Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Models de negoci » Empreses de desenvolupament de producte

Les empreses de desenvolupament de producte es troben amb el repte de trobar models de negoci que els permetin, tot i donar lliure accés als seus productes i tecnologies, recuperar les fortes inversions en desenvolupament de producte.

Les empreses que usen programari lliure com a part del model de negoci troben els incentius següents:

• Accés a milers d'usuaris per mitjà de la distribució gratuïta del seu producte a través d'Internet i les diferent distribucions GNU/Linux.

• Creació d'una comunitat al voltant del producte a través de la qual poden canalitzar contribucions de clients i socis, que poden d'aquesta manera participar i incidir en el seu desenvolupament.

Són relativament poques les empreses que aconsegueixen avui en dia ser rendibles en aquests models. Als Estats Units, per exemple, durant l'any 2005 i la primera meitat del 2006 els fons de capital de risc que han considerat invertir en empreses amb models de negocis basats en programari lliure només ho han fet en aquelles que són capaces de garantir ingressos recurrents mitjançant models de subscripció.

Red Hat

El 1993, Marc Ewing i Bob Young van fundar Red Hat Software. Van començar a casa de Bob Young duplicant la distribució GNU/Linux que ells mateixos havien empaquetat, i la venien a un preu de cinquanta dòlars. Sis anys més tard, van entrar a cotitzar en l'índex borsari tecnològic del Nasdaq, i es van convertir així en una de les primers empreses a cotitzar en borsa que basava el seu model de negoci en programari lliure.

A mitjan del 2006 Red Hat tenia 1.100 empleats, 30 oficines arreu del món, una capitalització borsària de 4.600 milions de dòlars i uns beneficis nets de 45 milions de dòlars en l'exercici fiscal del 2005. L'abril del 2006 Red Hat va arribar a un acord¹ per l'adquisició de JBoss per aproximadament 350 milions de dòlars, i va consolidar així la seva oferta de solucions empresarials.

Des de l'any 2003 Red Hat lidera i finança la comunitat Fedora. Des d'aquesta comunitat s'impulsen diferents projectes lliures que tenen com a objectiu produir i complementar la distribució de GNU/Linux que rep el mateix nom. L'empresa usa aquesta comunitat per canalitzar la feina de les contribucions de clients i socis, que poden d'aquesta manera participar i incidir en el desenvolupament del producte.

Fedora permet a Red Hat reduir el temps i el cost de desenvolupament i disposar d'una distribució més àmpliament acceptada, ja que ha rebut la retroacció directa d'una comunitat àmplia. L'empresa no comercialitza la feina de Fedora sota aquesta marca, sinó que usa els resultats d'aquesta comunitat com a base dels seus productes comercials, Red Hat Enterprise Linux i Red Hat Desktop.

Amb una despesa l'any 2005 de 32,5 milions de dòlars en recerca i desenvolupament, Red Hat no es limita a participar només en la seva pròpia comunitat, sinó que té en plantilla desenvolupadors molt destacats dels projectes lliures principals, inclosos el nucli de Linux, el GNOME o les eines GNU, cosa que els dóna un coneixement extens i capacitat d'influència sobre aquests projectes.

Els clients de Red Hat són principalment grans empreses. Per tal de reforçar la seva imatge davant d'aquest tipus de clients, ha establert acords amb proveïdors de programari privatiu, com ara Symantec o Oracle, per assegurar que les seves solucions corporatives funcionen adequadament amb el producte Red Hat Enterprise Linux. També ha signat acords amb fabricants de maquinari, com ara Dell, HP, IBM, Sun, Fujitsu, NEC o Hitachi, per assegurar la compatibilitat del maquinari d'aquests fabricants amb el seu programari.

Red Hat basa el negoci en dues grans àrees: les subscripcions de programari i els serveis globals a clients (global client services).

Subscripcions. és la manera que fa servir Red Hat per comercialitzar el seu programari corporatiu. Són contractes d'un a tres anys de durada per mitjà dels quals els clients obtenen accés a la xarxa Red Hat Network (RHN). Des d'aquesta xarxa, que és principalment un servidor d'actualitzacions de programari, distribueixen als clients noves versions del programari corporatiu, actualitzacions de seguretat i solucions a errades del programari. Els clients d'aquests contractes es comprometen a pagar una subscripció per sistema on volen disposar d'aquest servei.

L'any fiscal 2005 els ingressos per subscripcions van representar 230,4 milions de dòlars (amb un increment del 52,5% respecte a l'any anterior). Les subscripcions són la font d'ingressos principal de Red Hat, i els permet assegurar-se uns ingressos recurrents anualment.

La segona font d'ingressos són els serveis globals, que es divideixen en quatre tipus:

Formació. Proporciona serveis de formació per a usuaris, administradors de sistemes i desenvolupadors. Els cursos més econòmics costen uns 100 dòlars, i algunes de les matèries que s'hi imparteixen són: seguretat, sistemes encastats, gestió avançada de xarxes o desenvolupament web. El seu certificat Red Hat Certified Engineer (RHCE), que posseeixen més de 10.000 professionals, es va iniciar el 1999 i s'ha convertit en un estàndard reconegut al mercat.

Suport. Els serveis de suport és una àrea en què Red Hat ha invertit molts recursos, amb l'elaboració de manuals detallats d'instal·lació i ús en diferents idiomes, una base de dades amb incidències comunes i solucions, llistes de maquinari compatible amb la seva distribució i un servei tècnic disponible via telefònica, en diversos idiomes, durant els 365 dies de l'any. També ofereix suport per a desenvolupadors que creen les seves pròpies aplicacions sobre aquesta plataforma.

Consultoria. Serveis adreçats a empreses que treballen en programari lliure i necessiten assessorament, implantació o ajuda en la planificació de l'actualització dels serveis actuals.

Serveis d'enginyeria. Es tracta de serveis facilitats principalment a clients OEM (original equipment manufacturer) que requereixen un esforç significatiu en l'adaptació i la personalització dels productes de Red Hat.

L'any fiscal 2005 els ingressos per formació, suport i serveis van representar 47,9 milions de dòlars (amb un increment de només el 5,6% respecte a l'any anterior). D'aquesta quantitat, 1,8 milions de dòlars van resultar de les activitats de formació.

Els productes que proporciona Red Hat i l'organització de la seva oferta de serveis es força semblant a la d'altres empreses proveïdores de distribucions de GNU/Linux, com ara Novell o Mandriva.

MySQL AB

MySQL AB desenvolupa una família de solucions de servidors de bases de dades d'alt rendiment. El seu producte principal és el MySQL, que juntament amb el GNU/Linux, l'Apache i el PHP (anomenats LAMP), s'ha convertit en una de les eines més populars per crear llocs web a Internet i és, a dia d'avui, la base de dades lliure més popular.

L'empresa la van fundar l'any 2001 dos suïssos i un finlandès, i ha estat rendible des de bon començament. L'octubre del 2001 va obtenir finançament d'un fons de capital de risc, que ha utilitzat per créixer ordenadament. Al final de l'any 2005, l'empresa facturava 40 milions de dòlars² i tenia uns 120 empleats. En aquell moment es va estimar que existeixen més de 6 milions d'instal·lacions del producte MySQL arreu del món i que el seu lloc web servia més de 35.000 baixades diàries del producte.

La competència entre el MySQL i les altres bases de dades lliures s'ha deixat notar al mercat. Dos dels principals fabricants de bases de dades privatives, Oracle i IBM, han alliberat versions de prova gratuïtes limitades de les seves respectives bases de dades davant de la popularitat que han anat adquirint les opcions lliures. Amb aquesta estratègia se cerca principalment que els usuaris, un cop han provat una versió gratuïta, s'actualitzin a les versions de pagament sense considerar els avantatges de les versions lliures.

A partir de l'any 2005 MySQL AB va decidir reorientar el model de negoci cap a un model de subscripció anual que donés accés a tot un ventall de serveis a través de la xarxa MySQL Network. Aquests serveis inclouen l'accés a versions certificades del seu programari, actualitzacions de seguretat i manteniment, suport tècnic i accés a milers de notes tècniques. Els preus comencen per 495 dòlars anuals pel servei més bàsic fins a 3.995 dòlars anuals pel més complet, que inclou la consultoria personalitzada en l'optimització de la instal·lació del client.

A més de les subscripcions a la MySQL Network, l'empresa continua venent llicències del seu producte, cosa que pot fer ja que és el posseïdor únic dels drets d'autor dels seus productes. Utilitza el sistema de llicència dual i ofereix el producte sota una llicència GPL i una altra no lliure. Els usuaris es poden baixar el programari, utilitzar-lo lliurement i modificar-lo, integrar i distribuir aquestes millores. No obstant això, els usuaris de la versió lliure han de seguir les regles de la llicència GPL: si redistribueixen una solució basada en MySQL, el codi font complet de la solució també ha de ser obert i ha d'estar disponible per ser redistribuït.

OpenBravo

L'inici d'OpenBravo es remunta a l'estiu de l'any 2001, quan Nicolás Serrano, Ismael Ciordia i Moncho Aguinaga van crear l'empresa Tecnicia per dissenyar una solució ERP que van implantar progressivament en PIME de diferents sectors en la zona de Narrava.

La solució està desenvolupada amb el llenguatge Java i basada en la tecnologia del projecte també lliure Compiere.³ L'ERP de Tecnicia té com a principal avantatge competitiu usar un model web client-servidor, cosa que permet a tots els usuaris dur a terme les gestions amb l'aplicació des de qualsevol navegador web, sense necessitat de tenir cap programari addicional instal·lat.

L'any 2006 l'empresa va obtenir cinc milions d'euros del fons públic de capital de risc Sedona per tal d'expandir-ne les operacions. Tecnicia va canviar el seu nom, Openbravo, i el del seu producte, OpenBravo ERP.

El model de negoci d'OpenBravo es basa en la creació d'una xarxa de distribuïdors que abonen una quantitat anual per accedir a serveis de suport i consultoria. Aquests distribuïdors són els que implanten la solució a l'usuari final.

L'oferta de serveis que proporciona l'empresa es classifica en les tres àrees següents:

Consultoria estratègica. Serveis de consultoria durant el procés d'avaluació de solucions basades en OpenBravo. També inclouen serveis de desenvolupament per crear mòduls necessaris que cobreixen necessitats que el producte estàndard no cobreix, com ara l'adaptació a nous sectors (per exemple, l'immobiliari).

Consultoria d'implementació. Serveis adreçats a garantir que la implementació de la solució serà un èxit i que inclou la formació del personal, la migració de dades i la coordinació i supervisió del procés.

Manteniment d'instal·lacions. Un cop la instal·lació està en funcionament s'ofereixen serveis de manteniment de la instal·lació i resolució d'incidències.

Actualment l'empresa es troba en fase d'oferir SaaS (Software as a Service) de l'ERP per permetre a les PIME externalitzar completament la gestió d'aquest servei.

Notes: