cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Casos d'èxit » Infonomia


7.3   Infonomia



Zero Factory és una empresa centrada en la divulgació de continguts en l'àmbit de la innovació aplicada, amb l'objectiu de facilitar el procés de detectar i posar en contacte idees, persones, eines i experiències.


L'any 1995, el seu fundador, Alfons Cornella, va posar en marxa el butlletí digital Extra!-Net, on setmanalment reflexionava sobre els reptes de la gestió de la informació digital en les organitzacions. Amb aquest butlletí com a antecedent, l'any 2000 es va presentar Infonomia,1 com un espai digital per ajudar a comprendre els canvis en l'economia del coneixement a persones i organitzacions. Dos anys més tard, es transformava en una xarxa d'innovadors, amb l'objectiu de ser l'espai de referència per a l'intercanvi d'idees i experiències sobre innovació dels professionals més inquiets en el món de l'empresa.


L'objectiu d'Infonomia és estimular les organitzacions en l'aplicació de les tecnologies digitals i dels mètodes de treball basats en el funcionament en xarxa, per l'augment de l'eficiència, la productivitat i l'activitat innovadora, per mitjà de la difusió i l'intercanvi d'idees, d'experiències i de bones pràctiques, i amb l'edició de materials per innovar en format digital, en paper i de manera presencial. El públic al qual es dirigeixen aquestes activitats són professionals inquiets i innovadors del país, independentment del sector en què treballin, de la funció i del càrrec que tinguin.


Durant aquests anys Infonomia ha estat guardonada amb el Premi GlobalOne 1997 de Premsa Tècnica, el Premi Societat de la Informació 1998 o els World Technology Awards 2002, tots en reconeixement de la seva tasca i trajectòria.


Zero Factory va tancar l'exercici de l'any 2005 amb una facturació de 475.368 eurosi 15 empleats. El web d'Infonomia rep una mitjana de 250.000 visites mensuals i té, aproximadament, uns 900 visitants únics cada dia.


Antecedents tecnològics


Després d'uns anys de creixement ràpid en serveis i usuaris, el web d'Infonomia havia esdevingut difícil i costós de mantenir. Per mitjà d'una anàlisi de la situació, es van identificar els problemes següents:

  • L'alt cost econòmic de mantenir la plataforma tecnològica, composta per maquinari i programari.

  • L'alt cost dels recursos humans necessaris per actualitzar la pàgina web i el butlletí electrònic.

  • L'augment desordenat de la base de dades i el grau creixent de complexitat.

  • La possibilitat de millorar amb escreix l'aspecte gràfic i la navegabilitat del web.

  • El contingut excessiu en format de text, que és poc manejable per sistemes automàtics.

La plataforma tecnològica estava composta per Windows 2000 Server, Internet Information Services i Oracle 8.0i. El desenvolupament de les aplicacions en explotació s'havia de fer amb tecnologia ASP de Microsoft.


A fi de solucionar la situació, es va plantejar un projecte per conceptualitzar, dissenyar i implementar un lloc web més simple, més clar i visualment més atractiu. En aquest nou model s'havia de poder disposar d'un mètode de publicació descentralitzat i més senzill que l'existent. Es preveia implantar un gestor de continguts per a tot el lloc web i publicar la informació d'acord amb els estàndards que han popularitzat el blocs (com ara l'RSS, que permet sindicar continguts). També es volien eliminar els costos derivats del pagament anual de llicències de programari, principalment del Microsoft Windows i de la base de dades Oracle.


Aprofitant el replantejament del web, es volien introduir serveis nous, com ara un directori d'innovadors perquè es poguessin conèixer, interactuar per mitjà d'eines col·laboratives i organitzar trobades presencials. Era primordial que els usuaris fossin autosuficients a l'hora de publicar continguts al web i, per tant, s'havien de minimitzar les pàgines que calia maquetar. En aquest sentit, valia la pena conceptualitzar una estructura de la informació prou àmplia i flexible perquè s'adaptés a canvis futurs.



Anàlisi d'opcions diverses


Des de l'inici només es va plantejar una única possibilitat: migrar cap a una plataforma basada completament en programari lliure. Segons Bernat Guitart, responsable de sistemes de Zero Factory, «el programari lliure ofereix estabilitat i robustesa, facilita l'administració dels sistemes, garanteix un alt grau de personalització i, finalment, permet reduir els costos considerablement». Aquests són els motius principals que van decantar els responsables d'Infonomia cap a una alternativa lliure.


Després d'analitzar un ventall ampli de programes lliures, es va escollir la distribució Linux SME Server, basada en Red Hat. L'equip tècnic d'Infonomia ja havia treballat amb l'SME, i s'havien obtingut uns bons resultats de rendiment en les proves fetes internament. Addicionalment, ja estaven familiaritzats amb els processos d'instal·lació i de configuració d'aquesta distribució. Per desenvolupar el projecte es va escollir la base de dades MySQL, el servidor web Apache i el llenguatge de programació PHP 4.


Una de les qüestions importants que es van plantejar era si hi havia cap gestor de continguts estàndard que s'adeqüés suficientment als requeriments operatius del web actual d'Infonomia i a les seves necessitats de futur. Per avaluar els gestors lliures principals, es van fer servir eines com ara OpenSource2 que permet provar diferents gestors de continguts sense necessitat d'instal·lar-los.


Es va arribar a la conclusió final que les estructures de dades dels sistemes de gestió de continguts eren massa rígides, i s'hauria d'adaptar el 90% de l'estructura que s'instal·la per defecte. Aquest fet feia difícil integrar gestors existents, ja que Infonomia tenia una sèrie de serveis que funcionaven amb una estructura molt particular que, a més, calia migrar cap a la nova solució. En realitat, les necessitats d'Infonomia eren més complexes i depassaven la gestió de continguts. Finalment, es va optar per desenvolupar un gestor de continguts específic per a les necessitats d'Infonomia.



Descripció de la solució implantada


L'aplicació de gestió de continguts es va desenvolupar sobre una base de dades MySQL i amb el llenguatge de programació PHP, i finalment es va dividir en sis parts: blocs, xarxa social, butlletí d'informació, gestió d'usuaris, cercador i gestió del sistema. El procés de programació i de proves va durar aproximadament tres mesos i el van dur a terme dos desenvolupadors.


El temps d'implantació total de la solució, incloses la migració de continguts i la instal·lació dels sistemes nous, va ser de sis mesos i l'equip va estar format per dues persones responsables dels continguts, un gestor de projecte i dos desenvolupadors, que també feien tasques de tècnic de sistemes. Infonomia va optar per desenvolupar aquesta solució internament i no externalitzar el procés.


Infonomia Screenshot

Captura de pantalla del web d'Infonomiaamb la solució de programari lliure ja implantada.



Factors clau de l'èxit


Els factors clau de l'èxit de la nova solució han estat, segons Guitart, «la possibilitat de personalitzar i centralitzar els sistemes, i alhora eliminar completament els costos de llicències. El resultat final ha estat una solució amb menys talls de serveis, menys maquinari i més fàcil de replicar».Valoren també molt positivament la flexibilitat que garanteix el programari lliure a l'hora de poder desenvolupar l'aplicació i de personalitzar els sistemes per optimitzar el programari i adaptar-lo a les prestacions específiques del maquinari que han utilitzat.


Notes:



Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
IntroduccióINTRODUCCIó
1.  Radiografia de la indústria del programari1. RADIOGRAFIA DE LA IND...
1.1.  Introducció1.1. Introducció
1.2.  Tipus d'empreses1.2. Tipus d'empreses
1.3.  Efectes de xarxa1.3. Efectes de xarxa
1.4. Bloqueig tecnològic i deproveïdor1.4. Bloqueig tecnològic ...
1.5.  El paper dels estàndards1.5. El paper dels estàn...
1.6.  Monopoli1.6. Monopoli
2.  Programari lliure en la indústria del programari2. PROGRAMARI LLIURE EN ...
2.1. Introducció2.1. Introducció
2.2.  Innovació disruptiva2.2. Innovació disruptiv...
2.3.  Anàlisi DAFO2.3. Anàlisi DAFO
2.3.1.  Debilitats2.3.1. Debilitats
2.3.2.  Amenaces2.3.2. Amenaces
2.3.3.  Fortaleses2.3.3. Fortaleses
2.3.4.  Oportunitats2.3.4. Oportunitats
2.4.  Efecte dels factors DAFO en empreses proveïdores i usuàries2.4. Efecte dels factors...
3.  Empresa i programari lliure a Catalunya3. EMPRESA I PROGRAMARI ...
3.1.  Introducció3.1. Introducció
3.2.  Compromís polític3.2. Compromís polític
3.3.  Associacions empresarials3.3. Associacions empres...
3.4.  Tecnologia i empresa3.4. Tecnologia i empres...
4.  Marc jurídic4. MARC JURíDIC
4.1.  Introducció4.1. Introducció
4.2.  Llicències4.2. Llicències
4.3.  Tipus de llicències4.3. Tipus de llicències
4.3.1.  La llicència BSD4.3.1. La llicència BSD
4.3.2.  La llicència MIT4.3.2. La llicència MIT
4.3.3.  Les llicències GPL i LGPL4.3.3. Les llicències GP...
4.3.4.  Llicències per a documentació4.3.4. Llicències per a ...
4.3.5.  Llicenciament dual4.3.5. Llicenciament dua...
4.3.6.  Criteris de selecció de llicències4.3.6. Criteris de selec...
4.4.  Patents4.4. Patents
4.5.  Marques i logotips4.5. Marques i logotips
5.  Models de negoci5. MODELS DE NEGOCI
5.1.  Introducció5.1. Introducció
5.2.  Empreses de serveis lliures5.2. Empreses de serveis...
5.3.  Empreses de desenvolupament de producte5.3. Empreses de desenvo...
6.  Empreses proveïdores de tecnologia6. EMPRESES PROVEïDORES ...
6.1.  BarnaTech6.1. BarnaTech
6.2. Calvet, Vila & Arriaga Consulting6.2. Calvet, Vila & Arria...
6.3.  Cometa Technologies6.3. Cometa Technologies
6.4.  Dunlock6.4. Dunlock
6.5.  Earcon6.5. Earcon
6.6.  Genos6.6. Genos
6.7.  Gnuine6.7. Gnuine
6.8.  GNUnetworks6.8. GNUnetworks
6.9.  Internet Web Serveis (IWS)6.9. Internet Web Servei...
6.10.  OpenTrends6.10. OpenTrends
6.11.  OPS Consulting6.11. OPS Consulting
6.12.  Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)6.12. Solucions i Servei...
6.13.  qDevel6.13. qDevel
6.14.  T-Systems Iberia6.14. T-Systems Iberia
7.  Casos d'èxit7. CASOS D'èXIT
7.1.  Abertis telecom7.1. Abertis telecom
7.2.  Cervi7.2. Cervi
7.3.  Infonomia 7.3. Infonomia
7.4.  UIC7.4. UIC
7.5.  Vilaweb7.5. Vilaweb
Conclusions i reflexions finalsCONCLUSIONS I REFLEXIONS ...
Glossari de termesGLOSSARI DE TERMES
BibliografiaBIBLIOGRAFIA



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional