquest estudi identifica implicacions en la regulació de copyright i patents com també en la gestió de la propietat intel·lectual dins de les empreses de programari.

En resum, aquest llibre veu els drets de propietat intel·lectual "en acció". Les perspectives seleccionades limiten necessàriament i fins a cert punt el plantejament. Per exemple, les discussions descriptives sobre l'evolució històrica i els conceptes legals (estàtics) de copyright de programari finalment només recolzen les tesis principals del llibre.



Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
AbreviaturesABREVIATURES
1.  Introducció1. INTRODUCCIó
1.1.  Problema1.1. Problema
1.2.  Terminologia, perspectiva i limitacions 1.2. Terminologia, persp...
1.3.  Mètode1.3. Mètode
1.3.1.  Raó fonamental per als diferents mètodes utilitzats1.3.1. Raó fonamental pe...
1.3.2.  Continuació de models en la història empresarial1.3.2. Continuació de mo...
1.3.3.  Una perspectiva econòmica1.3.3. Una perspectiva e...
1.3.4.  Dret comparatiu i normes socials1.3.4. Dret comparatiu i...
1.4.  Context i fonts acadèmiques1.4. Context i fonts aca...
1.5.  Visió global del'estudi1.5. Visió global del'es...
2.  De privatiu a obert:Evolució dels models de llicència en la indústria del programari2. DE PRIVATIU A OBERT:E...
2.1.  Indústria del programari2.1. Indústria del progr...
2.1.1.  Breu repàs històric2.1.1. Breu repàs històr...
2.1.2.  Dimensions i regions del mercat2.1.2. Dimensions i regi...
2.1.3.  Emergència de codi obert2.1.3. Emergència de cod...
2.1.4.  Models comercials de programari i codi obert2.1.4. Models comercials...
2.2.  Llicències privatives2.2. Llicències privativ...
2.2.1.  La decisió de separació d'IBM i les llicències empresarials2.2.1. La decisió de sep...
2.2.2.  Llicència de mercats massius i programari de prova2.2.2. Llicència de merc...
2.2.3.  Llicències privatives avui2.2.3. Llicències privat...
2.3.  Programari lliure illicències de codi obert2.3. Programari lliure i...
2.3.1.  Llicència de la BSD i copyrights d'Unix2.3.1. Llicència de la B...
2.3.2.  Llicència pública general de GNU, Linux i SCO2.3.2. Llicència pública...
2.3.3.  El codi obert entra al vocabulari2.3.3. El codi obert ent...
2.4.  Dimensions socials i polítiques del codi obert2.4. Dimensions socials ...
2.4.1.  El codi obert il apoderament individual2.4.1. El codi obert il ...
2.4.2.  La Comunitat i els seus fronts2.4.2. La Comunitat i el...
2.4.3.  Objectius ètics o tècnics?2.4.3. Objectius ètics o...
2.4.4.  Influència en les institucions polítiques2.4.4. Influència en les...
2.4.5.  Iniciatives pràctiques de polítiques públiques2.4.5. Iniciatives pràct...
2.5.  Conclusió: Explicació del paper cada cop més important del codi obert2.5. Conclusió: Explicac...
3.  Principis econòmics dels productes informàtics3. PRINCIPIS ECONòMICS D...
3.1.  Caracterització econòmica dels productes informàtics3.1. Caracterització eco...
3.1.1.  Perspectiva de l'economia de xarxa3.1.1. Perspectiva de l'...
3.1.2.  Programari com un bé econòmic3.1.2. Programari com un...
3.1.3.  Components i sistemes3.1.3. Components i sist...
3.1.4.  Trajectòria de la dependència, immobilització i efectes de xarxa3.1.4. Trajectòria de la...
3.2.  Economia del copyright informàtic3.2. Economia del copyri...
3.2.1.  Motivació dels desenvolupadors3.2.1. Motivació dels de...
3.2.2.  Inversors i incentius3.2.2. Inversors i incen...
3.2.3.  El cost de copiar3.2.3. El cost de copiar
3.2.4.  Límits òptims del copyright3.2.4. Límits òptims del...
3.2.5.  Mecanismes de compensació3.2.5. Mecanismes de com...
3.2.6.  És ineficaç el copyright informàtic?3.2.6. És ineficaç el co...
3.3.  Economia de la innovació informàtica i les patents3.3. Economia de la inno...
3.1.1.  Innovació a la indústria del programari3.1.1. Innovació a la in...
3.3.2.  Relació difícil entre la innovació i les patents3.3.2. Relació difícil e...
3.3.3.  Les patents com a actius estratègics3.3.3. Les patents com a...
3.3.4.  Diferents mitjans per apropiar-se la innovació3.3.4. Diferents mitjans...
3.3.5.  Un model d'innovació obert3.3.5. Un model d'innova...
3.4.  Normativa de competència i els límits dels drets d'exclusivitat3.4. Normativa de compet...
3.5.  Resum: Justificació econòmica de les llicències obertes3.5. Resum: Justificació...
4.  La propietat intel·lectual i els seus malcontentaments4. LA PROPIETAT INTEL·LE...
4.1.  Repte de la protecció del programari4.1. Repte de la protecc...
4.1.1.  Inicis de la discussió i pràctica4.1.1. Inicis de la disc...
4.1.2.  Proposta de l'OMPI4.1.2. Proposta de l'OMP...
4.2.  El copyright i els seuslímits4.2. El copyright i els ...
4.2.1.  El programari entra a la llei del copyright4.2.1. El programari ent...
4.2.2.  El debat de la interoperabilitat4.2.2. El debat de la in...
4.2.3.  Abast actual del copyright informàtic4.2.3. Abast actual del ...
4.3.  El retorn de les patents4.3. El retorn de les pa...
4.3.1.  L'exemple dels EUA4.3.1. L'exemple dels EU...
4.3.2.  Europa segueix4.3.2. Europa segueix
4.3.3.  Normativa internacional4.3.3. Normativa interna...
4.3.4.  Abast actual de les patents de programari4.3.4. Abast actual de l...
4.4.  Protecció tècnica4.4. Protecció tècnica
4.4.1.  Primers sistemes de protecció de còpia4.4.1. Primers sistemes ...
4.4.2.  Legislació antipirateria4.4.2. Legislació antipi...
4.4.3.  És efectiva la protecció tècnica?4.4.3. És efectiva la pr...
4.4.4.  La promesa dels sistemes de confiança4.4.4. La promesa dels s...
4.5.  Estan desequilibrades les lleis de propietat intel·lectual?4.5. Estan desequilibrad...
4.5.1.  Principid'equilibri4.5.1. Principid'equilib...
4.5.2.  Tendència d'expansió4.5.2. Tendència d'expan...
4.5.3.  El codi obert com aforça d'equilibri?4.5.3. El codi obert com...
4.6.  Reflexions finals: Perspectiva oberta sobre la propietat intel·lectual4.6. Reflexions finals: ...
5.  Les llicències de codi obert com a mecanismes alternatius de governança5. LES LLICèNCIES DE COD...
5.1.  La negociació a l'ombra de la llei de propietat intel·lectual5.1. La negociació a l'o...
5.1.1.  Què fa que una llicència sigui de codi obert?5.1.1. Què fa que una ll...
5.1.2.  Què és el que no es requereix?5.1.2. Què és el que no ...
5.1.3.  Compliment d'un pacte de codi obert5.1.3. Compliment d'un p...
5.1.4.  Categories de llicències5.1.4. Categories de lli...
5.1.5.  Popularitat de les llicències de codi obert5.1.5. Popularitat de le...
5.1.6.  Marc per a l'anàlisi de les llicències5.1.6. Marc per a l'anàl...
5.2.  GNU GPL i reciprocitat forta5.2. GNU GPL i reciproci...
5.2.1.  Obres derivades en la llei de copyright5.2.1. Obres derivades e...
5.2.2.  Obres derivades i la GPL5.2.2. Obres derivades i...
5.2.3.  Les patents i la GPL5.2.3. Les patents i la ...
5.2.4.  GPL i compatibilitat de llicència5.2.4. GPL i compatibili...
5.2.5.  Altres Llicències amb Reciprocitat Forta5.2.5. Altres Llicències...
5.3.  GNU LGPL i reciprocitat estàndard5.3. GNU LGPL i reciproc...
5.3.1.  Funcionalitat LGPL5.3.1. Funcionalitat LGP...
5.3.2.  Altres llicències amb reciprocitat estàndard5.3.2. Altres llicències...
5.4. BSD i les llicències permissives5.4. BSD i les llicències...
5.4.1. . La funcionalitat de BSD5.4.1. . La funcionalitat...
