Capítol 2
El manifest del GNU
[1]
El manifest del GNU va ser escrit al començament del projecte GNU amb la finalitat de demanar participació i suport. Durant els primers anys se'n van fer actualitzacions menors per tenir en compte els nous desenvolupaments, però ara sembla millor deixar-lo sense modificacions, tal com l'ha conegut la majoria de la gent. Des d'aleshores, hem après que es poden evitar determinades confusions habituals amb un canvi en la selecció de paraules i, per tant, amb el temps hem afegit notes a peu de pàgina per aclarir aquestes confusions.
Què és el GNU? GNU No és Unix!
GNU, que significa "GNU No és Unix", és el nom d'un sistema de programari complet compatible amb l'Unix que estic escrivint per poder-lo passar lliurement a tothom que el vulgui fer servir [2]. Hi ha diversos voluntaris que m'ajuden. Són molt necessàries les contribucions en temps, diners, programes i equipament.
De moment tenim un editor de text Emacs amb Lisp per a escriure ordres per l'editor, un depurador de codi font, un generador-analitzador compatible amb yacc, un editor d'enllaços i unes 35 utilitats. Tenim un intèrpret d'ordres gairebé acabat. Hem fet que un nou compilador adaptable i optimitzador de C s'autocompili i potser el podrem publicar aquest any. Tenim un nucli inicial, però calen moltes més funcions per a emular l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguin llestos, serà possible distribuir un sistema GNU adequat per al desenvolupament de programes. Farem servir el processador de textos TEX, però també s'està treballant en un nroff. També farem servir el sistema de finestres X-Window, que és lliure i adaptable. Després d'això afegirem un Common Lisp adaptable, un joc Empire, un full de càlcul i centenars d'altres coses, a més de documentació en línia. Esperem proporcionar, amb el temps, com a mínim totes les eines que vénen normalment amb un sistema Unix i més encara.
Amb el GNU es podran executar programes de l'Unix, però no serà idèntic a l'Unix. Farem totes les millores que siguin necessàries, d'acord amb la nostra experiència amb altres sistemes operatius. Concretament, la intenció és tenir noms d'arxius més llargs, números de versió d'arxius, un sistema d'arxius a prova de caigudes, potser un sistema per a completar noms d'arxius, compatibilitat amb pantalles independent del tipus de terminal i potser, en un futur, un sistema de finestres basat en Lisp que permeti que diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix comparteixin una sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran disponibles com a llenguatges de programació de sistemes. Mirarem d'oferir compatibilitat amb l'UUCP, el Chaosnet del MIT i els protocols de comunicació d'Internet.
En principi, el GNU està pensat per a màquines de la classe 68000/16000 amb memòria virtual, perquè aquestes són les màquines en què l'execució és més senzilla. L'esforç addicional per a fer-lo funcionar en màquines més petites es deixarà per aquells que el vulguin fer servir en aquest tipus de màquines.
En anglès, per tal d'evitar una horrible confusió amb el significat de 'nyu', cal pronunciar la G de la sigla GNU quan es faci referència al nom d'aquest projecte.
Per què haig d'escriure el GNU?
Considero que la regla d'or requereix que, si m'agrada un programa, l'haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d'aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no-divulgació ni de llicència d'ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d'Intel·ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.
Per tal de poder continuar fent servir ordinadors sense deshonor, he decidit agrupar un cos suficient de programari lliure per poder tirar endavant sense cap mena de programari que no sigui lliure. He deixat el Laboratori d'Intel·ligència Artificial per no donar al MIT cap excusa legal que els permetés impedir-me oferir lliurement el GNU.
Per quin motiu el GNU serà compatible amb l'Unix?
L'Unix no és el meu sistema ideal, però no està malament. Les funcions essencials de l'Unix semblen prou bones i penso que puc omplir els buits que presenta sense espatllar aquestes funcions. A més, un sistema compatible amb l'Unix seria molt útil perquè moltes altres persones l'adoptessin.
Com estarà disponible el GNU?
El GNU no és de domini públic. Tothom tindrà permís per a modificar i redistribuir el GNU, però cap distribuïdor no en podrà restringir una redistribució subsegüent. És a dir, que no estaran permeses les modificacions privatives. Vull estar ben segur que totes les versions del GNU continuïn sent lliures.
Per què volen cooperar molts altres programadors?
He trobat molts altres programadors que estan entusiasmats amb el GNU i hi volen col·laborar.
A molts programadors no els agrada la comercialització del programari de sistemes, que si bé els pot permetre guanyar més diners, en general fa que se sentin en conflicte amb altres programadors, en comptes de sentir-los com a companys. L'acte fonamental de l'amistat entre programadors és el fet de compartir programes, i els acords comercials usats habitualment avui dia prohibeixen en essència que els programadors tractin els seus companys com a amics. El comprador de programari ha d'escollir entre l'amistat i l'obediència a la llei. Naturalment, molts decideixen que l'amistat és més important. Però els que creuen en la llei sovint no se senten tranquils amb cap de les dues opcions. Es tornen cínics i pensen que la programació només és una manera de fer diners.
Si continuem desenvolupant i fent servir el GNU en lloc dels programes privatius, podrem ser hospitalaris amb tothom i romandre dins de la legalitat. A més, el GNU serveix com a exemple d'inspiració i com a pol d'atracció perquè altres persones s'uneixin a nosaltres en l'acte de compartir. Això ens pot donar una sensació d'harmonia impossible d'experimentar si fem servir programari que no sigui lliure. Per a gairebé la meitat dels programadors amb qui parlo, aquest és un motiu de felicitat important que els diners no poden substituir.
Com podeu aportar la vostra contribució?
Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions de màquines i diners. Estic demanant als usuaris que facin donacions en forma de programes i de feina.
Una de les conseqüències que pot esperar qui faci donació de màquines és que podrem veure-hi el GNU en execució més aviat. Les màquines haurien d'estar completes, preparades per instal·lar-hi sistemes, homologades per a àrees residencials i no requerir ventilació ni fonts d'alimentació sofisticades.
He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu temps a treballar per al projecte GNU. En la majoria de projectes, una distribució de feines a temps parcial d'aquest tipus seria molt difícil de coordinar, ja que les parts escrites d'una manera independent no encaixarien. Però en el projecte concret de substituir l'Unix no existeix aquest problema. Un sistema Unix complet conté centenars d'utilitats, i cadascuna es documenta per separat. La majoria de les especificacions de la interfície estan determinades per la compatibilitat amb l'Unix. Si cada col·laborador pot escriure un substitut compatible d'una utilitat determinada de l'Unix i fer que funcioni correctament en lloc del programa original en un sistema Unix, llavors, quan s'agrupin, aquestes utilitats també funcionaran correctament. Fins i tot admetent que en Murphy [3] origini alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests components serà una tasca factible. (Per al nucli caldrà una comunicació més estreta i s'hi dedicarà un grup més petit i unit.)
Si rebo donacions de diners, podria contractar unes quantes persones a jornada completa o a mitja jornada. El sou no serà alt comparat amb el que és normal per a un programador, però busco gent per a qui la construcció d'un esperit comunitari sigui tant important com el fet de guanyar diners. Considero aquest projecte com una manera de permetre que la gent interessada a dedicar totes les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los la necessitat de guanyar-se la vida d'una altra manera.
Per què serà beneficiós per a tots els usuaris d'ordinadors?
Una cop s'hagi escrit el GNU tothom podrà disposar lliurement d'un bon sistema de programari, de la mateixa manera que disposem de l'aire per a respirar [4].
Això significa molt més que el simple estalvi del preu d'una llicència de l'Unix, ja que s'evitarà molt del malbaratament d'esforços en la duplicació de la programació de sistemes. Aquests esforços, al seu torn, es podrien dedicar a millorar el que tenim.
El codi font complet dels sistemes estarà disponible per a tothom. Com a resultat, els usuaris que hagin de modificar el sistema sempre seran lliures de fer-ho ells mateixos o de contractar qualsevol programador o empresa perquè faci la feina. Els usuaris deixaran d'estar en mans d'un programador o una empresa que siguin propietaris del codi font i els únics en condicions de fer-hi modificacions.
Els centres de formació podran proporcionar un entorn molt més educatiu, ja que podran animar tots els estudiants a estudiar i millorar el codi del sistema. Al laboratori d'informàtica de Harvard tenien com a política que no es podia instal·lar cap programa al sistema si el seu codi font no estava a disposició del públic i, de fet, l'aplicaven negant-se a instal·lar determinats programes. En bona mesura, jo em vaig inspirar en aquesta política.
Finalment, el llast d'haver de prendre en consideració qui és propietari del programari del sistema i què està o no està permès fer amb el programari, haurà desaparegut.
Les disposicions per obligar la gent a pagar per utilitzar un programa, incloent-hi la imposició de llicències en les còpies, sempre comporten un cost enorme per a la societat a causa dels incòmodes mecanismes necessaris per determinar quant (és a dir, quins programes) ha de pagar l'usuari. Només un estat policial pot fet que tothom els obeeixi. Imaginem que tenim una estació espacial on la fabricació de l'aire comporta un cost elevat: el fet de cobrar a cada ens respirador per litre d'aire pot ser just, però haver de dur les 24 hores del dia una màscara d'aire amb comptador seria intolerable, encara que tothom es pogués permetre pagar la factura de l'aire. I el fet de tenir càmeres de televisió arreu per vigilar que ningú es tregui la màscara seria escandalós. És millor finançar la planta d'aire amb un impost per persona i desempallegar-se de les màscares.
El fet de copiar tot o part d'un programa és tan natural per a un programador com el fet de respirar, i igual de productiu. També hauria de ser igual de lliure.
Objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre fàcilment:
"Ningú no el farà servir si és gratuït perquè això vol dir que no s'oferirà assistència tècnica."
"S'ha de cobrar pel programa per finançar el servei d'assistència tècnica."
Si la gent s'estimés més pagar per tenir el GNU més l'assistència tècnica, que obtenir el GNU de franc sense el mateix servei, una empresa que oferís només l'assistència tècnica a les persones que haguessin obtingut el GNU de franc hauria de tenir èxit.
Cal distingir entre l'assistència que comporta una feina de programació real i l'ajuda a l'usuari principiant. En relació a la primera, no es pot dependre del proveïdor del programari. Si el problema no és compartit per un nombre suficient d'usuaris, el proveïdor no en farà cap cas.
Perquè una empresa disposi d'un bon servei d'assistència tècnica, ha de tenir el codi font i totes les eines necessàries. D'aquesta manera es pot contractar qualsevol persona capacitada per a corregir el problema, sense dependre de la voluntat de ningú en concret. Amb l'Unix, el preu del codi font deixa aquesta possibilitat fora de qualsevol consideració per a la majoria d'empreses. Amb el GNU això serà ben senzill. Tot i així, és possible que no hi hagi cap persona competent disponible, però aquest problema no es pot imputar als acords de distribució. El GNU no elimina tots els problemes del món, només alguns.
D'altra banda, el que necessiten els usuaris principiants és una orientació bàsica: ensenyar-los a fer coses que ells mateixos podrien fer fàcilment, però que no saben com fer-les.
Aquests serveis podrien ser proporcionats per empreses que ofereixen només serveis de reparació i d'orientació bàsica. Si és cert que els usuaris prefereixen gastar diners i comprar un producte amb servei d'assistència, estaran igualment d'acord a adquirir el servei després d'haver obtingut el producte de franc. Les empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera que els usuaris no estaran lligats a cap empresa en particular. Alhora, els que no necessitem el servei d'assistència hauríem de poder fer servir el programa sense pagar pel servei.
