Capítol 5
La importància del nom
[1]
Els noms transmeten significats, i la nostra elecció dels noms determina el significat del que diem. Un nom inadequat transmetrà a la gent una idea equivocada. Una rosa, tingui el nom que tingui, sempre farà la mateixa olor, però si en diguéssim "llapis" la gent quedaria força decebuda quan intentés escriure amb ella. I si dels llapis en diguéssim "roses", la gent no entendria per a què serveixen. Si anomenem el nostre sistema operatiu "Linux", transmetem una idea equivocada sobre l'origen, la història i l'objectiu d'aquest sistema. Si en diem "GNU/Linux", donem (encara que no de manera detallada) una idea precisa.
Però és important això per a la nostra comunitat? És important que la gent conegui l'origen, la història i l'objectiu del sistema? Sí, perquè la gent que oblida la història sovint està condemnada a repetir-la. El Món Lliure desenvolupat al voltant del GNU/Linux no és un lloc segur. Els problemes que ens van empènyer a crear el GNU no han estat completament eradicats i amenacen amb tornar.
Quan explico per què el sistema operatiu s'hauria d'anomenar "GNU/Linux", en lloc de "Linux", la gent de vegades respon d'aquesta manera:
"Encara que és indubtable que el projecte GNU mereix obtenir reconeixement per haver fet aquesta tasca, val la pena aixecar tanta polseguera si la gent no hi dóna importància? El més important no és que la feina s'hagi fet, i no qui l'ha feta? Us hauríeu de relaxar, sentir-vos orgullosos de la feina ben feta i no preocupar-vos del reconeixement".
Aquest seria un bon consell si aquesta fos la situació: si la feina estigués feta i fos hora de relaxar-se. Tant de bo fos així! Però els reptes són molts i no és pas el moment de pensar que el futur està garantit. La força de la nostra comunitat rau en el compromís que tenim amb la llibertat i la cooperació. El nom de "GNU/Linux" permet que la gent recordi i, alhora, transmeti aquests objectius.
Es pot escriure bon programari lliure sense pensar en el GNU. També s'ha fet molt bona feina en nom del Linux. Però el terme Linux s'ha associat, des que va ser encunyat, a una filosofia que no està compromesa amb la llibertat per a cooperar. A mida que el món empresarial vagi utilitzant aquest nom cada vegada més, encara serà més difícil associar-lo a l'esperit comunitari.
Un dels grans reptes per al futur del programari lliure ve donat per la tendència de les empreses de distribució del "Linux" a incloure programari no lliure al GNU/Linux en nom de la conveniència i la capacitat. Això ho fan la majoria dels desenvolupadors de distribucions comercials, i cap d'ells produeix una distribució que sigui completament lliure. La majoria no identifiquen clarament els paquets no lliures inclosos en les seves distribucions. Fins i tot n'hi ha molts que desenvolupen programari no lliure i l'afegeixen al sistema. Alguns s'atreveixen a anunciar sense miraments sistemes "Linux" amb "llicències per lloc de treball", ofensa que dóna a l'usuari tanta llibertat com el Windows de Microsoft.
Es justifica la inclusió de programari no lliure en nom de la "popularitat del Linux", fet que a la pràctica implica que es valora més la popularitat que la llibertat. De vegades això s'admet obertament. Per exemple, la revista d'informàtica Wired diu que Robert McMillan, editor de la revista Linux Magazine, "pensa que el canvi cap a programari de codi obert hauria d'estar motivat per decisions tècniques, no polítiques".
I el president de Caldera va demanar obertament als usuaris que abandonessin l'objectiu de la llibertat i treballessin en pro de la "popularitat del Linux".
El fet d'incloure programari no lliure al sistema GNU/Linux en pot fer créixer la popularitat, si per popularitat entenem el nombre de persones que fan servir part del sistema GNU/Linux en combinació amb programari no lliure. Però, al mateix temps, s'anima implícitament la comunitat a acceptar el programari no lliure com a cosa bona i a oblidar l'objectiu de la llibertat. No serveix de res anar més ràpid si acabem sortint de la carretera.
Quan el "complement" no lliure és una biblioteca o una eina de programació, es pot convertir en un parany per als desenvolupadors de programari lliure. Quan els desenvolupadors escriuen programari lliure que depèn d'un paquet no lliure, aquest programari no pot formar part d'un sistema totalment lliure [2].
Si la nostra comunitat continua per aquest camí, podria convertir el futur del GNU/Linux en un mosaic de components lliures i no lliures. En el termini de cinc anys, segurament encara ens quedarà molt programari lliure, però si no anem amb compte, difícilment el podrem fer servir sense el programari privatiu que els usuaris esperen trobar al costat d'aquest programari lliure. Si això arriba a passar, la nostra campanya per la llibertat haurà fracassat.
Si la publicació d'alternatives lliures fos una simple qüestió de programació, la solució dels futurs problemes podria ser cada vegada més fàcil a mesura que augmentessin els recursos per al desenvolupament de programari de la nostra comunitat. Però ens enfrontem a obstacles que amenacen amb complicar les coses: les lleis que prohibeixen el programari lliure. A mesura que les patents de programari van en augment i lleis com la DMCA [3] s'apliquen per prohibir el desenvolupament de programari lliure per a activitats importants com veure un DVD o escoltar seqüències de RealAudio, ens trobarem desarmats per lluitar contra els formats de dades secrets i patentats, tret que renunciem als programes privatius que els fan servir.
Per afrontar aquests reptes calen esforços molt variats. Però el que necessitem per sobre de tot, a fi de respondre a qualsevol repte, és recordar l'objectiu de la llibertat de cooperar. No podem esperar que el simple desig de tenir programari potent i fiable sigui suficient perquè la gent faci grans esforços. Necessitem el tipus de determinació que mostra la gent quan lluita per la seva llibertat i la seva comunitat, determinació per a resistir durant anys sense rendir-se.
A la nostra comunitat, aquest objectiu i aquesta determinació emanen principalment del projecte GNU. Som nosaltres els que parlem de llibertat i comunitat com a principis que cal defensar. Les organitzacions que parlen del "Linux" això normalment no ho diuen. Les revistes sobre "Linux" solen estar plenes d'anuncis de programari no lliure. Les empreses que empaqueten el "Linux" afegeixen programari no lliure al sistema, mentre que d'altres ofereixen "suport per al Linux" amb aplicacions no lliures. Els grups d'usuaris del "Linux" normalment conviden els agents comercials perquè presentin aquestes aplicacions. El principal espai on és probable que la gent de la nostra comunitat s'aproximi a la idea de llibertat i de determinació és el projecte GNU.
Malgrat tot, quan la gent es trobi amb el projecte GNU, s'hi sentirà identificada?
Els usuaris que són conscients de fer servir un sistema originat al projecte GNU poden veure una relació directa entre ells mateixos i el GNU. No estaran automàticament d'acord amb la nostra filosofia, però almenys tindran una raó per pensar-hi seriosament. D'altra banda, aquells que es consideren "usuaris del Linux" i creuen que el projecte GNU va servir per "crear eines que van resultar ser útils per al Linux", en general només perceben una relació indirecta entre ells i el GNU. És fàcil que no facin cap cas de la filosofia del GNU el dia que hi entrin en contacte.
El projecte GNU és idealista, i avui dia qualsevol persona que promogui l'idealisme s'enfronta a un gran obstacle: la ideologia dominant incita la gent a deixar de banda l'idealisme per "poc pràctic". El nostre idealisme ha estat extremadament pràctic: és la raó per la qual tenim un sistema operatiu GNU/Linux lliure. La gent a qui agrada aquest sistema hauria de saber que es tracta del nostre idealisme fet realitat.
Si "la feina" realment estigués feta, si només fos una qüestió de reconeixement, potser seria més intel·ligent deixar estar el tema. Però no som en aquest punt. Per motivar la gent a fer la feina pendent, se'ns ha de reconèixer tot el que hem fet. Si ens voleu ajudar, quan anomeneu el sistema operatiu, anomeneu-lo "GNU/Linux".
NOTES
· ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 2000, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.
· ^ 2. En el passat, molts programes lliures van caure d'aquesta manera en el parany de les biblioteques Motif i Qt per a la GUI (interfície gràfica d'usuari) i van crear problemes que van trigar molts anys a solucionar-se. El problema de la Qt està solucionat perquè aquesta biblioteca ara és lliure. El problema de la Motif encara no està del tot resolt, ja que el seu substitut lliure, la biblioteca LessTif, encara necessita alguns retocs (s'admeten voluntaris!). La versió de la implementació Java de Sun i les seves biblioteques Java estàndard, que no són lliures, provoquen problemes similars, i la seva substitució per programari lliure és actualment un dels grans reptes del projecte GNU.
· ^ 3. La Digital Millenium Copyright Act de 1998 pretén actualitzar la llei de copyright dels EUA. Algunes de les qüestions incloses a la DMCA són disposicions relatives a les pràctiques que eviten els sistemes de protecció del copyright, els usos raonables i la responsabilitat dels proveïdors de serveis en línia. Al capítol 12 (El copyright mal entès - un reguitzell d'errors), a la pàgina 77, s'inclou més informació sobre la DMCA.
|
|
|
PORTADA