Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Marc jurídic » Patents

A diferència dels drets d'autor, que protegeixen l'expressió d'una idea, les patents de programari permeten protegir idees i algoritmes. Les patents són la concessió d'un monopoli sobre una invenció durant un període limitat de vint anys, després del qual tothom en pot fer ús. Originàriament van ser creades per tal que les persones poguessin recuperar les grans inversions fetes en investigació a canvi d'avançar al públic els detalls de la seva creació, cosa que produeix un benefici social.

El monopoli cobreix la fabricació, la distribució, la comercialització i la utilització del procés o producte patentat; això, aplicat al programari, impedeix la creació de programes semblants, encara que no siguin iguals. A diferència dels drets d'autor, que es concedeixen de manera automàtica i gratuïta, les patents s'han de sol·licitar expressament a l'oficina competent (en l'àmbit estatal, regional o global), i això fa que tinguin un cost econòmic molt elevat, de fet gairebé prohibitiu per a petites empreses i individus.

El 1981, els Estats Units van ser el primer país del món que va permetre la possibilitat de patentar el programari. Fins llavors, es considerava que el programari no es podia patentar. De fet, la llei actual a Europa (que data del 1974) impedeix que es patentin els programes informàtics «purs» (és a dir, que no estan associats a un procés material d'aplicació industrial). Això, però, no ha impedit que les oficines de patents europees hagin atorgat moltes patents sobre programari simple, ja que consideren que la interacció amb l'ordinador és una aplicació tècnica suficient. En l'àmbit europeu, el juliol del 2005, el ple del Parlament va rebutjar la directiva de patents de programari en segona lectura per 648 dels 729 escons.

El concepte de patent, aplicat als programes d'ordinador, no té cap sentit. D'una banda, en la indústria del programari poden no haver-hi inversions grans de temps ni diners en investigació, sinó la simple creació de productes i, per tant, no hi ha raó retributiva per concedir una patent. De l'altra, la innovació informàtica és acumulativa i basada en experiències i informació prèvies; mancaria, per tant, el requisit d'«inventivitat».

Avui dia ja hi ha els drets d'autor, les llicències de programari, les marques i el secret industrial, que representen mecanismes més que vàlids per protegir els creadors. Permetre que els programes informàtics es patentin és tan absurd com permetre patentar les fórmules matemàtiques bàsiques; és obrir la porta a la patent d'algoritmes universals i bàsics, que poden formar part de qualsevol programa.

Amb les patents de programari es fa realitat l'establiment d'un impost encobert per treballar amb les noves tecnologies; solament les empreses més grans podran pagar-lo o intercanviar patents en el joc de llicències encreuades. Així, per exemple, tenim el cas de la British Telecom, que afirmava tenir una patent sobre el concepte d'enllaç, un element tan bàsic en la web o els sistemes de documentació, o el cas d'Amazon, que va patentar el concepte de compra amb un sol clic. Aquests són només dos casos representatius, però als Estats Units hi ha milers de patents concedides sobre algoritmes i idees bàsiques en l'àmbit de la informàtica.

Les patents permeten que les empreses amb més recursos econòmics i legals estableixin barreres d'accés a les noves tecnologies i minen la innovació d'altres empreses; augmenten innecessàriament els costos de desenvolupament de programari, i creen una incertesa a les empreses desenvolupadores, ja que en qualsevol moment poden infringir una patent sense saber-ho. A més, les patents existents no revelen el codi font del programa, cosa que viola un aspecte essencial de la patentabilitat i la idea que la societat pugui beneficiar-se de la invenció.

Actualment hi ha dues iniciatives, la Patent Commons Project¹ i l'Open Invention Network,² que tenen com a objectiu protegir els projectes lliures de possibles litigis enfront de violació de patents.

El moviment del programari lliure i una part molt important de la indústria del programari estan en contra de la concessió de patents de programari pels motius exposats. En aquest sentit, des del col·lectiu Proinnova³ s'han organitzat accions de protesta contra les patents de programari i es treballa per conscienciar usuaris, empreses i administracions del problema que suposen.

Notes: