Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Empreses proveïdores de tecnologia » Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)

Dades de l'empresa

Empresa: Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)
Web: www.s3os.net

Població: Olot

Any de fundació: 2004

Nombre d'empleats: 2-7

Experts en tecnologies: GNU/Linux i Qt.

àrees d'especialització: Programació industrial.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Jordi Fernàndez i sóc enginyer tècnic en Informàtica de Gestió per la Universitat de Girona. He mig cursat l'enginyeria superior. Tinc uns deu anys d'experiència i he treballat en quatre empreses diferents, totes del sector informàtic i tecnològic. Sóc tècnic i responsable de l'empresa.

Com va començar l'empresa?

La idea va començar entre alguns amics. Vaig deixar la feina per dedicar-me exclusivament al programari lliure. Al principi vam intentar formar una empresa a partir d'una comunitat de professionals independents, però els que vivíem del negoci havíem de dedicar massa temps a organitzar i formar. Es necessitava líquid per avançar els pagaments i no en teníem. Aquestes dues coses van fer fracassar l'intent, i es va canviar l'estructura per la d'un nucli de quatre persones més proper i fort.

Actualment som una empresa destinada a assessorar sobre qualsevol cosa relacionada amb el programari lliure. Estem especialitzats en programació de baix nivell, però per sobreviure hem fet de tot.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

Per part meva, SUSE 7.2, però alguns dels membres del grup ja havien treballat amb els primers nuclis de Linux.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

Crec que el primer avantatge del programari lliure és la gran quantitat d'informació disponible. La característica principal d'un sistema tancat és que al proveïdor no li interessa descriure'n el funcionament amb detall. Per poder desenvolupar qualsevol aplicació de manera fiable, ràpida i rendible, es necessita sobretot informació de la plataforma on s'executarà l'aplicació, de les eines que es faran servir i dels mòduls que hi intervenen.

Per molta documentació que es faci sobre un sistema, mai no n'hi haurà suficient ni serà prou fiable, atès que es cometen errors també quan es documenta. Pensem, per exemple, en un error que no s'ha descobert encara. Si no l'ha descobert ningú, no s'haurà documentat. En canvi, aquest error és evident en el codi font per a qui el sap llegir.

Durant vuit anys de la meva vida vaig desenvolupar programari amb eines privatives. La meva postura era igual que la d'un cec que intenta fer una feina de precisió amb un bat de beisbol. El problema més gran és que la majoria dels que encara estan implicats en les eines privatives, com jo durant aquells anys, pensen que les coses són així. Fins que no vaig descobrir el programari lliure no vaig aprendre a informar-me primer i actuar després. Tot això potser es deu al fet que la poca documentació en el món privatiu s'interpreta com un complement del producte. Ahir mateix, en un programa de la televisió, vaig sentir que Microsoft havia de pagar una multa de dos milions d'euros diaris per no haver donat informació sobre el Windows.

Un altre avantatge és que el programari lliure convida a la reutilització. En una de les empreses en que desenvolupàvem portals web, vam trigar un parell d'anys fins a ser productius, ja que havíem de programar una base per fer els portals. Llavors va venir Microsoft amb el .NET i ens vam passar un parell d'anys més migrant tota la base de l'aplicació abans de no tornar a ser productius. Amb el programari lliure vam ser productius amb el primer portal, ja que vam utilitzar Zope.

Ara bé, per mi el programari lliure encara té alguns inconvenients. La compatibilitat amb maquinari, per exemple. Encara hi ha maquinari que no funciona amb programari lliure; cada cop menys, gràcies als estàndards. Això no obstant, no és un gran problema, ja que la gent sol comprar una solució de programari juntament amb el maquinari, i llavors pot triar-ne de compatible. Si aquest maquinari incompatible portés informació de com funciona, ja no seria un problema. Per tant, potser l'inconvenient és la desinformació.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

Els clients en general no en fan gaire cas. Són molt pràctics. Volen una solució que funcioni i que no els doni cap problema, i llestos. Si és programari lliure o no, els és bastant indiferent.

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

Segurament del KioskPhotoServer, un programa que hem desenvolupat per al revelatge de càmeres digitals, i també del CgpProd, un sistema multiplataforma distribuït de control de la producció que gestiona el pesatge i l'etiquetatge. Tots dos estan en producció de fa temps amb bons resultats i han estat desenvolupats amb GNU/Linux (distribució Gentoo), les biblioteques QT i la base de dades PostgreSQL.

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Al principi nosaltres érem una comunitat. Ara directament no participem en cap, però indirectament estem en llistes de distribució i informem d'errades del programari que usem. Més endavant tenim pensat fer-nos desenvolupadors de l'entorn KDE.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

El programari lliure no té sentit si no és en un àmbit de col·laboració. Ara per ara les empreses compraran abans un programari de codi obert que tancat, no pel valor del programari en si, sinó pel servei que els dóna. De fet, no tenen cap inconvenient amb les llicències copyleft.

El problema que hem detectat és que costa molt que els desenvolupadors de les empreses t'obrin les portes i es predisposin a reutilitzar el programari. Normalment no volen saber res de canvis. La majoria estan enganyats i viciats amb entorns de programari privatiu que tenen interfícies amb un punt d'entrada ràpid.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Personalment crec que les administracions no hi poden fer res. Un lloc on es pot canviar de personal cada quatre anys és molt costós de convèncer. L'única cosa que podrien fer és posar lleis que obliguessin a utilitzar llicències lliures a les empreses. Això, però, no passarà mai, ja que les administracions en el fons viuen de les empreses.

Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

Tenint en compte que som quatre gats, jo parlaria més d'inici que d'evolució. La programació, en general, està bastant malament a Catalunya. Si no hi ha programadors no cal ni parlar del programari lliure.

Fa la impressió que hi ha molta gent rere el programari lliure, i crec que no és ben bé així. Hi ha molt poques persones que aguanten les bases sense les quals no seria possible fer gairebé res amb programari lliure: des del nucli fins als entorns KDE i Gnome, passant per aplicacions com ara el gravador K3b.

Les empreses, que descriuen en gran part el futur del programari, són molt reticents a col·laborar-hi. En el meu entorn, no en conec cap que comparteixi desenvolupaments, i segur que els seria rendible fer-ho. Si no es canvia el xip, quedarem els que quedem.

Per acabar, el programari lliure és per als programadors. Està molt bé tenir el dret de còpia, però ara per ara amb la pirateria hi ha un dret de còpia hipotètic per tot arreu. Les aplicacions molt verticals, o sigui, molt especialitzades, són molt més difícils de reutilitzar. Fan falta eines per construir programari intermediarii més biblioteques, per exemple, les biblioteques Qt (desenvolupades per Trolltech). Aquests són els tipus de projectes que faran que els programadors puguin compartir programari i dedicar-se al servei utilitzant el programari lliure com a base.