"No es pot arribar a molta gent sense la publicitat i, per poder-la finançar, s'ha de cobrar pel programa."
"No té cap sentit fer publicitat d'un programa que la gent pot aconseguir de franc."
Hi ha diverses maneres de fer publicitat gratuïta o de molt baix cost per informar els usuaris d'ordinadors sobre quelcom com el sistema GNU. Però potser és cert que es pot arribar a més usuaris de microordinadors a través de la publicitat. Si realment és així, les empreses que fessin publicitat del servei de còpia i enviament del GNU per un preu determinat haurien de ser prou pròsperes per a pagar, pel cap baix, la seva publicitat. D'aquesta manera la publicitat només la paguen els usuaris que se'n beneficien.
D'altra banda, si molta gent obté el GNU a través dels seus amics i aquestes empreses fracassen, això demostrarà que la publicitat no era realment necessària per difondre el GNU. Per què deu ser que els defensors del mercat lliure no volen deixar que sigui el mateix mercat lliure qui decideixi això? [5]
"La meva companyia necessita un sistema operatiu de propietat per estar pel davant de la competència."
El GNU posarà el programari de sistema operatiu al marge de la competència. En aquest aspecte, ni una empresa determinada ni la competència podran gaudir d'un avantatge competitiu. Aquestes empreses competiran en altres aspectes, mentre que es beneficiaran mútuament en aquest aspecte concret. Si la vostra empresa es dedica a la comercialització d'un sistema operatiu no us agradarà el GNU, però aquest és el vostre problema. Si la vostra empresa es dedica a una altra cosa el GNU us pot evitar veure-us obligats a entrar en el costós negoci de la venda de sistemes operatius.
M'agradaria que el desenvolupament del GNU rebés donacions de molts fabricants i usuaris, contribució que reduiria els costos de tots ells [6].
"Els programadors no es mereixen una recompensa per la seva creativitat?"
Si hi ha res que es mereixi una recompensa, és la contribució social. La creativitat es pot considerar una contribució social, però sempre que la societat sigui lliure de fer-ne servir els resultats. Si els programadors han de ser recompensats per la creació de programes innovadors, per la mateixa regla han de ser castigats si restringeixen l'ús d'aquests programes.
"El programador no hauria de poder demanar una recompensa per la seva creativitat?"
No hi ha res dolent en voler rebre una remuneració per la feina feta ni en mirar d'obtenir el màxim d'ingressos, sempre que no s'utilitzin mitjans destructius. Però els mitjans habituals actualment en el camp del programari es basen en la destrucció.
El fet d'extreure diners dels usuaris d'un programa mitjançant la restricció de l'ús que en facin resulta destructiu perquè les restriccions redueixen la quantitat i les maneres de fer servir el programa. Això redueix la quantitat de riquesa que la humanitat obté del programa. Quan s'opta deliberadament per la restricció, una de les conseqüències nocives n'és la destrucció deliberada.
La raó per la qual un bon ciutadà no fa servir aquests mitjans destructius per enriquir-se és que, si tots ho féssim, ens empobriríem a causa d'una destrucció mútua. Això és ètica kantiana, o la Regla d'Or. Com que no m'agraden les conseqüències que resultarien si tothom acaparés informació, em veig obligat a considerar com a errònia aquesta pràctica. En concret, el desig de ser recompensat per la pròpia creativitat no justifica el fet de privar el món en general de tota o part d'aquesta creativitat.
"No es moriran de gana, els programadors?"
Podria respondre que ningú no està obligat a ser programador. La majoria de nosaltres ho té molt difícil per guanyar-se la vida fent ganyotes al mig del carrer, però no per això estem condemnats a morir-nos de gana fent ganyotes al mig del carrer. Senzillament, ens dediquem a una altra cosa.
Malgrat tot, aquesta és una resposta errònia perquè accepta la suposició implícita en la pregunta, és a dir, que si el programari no té propietari, els programadors no rebran ni un cèntim. Es pressuposa que ha de ser o tot o no res.
El motiu real pel qual els programadors no es moriran de gana és que igualment podran ser remunerats per programar, encara que no tant com en l'actualitat.
La restricció del dret a fer còpies no és l'única manera de fer negoci amb el programari, encara que és la més habitual perquè se n'obtenen molts diners. Si aquesta pràctica estigués prohibida o fos rebutjada pel client, el negoci del programari es mouria cap a altres formes d'organització que actualment no es fan servir gaire sovint. Sempre hi ha moltes maneres d'organitzar qualsevol tipus de negoci.
Probablement la programació no serà tan lucrativa, amb aquesta nova concepció, com ho és ara, però això no és pas un argument contra el canvi. No es considera una injustícia que els dependents de botigues tinguin el sou que tenen. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no seria una injustícia. (A la pràctica, guanyarien força més diners que els dependents de les botigues).
"No té dret la gent a controlar l'ús que es fa de la seva creativitat?"
El "control sobre l'ús de les pròpies idees" en realitat és el control sobre les vides d'altres persones, control que sovint s'usa per a fer-los la vida més difícil.
Les persones que han estudiat detingudament el tema dels drets de propietat intel·lectual, com ara els advocats, afirmen que no hi ha cap dret intrínsec a la propietat intel·lectual. Els tipus de presumptes drets de propietat intel·lectual que reconeix el govern van ser creats mitjançant determinades lleis amb una finalitat específica.
Per exemple, el sistema de patents va ser creat per animar els inventors a revelar els detalls dels seus invents. El seu objectiu era ajudar la societat més que no pas els inventors. En aquella època, el període de vida de 17 anys per a una patent era curt comparat amb el ritme de desenvolupament de la tècnica. Com que les patents només són rellevants per als fabricants, per als quals el cost i l'esforç necessaris per a obtenir un contracte de llicència són petits comparats amb els del fet de produir, les patents no acostumen a fer gaire mal. No posen traves a la majoria de persones que fan servir els productes patentats.
La idea del copyright no existia en temps antics, quan els autors sovint copiaven llargs passatges d'obres de no-ficció d'altres autors. Aquesta pràctica era ben útil, i és l'única manera que ha permès sobreviure a les obres de molts autors, encara que només sigui en part. El sistema del copyright va ser creat expressament amb l'objectiu de fomentar l'autoria. En l'àmbit per al qual es va inventar (el dels llibres, que només es podien copiar de manera econòmica en una impremta), no feien gaire mal i no eren cap impediment per a la majoria dels lectors de llibres.
Tots els drets de propietat intel·lectual són únicament llicències atorgades per la societat perquè es pensava, d'una manera correcta o equivocada, que la societat en conjunt se'n beneficiaria. Però en qualsevol situació determinada, ens hem de preguntar: Realment, ens beneficia haver atorgat aquest monopoli? Quin tipus d'acte estem permetent que faci una persona, mitjançant la llicència que li concedim?
El cas dels programes, avui, és molt diferent al dels llibres, fa cent anys. El fet que la manera més senzilla de copiar un programa sigui d'un veí a un altre, el fet que un programa tingui codi font i codi objecte, que són ben diferents, i el fet que la finalitat dels programes sigui utilitzar-los, en lloc de llegir-los o gaudir-ne, es combinen per crear una situació en què la persona que fa valer un copyright perjudica la societat en conjunt, tant materialment com espiritualment; una situació en què ningú no hauria d'adoptar aquesta pràctica, independentment que la llei ho permeti.
"La competència fa que les coses es facin millor."
El paradigma de la competència és una cursa: Si premiem el guanyador, animem tothom a córrer més ràpid. Quan el capitalisme realment funciona d'aquesta manera, el resultat és bo, però els seus partidaris s'equivoquen quan pressuposen que sempre funciona així. Si els corredors obliden per què s'ofereix el premi i es capfiquen a guanyar a qualsevol preu, poden trobar altres estratègies, com ara atacar els altres corredors. Si els corredors es barallen a cops de puny, tots arribaran tard a la meta.
El programari privatiu i secret és l'equivalent moral dels corredors que es barallen a cops de puny. Malauradament, l'únic àrbitre que tenim no sembla estar en contra de les baralles, sinó que només les regula: "per cada 10 metres que corris, tens dret a disparar un tret". El que hauria de fer és separar-los i penalitzar els corredors pel sol fet de cercar brega.
"No deixarà tothom de programar si no hi ha un incentiu econòmic?"
De fet, molta gent programarà sense absolutament cap incentiu econòmic. La programació té una fascinació irresistible per algunes persones, generalment per a les que ho fan millor. No manquen músics professionals que es dediquin al seu art, encara que no tinguin esperances de guanyar-s'hi la vida.
En realitat, però, encara que aquesta pregunta es faci moltes vegades, no és apropiada per aquesta situació. La remuneració dels programadors no desapareixerà, sinó que tan sols es reduirà. La pregunta correcta seria, per tant, si algú programarà amb un incentiu econòmic menor. L'experiència em diu que sí.
Durant més de deu anys molts dels millors programadors del món van treballar al Laboratori d'Intel·ligència Artificial per molt menys diners dels que haurien pogut guanyar a qualsevol altre lloc. Rebien moltes recompenses que no eren econòmiques: fama i estima, per exemple. A més, la creativitat és divertida, fet que és una recompensa en si mateix.
I llavors la majoria dels programadors van deixar el Laboratori quan se'ls oferí l'oportunitat de fer una feina igual d'interessant a canvi de molts diners.
El que mostren els fets és que la gent programarà per motius diferents dels econòmics, però si a més se li ofereix l'oportunitat de guanyar-hi molts diners, esperarà que sigui així i ho exigirà. Les entitats que paguen poc ho tenen difícil per competir amb les que paguen molt, però no els hauria d'anar malament si es prohibissin les que paguen molt.
"Necessitem els programadors desesperadament. Si ens demanen que deixem d'ajudar els veïns, els hem d'obeir."
Hom mai no està tan desesperat com per a haver d'obeir aquest tipus d'exigència. Recordeu: milions per a la nostra defensa, però ni un cèntim com a tribut!
"Els programadors s'han de guanyar la vida d'alguna manera."
A curt termini, això és veritat. Malgrat tot, hi ha moltes maneres que permetrien als programadors guanyar-se la vida sense vendre el dret a fer servir un programa. Aquesta pràctica és freqüent actualment perquè és la que dóna més diners als programadors i als empresaris, no pas perquè sigui l'única manera de guanyar-se la vida. Si es vol, no costa gaire trobar altres fórmules.
Heus aquí uns quants exemples:- Un fabricant que tregui un ordinador nou pagarà per adaptar els sistemes operatius al nou maquinari.
- La venda de serveis d'ensenyament, d'assistència i manteniment també podrien donar feina als programadors.
- La gent amb idees noves podria distribuir programes com a programari lliure i demanar donacions als usuaris satisfets o bé oferir serveis d'assistència. Personalment, conec gent que ja se'n surt treballant d'aquesta manera.
- Els usuaris amb necessitats comunes poden formar grups d'usuaris i pagar una quota. Aleshores, aquests grups podrien contractar empreses de programació perquè escrivissin programes que interessessin els membres del grup.
Amb un impost de programari es podrien finançar tota mena de projectes informàtics:- Imaginem que tothom que compra un ordinador ha de pagar un percentatge del preu com a impost de programari. El govern podria assignar aquests diners a una agència com la Fundació Nacional de la Ciència (NSF, d'acord amb les inicials en anglès) perquè els invertís en el desenvolupament de programari.
- Però si el mateix comprador de l'ordinador fa una donació per al desenvolupament de programari, podria deduir de l'impost l'import de la donació. Podria fer la donació al projecte que escollís, normalment triat perquè espera fer-ne servir els resultats quan estigui acabat. Podria deduir qualsevol donació fins arribar a l'import total de l'impost que havia de pagar.
- El tipus impositiu es podria decidir per votació dels contribuents a l'impost, ponderada segons l'import al qual s'aplicaria l'impost.
Les conseqüències: - La comunitat d'usuaris d'ordinadors dóna suport al desenvolupament de programari.
- Aquesta comunitat decideix el nivell de suport necessari.
- Els usuaris interessats en determinats projectes poden escollir ells mateixos on es destina la seva aportació.
A llarg termini, alliberar els programes és un pas endavant cap al món de la post-escassetat, on ningú no haurà de deixar-se la pell treballant per tot just guanyar-se la vida i prou. La gent tindrà llibertat per dedicar-se a activitats entretingudes, com ara la programació, després d'haver dedicat les deu hores setmanals necessàries en tasques imprescindibles, com ara legislar, l'assessorament familiar, la reparació de robots o la prospecció d'asteroides. No hi haurà necessitat d'haver de guanyar-se la vida amb la programació.
Ja hem reduït en gran part la quantitat de treball que ha de fer la societat en conjunt per aconseguir la seva productivitat actual, però només una petita part d'aquesta reducció s'ha traduït en esbarjo per als treballadors, ja que s'exigeix que molta activitat no productiva acompanyi l'activitat productiva. Les causes principals en són la burocràcia i les lluites isomètriques contra la competència. El programari lliure reduirà en gran mesura aquests flagells en l'àmbit de la producció de programari. Ho hem de fer perquè els avenços tècnics en la productivitat es tradueixin per a nosaltres en una reducció d'hores de feina.
NOTES
· ^ 1. Publicada per primera vegada el 1984, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.
· ^ 2. Aquesta expressió era desafortunada. La intenció era dir que ningú no hauria de pagar pel permís d'usar el sistema GNU. Però les paraules no ho deixen clar això, i la gent sovint entén que les còpies del GNU sempre s'haurien de distribuir a un cost baix o a cost zero. Aquesta no va ser mai la nostra intenció: més endavant, el manifest esmenta la possibilitat que les empreses obtinguin beneficis per oferir el servei de distribució. Amb posterioritat he après a distingir clarament entre lliure en el sentit de 'llibertat' i lliure en el sentit de 'gratuïtat'. El programari lliure és el programari que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i modificar. És possible que alguns usuaris obtinguin còpies de franc, mentre que uns altres ho facin pagant; i si aquests diners ajuden a millorar el programari, molt millor. El més important és que tothom que tingui una còpia també tingui la llibertat de cooperar amb la resta d'usuaris a l'hora de fer-la servir.
· ^ 3. Referència a la "Llei de Murphy", llei humorística que afirma que, si existeix la possibilitat que alguna cosa vagi malament, segur que anirà malament.
· ^ 4. Aquest és un altre lloc on no vaig establir una diferència clara entre els dos diferents significats de lliure. L'afirmació tal com està escrita no és falsa: hom pot obtenir còpies gratuïtes del programari GNU, ja sigui dels amics o a través d'Internet, però s'està suggerint una idea errònia.
· ^ 5. La Fundació per al Programari Lliure (FSF, Free Software Foundation) es finança bàsicament gràcies al seu servei de distribució, encara que es tracta d'una entitat sense ànim de lucre i no d'una empresa. Si ningú encarregués còpies a la FSF, la fundació no podria fer la seva tasca. Però això no vol dir que les restriccions de propietat estiguin justificades per obligar tots els usuaris a pagar. Amb una petita part de tots els usuaris que encarregui còpies a la FSF, serà suficient per mantenir viva l'entitat. Per això demanem als usuaris que ens donin suport d'aquesta manera. Ja heu fet la vostra aportació?
· ^ 6. Recentment, un grup d'empreses d'informàtica ha recaptat fons per a donar suport al manteniment del compilador de C del GNU.
|
|
|
PORTADA