cultura lliure cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Empreses proveïdores de tecnologia » Dunlock


6.4   Dunlock



Dades de l'empresa


Empresa: Dunlock Enginyeria Informàtica

Web: www.dunlock.com

Població: Girona

Any de fundació: 2004

Nombre d'empleats: 4

Experts en tecnologies: Linux, Apache, PHP, MySQL, Mambo/Joomla, Zen Cart, PostgreSQL.

àrees d'especialització: desenvolupament d'aplicacions web, intranet, extranet; desenvolupament de programari de gestió, i administració de servidors GNU/Linux.



Qüestionari


Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Jordi Catà, sóc enginyer informàtic i el fundador de Dunlock Enginyeria Informàtica. Entre les meves tasques, hi ha la direcció tècnica de la part d'enginyeria. Deixo per perfils més especialitzats la part de direcció comercial i la direcció financera.


Com va començar l'empresa?

La idea va sorgir com una manera de satisfer les necessitats personals com a emprenedor. Coneixíem diferents empreses del mercat gironí i vam apostar per voler aportar solucions de qualitat als clients. En aquest sentit, el programari lliure ens brindava una capacitat d'innovació que per nosaltres era important.


Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

Quan estava estudiant a la universitat tenia curiositat per qualsevol sistema Unix o Linux, així que vaig fer el meu primer intent amb la Red Hat 4.0. El meu desconeixement sobre la configuració i la instal·lació d'aquest sistema em van fer desistir.

Finalment, quan treballava en el projecte de fi de carrera, que consistia a desenvolupar un sistema per fer recorreguts virtuals d'escenes arquitectòniques sobre el motor 3D Crystal Space, em va resultar més ràpid i còmode compilar i desenvolupar sobre GNU/Linux (fitxer makefile i Kdevelop), concretament una Mandrake 7.2, que sobre Windows 98 en l'entorn Visual C++ 6.0. La Mandrake 7.2 va ser molt més fàcil d'instal·lar i de configurar que el meu primer intent amb la Red Hat. Des de llavors, el sistema principal que utilitzo és Mandrake (actualment Mandriva 2006).


Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

La capacitat de desenvolupar productes amb menys temps i més qualitat, ja que et bases molt en petits projectes de programari lliure, com ara biblioteques i components. Això repercuteix en una millor competitivitat i innovació enfront d'altres empreses del sector.

La nostra competència directa són empreses mitjanes i petites que desenvolupen aplicacions web avançades, programari de gestió empresarial i servidors d'ús intern. Moltes d'aquestes empreses solen ser implantadors i proveïdors d'alguna solució o producte estàndard basat en sistemes Windows. Hem pogut comprovar que a poc a poc van sorgint més professionals i empreses que es basen en solucions de programari lliure i sistemes GNU/Linux.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

La professionalitat, la independència del proveïdor i les funcionalitats extres que es poden aportar a la solució implantada a un cost inferior respecte dels altres proveïdors de programari no lliure.

Així mateix, és possible aconsellar als clients la millor solució, ja que no guanyem res en llicències, sinó que guanyem per servei. Estem compromesos a oferir el millor servei possible als nostres clients. Ens hem de mantenir neutrals quant a la tecnologia que cal utilitzar en cada projecte, i l'escollim en funció de les necessitats de cada client.


De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment contents?

Actualment hi ha diversos projectes dels quals estem realment contents. El primer que cal destacar és el portal web, extranet i intranet de la Fundació Privada Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, per al qual ens vam basar en l'adaptació de diferents gestors de continguts web lliures i eines de treball col·laboratiu (agenda compartida, correu electrònic, fitxers compartits, etc.).

El segon projecte que puc destacar és el portal web de l'empresa Gestarea Consulting SL. Consisteix en un portal web, intranet i extranet basat en l'adaptació d'un gestor de continguts web lliure a fi que l'empresa gestioni les notícies, els usuaris de l'extranet, la documentació i els immobles que tenen per vendre.

I, per acabar, és important també la millora de la il·luminació en els videojocs d'última generació, amb la utilització i la millora de motors gràfics 3D lliures per al Projecte europeu GameTools, en què participa la Universitat de Girona.


Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Desenvolupem i oferim solucions usant programari lliure, cosa que implica que participem en les comunitats al voltant d'aquest programari per tal d'aportar funcionalitats noves, millorar les funcionalitats existents i donar suport a les altres empreses que usen aquest tipus d'aplicacions.

Hem participat en diferents esdeveniments de difusió del programari lliure, com poden ser jornades i xerrades sobre aquest tema.


Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

L'amenaça principal amb què topem és el desconeixement i la desconfiança general que tenen les empreses sobre el programari lliure. Aquest desconeixement en part es deu a les generacions anteriors de directors d'àrees tècniques d'empreses, que desconeixen aquest tipus de solucions i quines avantatges poden aportar les tecnologies lliures als processos de negoci.

Les empreses haurien de ser més conscients de la importància que tenen tant la utilització d'estàndards oberts com la utilització no legítima (còpies il·legals) de programari.


Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Haurien de promocionar ls del programari lliure en tots els àmbits, tant d'usuari final com d'aplicacions específiques, a les escoles, els instituts i les universitats.

Així mateix, haurien de donar suport també a les empreses que aporten solucions sobre programari lliure per tal que pugin competir en un mercat lliure.


Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

Evolucionarà de manera positiva, ja que cada cop més gent, a nivell d'usuari, coneix què és el programari lliure. Fa uns anys, quan presentàvem una solució a un client, aquest no sabia què era el programari lliure, actualment el concepte ja s'ha estès.

Un altre punt que cal considerar rau en el fet que, cada cop més, els nous professionals del sector tecnològic coneixem, utilitzem i desenvolupem solucions basades sobre plataformes lliures, ja siguin sistemes lliures com ara GNU/Linux, aplicacions lliures, etc. Aquest fet ocasionarà que d'aquí a uns anys els nous professionals ocuparem càrrecs de decisió en les empreses i podrem decidir d'implantar solucions basades en programari lliure, cosa que farà enfortir més el teixit empresarial de les empreses que aportin solucions basades en aquest tipus de tecnologia.






Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
IntroduccióINTRODUCCIó
1.  Radiografia de la indústria del programari1. RADIOGRAFIA DE LA IND...
1.1.  Introducció1.1. Introducció
1.2.  Tipus d'empreses1.2. Tipus d'empreses
1.3.  Efectes de xarxa1.3. Efectes de xarxa
1.4. Bloqueig tecnològic i deproveïdor1.4. Bloqueig tecnològic ...
1.5.  El paper dels estàndards1.5. El paper dels estàn...
1.6.  Monopoli1.6. Monopoli
2.  Programari lliure en la indústria del programari2. PROGRAMARI LLIURE EN ...
2.1. Introducció2.1. Introducció
2.2.  Innovació disruptiva2.2. Innovació disruptiv...
2.3.  Anàlisi DAFO2.3. Anàlisi DAFO
2.3.1.  Debilitats2.3.1. Debilitats
2.3.2.  Amenaces2.3.2. Amenaces
2.3.3.  Fortaleses2.3.3. Fortaleses
2.3.4.  Oportunitats2.3.4. Oportunitats
2.4.  Efecte dels factors DAFO en empreses proveïdores i usuàries2.4. Efecte dels factors...
3.  Empresa i programari lliure a Catalunya3. EMPRESA I PROGRAMARI ...
3.1.  Introducció3.1. Introducció
3.2.  Compromís polític3.2. Compromís polític
3.3.  Associacions empresarials3.3. Associacions empres...
3.4.  Tecnologia i empresa3.4. Tecnologia i empres...
4.  Marc jurídic4. MARC JURíDIC
4.1.  Introducció4.1. Introducció
4.2.  Llicències4.2. Llicències
4.3.  Tipus de llicències4.3. Tipus de llicències
4.3.1.  La llicència BSD4.3.1. La llicència BSD
4.3.2.  La llicència MIT4.3.2. La llicència MIT
4.3.3.  Les llicències GPL i LGPL4.3.3. Les llicències GP...
4.3.4.  Llicències per a documentació4.3.4. Llicències per a ...
4.3.5.  Llicenciament dual4.3.5. Llicenciament dua...
4.3.6.  Criteris de selecció de llicències4.3.6. Criteris de selec...
4.4.  Patents4.4. Patents
4.5.  Marques i logotips4.5. Marques i logotips
5.  Models de negoci5. MODELS DE NEGOCI
5.1.  Introducció5.1. Introducció
5.2.  Empreses de serveis lliures5.2. Empreses de serveis...
5.3.  Empreses de desenvolupament de producte5.3. Empreses de desenvo...
6.  Empreses proveïdores de tecnologia6. EMPRESES PROVEïDORES ...
6.1.  BarnaTech6.1. BarnaTech
6.2. Calvet, Vila & Arriaga Consulting6.2. Calvet, Vila & Arria...
6.3.  Cometa Technologies6.3. Cometa Technologies
6.4.  Dunlock 6.4. Dunlock
6.5.  Earcon6.5. Earcon
6.6.  Genos6.6. Genos
6.7.  Gnuine6.7. Gnuine
6.8.  GNUnetworks6.8. GNUnetworks
6.9.  Internet Web Serveis (IWS)6.9. Internet Web Servei...
6.10.  OpenTrends6.10. OpenTrends
6.11.  OPS Consulting6.11. OPS Consulting
6.12.  Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)6.12. Solucions i Servei...
6.13.  qDevel6.13. qDevel
6.14.  T-Systems Iberia6.14. T-Systems Iberia
7.  Casos d'èxit7. CASOS D'èXIT
7.1.  Abertis telecom7.1. Abertis telecom
7.2.  Cervi7.2. Cervi
7.3.  Infonomia7.3. Infonomia
7.4.  UIC7.4. UIC
7.5.  Vilaweb7.5. Vilaweb
Conclusions i reflexions finalsCONCLUSIONS I REFLEXIONS ...
Glossari de termesGLOSSARI DE TERMES
BibliografiaBIBLIOGRAFIA



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional