cultura lliure cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Radiografia de la indústria del programari » Introducció


1.1   Introducció




El programari i el món de l'empresa es van trobar per primer cop al final dels anys cinquanta, quan es van començar a desenvolupar les primeres aplicacions a mida per a empreses, tendència que va continuar durant tots els anys seixanta i part dels setanta. A mitjan dels setanta, apareix la microinformàtica i les primeres empreses petites de programari que, durant els vuitanta i noranta, acaben consolidant el que coneixem com a indústria del programari.

Segons l'empresa DataMonitor,1 especialitzada en l'anàlisi d'indústries, la indústria del programari a Espanya, que representa el 5,5% del total europeu, durant l'any 2005 va incrementar el volum de negoci un 7,9% i va arribar fins a un valor de 29.000 milions de dòlars.


El programari ha evolucionat: de ser una eina d'ús exclusivament científic i militar a l'inici ha passat a convertir-se en una infraestructura indispensable per al funcionament del dia a dia de la nostra societat i del teixit empresarial. Podem afirmar sense titubejos que el programari ha esdevingut un aspecte estratègic per a qualsevol societat desenvolupada.


En els darrers anys la indústria del programari ha experimentat canvis estructurals importants. La popularització d'Internet n'ha accelerat vertiginosament el procés de distribució i ha permès als fabricants comunicar-se directament amb els clients, cosa que ha minvat el poder dels distribuïdors i majoristes.


La globalització de l'economia, amb la consolidació de l'índia com a proveïdor de baix cost de serveis de tecnologies de la informació, ha transformat la producció i la venda de serveis a tot el món, i ha trencat l'hegemonia tradicional dels Estats Units. Hi ha també una tendència a la concentració en el mercat d'empreses fabricants de producte, que normalment s'aconsegueix per mitjà de l'adquisició d'empreses, com ara el cas d'Oracle i PeopleSoft.


Ha crescut també considerablement el programari com a servei(SaaS, de l'anglès Software as a Service), que ofereix als clients accés a programes de negoci de manera remota a canvi d'una quota mensual per usar el servei. Funciona de manera similar als serveis de correu electrònic remot, com ara el servei de correu electrònic de Google, el Gmail. El SaaS té avantatges molt atractius per a empreses que segueixen una política d'externalització: allibera els clients d'haver d'adquirir llicències de programari, d'invertir en infraestructura de maquinari i d'instal·lar, configurar i, posteriorment, mantenir el programari. Però també comporta riscos, com ara l'augment de la dependència d'un únic proveïdor per la prestació del servei i de la disponibilitat dels seus sistemes.


I, per acabar, però no menys important, hi ha el creixement que ha experimentat el programari lliure i que ha plantejat un nou model d'entendre les llibertats de l'usuari, el marc jurídic i la creació i distribució de programari. Es tracta d'una revolució social i tecnològica que, com s'està veient, atreu l'interès d'usuaris, empreses i administracions públiques d'arreu del món.



Notes:



Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
IntroduccióINTRODUCCIó
1.  Radiografia de la indústria del programari1. RADIOGRAFIA DE LA IND...
1.1.  Introducció 1.1. Introducció
1.2.  Tipus d'empreses1.2. Tipus d'empreses
1.3.  Efectes de xarxa1.3. Efectes de xarxa
1.4. Bloqueig tecnològic i deproveïdor1.4. Bloqueig tecnològic ...
1.5.  El paper dels estàndards1.5. El paper dels estàn...
1.6.  Monopoli1.6. Monopoli
2.  Programari lliure en la indústria del programari2. PROGRAMARI LLIURE EN ...
2.1. Introducció2.1. Introducció
2.2.  Innovació disruptiva2.2. Innovació disruptiv...
2.3.  Anàlisi DAFO2.3. Anàlisi DAFO
2.4.  Efecte dels factors DAFO en empreses proveïdores i usuàries2.4. Efecte dels factors...
3.  Empresa i programari lliure a Catalunya3. EMPRESA I PROGRAMARI ...
3.1.  Introducció3.1. Introducció
3.2.  Compromís polític3.2. Compromís polític
3.3.  Associacions empresarials3.3. Associacions empres...
3.4.  Tecnologia i empresa3.4. Tecnologia i empres...
4.  Marc jurídic4. MARC JURíDIC
4.1.  Introducció4.1. Introducció
4.2.  Llicències4.2. Llicències
4.3.  Tipus de llicències4.3. Tipus de llicències
4.4.  Patents4.4. Patents
4.5.  Marques i logotips4.5. Marques i logotips
5.  Models de negoci5. MODELS DE NEGOCI
5.1.  Introducció5.1. Introducció
5.2.  Empreses de serveis lliures5.2. Empreses de serveis...
5.3.  Empreses de desenvolupament de producte5.3. Empreses de desenvo...
6.  Empreses proveïdores de tecnologia6. EMPRESES PROVEïDORES ...
6.1.  BarnaTech6.1. BarnaTech
6.2. Calvet, Vila & Arriaga Consulting6.2. Calvet, Vila & Arria...
6.3.  Cometa Technologies6.3. Cometa Technologies
6.4.  Dunlock6.4. Dunlock
6.5.  Earcon6.5. Earcon
6.6.  Genos6.6. Genos
6.7.  Gnuine6.7. Gnuine
6.8.  GNUnetworks6.8. GNUnetworks
6.9.  Internet Web Serveis (IWS)6.9. Internet Web Servei...
6.10.  OpenTrends6.10. OpenTrends
6.11.  OPS Consulting6.11. OPS Consulting
6.12.  Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)6.12. Solucions i Servei...
6.13.  qDevel6.13. qDevel
6.14.  T-Systems Iberia6.14. T-Systems Iberia
7.  Casos d'èxit7. CASOS D'èXIT
7.1.  Abertis telecom7.1. Abertis telecom
7.2.  Cervi7.2. Cervi
7.3.  Infonomia7.3. Infonomia
7.4.  UIC7.4. UIC
7.5.  Vilaweb7.5. Vilaweb
Conclusions i reflexions finalsCONCLUSIONS I REFLEXIONS ...
Glossari de termesGLOSSARI DE TERMES
BibliografiaBIBLIOGRAFIA



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional