Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Programari lliure en la indústria del programari » Anàlisi DAFO

L'anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) és una eina força usada en l'anàlisi estratègica per determinar quines són les debilitats i les fortaleses internes que té un producte, un servei o una empresa, i quines són les amenaces i les oportunitats externes a què ens enfrontem. A continuació, detallem una anàlisi DAFO del programari lliure en l'entorn actual.

Duplicació d'esforços. Malgrat que tothom reconeix que la diversitat d'opcions és bona i que la tendència general és que fins i tot empreses competidores col·laborin en un mateix projecte, alguns projectes amb objectius idèntics podrien avançar a ritmes molt més àgils si s'unifiquessin esforços. Sense anar més lluny, només cal observar les diferents distribucions de GNU/Linux existents que tenen els mateixos objectius.

Manca de productes en certs segments. Encara avui hi ha segments de mercat en què el programari lliure no pot oferir una opció lliure.

Desconeixement. El programari lliure parteix d'un alt grau de desconeixement per part d'usuaris, de professionals del sector i de responsables de tecnologies de la informació. és encara habitual que es confongui el programari lliure amb el programari gratuït, o que es qüestioni l'existència de serveis professionals adreçats a l'empresa.

Costos de canvi alts. Els formats privatius, la migració de dades, els contractes de llicència existents, la corba d'aprenentatge dels usuaris i els responsables d'administració de sistemes de productes nous, són alguns dels reptes a què s'enfronta qualsevol organització que vol migrar cap a solucions lliures. Molts d'aquests costos de canvi són compartits amb qualsevol migració d'un sistema informàtic a un altre, i no són exclusius del programari lliure. Atesos els costos de canvi, sovint per a moltes organitzacions és més fàcil començar usant solucions lliures en els projectes nous que en els projectes existents.

Drets d'autor. El precedent creat per SCO, que a l'inici del 2003 va començar a demandar empreses usuàries de GNU/Linux, entre les quals hi havia IBM, per una suposada violació de drets d'autor, ha mostrat la necessitat que desenvolupadors, usuaris i projectes es protegeixin jurídicament de possibles reclamacions legals. A mesura que el programari lliure guanyi en adopció, i més empreses hi facin negoci, augmentarà el risc que apareguin empreses que van a judici, amb raó o sense, per reclamar possibles violacions de drets d'autor.

Patents de programari. Les patents en el món del programari permeten que les empreses amb més recursos econòmics i legals estableixin barreres d'accés a les noves tecnologies i minin la innovació d'altres empreses, a l'hora que augmenten innecessàriament els costos de desenvolupament del programari i creen una incertesa a les empreses desenvolupadores, ja que en qualsevol moment poden infringir una patent sense saber-ho. Les patents de programari representen una amenaça molt important per a la indústria del programari en general i per al programari lliure en particular.

Manca de professionals qualificats. Des del principi de l'any 2002 fins ara, s'ha anat consolidant un gruix d'empreses proveïdores de tecnologies de la informació a Catalunya amb la capacitat i l'experiència per treballar amb programari lliure. Així mateix, la presència del programari lliure ha anat guanyant pes amb els estudis reglats a les universitats i amb els programes de formació continuada, cosa que es tradueix en més professionals qualificats. Malauradament, en el món del programari lliure i en moltes de les solucions relacionades, encara hi ha un gruix molt important de professionals de la informàtica que desconeixen aquesta tecnologia i que tenen un poder decisiu en l'avaluació i l'adjudicació de projectes nous.

Diversificació d'interessos. En molts projectes de programari lliure convergeixen els interessos de voluntaris, d'empreses i d'universitats. Aquesta diversitat d'interessos fa que els projectes hagin de respondre a les necessitats generades per objectius i motivacions diferents.

Estàndards oberts. El programari lliure ofereix un suport excel·lent als estàndards oberts, com ara totes les tecnologies web i de xarxa, que suporta perfectament. Addicionalment, alguns estàndards tan importants com l'OpenDocument han sorgit de formats de programes lliures, en aquest cas el format de l'OpenOffice.org.

Multiplataforma. Moltes de les principals aplicacions d'escriptori lliures, com ara l'OpenOffice.org, el Firefox o el GIMP, entre d'altres, es troben disponibles per a Mac, Windows i Linux. El fet de ser multiplataforma deslliga els usuaris d'un sistema operatiu concret i els permet usar la mateixa aplicació en diferents tipus de sistemes.

Multilingüisme. Les llengües minoritàries, com ara el català, l'èuscar, el gallec o l'occità, han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari privatiu. Això es deu al fet que, a causa de les llicències, només el fabricant del programari pot fer-ne o autoritzar-ne les traduccions. En el món del programari lliure, aquestes llengües, i moltes d'altres, gaudeixen d'una bona salut. Els projectes lliures principals, com ara l'OpenOffice.org, el KDE, el Mozilla o el GNOME, així com moltes altres aplicacions, tenen nombroses traduccions, en alguns casos a més de setanta llengües.

Personalització. El programari privatiu es ven en forma de paquet estàndard, que tot sovint no s'adapta a les necessitats específiques d'empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari està basada en el desenvolupament de projectes personalitzats. Gràcies al fet que disposem del codi font, el programari lliure permet personalitzar els programes tant com sigui necessari, fins que cobreixin exactament les nostres necessitats. La personalització és una àrea molt important en què el programari lliure pot respondre molt millor que el programari privatiu, i a uns costos molt més raonables.

Independència del proveïdor. Un dels grans problemes en la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet esdevé encara més greu quan el fabricant no lliura el codi font del producte, ja que, inevitablement, el client hi quedat lligat per a noves versions i, en general, per a qualsevol millora que necessiti. Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a l'aplicació. En el món del programari privatiu, el desenvolupador de l'aplicació és l'únic que pot oferir tots els serveis.

Costl cost del programari és un factor important, i de vegades determinant, en l'elecció de sistemes informàtics nous. El programari lliure no només no té cost de llicència, sinó que sovint els costos d'administració són inferiors als de les plataformes privatives.

Importància generalitzada. Les organitzacions que poden invertir força recursos, com ara IBM, Google, la NASA o molts governs arreu del món, usen programari lliure com a part de la seva infraestructura i col·laboren per millorar-lo i desenvolupar-lo. El programari lliure és cada cop més important per a més persones i organitzacions.

Creixement en un enton de lliure competència. El programari lliure està experimentant un fort creixement, i el nombre d'oportunitats per oferir productes i serveis és cada cop més gran. La mateixa filosofia del programari lliure, segons la qual ningú no té el monopoli de desenvolupament i distribució, té com a conseqüència un entorn competitiu que es beneficiós per als usuaris i els emprenedors d'iniciatives noves.

Baix cost d'oportunitat. En el món del programari lliure hi ha milers d'aplicacions que podem usar per construir solucions, cosa que ofereix un cost baix d'oportunitat a aquells que volen desenvolupar productes nous. Addicionalment, la distribució de programari a través d'Internet i els sistemes de paquets de les distribucions GNU/Linux ens posen a l'abast un gran nombre d'usuaris de manera gratuïta.