5.4.2.  Altres llicències permissives5.4.2. Altres llicències...
5.5.  Excursió: Llicències de continguts oberts de Creative Commons5.5. Excursió: Llicèncie...
5.5.1.  Antecedents5.5.1. Antecedents
5.5.2.  La funcionalitat de Creative Commons5.5.2. La funcionalitat ...
5.5.3.  Assignació de riscos i garanties5.5.3. Assignació de ris...
5.5.4.  Internacionalització i formalitats5.5.4. Internacionalitza...
5.5.5.  Reflexions finals5.5.5. Reflexions finals
5.6.  Resum Competència entre les normes de concessió de llicències en evolució5.6. Resum Competència e...
6.  Defensa amb codi obert. Gestió del risc d'usurpació i patents6. DEFENSA AMB CODI OBER...
6.1.  Com fer front al risc d'usurpació dels DPI?6.1. Com fer front al ri...
6.1.1.  Antecedents6.1.1. Antecedents
6.1.2.  Natura de les usurpacions dels DPI per tercers6.1.2. Natura de les usu...
6.1.3.  Alternatives per afrontar els riscs6.1.3. Alternatives per ...
6.1.4.  Pràctiques reals de gestió6.1.4. Pràctiques reals ...
6.1.5.  Reflexions finals6.1.5. Reflexions finals
6.2.  Els problemes de les patents i les possibles polítiques per resoldre-ho6.2. Els problemes de le...
6.2.1.  Antecedents6.2.1. Antecedents
6.2.2.  Llicències de codi obert i risc de violació de patents6.2.2. Llicències de cod...
6.2.3.  Procés de desenvolupament des de la perspectiva de les patents6.2.3. Procés de desenvo...
6.2.4.  Debat sobre polítiques de codi obert i patents6.2.4. Debat sobre polít...
6.2.5.  Exempció de responsabilitat en el cas del codi obert?6.2.5. Exempció de respo...
6.3.  Conclusió: Les lleis sobre drets de propietat intel·lectual són millorables6.3. Conclusió: Les llei...
7.  Us ofensiu del codi obert: Alguns casos pràctics sobre llicències7. US OFENSIU DEL CODI O...
7.1.  Llicències de codi obert per obtenir guanys7.1. Llicències de codi ...
7.1.1.  Possibilitats d'establir preus per als productes7.1.1. Possibilitats d'e...
7.1.2.  Com controlar el desenvolupament?7.1.2. Com controlar el ...
7.2.  Estudi de cas 1: Les llicències lliures i el programari dels sistemes operatius7.2. Estudi de cas 1: Le...
7.2.1.  Introducció7.2.1. Introducció
7.2.2.  Perspectiva general del mercat7.2.2. Perspectiva gener...
7.2.3.  Marc d'estudi7.2.3. Marc d'estudi
7.2.4.  Microsoft Windows7.2.4. Microsoft Windows
7.2.5.  Apple OS X7.2.5. Apple OS X
7.2.6.  Distribucions GNU/Linux7.2.6. Distribucions GNU...
7.2.7.  Reflexions finals7.2.7. Reflexions finals
7.3.  Estudi de cas 2: Llicència dual i programari incrustat7.3. Estudi de cas 2: Ll...
7.3.1.  Com funciona la llicència dual?7.3.1. Com funciona la l...
7.3.2.  Marc d'estudi7.3.2. Marc d'estudi
7.3.3.  Sleepycat Software Inc.7.3.3. Sleepycat Softwar...
7.3.4.  MySQL AB7.3.4. MySQL AB
7.3.5.  TrollTech AS7.3.5. TrollTech AS
7.3.6.  Quan té sentit la llicència dual?7.3.6. Quan té sentit la...
7.4.  Reflexions finals7.4. Reflexions finals
8.  Conclusions8. CONCLUSIONS
8.1.  L'expansió del codi obert8.1. L'expansió del codi...
8.2.  Impacte sobre les pràctiques llicenciadores8.2. Impacte sobre les p...
8.3.  Impacte en la gestió de la propietat intel·lectual8.3. Impacte en la gesti...
8.4.  Impacte en la regulació comercial i estudi legal8.4. Impacte en la regul...
ReferènciesREFERèNCIES



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional