cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure, societat lliure: » Nota de l'editor


Nota de l'editor



[1]

Les acaballes del segle XX semblaven un malson orwellià: lleis que prohibien la publicació de les investigacions científiques sobre programari, lleis que prohibien compartir el programari, un excés de patents de programari que prohibien el desenvolupament, i contractes de llicència d'usuari final que negaven totes les llibertats als usuaris, com ara la propietat, la confidencialitat i la possibilitat de compartir i de comprendre el funcionament del programari. Aquest recull d'articles i conferències de Richard M. Stallman aborda moltes d'aquestes qüestions. Stallman se centra especialment en la filosofia que dóna sentit al moviment per al programari lliure. Aquest moviment s'alça contra l'opressió de les lleis federals i dels perniciosos contractes de llicència d'usuari final amb l'esperança de divulgar la idea de programari lliure.

Gràcies a la força de centenars de milers de programadors que col·laboren per crear programari GNU i el sistema operatiu GNU/Linux, el programari lliure ha conquerit un lloc als servidors que controlen la xarxa Internet, i a mesura que es va implantant al mercat d'ordinadors de taula, es va constituint en amenaça per a Microsoft i altres empreses de programari de propietat.

Aquests articles s'adrecen a un públic molt ampli: no cal tenir coneixements d'informàtica per a entendre la filosofia i les idees que s'hi expressen. Tot i així incloem al llibre una "Nota sobre programari" perquè el lector poc avesat a qüestions tècniques es familiaritzi amb part de l'argot i dels conceptes informàtics més usats, i a més hi ha les notes a peu de pàgina presents en tota l'obra.

Cal destacar que molts dels escrits són versions actualitzades i revisades dels textos originals publicats. I com que cada capítol va acompanyat d'un avís de còpia literal, podeu fer i distribuir lliurement còpies del text.

L'ordre dels escrits és força arbitrari, en el sentit que no cal llegir-los en cap ordre determinat, ja que són treballs independents els uns dels altres redactats durant un període de 18 anys. La primera part, "El projecte GNU i el programari lliure", pretén familiaritzar el lector amb la història i la filosofia del programari lliure i del projecte GNU. A més, serveix com a guia perquè els programadors, els formadors i els empresaris incorporin d'una manera pragmàtica el programari lliure en la societat, en el món de l'empresa i en la vida mateixa. A la segona part, "Copyright, copyleft i patents", s'estudien els principis filosòfics i polítics del sistema de copyright i de patents, i els canvis que ha sofert durant els últims dos-cents anys. També s'argumenta que la legislació i la normativa actuals sobre patents i copyright (drets d'autor) no defensen realment els interessos dels consumidors i usuaris finals de programari, música, pel·lícules i productes en altres formats. Ben al contrari, aquesta part estudia com estan pensades les lleis per ajudar les empreses i els governs a anul·lar les llibertats de l'usuari. La tercera part, "Llibertat, societat i programari", aprofundeix en la discussió sobre els drets i la llibertat, i en l'amenaça que representen per als drets i la llibertat el programari privatiu, la legislació sobre drets d'autor (copyright), la globalització, la "trusted computing" o informàtica de confiança i d'altres normes, normatives i polítiques socialment perilloses. Una de les maneres que tenen el sector de la informàtica i els governs per a intentar convèncer la gent a renunciar a determinats drets i llibertats és mitjançant l'ús de terminologia que implícitament tansmet el missatge que el fet de compartir informació, idees i programari està malament. Per aquest motiu hem inclòs un escrit on s'expliquen algunes paraules que indueixen a confusió i que segurament s'haurien d'evitar. La quarta part, "Les llicències", inclou la llicència pública general del GNU, la llicència pública menys general del GNU i la llicència per a documentació lliure del GNU, que constitueixen els pilars del projecte GNU.

Si voleu comprar aquest llibre per a ús personal, educatiu o per distribuir-lo, escriviu a la Free Software Foundation (FSF), a l'adreça sales@fsf.org, o visiteu la pàgina http://order.fsf.org. Si voleu contribuir a la causa de la llibertat del programari, podeu fer una donació a la FSF a través de la pàgina http://donate.fsf.org (o escriviu a l'adreça donations@fsf.org si voleu més informació). També us podeu posar en contacte amb la FSF per via telefònica trucant al +1-617-542-5942.

Segurament hi ha milers de persones a qui s'hauria d'agrair la seva contribució al projecte GNU, però els seus noms mai no es podran incloure en una única llista. Per això vull expressar la meva gratitud a tots aquells hackers anònims i a totes les persones que han ajudat a promoure, crear i difondre el programari lliure arreu del món.

Per la seva aportació en l'elaboració d'aquest llibre, vull donar les gràcies a:

Julie Sussman, P.P.A., per l'edició de diferents còpies en diferents estadis de desenvolupament, per escriure la "Guia temàtica" i per les seves observacions en qüestions com ara la puntuació o l'ordenació dels capítols.

Lisa (Opus) Goldstein i Bradley M. Kuhn per la seva ajuda a l'hora d'organitzar, corregir i, en general, fer que aquest recull de textos fos una realitat.

Claire H. Avitabile, Richard Buckman, Tom Chenelle i (especialment) Stephen Compall per la seva lectura meticulosa i correcció de tota l'obra;

Karl Berry, Bob Chassell, Michael Mounteney i M. Ramakrishnan per la seva experimentada ajuda a l'hora de donar format i editar aquesta recopilació d'escrits en TEXinfo (http://www.texinfo.org);

Mats Bengtsson per ajudar-me a donar format a la cançó per al programari lliure (Free Software Song) amb el Lilypond (http://www.gnu.org/software/lilypond/);

Etienne Suvasa per les il·lustracions que encapçalen cada part del llibre i per totes les obres amb què ha contribuït a la Free Software Foundation durant molts anys;

i Melanie Flanagan i Jason Polan pels seus útils suggeriments pensant en el lector no especialitzat. Vull agrair especialment la col·laboració de Bob Tocchio, del taller Paul's Transmission Repair, pels seus coneixements sobre transmissions d'automòbil.

També vull donar les gràcies a la meva mare i al meu pare, Wayne i Jo-Ann Gay, per ensenyar-me que s'ha de viure d'acord amb els ideals que cadascú defensa i per fer-me veure a mi, els meus dos germans i les meves tres germanes la importància del fet de compartir.

Finalment, i amb un èmfasi especial, vull expressar la meva gratitud a Richard M. Stallman per la filosofia GNU, el programari meravellós i els escrits que ha compartit amb tot el món.



Joshua Gay

josh@gnu.org



NOTES

· ^ 1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.

Taula de continguts
blocs | capítols | completa ]



PortadaPORTADA
Nota de l'editor NOTA DE L'EDITOR
Nota sobre programariNOTA SOBRE PROGRAMARI
Guia TemàticaGUIA TEMàTICA
IntroduccióINTRODUCCIó
Secció U. El projecte GNU i el programari lliureSECCIó U. EL PROJECTE GNU...
Capítol 1. El projecte GNUCapítol 1. El projecte GN...
Capítol 2. El manifest del GNUCapítol 2. El manifest de...
Capítol 3. Definició de programari lliureCapítol 3. Definició de p...
Capítol 4. Per què el programari no ha de tenir amosCapítol 4. Per què el pro...
Capítol 5. La importància del nomCapítol 5. La importància...
Capítol 6. Per què el 'programari lliure' és millor que el 'codi obert'Capítol 6. Per què el 'pr...
Capítol 7. Publicació de programari lliure des de les universitatsCapítol 7. Publicació de ...
Capítol 8. Venda de programari lliureCapítol 8. Venda de progr...
Capítol 9. El programari lliure necessita documentació lliureCapítol 9. El programari ...
Capítol 10. La cançó del programari lliureCapítol 10. La cançó del ...
Secció Dos. Copyright, copyleft i patentsSECCIó DOS. COPYRIGHT, CO...
Capítol 11. El dret a llegirCapítol 11. El dret a lle...
Capítol 12. Mala interpretació del copyright: un seguit d'errorsCapítol 12. Mala interpre...
Capítol 13. La ciència ha de rebutjar el copyrightCapítol 13. La ciència ha...
Capítol 14. Què és el copyleftCapítol 14. Què és el cop...
Capítol 15. Copyleft: idealisme pragmàticCapítol 15. Copyleft: ide...
Capítol 16. Els perills de les patents de programariCapítol 16. Els perills d...
Secció Tres. Llibertat, Societat i ProgramariSECCIó TRES. LLIBERTAT, S...
Capítol 17. Podeu confiar en el vostre ordinador?Capítol 17. Podeu confiar...
Capítol 18. Per què el programari ha de ser lliureCapítol 18. Per què el pr...
Capítol 19. Copyright i globalització en l'era de les xarxes informàtiquesCapítol 19. Copyright i g...
Capítol 20. Programari lliure: llibertat i cooperacióCapítol 20. Programari ll...
Capítol 21. Paraules que cal evitarCapítol 21. Paraules que ...
Secció Quatre. Les llicènciesSECCIó QUATRE. LES LLICèN...
Llicència Pública General del GNULlicència Pública General...
Llicència Pública General Menor del GNULlicència Pública General...
Llicència de Documentació Lliure del GNULlicència de Documentació...

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional