cultura lliure . cat

El programari lliure va néixer al principi dels anys vuitanta com un moviment per defensar i garantir les llibertats dels usuaris en el món de la informàtica davant de l'avenç, cada cop més feroç, d'un model d'indústria de les tecnologies de la informació basat en una restricció cada cop més creixent dels drets dels usuaris.

Als Estats Units el programari lliure va començar a atreure l'atenció del món empresarial l'any 1999, quan Red Hat i VA Linux van esdevenir les dues primeres empreses a incorporar-se en l'índex borsari Nasdaq i a usar el programari lliure com a eix del seu model de negoci. Des de llavors molts fabricants de programari al món, des d'IBM fins a Oracle, han donat suport al programari lliure desenvolupant o implantant solucions.

Deixant de banda el suport dels grans fabricants, que és important per donar una imatge de solidesa davant les grans empreses, el programari lliure s'ha caracteritzat per ser usat per milers de professionals autònoms i petites empreses arreu del món, cosa que els ha permès fer-se especialistes en àrees molt concretes, com ara els sistemes de gestió de continguts o les plataformes d'aprenentatge virtual.

El fet que qualsevol persona pugui desenvolupar, usar, distribuir i modificar programari lliure crea un context molt diferent en relació amb el del programari privatiu pel que fa als aspectes de desenvolupament, distribució de millores, coneixement, bloqueig tecnològic i cost de llicència.

Desenvolupament. En el món del programari privatiu el desenvolupament del programari és dut a terme exclusivament pel fabricant. De vegades, però, les aplicacions poden ser esteses per mitjà de llenguatges script o d'interfícies de programació. Amb el programari lliure, com que es disposa d'accés al codi font i és possible modificar-lo, podem participar en el desenvolupament del producte, i incorporar-hi les funcionalitats que necessitem o personalitzar-lo tant com el projecte exigeixi. Addicionalment, molts competidors col·laboren en la feina de base de creació de producte, com en el cas de l'escriptori GNOME, que després personalitzen i comercialitzen com a part dels seus productes. Aquest treball col·laboratiu es tradueix en un reaprofitament dels esforços de terceres persones i, per tant, en una reducció de les inversions necessàries en desenvolupament i del temps necessari per completar el projecte.

Distribució de millores. El programari lliure no només permet estendre un programa, sinó que a més ens dóna dret a poder-ne distribuir les versions millorades. Podem fer una proposta de valor afegit sobre un programa ja existent i distribuir-lo, és a dir, construir les nostres propostes sobre una feina ja existent, cosa que redueix el temps i cost de desenvolupament.

Coneixement. En el cas del programari privatiu, el coneixement de com està dissenyat i codificat el programa es troba únicament a mans del fabricant, ja que només ell disposa d'accés al codi font. Aquesta exclusivitat en l'accés al coneixement crea un monopoli de facto sobre l'aplicació, ja que, com dèiem, només el fabricant coneix en profunditat el funcionament intern del programa. En el món del programari lliure, com que es garanteix l'accés al codi font, qualsevol persona amb les habilitats i el temps suficient pot esdevenir un expert de primera línia en una aplicació.

Bloqueig tecnològic. La possibilitat que ofereix el programari lliure d'accedir al codi font permet d'escriure filtres d'importació a pràcticament qualsevol format de dades conegut i d'adaptar l'aplicació a qualsevol plataforma nova (portabilitat d'aplicacions), cosa que minimitza el risc de bloqueig tecnològic.

Cost de llicència. Malgrat que ningú impedeix cobrar pel programari lliure, el cost tendeix a ser nul o menyspreable, en contrast amb el programari privatiu, que acostuma a tenir un cost elevat. Així doncs, el programari lliure permet tenir costos molt més baixos i solucions més competitives.