Guia Temàtica
[1]
Com que els escrits i les conferències d'aquest llibre s'adreçaven a públics diferents i en moments diferents, hi ha conceptes que es repeteixen i es tracten a diferents articles. Això, i el fet que no hàgim tingut l'oportunitat de fer un índex de matèries d'aquest llibre, fa que pugui resultar difícil retrobar on es parla d'un tema sobre el qual ja hàgiu llegit alguna cosa, tret que es pugui ubicar fàcilment a partir del títol de capítol.
Esperem que aquesta guia abreujada, per aproximada i incompleta que sigui (ja que no recull tots els temes ni tots els aspectes d'un tema determinat), us ajudi a trobar els conceptes i les explicacions que més us interessen.
Julie Sussman, P.P.A.
Resum
El capítol 1 resumeix gairebé tots els temes relacionats amb el programari que es tracten en aquest llibre. El capítol 20 també és un resum.
Els temes que no estan directament relacionats amb el programari s'inclouen a les entrades Confidencialitat i llibertat personal, Propietat intel·lectual i Copyright, que trobareu més avall.
Projecte GNU
Als capítols 1 i 20 s'explica la història del projecte GNU.
El capítol 20 inclou una agradable explicació sobre l'origen de la sigla recursiva GNU (GNU No és Unix, que es pronuncia "nyú").
El "manifest" que va donar el tret de sortida al projecte GNU és al capítol 2.
Vegeu també l'entrada Linux, GNU/Linux.
Fundació per al Programari Lliure
La història i el funcionament de la Fundació per al Programari Lliure s'explica als capítols 1 i 20, i a l'apartat "Finançament del programari lliure", al capítol 18.
Programari lliure
No indicarem totes les referències al programari lliure que hi ha en aquest llibre, ja que tots els capítols, tret de l'11, 12, 13, 16, 17 i 19, en parlen.
El capítol 1 inclou la història del programari lliure, des del programari lliure fins al programari de propietat i a l'inrevés.
El concepte de programari lliure es defineix i s'argumenta al capítol 3. La definició es repeteix a diferents capítols.
L'ambigüitat del terme lliure, i el motiu pel qual el continuem emprant en el sentit de "llibertat" com a "llibertat d'expressió" i no pas com a "barra lliure", s'aborda a l'apartat "Lliure en el sentit de llibertat", al capítol 1, i l'apartat "Ambigüitat", al capítol 6.
Vegeu també les entrades Codi font, Codi obert i Copyleft.
Al capítol 21 podeu trobar la traducció de programari lliure en 21 idiomes.
Codi font, Font
El terme codi font apareix arreu quan es parla del programari lliure. Si en voleu aclarir el significat, llegiu "Nota sobre programari".
Linux, GNU/Linux
L'origen del Linux i la diferència entre el Linux (el nucli del sistema operatiu) i el GNU/Linux (un sistema operatiu complet) es tracta breument a l'apartat "Linux i GNU/Linux", del capítol 1, i, amb profunditat, al capítol 20.
Si voleu saber els motius pels quals s'ha de dir GNU/Linux quan parlem del sistema operatiu, i no la forma abreujada Linux, vegeu els capítols 5 i 20. Confidencialitat i llibertat personal.
Els capítols 11, 13 i 17, adreçats al públic en general, ens adverteixen sobre la pèrdua de llibertat personal, confidencialitat i accés a materials escrits que durant molt de temps hem donat per garantits.
Codi obert
La diferència entre el moviment per al codi obert i el moviment per al programari lliure s'estudia al capítol 6, al capítol 1 (a l'apartat "Codi obert") i al capítol 20.
Propietat intel·lectual
Al capítol 21 i al començament del capítol 16 s'explica per què el terme propietat intel·lectual és enganyós i engavanyador per a tractar les anomenades qüestions sobre "propietat intel·lectual".
Les entrades Copyright i Patents tracten de determinats tipus de "propietat intel·lectual".
Copyright (drets d'autor)
Nota: La majoria d'aquestes referències al copyright no tracten la qüestió del programari.
Als capítols 12 i 19 s'inclou la història, els objectius, l'aplicació i els efectes dels drets sobre la propietat intel·lectual o els drets d'autor (copyright), així com recomanacions per a una política del copyright. També s'hi tracten temes fonamentals de la nostra era digital, com ara els llibres electrònics o la llei nord-americana sobre el copyright digital del Mil·lenni digital (DMCA, Digital Millennium Copyright Act).
La diferència entre patents i copyright s'explica al capítol 16.
Sobre l'ús del copyright per a fomentar el programari i la documentació lliures, consulteu l'entrada Copyleft.
Copyleft
Al capítol 1 (a l'apartat "Copyleft i la GPL del GNU"), el capítol 14 i el capítol 20 s'ofereix una explicació del copyleft i de l'ús que el copyleft fa del sistema de copyright per a fomentar el programari lliure. Vegeu també l'entrada Llicències.
Al capítol 15 s'explica per què el copyleft és pràctic, eficaç i, alhora, idealista.
Al capítol 9 es defensa que el programari lliure ha d'anar acompanyat de manuals lliures.
Llicències
Les llicències del GNU, que serveixen per a oferir programari o manuals amb copyleft, s'aborden al capítol 14 i s'inclouen íntegrament a la quarta part del llibre.
Patents
Al capítol 16 s'explica la diferència entre patents i copyright, es donen arguments contra les patents de programari i s'estudia per què el programari és diferent d'altres obres patentables. També es tracta la política sobre patents de programari a d'altres països.
Hackers versus Crackers
Al principi del capítol 1 es fa la distinció entre aquests termes.
NOTES
· ^ 1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.
|
|
|
PORTADA