Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Casos d'èxit » Cervi

Cervi SA va ser fundada el 1975 amb l'objectiu de comercialitzar i d'importar conductors elèctrics industrials. L'any 1988 va iniciar un procés d'expansió comercial amb l'obertura d'una delegació a València. Aquest creixement va continuar l'any 1989 amb la inauguració de la filial d'Arrigorriaga (Biscaia), que cobreix el nord peninsular, en la qual participen amb un 60% del capital, i l'obertura de la delegació de San Fernando de Henares (Madrid), que cobreix el centre de la Península. Avui dia Cervi SA té més de 5.000 m²d'instal·lacions distribuïts per tota la geografia espanyola i una facturació superior als 21 milions d'euros el 2005. Actualment té la seu principal a Terrassa.

Cervi SA s'ha especialitzat en la distribució de cables per a telecomunicacions, incloent-hi els serveis mòbils, la robòtica, l'electrònica, la telefonia i l'ús industrial. Disposa de més de 4.000 referències de productes en el catàleg.

Antecedents tecnològics

Fins a mitjan del 2001, Cervi SA disposava d'un sistema en producció VAX de Digital Equipment Corporation. L'any 1992 aquesta empresa va ser adquirida per Compaq, que va començar un procés de venda dels actius de Digital. Cap al final dels noranta, VAX va deixar d'actualitzar-se. Cervi SA tenia setze connexions simultànies contra el VAX, que era el màxim que el sistema suportava, i alguns cops les sessions es col·lapsaven. L'entrada oficial de l'euro l'any 2002 va posar sobre la taula una data màxima de migració cap a un altre sistema, ja que no hi havia possibilitat d'actualitzar l'aplicació i el sistema VAX havia queda obsolet.

Descripció de la solució implantada

La proposta de treballar amb programari lliure i Linux va venir del Departament de Telecomunicacions de Cervi SA, i és la línia que es va seguir. Per poder dur a terme la gestió de l'empresa es va desenvolupar una aplicació a mida en llenguatge PHP i base de dades MySQL. S'hi pot accedir amb qualsevol navegador via web a través de la intranet i disposa de mòduls per gestionar completament els articles, els fabricants, les comandes i els usuaris.

Aquesta aplicació es troba en dos servidors en producció que donen servei a les quatre oficines de l'empresa i dos servidors més en replicació i sincronització de la base de dades MySQL, cosa que fa que la solució sigui redundant davant de fallades de maquinari. Per dur a terme aquestes tasques, hi ha instal·lat el programa Samba, que permet accedir a xarxes Windows per obtenir fitxers per a l'enviament de dades a entitats bancàries, compartir fitxers amb clients Windows i imprimir. També estan configurats els serveis LPR per a la impressió local i remota de factures i d'informes.

Captura de pantalla de l'aplicació de gestió PHP de Cervi SA

Finalment, hi ha instal·lat el programari de replicació de MySQL per a la sincronització en directe de producció i els sistemes de còpies de seguretat (la base de dades principal fa una mica menys d'1 GB).

Per monitorar l'estat dels diferents serveis de xarxa s'han utilitzat els programes Nagios¹ i NetMGR, que ajuden en l'estimació de gestió de recursos.

Factors clau de l'èxit

El fet que el Linux faciliti l'administració remota del sistema fa possible que els tècnics de l'empresa GNUnetworks, la qual té assignada l'administració de la xarxa, puguin fer-ne el manteniment i solucionar incidències sense haver de desplaçar-se a la seu del client. Així mateix, com que és un sistema obert de base de dades, permet capturar dades i posteriorment processar-les, per exemple, per al tractament d'informes.

Per a Cervi SA, una de les claus de l'èxit de la solució nova és la solidesa, ja que sempre està disponible i no hi ha interrupcions en l'ús dels sistemes bàsics per al dia a dia de l'empresa. Els responsables de Cervi SA també en destaquen la rapidesa i, pel que fa al procés de facturació de final de mes, observen que «abans l'ordinador podia estar calculant la facturació unes dues hores. Ara la calcula en deu segons. Parlem de processar, en aquests segons, de 3.500 a 4.000 albarans i fer unes 850 factures».

Notes: